31 d’oct. 2012

Per què molts fotògrafs prefereixen 500px a Flickr


Ja fa mesos que Flickr roman estancada, sense canvis, a excepció d'algunes característiques socials noves que s'hi han afegit recentment. El lloc sembla força antiquat, hi ha una quantitat creixent de correu no desitjat i mostrar-hi fotos grans és complicat.

Si vols mostrar les teves fotos amb la millor cara, quina pàgina creus que ho fa millor, aquesta o la de dalt?

Des de 2004, any en què es va fundar, desenes d'empreses han intentat fer-li la competència sense sort, excepte una que, tot i que va ser creada l'any 2003, no ha estat fins ara que ha aconseguit una gran popularitat gràcies al boca a boca, Twitter i Facebook. Es tracta de 500 px, un lloc que permet emmagatzemar, ordenar i vendre fotografies on line, i que resulta molt atractiu per la senzillesa de les seves eines per a construir portfolis professionals i la fàcil navegació per la interfície d'usuari. En els últims mesos, molts fotògrafs hi estan migrant els seus millors treballs. No té les mateixes característiques i funcionalitat que Flickr, però la nova plataforma fa molt bé una cosa: mostrar de manera molt visual i agradable les nostres imatges. 500px incorpora unes plantilles molt netes per a construir-hi portfolis professionals, independents de la galeria de fotos (amb més opcions per als subscriptors de pagament), que carreguen molt ràpid i que incorporen seccions de biografia i de contacte. De fet, això fa que sigui una gran solució per aquells fotògrafs emergents que volen mostrar el seu treball a editors gràfics i directors d'art de la millor manera possible.

Aquesta és una de les plantilles de portfolis que es poden triar en la versió gratuïta de 500px.

500px no és exactament un lloc per emmagatzemar fotos en gran quantitat, com Flickr, sinó una plataforma que dóna eines adequades per mostrar les nostres fotos de manera atractiva. Per això cal que triem les nostres millors imatges per penjar-les al lloc i no totes. De manera similar a Facebook i Twitter, a 500px podem seguir a altres fotògrafs, votar amb un "m'agrada" les seves imatges, deixar-hi comentaris i marcar-les com a favorites. Flickr també fa algunes d'aquestes coses, però no de forma tan senzilla. A més, igual que succeeix amb les xarxes socials de vídeo, a 500px tenim fàcilment a la nostra disposició el codi html que ens permet difondre una imatge en qualsevol lloc de la xarxa 'incrustant-la'.

I una cosa més: 500 px també incorpora un blog per usuari. Només crear-nos-hi un compte, ja tenim disponible un bloc per publicar-hi fotos i textos, una cosa que agrairan els que es veuen obligats a recórrer a Blogger, Wordpress o Tumblr per parlar de les seves fotos. Encara que el disseny no és precisament molt atractiu, ho compensa el que també tinguem a la nostra disposició un mur, com el de Facebook, per interactuar amb altres usuaris de 500px.

Joan Vendrell, de Naturpíxel, utilitza l'espai del bloc per mostrar-hi més fotos.

Una altra avantatge de 500px respecte a Flickr és que les fotos que pengem a 500px poden ser compartides per a ús personal, però no per a altres usos, ja que estan protegides contra la còpia. Si la majoria de les imatges que la gent penja a Flickr estan sota llicència Creative Commons, a 500 px si premem el botó dret del nostre ratolí sobre una foto ens apareix un missatge advertint-nos que la foto té el copyright del seu autor. A més, només podem veure-les en una única resolució de 900 píxels d'amplada, suficient com per apreciar les textures de la imatge original, però sense la qualitat suficient com perquè algú la guardi en el seu disc dur i la imprimeixi sense el nostre consentiment. Si ets un fotògraf que necessites guanyar diners a partir de les teves fotos i no t'agrada que ningú se les descarregui, 500px permet als seus usuaris vendre les seves imatges cobrant una comissió del 5% sobre totes les vendes. Els que comparteixen les seves imatges amb llicències Creative Commons és millor que usin un altre servei.

A dalt a la dreta es pot veure el preu i el tipus de còpia que l'autor ven d'aquesta foto.

Com molts llocs, 500 px té una versió gratuïta i una altra de pagament. El compte premium amb la càrrega il·limitada costa 49'95$ per any davant els 25$ de Flickr. Però amb la de 500px pots vincular la teva galeria a un domini personalitzat, un feed RSS, eliminar la marca de 500px del teu compte i connectar-la a Google Analytics per controlar millor el trànsit i l'activitat. En els darrers mesos han aparegut aplicacions per usar des de dispositius mòbils i fa pocs dies han creat un complement per utilitzar-lo amb Lightroom, dues coses que molts usuaris trobaven a faltar.

Tot i així, 500px també té alguns inconvenients:

  • La mida màxima de fitxer és de 30 MB. Els arxius més grans no es poden pujar.
  • El compte gratuït només permet pujar 20 fotografies per setmana en format JPG.
  • Només es poden pujar fins a 10 fotos al mateix temps.

En conclusió, no crec que 500px arribi a substituit a Flickr per a les masses. Els aficionats seguiran guardant-hi les seves fotos gràcies a la facilitat per publicar-les, el pes de la marca i el preu barat. En canvi, 500px està més pensada pels fotògrafs emergents i els nous talents. L'atracció i la difusió a través del boca a boca i les xarxes espero que esperonin a Flickr a millorar algunes de les seves característiques i en particular, la seva interfície d'usuari que, comparada amb la de 500px, està absolutament passada de moda.

29 d’ag. 2012

Mor Malcom Browne, l'autor d'una imatge històrica

© Malcom Browne

El fotògraf i periodista Malcolm Browne, autor de l'emblemàtica fotografia d'un monjo budista immolant-se al Vietnam el 1963, ha mort aquesta setmana. En tenia 81.

Browne va aconseguir el World Press Photo i el Pulitzer amb la foto de la tràgica protesta del monjo, que va impactar en l'opinió pública i va provocar que l'administració de John Fitzgerald Kennedy reconsiderés la seva política a l'Indoxina. Serveixi aquesta imatge com a record d'aquest gran fotògraf, compromès en documentar conflictes com la guerra del Vietnam i la del Golf.

8 d’ag. 2012

Com seleccionar i ordenar imatges, i convertir-les en una història visual efectiva i estètica


Molts fotògrafs que vénen a veure'm a la redacció del Descobrir m'expliquen que el que més els costa d'un reportatge és editar les fotos. Quines triar d'entre els milers d'imatges disparades? Com saber les que funcionaran? Com organitzar-les? Com explicar una història amb elles? Amb quantes imatges? En quin ordre? Com triar la foto d'obertura d'un reportatge? I la de tancament? Com evitar que ens falti una foto? Com aconseguir que el reportatge sigui estèticament potent?

Si volem que les nostres fotografies expliquin de manera efectiva una història, capturant l'atenció dels espectadors, haurem de saber seleccionar-les i ordenar-les. Si ho fem bé, podrem comunicar molt millor el nostre missatge, ja sigui en un reportatge que volem veure publicat, una exposició, un fotollibre, un multimèdia o un àlbum en una xarxa social.

  • Explicaré com passar de tenir una idea de reportatge o projecte fotogràfic a concretar-la correctament, planificar-la, desenvolupar-la i resoldre-la fins convertir-la en un bon treball fotogràfic.
  • Comentarem quines fotografies són indispensables per aconseguir-ho.
  • Us mostraré com seleccionar les que ens interessen, i com, en funció de les fotos que escollim, podrem explicar una història o una altra.
  • Per últim, donarem una ullada a les diferents maneres d'ordenar les fotos per aconseguir que una sèrie d'imatges soltes d'un aspecte de la realitat es converteixi en un discurs visual efectiu i estètic.

Tot això ho farem de manera molt pràctica, amb multitud d'exemples reals. Per això compto amb l'ajut dels fotògrafs Siqui Sánchez i Manel Soria, que us explicaran com van plantejar alguns dels seus reportatges, amb quines dificultats s'hi van trobar i com les van resoldre.

Si creus que aquest és el taller que estaves esperant, aquestes són les dades:

Data: dissabte 6 d'octubre de 2012
Horari: de 10 a 14h i de 16 a 20h
Lloc: Casa Elizalde, c/ València, 302, de Barcelona, a la sala Folch i Torres

Professors:
  • Maria Rosa Vila. Editora gràfica, fotògrafa i periodista. Màster en Edició Gràfica de la UAB. Directora de Fotografia de la revista Descobrir, editora espanyola de la pàgina de l'APOD (Astronomy Picture of the Day) de la NASA al Facebook, i editora gràfica de diversos fotollibres.
  • Manel Soria. Fotògraf especialitzat en astrofotografia i natura. Ha publicat reportatges en diversos mitjans, i algunes de les seves imatges han estat APOD de la NASA. És, a més, doctor enginyer industrial i professor de la facultat d'Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Autor del bloc Frikosal.
  • Siqui Sánchez. Fotògraf editorial, industrial i publicitari, representat per Getty Images. Publica a The Guardian i New York Times, entre d'altres, i ha estat reconegut amb els premis LAUS i LUX. Ha publicat el llibre El Viaje Imposible, l'exposició del qual està viatjant actualment per Europa patrocinada per l'Institut Cervantes. Autor del projecte Toilet Planet.<

Preu del taller: 90€

Els que desitgeu apuntar-vos al taller heu d'omplir aquest formulari.

Us garantim que el taller serà molt didàctic i us resoldrà tots els dubtes i misteris de l'edició gràfica.

A veure qui s'anima i s'hi apunta. Serà un plaer veure'ns allà!

Nota. L'organització es reserva el dret d'anul·lar o modificar el taller per manca de participants.

8 de jul. 2012

Taller de Edición Gráfica para Fotógrafos


Muchos fotógrafos que vienen a verme a la redacción del Descobrir me cuentan que lo que más les cuesta de su trabajo (además de publicarlo y cobrarlo, claro ;) es seleccionar y ordenar sus fotos para construir un discurso visual potente y efectivo. Otros tienen el problema de que cuando se ponen a editar se dan cuenta de que les falta la foto que hubiera hecho que el reportaje quedara redondo.

Si queremos que nuestras imágenes cuenten de forma efectiva una historia, capturando la atención de los espectadores, deberemos saber seleccionarlas y ordenarlas. Alternar las previsibles con las imaginativas, los planos abiertos con los cerrados, los encuadres verticales con los horizontales... Si lo hacemos bien, podremos comunicar mucho mejor nuestro mensaje, ya sea un reportaje que queremos ver publicado, un fotolibro o un álbum en una red social.

El fin de semana del 20 al 22 de julio daré un Taller de Edición Gráfica para Fotógrafos cerca de Madrid en el que explicaré qué fotografías debemos hacer para lograr un buen trabajo fotográfico a partir de una idea o un encargo. También mostraré cómo se consigue que una serie de imágenes sueltas de un aspecto de la realidad se conviertan en un discurso visual efectivo y estético. Para ello, trabajaremos la edición gráfica de un reportaje que cada participante producirá en el mismo taller, comentaremos los trabajos, los editaremos y enseñaremos a mejorarlos.

Además de pasar un fin de semana juntos, podréis preguntarme todo aquello que siempre quisisteis preguntar a un editor gráfico y nunca pudisteis. Será un placer atenderos.

10 de juny 2012

'Universo', la nueva página en Facebook de APOD (Astronomy Picture of the Day), o cómo unir trabajo y afición

Un terceto de sagitario. Foto: Martin Pugh

El mundo de los hobbys es uno de los más curiosos y variopintos. Hay gente para todo: personas que en su tiempo de ocio encuentran el placer restaurando autobuses antiguos, adiestrando perros para rescatar personas sepultadas bajo unos escombros o fotografiando lagartijas, por poner tres ejemplos que conozco de cerca. Aunque yo no tengo mucho tiempo libre, confieso que también tengo una pasión oculta: averiguar qué ocurre en el cielo, tratando de responder a la pregunta ¿qué hay allá afuera en el espacio?

Mi afición viene de lejos. Ya de pequeña pasé muchas tardes llenando cuadernos con notas y dibujos de planetas, galaxias, constelaciones, estrellas, cometas y todo aquello que encontraba en la enciclopedia Espasa que el padre de mi vecina tenía en su despacho. En mi infantil ingenuidad soñaba que era astrofísica y que escribía un libro sobre el universo. Durante mi adolescencia, disfrutaba enormemente intentando descifrar el cielo cada vez que salía de excursión con un grupo de montaña, hasta que años más tarde encontré el éxtasis contemplando los cielos nocturnos en la Sierra de Guara, en el pre-Pirineo aragonés, y en la isla de La Palma, dos de los lugares más impresionantes que conozco. Si no habéis estado nunca, no sabéis lo que os perdéis.

La vida quiso que en lugar de dedicarme a las ciencias eligiera el camino de las letras, con lo que la idea de ser astrofísica se esfumó y me convertí en fotógrafa y periodista. Sin embargo, la afición por todo lo relacionado con el universo sigue latente, atenta siempre a todo eclipse o fenómeno astronómico que se produzca.

Hace poco más de cinco años, quiso la fortuna que empezara a trabajar como directora de fotografía en la revista Descobrir Catalunya, una de las publicaciones de geografía y viajes más serias y de mayor calidad que se editan en el país. En mi empeño por publicar las mejores fotos y reportajes fotográficos de los mejores fotógrafos, propuse a la dirección de la revista crear una sección de astronomía que fuera lo más divulgativa y atractiva posible. Conocía a grandes fotógrafos especializados en astrofotografía y mi objetivo era dar a conocer una obra poco conocida y con escasa difusión en los medios de comunicación. Mi director aceptó y allí surgió la oportunidad de unir profesión y afición:

Lluvia de estrellas. Foto: Fred Fruenjes.


Eclipse de luna. Foto: Juan Carlos Casado.

Menorca bajo las estrellas. Reportaje fotográfico de Manel Soria.

Circunpolar. Foto: Juan Carlos Casado.
Manchas solares. Foto: Eduardo García.
La luz zodiacal. Foto: Manel Soria.

Todo este rodeo viene a cuento para explicaros que hace unas semanas, el astrofísico norteamericano Robert Nemiroff, fundador y editor de APOD (Astronomy Picture of the Day, la prestigiosa web de la NASA que diariamente ofrece una imagen astronómica comentada por científicos astrónomos), me propuso que creara en Facebook la página de APOD en español bajo mi criterio de editora gráfica, cosa que como podéis imaginar me llenó de entusiasmo y en la que he estado trabajando en los últimos días con la ayuda de Robert y su equipo (de ahí que este post hoy lo escriba en castellano). La nueva página se llama Universo y hoy es su estreno oficial, tal y como viene anunciado en la web de APOD.

En Universo cada día encontraréis la foto del día (el apod, como se conoce popularmente) y una cuidada selección de imágenes escogidas por mí procedentes de Asterisk*, un foro creado también por Nemiroff, en donde los aficionados a la astronomía debaten y cuelgan sus fotos. El objetivo es que Universo contribuya a la difusión y divulgación de los misterios del cosmos a través de las mejores imágenes comentadas por científicos astrónomos, igual que he hecho y seguiré haciendo en el Descobrir. Por cierto, que en el próximo número de la revista, el de julio, vamos a publicar unas Mirades muy astronómicas de Manel Soria que no dudo que os van a encantar.

Espero que la nueva página de APOD en Facebook os despierte la misma afición, curiosidad y ánsias de saber que a mí. Y si os gusta hacer fotos del cielo, probad de enviarlas a Asterisk* Quién sabe si algún día alguna se convierte en un apod!