6 d’ag. 2015

701 fotos per no oblidar l'horror d'Hiroshima


70 anys ja d'Hiroshima i del fong atòmic elevant-se cap al cel, una de les imatges més colpidores i impactants de la història de la humanitat. No obstant això, durant més de 60 anys, els Estats Units van impedir la difusió de cap imatge sobre els efectes devastadors de la bomba atòmica per evitar l'impacte en les consciències dels ciutadans nord-americans i japonesos, convertint Hiroshima, tal com va escriure la periodista Mary McCarthy en 1946, en "el gran forat de la història de la humanitat".

Fa 15 anys, però, Don Levy, un home de Watertown, Massachusetts (EEUU), va trobar en una capsa de fusta 701 fotos en blanc i negre de les conseqüències de la primera bomba atòmica, imatges preses durant les setmanes següents a l'atac, que mostren un paisatge estranyament buit i tranquil, com les ruïnes d'una civilització desapareguda. Es desconeix qui les va fer, però són un impressionant testimoni que omple en part el buit de la nostra memòria col·lectiva.

La capsa de fusta on van aparèixer les 701 fotos d'Hiroshima.

Una de les fotos aparegudes al bagul de fusta.

Aquí teniu algunes fotos i l'article en anglès que explica la troballa, 'Hiroshima: The Lost Photographs'. En un dia com avui, fer una ullada a aquest enllaç pot ser una forma humil de retre homenatge a les víctimes de l'horror. Veure per recordar.

4 d’ag. 2015

Martin Usborne i la trista història dels seus llebrers espanyols

© Martin Usborne

Just avui que hem tornat a escandalitzar-nos amb les doloroses imatges d'una girafa abatuda a mans d'una palurda fanfarrona convé donar una ullada a la sèrie 'Where hunting dogs rest' del fotògraf britànic Martin Usborne.

Aquesta és la 'valenta' Sabrina Corgatelli, que en les seves estones de lleure es dedica a matar animals

Les seves fotos de llebrers abandonats i altres gossos de caça andalusos commouen no només per la bellesa plàstica de les seves imatges, que recorden els clarobscurs de Velázquez, sinó por la tristesa, fragilitat i por que transmeten.

Cada any, al final de la temporada de caça, 100.000 llebrers i podencs són abandonats a Espanya.

© Martin Usborne
Els més afortunats sobreviuen en cunetes i paratges desolats; altres són salvatgement ofegats o penjats amb cordes. Usborne ha fotografiat els animals que van tenir la sort de ser recollits en centres d'acollida.

© Martin Usborne

Per denunciar aquesta realitat, acompanya els seus retrats amb les imatges del lloc en què els seus amos es van desfer d'ells, un treball fotogràfic impecable i estremidor que ens descobreix l'estupidesa i la crueltat més inhumanes.
© Martin Usborne

14 de jul. 2015

El control de les dinàmiques del nou M.Zuiko 7-14mm 2.8


Acabo de provar el nou objectiu M.Zuiko 7-14mm 1:2.8 muntat sobre la Olympus E-M1 i he descobert que, a més de lluminós, el seu control de les dinàmiques és boníssim. Si us hi fixeu, la silueta del figurant apareix recta, cosa pràcticament insòlita en angulars extrems, pel que aquesta òptica resulta perfecte per a la captura d'interiors, els reportatges de carrer, els paisatges amplis i l'astrofotografia de paisatge, com la de la foto. I si a més els déus ens ajuden escampant els núvols que ens assetjaven, encara millor!

1 de jul. 2015

Les bateries de fruites per il·luminar fotografies de llarga exposició de Caleb Charland

© Caleb Charland

Barrejar ciència i fotografia pot ser fascinant. El fotògraf Caleb Charland és conegut pels seus projectes basats en experiments científics. Els seus últims treballs mostren "piles elèctriques alternatives" realitzades amb objectes com monedes o fruites.

En aquesta impressionant fotografia, Charland ha captat l'energia continguda en una sola taronja en un cercle perfecte: el taronger absorbeix llum, crea aliment i creix la taronja. Charland l'agafa, li provoca una reacció química i allibera la llum que hi ha dins. I a sobre, la captura fotogràficament amb una exposició de 14 hores. Brillant!

18 de maig 2015

'El retorn dels déus', o com fotografiar les religions paganes anteriors al cristianisme


És possible mostrar amb fotos com eren les religions anteriors al cristianisme? Com es relacionaven els nostres avantpassats amb la vida i la mort? Com era una societat que no coneixia el concepte del pecat? Sembla difícil, oi? Doncs el Rafael López-Monné, un dels fotògrafs més cultes, apassionats i extraordinaris que conec, s'ha embarcat en l'imponent projecte El retorn dels déus, amb el qual pretén apropar als ciutadans del segle XXI les religions de l'antiguitat clàssica.

Amb la col·laboració d'arqueòlegs, historiadors, filògegs, restauradors, actors, figurants i gestors culturals ha creat un conjunt d'imatges espectaculars que recreen el culte a Dionís (Bacus pels romans), el primer dels déus que formen part del seu projecte. Dissabte passat, uns quants privilegiats vam tenir l'oportunitat de veure Tarraco Viva una de les seves imatges, que reconstrueix fidelment una de les pintures murals de Pompeia. Vam quedar absolutament fascinats i bocabadats.

Si els déus volen, l'any que ve veurem les altres 25 fotos que queden per imprimir, a l'espera que alguna entitat o institució les financiï. Seria una desgràcia que un treball artístic i divulgatiu com aquest no arribés a veure mai la llum per culpa dels maleïts diners. Preguem als déus perquè així no sigui!