20 de des. 2014

La vida en un meravellós i únic píxel blanc

© Nasa
Veieu el puntet blanc il·luminat pel feix solar de la dreta de la imatge? És la nostra llar, la Terra, fotografiada per la Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, 12 anys després del seu llançament. En aquells dies, la nau de la Nasa estava a 6.000 milions de kms de casa.

Les ratlles de colors són els reflexos del sol a l'interior de la càmera que va disparar la foto. "Aquí estem -va dir Carl Sagan-. La nostra llar. Nosaltres. Tot el que estimem, tot el que coneixem, tot el que hem sentit, tot ésser humà que alguna vegada va existir, que va viure la seva vida. La suma de la nostra alegria i sofriment, de milers de religions confiades, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor d'una civilització, cada rei i camperol, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, cada esperançat nen, inventor i explorador, cada mestre de moral, cada polític corrupte, cada superestrella, cada líder suprem, cada sant i pecador en la història de la nostra espècie, va viure aquí, en una mota de pols suspesa en un raig de sol".

Avui fa 18 anys que Carl Sagan va abandonar aquest meravellós i únic píxel blanc, però el seguim recordant.

4 de des. 2014

L'EM-1 d'Olympus, una càmera ideal quan hi ha poca llum

En situacions de llum extremadament pobres, deunidó qué bé es porta l'EM-1, la micro quatre terços pro d'Olympus. Ni soroll a ISOS alts, ni trepidació gràcies a l'estabilitzador de 5 punts en el cos de la càmera i una profunditat de camp acceptable a màxima obertura. En altres paraules: podem fer fotos discretament sense flash en qualsevol local públic, per molt fosc que sigui i sense que ningú surti mogut, una cosa molt útil per a tots els que ens agrada la fotografia urbana.

Olympus OM-D EM-1 + Zuiko 12-40mm

19 de nov. 2014

La Divina Proporció


Jugant modestament a ser Velázquez amb la Olympus E-M1 i Zuiko 12-40mm. Igual que a les Meninas, el punt de fuga està en l'escala on es troba la figura, allà on la llum dirigeix la vista buscant la sortida de la foto.

28 d’oct. 2014

Primeres fotos amb la nova OM-D E-M1 d'Olympus


Ho confesso, tinc el lleig costum de no mirar-me els manuals d'instruccions sempre que estreno càmera, amb la qual cosa les meves primeres passes acostumen a estar plenes de desastres i errors. Com amb aquesta imatge, en què vaig disparar a 3200 ISO a ple sol. Sort que la càmera és una meravella i gairebé ni es nota el gra. Tot i així, avui ja m'he baixat el manual. És que no aprenc!!!!

Olympus E-M1 + M.ZUIKO 12-40 2.8

Menys és més, també per a Sebastião Salgado


Vista i gaudida l'exposició de Sebastião Salgado al Caixafòrum de Barcelona, no vaig poder evitar, però, que la meva vena d'editora gràfica es fixés en alguns detalls que impedeixen que pugui atorgar el meu modest 10 a Gènesi.

Malgrat ser una producció impressionant, l'obra de Salgado peca del defecte de molts treballs fotogràfics, a saber: l'excessiu nombre d'imatges. No cal exhibir tantes cues de balena ni pingüins, ni tantes vistes aèries de l'Amazònia, per molt boniques que siguin les fotos. És molt més efectiu i rotund mostrar una sola imatge que 5 d'un mateix element. En edició gràfica, la redundància només funciona en comptades ocasions, per la qual cosa el lema menys és més hauria de ser dogma, però és un fet comú que la majoria de fotògrafs col·loquen en tots els seus projectes un excessiu nombre d'imatges pel simple fet que els costa renunciar a una foto que els agrada molt, cosa que moltes vegades perjudica la contundència del discurs.

Cal destacar especialment el tema dels textos que acompanyen les fotos: en lloc de posar el mateix en diverses imatges, l'exposició hagués aconseguit l'excel·lència si cada text expliqués coses diferents i complementàries. Imperdonable, a més, que en un parell de fotos s'esmentin els colors dels elements que apareixen a les imatges (l'aigua d'un riu i les plomes d'uns papagais) per la frustració que produeix en l'espectador el fet de no poder visualitzar-los en un treball en blanc i negre. Francament, hauria estat millor que el text expliqués altres coses.

Tanmateix, no puc negar que vaig gaudir de la visita, així que us recomano que no us la perdeu.