11 de set. 2013

Què hi ha darrera d'Imàginem?


El passat 2 de setembre, el Manel Soria, el Francesc Muntada i jo vam presentar a CasanovaFoto la nostra nova aventura: Imàginem. Pels que no vau poder venir-hi, deixeu-me sisplau que molt breument us faci cinc cèntims del què hi ha al darrera.

Jo crec que les dues paraules que millor defineixen Imàginem són passió i intensitat:
  • Passió per la natura amb majúscules i en totes les seves manifestacions, perquè sentim que la natura ens retorna al paradís perdut, d’allà on venim. els animals, els bitxos, els cels estrellats, les sortides i les postes de sol, les muntanyes, els arbres, els llamps… I per això ens agrada sortir i anar-ho a buscar.
  • Intensitat, perquè la fotografia ens ajuda a que aquesta experiència amb la natura sigui encara més aguda.

I com hem arribat fins aquí? Com és que dos fotògrafs i una editora gràfica hem decidit engegar aquesta aventura? Doncs bé, parlaré per mí. Jo fa 7 anys que treballo a la revista Descobrir i més de 25 que em dedico a la fotografia. Per tant, per mí la fotografia és com menjar o dormir, és la meva manera de ser i de viure, no m'imagino fent una altra cosa.

Al laboratori de fotografia del diari Catalunya Sud de Tarragona, on hi vaig treballar dos anys.

Vaig començar amb l'analògic, treballant en la premsa diària, quan la fotografia als diaris ja no era allò que havia estat als anys 50 en l'època daurada del reporterisme, això va acabar amb l'arribada de la TV. Feia fotos de rodes de premsa, mítings, successos, manifestacions, festes majors i no tan majors... Era l’època en què ja les fotos les triaven els redactors, els editors gràfics començaven a desaparèixer...

Coses que publicava quan treballava a la premsa diària.

Per sort, fa 7 anys vaig tenir el privilegi d’entrar a treballar al Descobrir, que ara mateix és com l'aldea gala d'Asterix i Obelix: quan sembla que per tothom una foto només és bona si és gratis, en el Descobrir encara encarreguem i paguem reportatges de 50 pàgines, mantenim la figura de l'editor gràfic com a plus de qualitat, ens emocionem amb el que fem i volem que els lectors també s'emocionin amb les imatges que hi publiquem.


En el Descobrir és on realment he començat a gaudir profundament de la fotografia perquè tinc la sort d’editar als grans fotògrafs d’aquest país i amb ells he descobert una manera apassionada i intensa de viure-la. I sabeu per què són grans? Perquè són gent, com el Francesc i el Manel, que els entusiasma el que fan, que els apassiona la natura, els animals i el territori, que coneixen molt bé la tècnica però que sobretot coneixen els millors llocs, el millor moment per fer una foto, perquè dominen la llum i la composició, gaudeixen del que fan i saben transmetre aquesta emoció a les seves imatges. Per això m’he associat amb el Manel i el Francesc, perquè creiem que la millor manera de fer bones fotos és la de la passió i perquè sabem que hi ha moltes persones que senten el mateix que nosaltres per la natura.

El Francesc i el Manel intentant capturar una papallona.

En un moment en què la fotografia s’ha convertit en un acte compulsiu en què la gent ho fotografia tot sense gairebé pensar-hi, que fan fotos que no formen part veritable d'experiències i vivències intenses, fotos buides de contingut emocional, sense ànima, sense emoció, fotos que pretenen ser un exercici d’estil amb l’ús de filtres impossibles, que es fan de qualsevol manera pensant que després ja les arreglarem amb el Photoshop…


...en aquest context nosaltres proposem fer les coses d’una altra manera, a l’inrevès, com fan els grans fotògrafs del Descobrir. És a dir, anant a buscar allò que més ens motiva:

Un cel farcit d'estrelles.

La magnètica mirada d'un mussol. Foto: Iñaki Relanzon.

La sortida del sol sobre la boira. Foto: Manel Soria.

...i fotografiar-ho per a gaudir-ho més intensament. Perquè creiem que només vivint experiències intenses generadores de records s’aconsegueixen fotos emocionants que commoguin.


Deia el Galen Rowell que sense records veuríem el món amb una mirada buida, sense emoció. Per això, fotos que no evoquin records intensos ens deixen indiferents i no ens emocionen. Poden ser correctes tècnicament, però no ens diuen res, estan buides de contingut i d’ànima. Això que us dic és absolutament cert. Si veieu una foto d’una persona estimada que fa temps que no veieu, oi que de seguida sentiu alguna cosa intensa? Fins i tot és possible que deixeu escapar-hi alguna llàgrima.



Doncs bé, a Imàginem hem dissenyat tot un seguit de vivències, coses que a nosaltres ens estimulen i entusiasmen, perquè la gent que s’apunti a compartir-les amb nosaltres tingui una experiència tan fantàstica que els seus records es transformin en imatges emocionants i commovedores. Perquè com a fotògrafs sabem que només aconseguirem fotos emocionants quan alguna cosa ens motivi de veritat i perquè creiem que amb la fotografia les vivències encara són més intenses.


Us podeu imaginar l’emoció que vaig sentir a principis d’agost quan vaig veure aquest cel i el vaig poder fotografiar? El record que en tinc no l’oblidaré mai.


Tot plegat perquè viure sigui alguna cosa més que anar a la feina, pagar la hipoteca, veure la tele i escoltar els polítics. Com deia Carl Sagan, “en algun lloc, alguna cosa increïble espera ser descoberta”… Jo hi afegiria, per ser viscuda i fotografiada.


4 de set. 2013

La nova aventura d'Imàginem


Sempre m’ha agradat compartir el que sé, i des que em dedico a la fotografia dono xerrades i ponències i faig cursos i tallers de fotografia, narrativa fotogràfica i edició gràfica.

Ara, amb el Francesc Muntada i el Manel Soria, dos fotògrafs professionals apassionats per la natura i estimats amics, hem creat una plataforma per oferir formació en fotografia de natura i viatges amb totes les modalitats que us pugueu imaginar. D’aquest projecte en diem Imàginem, que en llatí vol dir imatge de i que en català fa volar la imaginació.

A Imàginem no volem ensenyar només a fer fotografies. Volem que qui ens acompanyi n’aprengui a base de vivències emocionants a la natura i d’experiències personals que marcaran, desitgem, un punt d’inflexió en la teva manera de captar-la amb la teva càmera fotogràfica.

Evidentment, a Imàginem t’explicarem les millors tècniques per cada tipus de fotografia, quin és el material més adequat per fer-les i la manera d’utilitzar-lo. Però estem convençuts que és proporcionant-te vivències fotogràfiques que et permetin fer servir aquests materials i aplicar aquestes tècniques com milloraràs la qualitat i la força expressiva de les teves imatges. Per això hem dissenyat i organitzat tot un seguit d’activitats, cursos de fotografia i viatges a mida perquè experimentis intensament les vivències més emocionants que la natura et pot aportar i les fotografiïs o aprenguis a fer-ho amb nosaltres.

Dijous t'ho presentem a CasanovaFoto de Barcelona. Hi estàs convidat!

21 d’ag. 2013

Previsualitzar abans de fotografiar

Hi ha dues maneres de fer fotos: aquella en què aixequem la càmera i capturem allò que tenim davant els nostres ulls de manera directa, espontània i inconscient, o anant més enllà del que podem observar directament, a través de la previsualització.

I què significa previsualitzar? Significa analitzar allò que percebem des de diferents possibilitats i punts de vista: per exemple, buscant l'angle amagat de l'altra banda de la cadira o aquella perspectiva en la qual no havíem caigut i que converteix una imatge mediocre en una fotografia estupenda. També és esperar el moment adequat per a capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen en ell es reuneixen en un tot, buscant conscientment els extrems d'una situació: la mirada més hipnòtica d'un mussol, l'angle més impressionant d'una paret d'escalada, el millor somriure d'un nen... Com en la foto de dalt, en què vaig previsualitzar una diana d'estrelles damunt el Castildetierra, a les Bardenes Reials de Navarra, amb la punta del cabezo apuntant l'estrella polar.

D'aquesta manera, creant imatges a partir d'una previsualització, aconseguirem reflectir la pròpia experiència amb la natura expressant-nos des de dins cap a enfora, traduint de manera instantània aquesta realitat a l'idioma propi interior, deixant que hi flueixi la nostra creativitat.

19 d’ag. 2013

La primera imatge d'una persona viva


Avui 19 d'agost és el Dia Mundial de la Fotografia, una efemèride que se celebra perquè el 19 d'agost de 1838, el francès Louis Daguerre va patentar un invent anomenat fotografia. Per celebrar-ho, aquí teniu un dels primers daguerrotips que va prendre el mateix Louis Daguerre el 1838. Es creu que és la primera fotografia en què surt una persona viva. A la imatge veiem un carrer, el Boulevard du Temple, a París, que en aquells moments estava molt concorregut, però que a causa del temps d'exposició de la presa de més de 10 minuts, no apareixen ni el trànsit ni altres persones que estaven en moviment. L'excepció és l'home (a sota, a l'esquerra) que va romandre en la mateixa posició el temps suficient mentre enllustraven les seves botes.

15 d’ag. 2013

La Via Làctia d'estiu sobre les Bardenes Reials


Hi ha escenes que semblen d'un altre món, però que estan en aquest per meravellar-nos. Aquí, un arc de nebuloses i estrelles il·lumina el Castildetierra, un dels cabezos més característics del desert de les Bardenes Reials (Navarra). A la dreta s'hi pot observar el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.