19 de febr. 2012

Photographic Social Vision porta al CCCB quatre exposicions del festival Visa pour l'Image


Els que conegueu a la Sílvia Omedes sabreu que és una de les persones que més es desviu perquè en aquest país s'obrin nous canals de difusió per a la fotografia documental, ara que la premsa ja no dóna pràcticament cabuda a cap reportatge fotoperiodístic. Al capdavant de Photographic Social Vision, fundació privada sense ànim de lucre que des de fa deu anys destaca com a plataforma de suport al fotoperiodisme, la Sílvia és la artífex de què a Barcelona puguem veure des de fa set anys l'exposició del World Press Photo (superant afortunadament totes les adversitats econòmiques) i de que el treball de fotògrafs com Daniel Beltrà, guanyador del darrer Veolia Wildlife Photografer of the Year, arribi al gran públic.

Doncs bé, ara la nova fita de la Sílvia i l'equip de Photographic Social Vision és portar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)una part del Visa pour l'Image, el festival de fotoperiodisme més prestigiós del món que se celebra anualment a Perpinyà i que, juntament amb el World Press Photo, és un dels referents més importants de la fotografia internacional. Perquè us en feu una idea, només en l’última edició, va congregar més de 225.000 visitants, 3.000 professionals i 8.000 escolars.

Ara, per primera vegada en la història del festival, una selecció del Visa surt del seu espai habitual i arriba a Barcelona. Sota el títol 'Més Fotoperiodisme. Visa pour l´Image a Barcelona', el CCCB exposarà quatre mostres triades expressament del que s’ha viscut en tres continents al llarg del 2011:

  • El tsunami que va devastar l’est de l’illa del Japó al març. Una mirada col∙lectiva publicada per la revista Days Japan.
  • Les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrain, captades per l’ull de Yuri Kozyrev (Agència NOOR).
  • Un sorprenent i colorista reportatge de Shaul Schwarz (Getty Images) sobre la narcocultura com a retrat de la societat que conviu amb i gràcies al narcotràfic a Mèxic.
  • I l'emotiu reportatge sobre la vida quotidiana d’una dona mutilada que lluita per sobreviure al camp en la Uganda postbèl∙lica. Un treball commovedor de Martina Bacigalupo (Agència VU’).

Quatre exposicions que permetran accedir i contemplar reportatges fets en profunditat, i apreciar la tasca de fotògrafs compromesos en documentar de manera sensible i veraç el nostre món. En aquest vídeo podeu veure'n una petita mostra del que es podrà contemplar al CCCB. Us asseguro que les 4 exposicions són de les millors que es podien veure el passat setembre a Perpinyà.

Sens dubte, l'arribada del Visa a Barcelona és una gran notícia que necessita de la nostra complicitat perquè la mostra sigui un èxit de públic. Seria magnífic que en uns anys Barcelona es convertís en la segona seu del festival i capital de la fotografia, “la tènue llum que modestament ens ajudarà a canviar les coses”.

'Més Fotoperiodisme. Visa pour l´Image' s'inaugura al CCCB el 29 de febrer a les 7 de la tarda i estarà oberta al públic de l'1 de març al 28 de maig.

12 de febr. 2012

Samuel Aranda, World Press Foto 2011: la plasmació del dolor per damunt l'originalitat

© Samuel Aranda.

Acabo de llegir a Facebook alguns comentaris crítics amb la foto de Samuel Aranda, guanyadora del World Press Photo 2011 atorgat ahir, que m'han fet bullir la sang i impulsat a escriure la primera entrada d'Enfocant dels darrers quatre mesos.

Alguns titllen la imatge de tòpica, previsible, de simple iconografia cristiana... Fins i tot de burgesa (?). Altres consideren que no està a l'altura d'altres Madones sofrents premiades anteriorment. I als que opinem que és una imatge valuosa ens consideren uns ignorants.

Opinar sobre una imatge documental en funció únicament de paràmetres artístics, buscant l'originalitat de l'obra per damunt de qualsevol altre criteri, és totalment erroni. El fotoperiodisme, per molt que hagi entrat ja a les galeries, no és art, és informació. Els arguments artístics haurien, en tot cas, de considerar-se secundaris. Sempre serà més important la plasmació del patiment humà que l'estètica o originalitat d'una foto, el fons que la forma.

Estic convençuda que l'esteticisme despista de les desgràcies del món. Ja ho he defensat en alguna altra ocasió. Davant d'una imatge bonica, la gent es fixa abans en què bona que és la foto que en l'horror que mostra. Hem de demanar als fotoperiodistes que prenguin imatges diferents, originals i boniques d'un conflicte pel simple fet que "això ja ho hem vist abans"? Els mitjans de comunicació han d'evitar donar les mateixes fotos encara que els conflictes siguin diferents? Els concursos han d'evitar premiar-les? Definitivament, no.>

Els posats de celebritats que omplen les pàgines dels dominicals sempre són els mateixos, les fotos de rodes de premsa, encaixades de mans, mítings polítics... Ningú no es queixa del fotoperiodisme de corbata que veiem cada dia en totes les pàgines dels diaris. Per què hem de demanar als fotoperiodistes que realitzin fotos diferents quan es tracta de desgràcies i conflictes?

La guerra no és un lloc on fer fotos originals i artístiques. La guerra és un horror, el més vergonyós de l'ésser humà. Treballar fent fotos en un conflicte i relacionar-se amb el dolor dels altres és molt dur, i el Samuel Aranda ha sabut acostar-se a aquest dolor amb respecte i compassió. Per això ha guanyat el World Press Photo 2011, per transmetre el dolor magistralment, sense artificis. Encara que ja l'hàgim vist altres vegades, tantes vegades.

16 d’oct. 2011

Descobrir les claus del retrat de la mà de l'Òscar Rodbag

Foto: Òscar Rodbag.

Els bons retrats no són només imatges de persones, sinó que són interpretacions de la seva personalitat: en lloc de captar-ne l’apariència externa, els millors retrats revelen les seves peculiaritats i potser, fins i tot, els seus sentiments.

A vegades, les fotos espontànies d’amics i familiars poden tenir aquesta qualitat si la relació natural entre el fotògraf i el model es combina amb la tècnica de forma adecuada. Però un bon retrat és alguna cosa molt més difícil. El fotògraf ha d’establir ràpidament una aproximació bàsica a la personalitat del model i una confiança mútua. Cal decidir quin tipus d’entorn reforçarà el retrat i quina il·luminació serà la més adequada. Després haurà de trobar la pose més expressiva, aquella amb la qual el model se senti més a gust.

Per a mostrar com aconseguir retrats expressius, impactants i impecables, els dies 21, 22 i 28 d’octubre, el fotògraf Òscar Rodbag impartirà tres classes magistrals —que inclouen una sessió pràctica— sobre retrat en el tercer curs de fotografia organitzat per la revista Descobrir i l’escola superior de fotografia GrisArt.

Els que sigueu lectors habituals d’aquest bloc ja sabreu qui és l’Oscar Rodbag. A ell li devem alguns dels reportatges més impactants del Descobrir, com el que va realitzar sobre Formentera...


Barcelona...


o el Lluçanès, per posar tres exemples.


Tot i així, no em puc estar d’afirmar que l’Òscar Rodbag, a banda de ser un gran amic, és un dels fotògrafs més meravellosos que conec, sobretot per la passió que sent per la fotografia combinada amb una cordialitat i afabilitat aclaparadores que encomanen bon rotllo a tothom. Si a això hi afegim la seva imaginació desbordant, i un domini de la tècnica i la llum absoluts, no exagero gens si dic que ens trobem davant d’un dels millors fotògrafs del país i un artista en majúscules.

Encara queden places al seu curs de retrats. Us recomano vívament, ja que és una de les seves especialitats.

La inscripció la podeu fer a través de la web del Descobrir.

9 d’oct. 2011

Fotografiar paisatges astronòmics, un repte a l'abast de tothom

Foto: Manel Soria.

El cel nocturn està ple de sorpreses, meravelles i oportunitats úniques per fotografiar. Si a les imatges, a més, hi incloem algun element del paisatge (un arbre, un llac, un riu o un castell com el de la foto de dalt) que reflecteixi les subtils tonalitats del cel i la llum que proporcionen els astres (la celístia), les fotos guanyaran en atractiu i interès.

No és fàcil aconseguir bones fotografies astronòmiques, però, en part a causa de la contaminació lluminosa, en part per les dificultats tècniques que comporta l’ús de velocitats d’obturació lentes mentre els astres i la Terra es mouen. Per tal de conèixer-ne els secrets que ens permetin aconseguir imatges nocturnes espectaculars, el Manel Soria i el Jordi Busqué, dos dels fotògrafs amb més talent i experiència en astrofotografia, impartiran el cap de setmana del 22 al 23 d’octubre el seu Taller de Paisatge Astronòmic a Vacarisses (Barcelona), adreçat a tots els que ens agrada i emociona mirar el cel.

Foto: Jordi Busqué.

Com, on i quan podem fotografiar la Via Làctia? Què és una muntura equatorial, perquè serveix, quan és necessària i com s'usa? Com evitar que les estrelles surtin mogudes? Com fotografiar traces d'estrelles? Com pot ser que si la càmera gira, la Terra no es mogui? Què és un asteroide? Com s'han de processar aquestes fotos? Quan es veu la galàxia d'Andròmeda? Com és que les estrelles són de colors? Totes aquestes preguntes i moltes més les respondran àmpliament el Manel Soria i el Jordi Busqué en el seu taller.

Organitzat en col·laboració amb Objectiu Natura (l’Associació de Fotògrafs de Natura de Catalunya), tindrà una part teòrica (que es realitzarà dissabte matí i tarda, i diumenge al matí) i una part pràctica (la nit de dissabte a diumenge). El preu és de 220 euros. Hi ha un descompte del 20% per a totes aquelles persones que es matriculin abans del 17 d'octubre i pels socis d’Objectiu Natura que es matriculin en qualsevol data.

Foto: Manel Soria.

Per tal d’incentivar-ne la participació, l’organització ha convocat el Primer Concurs de Fotografia de Paisatge Astronòmic per a menors de 25 anys. Els concursants han d'enviar fins a tres imatges de paisatges astronòmics que transmetin l'emoció i atmosfera de les nits estrellades o que capturin objectes celestes d'interès, i destaquin per la seva originalitat, qualitat tècnica i compositiva. El guanyador del concurs podrà participar gratuïtament en el Taller de Paisatge Astronòmic, mentre els dos finalistes n'obtindran un 50% de descompte.

Tots els que vulgueu participar tant al taller com al concurs haureu d'enviar un email a paisaje.astronomico@gmail.com

Foto: Jordi Busqué.

Recordeu que, a més de fotògraf, el Manel Soria és doctor en ciència i les seves imatges han estat publicades en multitud de mitjans, incloent-hi la pàgina APOD de la NASA. Al Descobrir, sense anar més lluny, acaba de publicar-hi un reportatge sobre els cels de Menorca realment espectacular.

Pàgina d'obertura del reportatge del Manel Soria publicat al Descobrir d'octubre de 2011.

Per la seva banda, el Jordi Busqué és fotògraf professional i astrofísic, i els seus reportatges es publiquen regularment en algunes de les revistes més prestigioses del món, com l'edició nord-americana del National Geographic Magazine.

Ens veiem a Vacarisses!

4 d’oct. 2011

La Fábrica edita un nou Photobolsillo dedicat al fotoperiodista Emilio Morenatti

Els populars i assequibles Photobolsillo ja tenen un nou fotògraf que afegir a la col·lecció. L’editorial La Fàbrica acaba d’editar un nou número dedicat al multipremiat fotoperiodista Emilio Morenatti, amb una selecció de 65 fotografies preses entre 2004 i 2011 en les que el fotògraf, conscient de la ressonància del seu treball al voltant del món, mostra el seu olfacte privilegiat i el compromís amb una professió que té el poder de portar-nos a racons oblidats del planeta i que ell qualifica com un privilegi, malgrat els perills que comporta i que ha viscut en primera persona.

Recordem que al 2009, mentre viatjava «encastat» en un comboi de l'exèrcit nord-americà a l'Afganistan, Morenatti va patir un atemptat a causa del qual van haver d’amputar-li un peu. Malgrat tot, es va reincorporar al treball després de mesos de rehabilitació i el 2010 va ser finalista del premi Pulitzer juntament amb cinc fotògrafs de l'agència Associated Press, per la seva cobertura de la guerra a l'Afganistan.

Durant els últims anys, Morenatti ha viatjat a alguns dels països més castigats per la violència i la guerra. El seu treball com a reporter d'AP l'ha portat a plasmar la convulsa realitat del Pakistan, Palestina, Afganistan, Líbia, Haití i el Nepal. No obstant això, en lloc de cenyir-se al retrat de conflictes bèl.lics, ha intentat apropar l'objectiu de la seva càmera a la vida quotidiana donant un gir a la realitat, evitant els detalls escabrosos i fugint de la foto previsible.

© Emilio Morenatti.

Des de 1998, la Col.lecció Photobolsillo de La Fàbrica Editorial publica cuidades monografies dels fotògrafs espanyols més importants, en un format petit i assequible (13x18 cm). Dirigida per Chema Conesa (fotògraf, editor gràfic i sotsdirector del 'Magazine' del diari El Mundo), la col.lecció ha trencat amb la creença que els llibres de fotografia són un producte inassequible per al públic general. Per només han posat la millor fotografia a l'abast de qualsevol butxaca.

Fins al moment s'han editat 75 Photobolsillo d'autors com Francesc Català-Roca, Javier Vallhonrat, Cristina García Rodero, Agustí Centelles, Isabel Muñoz, Francisco Ontañón, Ouka Leele, Ramon Masats, Juantxu Rodríguez, Alberto García Alix, Xavier Miserachs, Chema Madoz, Colita, Jordi Socías, Gervasio Sánchez i Txema Salvans, entre molts altres. El proper volum, però, no estarà dedicat a un fotògraf de l'estat espanyol, sinó a l'extraordinari treball del francès Pierre Gonnord, un mestre del retrat amb majúscules.