21 de maig 2016

Albert Einstein: "Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys"

Fa uns dies, mentre realitzava un reportatge fotogràfic per la revista Descobrir sobre apicultura a les Muntanyes de Prades, vaig tenir l'oportunitat de conèixer de prop a les humils i meravelloses abelles i ser conscient del desastre que suposaria que desapareguessin del nostre planeta, cosa que pot ocórrer si no hi posem remei a temps.

Les abelles, a més de fabricar mel, pol·linitzen el que mengem. El valor de la pol·linització és incommensurable, ja que permet la fecundació de plantes i cultius, i el més increïble és que és un servei ecològic gratuït que ens regalen aquests insectes.

Des de fa anys les abelles estan desapareixent. Són moltes les amenaces a què s'enfronten: el canvi climàtic, plaguicides, pèrdua d'hàbitat... No obstant això, la vespa asiàtica, un depredador que cada dia és capaç de liquidar 50 abelles, constitueix ara mateix un dels més seriosos perills.

El paper que juguen les abelles a la natura no té preu i són innombrables els beneficis que aporten perquè la vida segueixi existint al nostre planeta. Sense abelles, ves a saber quants aliments que consumim no es produirien. És per això pel que la frase atribuïda a Einstein "si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida", resulta tremendament inquietant. Jo, des d'ara, prometo fer de salvavides quan vegi que un d'aquests insectes està per ofegar-se a la piscina i deixaré a la meva terrassa un atuell amb aigua i sucre per ajudar que les abelles puguin "recarregar" energies i continuar amb el seu treball.

La foto me la va fer el meu company de vida i fotos Magí Sanjosé Reverté, amb qui vaig fer el reportatge i que també caminava embolicat en un núvol d'abelles.

11 de des. 2015

Víctor Puig i Rafa Badia, dos bons amics, autors de dos bons llibres


Diu una frase cèlebre que els bons amics són com els bons llibres. Tinc l'enorma fortuna que dos dels meus millors amics, a més els escriuen i produeixen. Ahir, el meu estimat Víctor Puig va presentar el seu Social Media: 250 casos prácticos para diseñar tu estrategia en las Redes Sociales, un complet manual ple d'idees, consells i casos pràctics per a tots aquells que vulguin treure partit a Facebook i aquestes coses.

Víctor Puig, durant la presentació del seu llibre a Barcelona. Foto: Pepe Tomé.

I avui, la meva ànima bessona Rafa Badia ha presentat a l'escola GrisArt -de la qual n'és professor- el seu sentit poemari visual Barcelona Blues, un llibre fotogràfic amb aromes de carrer i referències a Saul Leiter.

L'escola GrisArt estava de gom a gom durant la presentació del llibre de Rafa Badia. © Maria Rosa Vila

Les dues obres són molt diferents, però tenen un origen comú: són producte de dues ments inquietes, erudites i privilegiades que els agrada compartir el millor de si mateixes. Els dos fa 25 anys que ho vénen fent amb mi. Per això us recomano vivament que aprofiteu l'oportunitat de fer-vos amb un exemplar de cada autor. Perquè la felicitat està en els bons llibres, en compartir i en els bons amics!

17 de nov. 2015

Fent de robot a 'Fúria digital', el nou curtmetratge de Siqui Sánchez



No puc dir que els camins pels que em porta la meva incipient carrera cinematogràfica no siguin ben variats: d'esposa de militar franquista a 13 dies d'octubre, la pel·lícula de Carlos Marques-Marcet sobre els darrers dies de la vida del president de la Generalitat Lluís Companys, a ciborg del futur en el nou curtmetratge de l'inquiet fotògraf Siqui Sánchez Furia Digital, the Movie.

A l'esquerra, servidora interpretant un robot futurista de carn i ossos. A la dreta, com a esposa del 'militar' Magí Sanjosé.

L'argument del curt és el següent: en un futur proper, un robot és enviat a l'any 2015 amb ordres de desactivar la xarxa social Instagram abans que sigui massa tard. L'escollit és un fotògraf en hores baixes. La seva missió, salvar la fotografia professional de la ruïna. No obstant això, la seva dura vida d'autònom té massa comptes pendents i les seves prioritats resultaran ser unes altres...

Basat en fets reals, el fotògraf Rafa Pérez broda el paper de fotògraf venjatiu, mentre que a mi em podreu veure actuant com un robot. La veritat és que el resultat final s'assembla més a un tráiler que no un curtmetratge, amb la qual cosa et quedes amb les ganes de veure'n la pel·lícula sencera. Tan de bo el Siqui s'animi a produir-la. La diversió està assegurada!

30 de set. 2015

Imatges per imaginar com hauria estat la nostra vida si...


Sempre he pensat que amb els anys les parelles acaben semblant-se. El treball de la fotògrafa txeca Dita Pepe en certa manera gira al voltant d'aquest plantejament. A través d'una serie d'autorretrats al costat d'homes d'origens molt diferents explora la idea de com la identitat personal pot canviar dràsticament depenent de les persones amb les quals ens relacionem i les circumstàncies que ens envolten.

A Self Portraits with Men, Dita Pepe ha aconseguit mimetitzar-se amb gran habilitat i simpatia com esposa o parella d'homes molt diferents amb els que ha coincidit en aquesta vida. Cada fotografia està contextualitzada a l'entorn de la vida real de cada home i sovint hi ha incorporat els fills de la seva parella fotogràfica i la seva pròpia filla.

Si bé aquest tipus d'acte-transformació ja l'hem vist abans a l'obra de la reconegudíssima Cindy Sherman, molt més formal, crec que Self Portraits with Men llueix una estètica instantània casual d'alguna manera més creïble. El resultat són unes imatges de família encantadores molt ben construides que ens conviden a imaginar què hauria estat de la nostra vida si...












6 d’ag. 2015

701 fotos per no oblidar l'horror d'Hiroshima

70 anys ja d'Hiroshima i del fong atòmic elevant-se cap al cel, una de les imatges més colpidores i impactants de la història de la humanitat. No obstant això, durant més de 60 anys, els Estats Units van impedir la difusió de cap imatge sobre els efectes devastadors de la bomba atòmica per evitar l'impacte en les consciències dels ciutadans nord-americans i japonesos, convertint Hiroshima, tal com va escriure la periodista Mary McCarthy en 1946, en "el gran forat de la història de la humanitat".

Fa 15 anys, però, Don Levy, un home de Watertown, Massachusetts (EEUU), va trobar en una capsa de fusta 701 fotos en blanc i negre de les conseqüències de la primera bomba atòmica, imatges preses durant les setmanes següents a l'atac, que mostren un paisatge estranyament buit i tranquil, com les ruïnes d'una civilització desapareguda. Es desconeix qui les va fer, però són un impressionant testimoni que omple en part el buit de la nostra memòria col·lectiva.

La capsa de fusta on van aparèixer les 701 fotos d'Hiroshima.

Una de les fotos aparegudes al bagul de fusta.

Aquí teniu algunes fotos i l'article en anglès que explica la troballa,
'Hiroshima: The Lost Photographs'. En un dia com avui, fer una ullada a aquest enllaç pot ser una forma humil de retre homenatge a les víctimes de l'horror. Veure per recordar.