23 de des. 2008

L'any 2008, en fotos

Quan arriben aquestes dates, molts mitjans de comunicació publiquen o emeten recopilacions de notícies i imatges del que ha estat l’any que s’acaba. La versió digital del diari The Boston Globe n’ha publicat una molt interessant de fotografies de les principals agències de notícies (Reuters, AP, Getty, AFP). Una col·lecció que mostra una porció del que ha estat la vida al nostre món al llarg dels darrers 12 mesos. Les fotos es poden veure repartides en tres entrades. En total, 120 imatges de grans fotògrafs (José Manuel Cendón –el fotògraf segrestat a Somàlia–, Paula Bronstein, Emilio Morenatti...) que mostren la paradoxa d’un món on el caos, la bellesa, el drama i l’esperança conviuen. Aquí en teniu una petita mostra.

A la primera foto, de Sigit Pamungkas (Reuters), hi apareixen un grup de dones musulmanes que assisteixen a les pregàries del primer dia de Ramadan, a la mesquita de Surabaya, a l’est de Java (Indonèsia) el passat 31 d’agost. A la segona, també de Reuters, dos estudiants s’entrenen a l’Escola d’Arts Marcials Xuecheng de Zaozhuang, a la província xinesa de Shandong l’11 de juny passat. Espero que passeu una bona estona. Ah! I bon Nadal a tots.

17 de des. 2008

Les fotos més pictòriques de Magnum


L’agència fotogràfica Magnum, a banda de la seva interessant web, disposa d’un blog per debatre sobre fotografia i fotoperiodisme, mostrar les històries que s’amaguen darrera les imatges i explorar les motivacions de cada projecte de l’agència. La gràcia del blog és que són els propis fotògrafs de Magnum els que el gestionen i escriuen els posts. El novembre passat, un d’ells, l'Alec Soth, va posar en marxa un senzill concurs des del blog: els internautes havien de trobar una imatge de l’arxiu de Magnum que recordés una pintura famosa i votar la millor comparació. Una excel·lent excusa per endinsar-se dins l’extens catàleg de l’agència. El resultat són 72 propostes ben curioses. Finalment, la comparació guanyadora ha estat la de la foto de Paolo Pellegrin, 'Château d'IF' (la primera de dalt), amb el quadre de Turner 'Tempesta de neu' (la segona imatge). Ja direu què us sembla.

16 de des. 2008

Cantonades de Nova York


El novaiorquès Richard Howe ha dut a terme un projecte fotogràfic ambiciós: fotografiar totes i cadascuna de les cantonades dels 10.937 carrers de l'illa de Manhattan. No és la primera vegada que algú aborda un tema com aquest, ja que en el 2004, una de les quatre grans exposicions del Fòrum de les Cultures de Barcelona va ser precisament la de “Ciutats-Cantonades”, una mostra que girava al voltant del mateix concepte, però que anava més enllà d’una única ciutat.

En aquest cas, Howe s’ha centrat en fotografiar exclusivament les cantonades dels carrers de la ciutat de Nova York, un treball exhaustiu que ha durat més d’un any. Totes les fotografies de Howe estan fetes en un format panoràmic, i cada cantonada, fotografiada des de la seva cantonada oposada en diagonal, a peu de carrer. En algunes fotografies no hi apareix ni gent ni trànsit; d’altres estan completament dominades per les persones i els vehicles: gent creuant o a l'espera de fer-ho, homes i dones anant a la feina, grapats d'adolescents venint de l'escola, obrers de la construcció treballant, blocs d’edificis vells i restaurats, cantonades que són un espectacular aparador d’artistes del grafiti, etc. En definitiva, una representació de la vida quotidiana als carrers i voreres de Nova York que posa de manifest el contrast, la coincidència i la diferència de les moltes identitats culturals i geogràfiques que conviuen a qualsevol ciutat.

Per obtenir una veritable idea del projecte, et recomano que donis una ullada a la 101 Street Cantonades Sampler.

10 de des. 2008

Un naturalista del segle XXI



Si hi ha algú que coneix les comarques més meridionals del territori català com el palmell de la seva mà, aquest és el fotògraf Mariano Cebolla. No en va porta tota la vida fent-hi fotos. I quines fotos!

Cebolla és un educador ambiental i fotògraf que viu i treballa al Delta de l'Ebre des de ben petit. Durant molts anys ha realitzat censos i treballs de camp dins el parc natural del delta, on la fotografia ha constituït una eina fonamental pels seus estudis i observacions, especialment de les aus.

No hi ha ocell, animal ni paisatge de les terres de l'Ebre que Cebolla no hagi fotografiat. Amb el mateix esperit que el d'aquells naturalistes francesos del segle XVIII, l'extens i exhaustiu treball fotogràfic de Mariano Cebolla combina la vocació enciclopèdica i didàctica amb un gran sentit estètic i pictòric. Imatges espectaculars que revelen paisatges d'una bellesa indòmita i un valor faunístic extraordinari i que han estat publicades en revistes com National Geographic i Descobrir Catalunya.

El seu darrer llibre, Els Ports de Beseit, que conté més de 100 fotos, n'és un bon exemple.

3 de des. 2008

Un model de fotògrafa


Si unes setmanes enrere us mostrava les belleses rotundes immortalitzades per la càmera del famós Mr. Spock de Star Treck, i uns dies després us explicava la història d’un venedor de làmpares que al jubilar-se s’ha convertit en un fotògraf de culte, avui toca parlar d’una model que ha saltat del davant al darrera de l’objectiu i ha esdevingut una fotògrafa de renom.

Sylvie Blum és una alemanya que temps enrere havia estat la musa del seu marit, el fotògraf Günter Blum, mort el 1997. Des d’aleshores, l’ex-model porta 10 anys dedicant-se a fotografiar la bellesa nua del cos humà, especialment el femení. Utilitzant conscientment els tradicionals clixés de bellesa clàssica, Sylvie Blum els repensa i els adapta per acabar creant un treball d’estil propi molt plàstic i estètic. El desert, les grans urbs i l’arquitectura d'avantguarda són alguns dels escenaris que l’inspiren. El resultat són unes torbadores imatges (la majoria en blanc i negre) de cossos esplèndids, moltes vegades envoltats d’un entorn de bellesa salvatge. El seu darrer projecte anomenat Big Cats i realitzat a les sabanes de Namíbia, n’és un bon exemple. Lleons i tigres es fonen amb la nuesa femenina per a crear un imaginari de bellesa felina absolutament impressionant. Si teniu curiositat de veure com ha fet les fotos, no deixeu de mirar el making-off.

2 de des. 2008

La premsa es mobilitza per l'alliberament del fotoperiodista José Manuel Cendón


El blog Periodistas en Guerra, on hi col·laboren fotògrafs tan coneguts com Javier Bauluz i Gervasio Sánchez, acaba de penjar una carta demanant a les autoritats espanyoles, a l’agència AFP i el Daily Telegraph (diari pel qual treballava Cendón en el moment del segrest) que s’impliquin i treballin diligentment en l’alliberament del company segrestat. Tothom que ho vulgui pot signar la carta.

Una altra entitat, la Fundació Photographic Social Vision, també informa a través de la seva pàgina web que totes les persones que vulguin expressar el seu suport a José Manuel Cendón ho poden fer deixant una nota o missatge en el llibre que trobaran al CCCB, a l’exposició World Press Photo (organitzada per Photographic Social Vision).

Altres mitjans aprofiten l’avinentesa per dirigir la seva atenció als fotoperiodistes en general. És el cas de El Periódico de Catalunya. Diumenge passat va dedicar la portada del Quadern del Diumenge al tema “Centauros del fotoperiodismo”, on la periodista, fotògrafa i amiga Mònica Tudela deixa patent la importància de la feina dels que cada dia es juguen la vida fotografiant la realitat de les persones que viuen en els llocs més oblidats i durs del planeta.
Des d’aquí aprofito per lloar la tasca d’aquests professionals que prefereixen estar del costat dels que pateixen que dels que s'estan forrant, compromesos en denunciar tanta violència i tants abusos. Veritables esperits lliures que creuen en la informació i en el coneixement de la veritat, i que assumeixen la responsabilitat d’un periodisme que defensa els drets humans per a tothom.

27 de nov. 2008

La rescatadora del patrimoni oblidat


La Consol Bancells és una fotògrafa, historiadora de l’art i documentalista especialitzada en la investigació de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura. A partir del seu treball de recerca rigorós i exhaustiu arreu dels Països Catalans, Bancells retrata barreteries, herbolaris, hotels i restaurants modernistes, pastisseries, botigues de queviures, de joguines... I tot luxe de detalls: làmpares, timbres, espieres, balances, màquines enregistradores, vitralls... Tot un inventari fotogràfic que Bancells ha publicat en un bon grapat de llibres recopilatoris, on mostra les millors botigues històriques, el modernisme més interessant de l’Eixample barceloní, o les farmàcies més antigues del país. Una manera de rescatar de l’oblit el nostre patrimoni cultural i denunciar la destrucció d’un llegat de gran valor.

25 de nov. 2008

Xina i Mèxic sota la mirada d'un descobriment

Roc Herms ha aconseguit ser dues vegades finalista en l’apartat Descubrimientos del Festival Photoespaña, amb dues propostes ben originals. Al 2007, va presentar-hi el seu projecte The Sleeping Giant (El gegant adormit), una sèrie de fotos de xinesos dormint a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc, com a metàfora d’allò que va dir l’emperador Napoleó fa més de 200 anys: “A la Xina hi dorm un gegant. Deixe’m-lo que dormi, perquè quan desperti tremolarà el món”.


En el segon projecte, anomenat El opio del pueblo i presentat el 2008, Herms retrata un Mèxic on la religió catòlica surt dels temples, es popularitza i esdevé producte de consum, una mena de pop art religiós omnipresent que ho inunda tot. En ambdós casos, Herms sap estar alerta per captar els instants decisius i treure profit de la seva experiència com a dissenyador gràfic. Les seves fotos destaquen pel joc intel·ligent entre un grafisme potent (només cal donar una ullada a la seva secció de favorits dins la seva web), colors saturats i l’enginy d’encaixar l’acció amb qualsevol text que aparegui a la foto.

19 de nov. 2008

L’arxiu fotogràfic de Life, al Google

Google posa a l’abast d’un clic l’impressionant llegat fotogràfic de la mítica revista Life. Més de 10 milions d’imatges conformen un dels arxius fotogràfics més grans de la premsa nord-americana, que conté fotos de mestres de la fotografia tan importants com Robert Capa, Alfred Eisenstaedt , i Eugene Smith.

De moment, un 20% d’aquestes imatges, la majoria mai vistes, han estat recentment escanejades, digitalitzades i penjades al Google. Durant els propers mesos, s'hi afegirà la resta de l’arxiu, amb imatges que van des del 1750 fins avui.

Life va ser pionera en l’ús de la fotografia i el naixement del fotoperiodisme. Els seus fotògrafs viatjaren arreu per construir la crònica d’un món en constant evolució i retratar qualsevol aspecte de la condició humana. Per això, donar una mirada a l’arxiu de Life és fer un passeig per la història gràfica del món.

Premi a una fotògrafa compromesa


Aprofito que s’acaba d’inaugurar l’exposició del World Press Photo al CCCB de Barcelona per comentar l’obra d’una de les guanyadores d’enguany.

La Lorena Ros (Barcelona, 1975) és una jove fotògrafa catalana que per tercera vegada ha estat premiada pel jurat del World Press Photo. Ja en el 2004 va rebre una menció d'honor pel seu impactant reportatge sobre el tràfic de dones nigerianes cap a Europa. En aquella ocasió, Ros documentava com centenars de dones són forçades, mitjançant un ritual de vudú que se’ls practica abans d’abandonar Nigèria, a treballar en la prostitució per pagar un deute de fins 50.000 dòlars.

En el seu darrer projecte Silent Witness (Testimoni mud), Ros continua amb el seu compromís de mostrar la realitat social: recupera la història d’homes i dones que durant la infantesa van patir abusos sexuals; els retrata en el seu entorn quotidià i torna als llocs on es va produir la seva experiència. En ambdós casos, Ros utilitza un llenguatge narratiu rigorós, despullat de pictorialismes i esteticismes, que ens enfronta amb una realitat dura i terrible. Un cop de puny a les nostres consciències!

17 de nov. 2008

El geni fotogràfic d'un jubilat


Aquest és un cas curiós: un home que s’havia passat tota la vida venent làmpares a la botiga familiar de Marsella i que pràcticament mai no havia fet una foto, es jubila als 65 anys i es converteix en un fotògraf de culte per a galeristes i museus d'arreu del món.
Amb unes tisores, paper, cola i poc més, Gilbert Garcin (Marsella, 1929), que així és com es diu el nostre home, construeix unes artesanes però efectistes escenografies que recorden el cinema de Méliês, i es fotografia a si mateix per reflexionar sobre qüestions com el destí, la prudència, l’absènsia, la vanitat i, en definitiva, la condició humana. La seva obra, que ja té 15 anys, conforma una mena de autobiografia fictícia i surreal, plena de poesia. La imaginació en estat pur!

15 de nov. 2008

El pioner del fotomuntatge


Si observes per primera vegada l’obra de Jerry Uelsmann, segurament pensaràs que estàs davant d’un complex i extraordinari treball de retoc digital d’imatges. El cert és que a la seva obra no hi trobaràs ni un píxel. Uelsmann és un veterà fotògraf nord-americà que des de fa més de 35 anys ha fotografiat multitud de subjectes, les imatges dels quals ha superposat i manipulat dins del seu laboratori analògic i tradicional. La seva impressionant obra, farcida de paisatges onírics i surrealistes plens de misteri i fantasia, actualment es pot contemplar en exposicions permanents de més de cent museus arreu del món.

Paisatges enlluernadors


Els alemanys Cenci Goepel i Jens Warnecke fotografien indrets aïllats i inhòspits i els decoren amb llums curosament planejades. El resultat, que ells anomenen Lightmark, és un conjunt d'imatges sorprenents, amb una atmosfera de misteri sobrenatural i d’una bellesa singular, que semblen el registre fotogràfic d’estranyes aparicions. Un exercici d’autèntica creativitat.

Ah! I no us perdeu el making-of per fer-vos una idea de com treballen.

Les fotos perdudes d'Hiroshima

Quan pensem en Hiroshima i la segona guerra mundial, el que ens ve a la ment és la imatge del núvol atòmic en forma de fong elevant-se cap al cel. No en tenim cap altre al cap perquè apenes ens n'han arribat. Durant més de 60 anys, els Estats Units van impedir la difusió de cap imatge sobre els efectes devastadors de la bomba, per evitar l'impacte en les conciències dels ciutadans nord-americans. Com a resultat, Hiroshima ha esdevingut, tal i com va escriure la novel·lista Mary McCarthy el 1946, "el gran forat de la història de la humanitat".
Fa vuit anys, algú va trobar en una maleta 701 fotos en blanc i negre de les conseqüències d'aquesta primera bomba. Es desconeix qui les va fer, però són un impressionant testimoni que omple el forat de la nostra memòria històrica. Aquí teniu algunes fotos i l'article en anglès que explica la troballa: Hiroshima: The Lost Photographs

Arriba el World Press Photo a BCN

La fundació Photographic Social Vision organitza per quart any consecutiu l'exposició World Press Photo a Barcelona. Del 18 de novembre al 14 de desembre. Inauguració: 18/11/2008, 19:30 CCCB (c/ Montalegre, 5. 08001 BCN) Entrada gratuïta

30 anys de Fontcuberta


No us perdeu la primera exposició retrospectiva de Joan Fontcuberta. Al Palau de la Virreina de Barcelona, fins el 8 de febrer de 2009. Imprescindible! Més informació

Bellesa màxima


El fotògraf Leonard Nimoy explora i captura una forma alternativa de bellesa femenina, poc convencional.

Nimoy, artista polifacètic que a més de fotògraf també es conegut per ser l'actor que dóna vida al popular Mr. Spock de Star Trek (a més de director, músic i poeta), és capaç de trobar la bellesa en dones plenes d'humanitat.

Al seu treball The Full Body Project potser li manca l'erotisme que desprenen belleses a les quals estem més acostumats, però les seves imatges no deixen indiferents. Desprenen tendresa, simpatia, complicitat...

14 de nov. 2008

Autorretrat a l'Iraq

Aquest és un exercici d'edició gràfica que vaig realitzar el 2005. És el projecte final del màster d'edició gràfica que vaig fer a la UAB. El tema ens el va proposar el Pepe Baeza, el director del màster i editor gràfic del Magazine de La Vanguardia. L'encàrrec tenia tres condicions: havíem de construir un discurs visual sobre la guerra d'Iraq, podíem utilitzar qualsevol font informativa (fotos de premsa, agències de notícies, hemeroteca, Internet...), i podíem fer-ho des de qualsevol perspectiva i enfocament.

Immediatament vaig iniciar una immersió en el tema a través d'Internet. Al cap de poc temps em van cridar l'atenció els centenars de blocs i pàgines de Flickr de molts soldats nord-americans desplaçats a l'Iraq que vaig trobar per la xarxa. En aquelles pàgines hi penjaven moltes fotografies sobre el que feien i això em va donar la idea: el meu treball el centraria en les fotos i el testimoni d'aquests soldats nord-americans i la seva visió informal del conflicte. Molts han anat a l'Iraq equipats amb una càmera digital i un ordinador portàtil. Amb la càmera, fan fotos; amb l'ordinador, creen blocs on pengen les seves imatges per compartir-les amb els companys, la família i els amics. Amb les fotos d'aquests soldats vaig construir aquest reportatge.

Durant la meva recerca vaig tenir l'oportunitat de veure centenars de blocs d'aquests militars. Hi expliquen qui són, què pensen, què senten i què és el que fan a l'Iraq. Per això, juntament amb les fotos, en el reportatge he inclòs els comentaris que hi han deixat.

Segurament, aquestes imatges no tenen la qualitat de les que realitzen els fotoperiodistes professionals. Però crec que, en aquest cas, això no és important. El que és realment significatiu és que són les SEVES fotos, fetes pels mateixos protagonistes. Imatges preses per ells en els seus barracots, amb les seves armes, els seus companys, les seves víctimes... En els moments de lleure, de bromes, de descans... Difícilment cap fotoperiodista podria haver fet unes fotos com aquestes. Aquest és el valor d'aquestes imatges, un autèntic autorretrat. Al final, el projecte final de màster va resultar un veritable exercici d'edició gràfica, ja que ens va permetre adonar-nos del poder de l'edició gràfica per la seva capacitat de generar discursos diferents segons la selecció, l'ordre, la mida i la intenció que vulguem donar a les imatges.

Com ho veieu?










Si ho preferiu, també podeu veure el reportatge en diapositiva: