9 de des. 2012

Fotos que ens recorden que la Terra no ens pertany



El desaparegut Galen Rowell, un dels meus fotògrafs de natura i paisatge de referència, tenia una teoria sobre la qual va escriure en nombrosos assajos fotogràfics. Deia que sense records seríem incapaços de percebre el món de manera associativa; que podríem contemplar-lo, sí, però amb una mirada perduda i buïda. Estudis científics demostren que els records, visuals o no, són sempre associatius. Per exemple, determinats olors i sons són tan associatius que quan els notem, immediatament evoquem sensacions viscudes.

Primer premi Montphoto 2012. Banderes d'oracions es retallen a la boira en un desagradable dia al pic Kalapatthar (5.550m), un dels millors llocs, per la seva proximitat, per contemplar l'Everest. Khumbu, Nepal.  Foto: Enrique López-Tapia de Inés.

Amb l'experiència visual passa el mateix. El nostre sistema ocular és tan sofisticat que pot provocar una resposta emocional només mirant la foto d'una persona estimada. Per això la fotografia té aquesta força i per això fotos tècnicament perfectes que no evoquin records i emocions intenses ens semblen avorrides.

Finalista categoria Subaquàtiques. A uns 20 metres de profunditat i després de diverses immersions, per fi va arribar l'esperat i proper trobada amb aquest corb marí pelàgic. Una frenètica persecució després del grup de roncadors i l'intent d'aïllar un exemplar per facilitar la seva captura, em va deixar aquest fantàstic instant de comportament animal. Foto: Cristòbal Serrano.

Com a editora gràfica he après que l'emoció es pot trobar en imatges de paradisos remots, però també en els ulls d'un llop o les ales d'una papallona. Que a mesura que passen els anys, els detalls dels nostres records s’esvaeixen i perden pes, i el nostre imaginari mental es torna més iconogràfic. Per això sempre busco i selecciono les imatges que capturen l’essència d’un moment significatiu del que s’ha estat testimoni, que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat del que veiem, un món simplificat i idealitzat. Instants perduts per sempre en el temps que la fotografia fixa en la nostra memòria, simplificant-los fins arribar-ne a l'essència.>

Primer premi categoria Món Animal. Pocs minuts després que el sol s'amagui, un elefant (loxodonata africana) Afegeix la llegenda es passeja al voltant d'un dels pocs punts d'aigua que es poden trobar en aquest àrid territori al final de l'època seca. Per sort, aquest exemplar encara no havia tingut l'honor de topar-se amb cap personatge de sang blava. Foto: Roger Rovira Rius.

La conservació del territori no és un instint natural de l'home. Hem transformat part del nostre món en un pantà tòxic, contaminat el sòl amb residus industrials, deforestat milers de quilòmetres quadrats, provocat els desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima... La fotografia pot ser "aquella tènue llum que modestament”, com Eugene Smith apuntava, ens ajudi a recordar que la Terra no ens pertany, que som nosaltres els que li pertanyem.

Foto finalista categoria Món Animal. Un voltor comú busca aliment en l'interior de la caixa toràcica d'un gran mamífer, on prèviament havia estat col · locada una càmera fotogràfica camuflada. Van ser necessaris diversos intents fins aconseguir la fotografia desitjada. Foto: Jonathan Díaz Marbà.

Les fotos d'Inspirats per la Natura, el nou llibre del Montphoto 2012, un dels concursos internacionals de fotografia de natura més prestigiosos, així ho manifesten: imatges impactants, plenes d'esperança i d'urgència, que recullen l'èxtasi d'un moment, una arravatament, una esperança, un dolor, un record... Imatges que són una inspiració a protegir els paratges i éssers del planeta; que conviden a mirar, però també a recordar que tota la bellesa que percebem i tots els esforços que destinem a protegir el medi ambient són un pas més cap al descobriment i la conservació de tots els espais que fan de la Terra un món a preservar.

Primer premi categoria Muntanya. Bonic capvespre hivernal al Massís de Cotiella. Esperava amb ànsia l'aparició del cinturó de Venus quan vaig veure els prats encesos per les últimes llums prenent aquestes sinuoses formes. Foto: Pere Soler Isern.


Aquest text és una reflexió meva que trobareu a Inspirats per la Natura 2012, que ja és a la venda. Un gran llibre que podeu comprar directament a la web de Montphoto o clicant a l'anunci del costat.

26 de nov. 2012

Nou taller 'Com seleccionar i ordenar imatges i convertir-les en una història visual efectiva i estètica', el desembre a Vilassar



Molts fotògrafs que vénen a veure'm a la redacció del Descobrir m'expliquen que el que més els costa d'un reportatge és editar les fotos. Quines triar d'entre els milers d'imatges disparades? Com saber les que funcionaran? Com organitzar-les? Com explicar una història amb elles? Amb quantes imatges? En quin ordre? Com triar la foto d'obertura d'un reportatge? I la de tancament? Com evitar que ens falti una foto? Com aconseguir que el reportatge sigui estèticament potent?

Si volem que les nostres fotografies expliquin de manera efectiva una història, capturant l'atenció dels espectadors, haurem de saber seleccionar-les i ordenar-les. Si ho fem bé, podrem comunicar molt millor el nostre missatge, ja sigui en un reportatge que volem veure publicat, una exposició, un fotollibre, un multimèdia o un àlbum en una xarxa social.

En aquest taller...
  • Explicaré com passar de tenir una idea de reportatge o projecte fotogràfic a concretar-la correctament, planificar-la, desenvolupar-la i resoldre-la fins convertir-la en un bon treball fotogràfic.
  • Comentarem quines fotografies són indispensables per aconseguir-ho.
  • Us mostraré com seleccionar les que ens interessen, i com, en funció de les fotos que escollim, podrem explicar una història o una altra.
  • Per últim, donarem una ullada a les diferents maneres d'ordenar les fotos per aconseguir que una sèrie d'imatges soltes d'un aspecte de la realitat es converteixi en un discurs visual efectiu i estètic.
Tot això ho farem de manera molt pràctica, amb multitud d'exemples reals. Per això compto amb l'ajut del Manel Soria, que us explicarà l'edició gràfica des del punt de vista del fotògraf: com va plantejar alguns dels seus reportatges, amb quines dificultats s'hi va trobar i com les va resoldre.

Si creus que aquest és el taller que estaves esperant, aquestes són les dades:

Data: dissabte 15 de desembre de 2012
Horari: de 10 a 14h i de 16 a 20h, amb petit descans a la primera part
Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (vegeu Google Maps)

Professors:
  • Maria Rosa Vila. Editora gràfica, fotògrafa i periodista. Màster en Edició Gràfica de la UAB. Directora de Fotografia de la revista Descobrir, editora espanyola de la pàgina de l'APOD (Astronomy Picture of the Day) de la NASA al Facebook, i editora gràfica de diversos fotollibres.
  • Manel Soria. Fotògraf especialitzat en astrofotografia i natura. Ha publicat reportatges en diversos mitjans, i algunes de les seves imatges han estat APOD de la NASA. És, a més, doctor enginyer industrial i professor de la facultat d'Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Autor del bloc Frikosal.

Preu del taller: 80€ o 100€ incloent-hi dinar al Restaurant El Teler. Si teniu el Carnet d’Amic d’Espaifotogràfic hi ha un descompte de 10€ en ambdós casos.

La inscripció al taller es formalitza en fer el corresponent pagament. El podeu fer immediatament mitjançant PayPal (pagament segur) que també us permet pagar amb targeta de crèdit encara que no en sigueu usuaris. Si ho preferiu, també podeu pagar fent un ingrés en el compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc de Sabadell. Imprescindible indicar el nom i telèfon o email de contacte en el concepte de l’ingrés.

Us garantim que el taller serà molt didàctic i us resoldrà tots els dubtes i misteris de l'edició gràfica.

A veure qui s'anima i s'hi apunta. Serà un plaer veure'ns allà!

Nota. L'organització es reserva el dret d'anul·lar o modificar el taller per manca de participants.

13 de nov. 2012

Els 'model release', un formulari de cessió de drets d'imatge que tot fotògraf hauria de dur a la bossa

No, no els vaig demanar permís. Em demandaran?

Fotografiar persones en espais públics i privats sense el seu consentiment pot constituir un il·licit civil, tal i com vam veure en aquesta altra entrada. Què vol dir això? Doncs que si una persona se sent perjudicada en el seu dret a la imatge podria presentar una demanda per la via civil contra el fotògraf o el mitjà on la foto ha sortit publicada, i seria un jutge qui decidiria si s'ha produït un perjudici indemnitzable.

És per això que demanar a les persones que fotografiem que ens cedeixin el seu dret d'imatge és important per evitar demandes legals, sobretot en els casos en què volguem utilitzar la seva foto amb finalitats comercials o publicitàries. Aquesta cessió s'ha de realitzar sempre a través d'un document conegut com a model release, que diu que la persona fotografiada ha donat el seu consentiment per utilitzar la seva imatge.

Aquí teniu un exemple de model release que podeu utilitzar com a base per a crear el vostre propi formulari de cessió de drets:

Contracte de cessió de drets d'imatge
Per mitjà del present document, jo (nom del model) _______________________, amb DNI número _____________ atorgo a (nom del fotògraf) ________________, amb DNI número _____________ el dret i permís il·limitat i irrevocable per a captar, enregistrar, usar, reutilitzar, publicar, republicar i distribuir retrats fotogràfics o imatges de mi o en les quals jo estigui inclòs o inclosa, a través de qualsevol mitjà, sense límitació en el temps, per il·lustració, promoció, art, editorial, publicitat, comerç o qualsevol altre propòsit. 
Així mateix, cedeixo el dret a la meva pròpia imatge al fotògraf per tal que aquest pugui transmetre'l a tercers si és necessari, i acordo salvaguardar-lo a ell, els seus hereus, representants legals i totes les persones que actuïn sota el seu permís o autoritat o aquells pels qui ell o ella estigui actuant, de qualsevol reclamació per difamació, calúmnia, o invasió de la privacitat.
Per mitjà del present document també renuncio a qualsevol remuneració per drets a la meva pròpia imatge que puguin derivar de qualsevol utilització. 
Garanteixo que sóc major d'edat legal i tinc el dret d'acordar contractes en el meu propi nom. He llegit l'autorització, cessió, i acord anterior abans de la seva execució i estic totalment d'acord amb els seus continguts. Aquesta cessió de drets de la pròpia imatge ha de ser vinculant sobre mi i els meus hereus, els meus representants legals i els meus assignats.
Domicili _______________________
Email ________________________
Telèfon ________________________
Si la persona que hem fotografiat és un menor, sempre hem de tenir la cessió de drets, encara que sigui un parent nostre. En tots els casos, el document ha d'anar signat pel pare/mare o tutor legal.

Jo,  _______________________, amb DNI número _____________, com a pare / mare / tutor legal del menor que figura en aquest document, accepto totes les condicions del mateix a la mateixa data i lloc.

Tenir el model release de les persones que fotografiem protegeix al fotògraf i al mitjà de possibles demandes. Les demandes generalment argumenten que, com a conseqüència de la publicació de la seva imatge, la persona de la foto ha estat sotmesa a alguna situació compromesa, pèrdua de prestigi o posició social, etc. Per això qualsevol editorial, agència de premsa, agència de publicitat, etc, que sàpiguen el que estan fent (cosa no tan habitual com sembla), ens demanaran els model release. És habitual entre els fotògrafs portar aquests papers a la bossa preparats per omplir. Per exemple, si fem una foto de les Rambles de Barcelona on surt una persona que es pot reconèixer (no sé si les Rambles és un bon exemple perquè és molt difícil que només n'hi surti una, però en fi...), si després aquesta foto la utilitzem per a una campanya publicitària, la persona podria denunciar a l'agència de publicitat i al fotògraf, i exigir-ne una indemnització. Com evitar-ho? Doncs després de fer la foto, treient el paperet i demanant-li a la persona que hem fotografiat que ens agradaria tenir el seu permís per usar la foto que li hem fet. Si, ja sé que és molt complicat i que no sempre podrem, però així és com s'hauria de fer.

Quan no es necessiten els model release? Quan la persona surt d'esquenes o no se li veu prou la cara per reconèixer-la. O quan la foto que fem és per a cobrir una notícia d'actualitat (article 8.2 de la Llei 1/1982). Per això les revistes del cor ho publiquen tot en forma de notícies (excepte els reportatges pactats, és clar), perquè així no han de pagar drets per les fotos que fan al carrer.

I qui ens demanarà els model release? En la pràctica, només alguns editors veterans ben informarts i les agències de publicitat. Compte! Que no guanyem un euro amb la foto no significa que no haguem de demanar els drets d'imatge.

Tot i que sembli improbable que algú vagi a promoure un plet civil pel simple fet d'haver-li fet una foto sense permís, sempre és bona idea tenir a mà els model release. No està de més dur-los a sobre i, amb determinades fotos, cobrir-nos les espatlles.

31 d’oct. 2012

Per què molts fotògrafs prefereixen 500px a Flickr


Ja fa mesos que Flickr roman estancada, sense canvis, a excepció d'algunes característiques socials noves que s'hi han afegit recentment. El lloc sembla força antiquat, hi ha una quantitat creixent de correu no desitjat i mostrar-hi fotos grans és complicat.

Si vols mostrar les teves fotos amb la millor cara, quina pàgina creus que ho fa millor, aquesta o la de dalt?

Des de 2004, any en què es va fundar, desenes d'empreses han intentat fer-li la competència sense sort, excepte una que, tot i que va ser creada l'any 2003, no ha estat fins ara que ha aconseguit una gran popularitat gràcies al boca a boca, Twitter i Facebook. Es tracta de 500 px, un lloc que permet emmagatzemar, ordenar i vendre fotografies on line, i que resulta molt atractiu per la senzillesa de les seves eines per a construir portfolis professionals i la fàcil navegació per la interfície d'usuari. En els últims mesos, molts fotògrafs hi estan migrant els seus millors treballs. No té les mateixes característiques i funcionalitat que Flickr, però la nova plataforma fa molt bé una cosa: mostrar de manera molt visual i agradable les nostres imatges. 500px incorpora unes plantilles molt netes per a construir-hi portfolis professionals, independents de la galeria de fotos (amb més opcions per als subscriptors de pagament), que carreguen molt ràpid i que incorporen seccions de biografia i de contacte. De fet, això fa que sigui una gran solució per aquells fotògrafs emergents que volen mostrar el seu treball a editors gràfics i directors d'art de la millor manera possible.

Aquesta és una de les plantilles de portfolis que es poden triar en la versió gratuïta de 500px.

500px no és exactament un lloc per emmagatzemar fotos en gran quantitat, com Flickr, sinó una plataforma que dóna eines adequades per mostrar les nostres fotos de manera atractiva. Per això cal que triem les nostres millors imatges per penjar-les al lloc i no totes. De manera similar a Facebook i Twitter, a 500px podem seguir a altres fotògrafs, votar amb un "m'agrada" les seves imatges, deixar-hi comentaris i marcar-les com a favorites. Flickr també fa algunes d'aquestes coses, però no de forma tan senzilla. A més, igual que succeeix amb les xarxes socials de vídeo, a 500px tenim fàcilment a la nostra disposició el codi html que ens permet difondre una imatge en qualsevol lloc de la xarxa 'incrustant-la'.

I una cosa més: 500 px també incorpora un blog per usuari. Només crear-nos-hi un compte, ja tenim disponible un bloc per publicar-hi fotos i textos, una cosa que agrairan els que es veuen obligats a recórrer a Blogger, Wordpress o Tumblr per parlar de les seves fotos. Encara que el disseny no és precisament molt atractiu, ho compensa el que també tinguem a la nostra disposició un mur, com el de Facebook, per interactuar amb altres usuaris de 500px.

Joan Vendrell, de Naturpíxel, utilitza l'espai del bloc per mostrar-hi més fotos.

Una altra avantatge de 500px respecte a Flickr és que les fotos que pengem a 500px poden ser compartides per a ús personal, però no per a altres usos, ja que estan protegides contra la còpia. Si la majoria de les imatges que la gent penja a Flickr estan sota llicència Creative Commons, a 500 px si premem el botó dret del nostre ratolí sobre una foto ens apareix un missatge advertint-nos que la foto té el copyright del seu autor. A més, només podem veure-les en una única resolució de 900 píxels d'amplada, suficient com per apreciar les textures de la imatge original, però sense la qualitat suficient com perquè algú la guardi en el seu disc dur i la imprimeixi sense el nostre consentiment. Si ets un fotògraf que necessites guanyar diners a partir de les teves fotos i no t'agrada que ningú se les descarregui, 500px permet als seus usuaris vendre les seves imatges cobrant una comissió del 5% sobre totes les vendes. Els que comparteixen les seves imatges amb llicències Creative Commons és millor que usin un altre servei.

A dalt a la dreta es pot veure el preu i el tipus de còpia que l'autor ven d'aquesta foto.

Com molts llocs, 500 px té una versió gratuïta i una altra de pagament. El compte premium amb la càrrega il·limitada costa 49'95$ per any davant els 25$ de Flickr. Però amb la de 500px pots vincular la teva galeria a un domini personalitzat, un feed RSS, eliminar la marca de 500px del teu compte i connectar-la a Google Analytics per controlar millor el trànsit i l'activitat. En els darrers mesos han aparegut aplicacions per usar des de dispositius mòbils i fa pocs dies han creat un complement per utilitzar-lo amb Lightroom, dues coses que molts usuaris trobaven a faltar.

Tot i així, 500px també té alguns inconvenients:

  • La mida màxima de fitxer és de 30 MB. Els arxius més grans no es poden pujar.
  • El compte gratuït només permet pujar 20 fotografies per setmana en format JPG.
  • Només es poden pujar fins a 10 fotos al mateix temps.

En conclusió, no crec que 500px arribi a substituit a Flickr per a les masses. Els aficionats seguiran guardant-hi les seves fotos gràcies a la facilitat per publicar-les, el pes de la marca i el preu barat. En canvi, 500px està més pensada pels fotògrafs emergents i els nous talents. L'atracció i la difusió a través del boca a boca i les xarxes espero que esperonin a Flickr a millorar algunes de les seves característiques i en particular, la seva interfície d'usuari que, comparada amb la de 500px, està absolutament passada de moda.

29 d’ag. 2012

Mor Malcom Browne, l'autor d'una imatge històrica

© Malcom Browne

El fotògraf i periodista Malcolm Browne, autor de l'emblemàtica fotografia d'un monjo budista immolant-se al Vietnam el 1963, ha mort aquesta setmana. En tenia 81.

Browne va aconseguir el World Press Photo i el Pulitzer amb la foto de la tràgica protesta del monjo, que va impactar en l'opinió pública i va provocar que l'administració de John Fitzgerald Kennedy reconsiderés la seva política a l'Indoxina. Serveixi aquesta imatge com a record d'aquest gran fotògraf, compromès en documentar conflictes com la guerra del Vietnam i la del Golf.