30 de gen. 2010

La Fábrica dedica un número de Matador a Barcelona i organitza un certamen de fotografia pel juliol a la Virreina

Recordeu que fa uns mesos La Fábrica (l'empresa cultural de referència més important de l'estat espanyol) va obrir un local al carrer Tapioles de Barcelona? Doncs bé, el seu aterratge a la ciutat comença a donar els primers fruits. Per començar, acaben d'editar un nou número de la revista de culte Matador dedicat a Barcelona, en concret el que correspon a la lletra M de l'abecedari. La publicació, que va néixer fa 15 anys amb la lletra A i acabarà el 2028 amb la Z, és el primer producte que va arrencar La Fábrica en els seus orígens.

Des de 1995, cada any Alberto Anaut i el seu equip proposen a autors i artistes de diferents camps tractar i desenvolupar una idea, un concepte per a la revista. L'eix d'enguany és la ciutat de Barcelona. La idea va néixer mentre La Fábrica arrencava la nova seu del carrer Tapioles. El número combina la mirada de fotògrafs clàssics com Francesc Català-Roca i moderns com Manel Esclusa, Txema Salvans i Ferran Freixa amb els textos de grans autors catalans com Eduardo Mendoza, Félix de Azua o Josep Pla.

Tot i que és una revista, Matador no es ven als quioscs, ja que més bé sembla un coffee book table. Es pot adquirir a les llibreries més importants i també per subscripció. El preu està en proporció directa amb la mida de la revista, 60€.

A banda de Matador, La Fábrica també té previst organitzar a Barcelona la primera edició del certamen Meeting Point-Ojo de Pez. En la presentació de Matador a la premsa dimecres passat al carrer Tapioles, Alberto Anaut (l'ànima de La Fábrica) va anunciar que el mes de juliol el palau de la Virreina acollirà un centenar de professionals internacionals per a debatre sobre fotografia. No va donar-ne més detalls, però crec que és una gran notícia que els artífex de PhotoEspaña apostin per Barcelona i tinguin la intenció de dinamitzar el panorama fotogràfic català. Caldrà estar-ne a l'aguaït.

27 de gen. 2010

Sàpiens homenatja el fotògraf Agustí Centelles i regala 4 fotos seves

La prestigiosa revista d’història Sàpiens, en el seu número de febrer, dedica tot un dossier central a un dels pioners del fotoperiodisme modern, el fotògraf Agustí Centelles, i regala quatre fotografies inèdites seves reproduïdes en format gran.

Aprofitant la polèmica pel trasllat del seu impressionant llegat a l’Arxiu de Salamanca (que Centelles va mantenir ocult durant 32 anys en unes golfes d’una casa de Carcassona on havia viscut durant l’exili), la revista fa un repàs a la seva biografia i analitza el valor tècnic, periodístic i documental de l’obra de Centelles.

A més de l’excel·lent article central de les periodistes Sònia Casas i Clàudia Pujol, en el dossier hi trobareu cinc articles més, cadascún amb l’opinió d’experts que tots coneixeu.




En el primer, la Teresa Farré, periodista i professora de la URV, desvetlla alguns secrets al voltant de la foto més famosa de Centelles, la dels guàrdies d’assalt al carrer Diputació de Barcelona parapetats rere uns cavalls morts...


En el següent, el Pepe Baeza, editor gràfic del Magazine de La Vanguardia reflexiona sobre l’empatia de Centelles que, a diferència de Robert Capa, compartia el destí dels qui retratava...



En el tercer article, la fotògrafa Colita, una de les professionals més veteranes i emblemàtiques del país, explica precisament perquè li agrada més l’obra de Centelles que la de Capa...



El Paco Elvira, fotògraf i professor de la UAB i la UPF, argumenta en el quart article perquè el treball de Centelles és l’essència del fotoperiodisme i ho exemplifica amb la foto dels guàrdies d’assalt a la plaça de Sant Jaume...



Per últim, la Sandra Balsells, fotoperiodista i professora a la URL, analitza les fotos de Centelles de la guerra civil a partir de la imatge de la dona amb el rostre desencaixat davant el marit mort.



El dossier sobre Centelles es completa amb una entrevista als fills del fotògraf, on expliquen perquè han venut l’arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura, i una entrevista al director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que dóna la seva versió de per què no van arribar a un acord amb els germans Centelles.

Si us interessa la vida d’aquest mestre del fotoperiodisme, no us perdeu aquest mes la revista Sàpiens, un número que val la pena guardar amb els millors llibres de fotografia. El trobareu a tots els quioscos.

24 de gen. 2010

La manipulació d'imatges i la manca de rigor informatiu


Aquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d'imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n'assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d'haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).

Doncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d'una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d'una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.

No tinc constància que les imatges retallades de dalt s'hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges...



...o el que va publicar el diari El País el 9 d'abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l'Ángel Acebes...



...o el de les columnes de fum a Beirut...



... o el del soldat a Bàssora.







La possibilitat d'alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d'elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.

Els orígens d'aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l'estètica sobre l'ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l'ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d'alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.

Des de diferents àmbits s'han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'"era de la sospita". Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d'autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l'ànim d'evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.

Sigui quina sigui la solució adoptada, l'únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicación davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.

En les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d'investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.

18 de gen. 2010

'The Big Picture', l'actualitat en fotos més ben contada

Una de les pàgines d'internet que visito cada dia és la de The Big Picture, una web meravellosa del diari The Boston Globe, que explica amb fotos l'actualitat de manera excepcional. A la pàgina principal de The Big Picture hi trobem una imatge que obre cada reportatge gràfic i que enllaça amb la resta d'imatges, totes seguides, en format gran (990 píxels d'amplada), i de gran qualitat. Cada reportatge va acompanyat d'un títol i una entradeta que ens explicta de què tracta el reportatge. A sota de cada foto, a més, s'hi pot llegir un peu explicatiu i el crèdit del fotògraf. Les imatges més cruentes apareixen en negre amb un text que adverteix que el contingut de la foto pot ferir la sensibilitat del lector.

Com en els blocs, al final de cada reportatge fotogràfic els lectors poden deixar els seus comentaris. Un dels que més interès suscita aquests dies és el de la tragèdia d'Haití, farcit d'imatges colpidores i punyents sobre les conseqüències del terratrèmol.

La majoria d'imatges són de les quatre agències de notícies més importants (Reuters, Getty, Ap i France Press), una sabia manera que té The Boston Globe d'aprofitar les millors fotos de les agències a les quals estan abonats i que no caben en el diari de paper. Sempre em sorprèn que d'altres diaris no segueixen l'exemple i no aprofitin aquest material.

A banda, la web de The Big Picture permet consultar els reportatges publicats anteriorment classificats per mesos i categories.

Com quan visites un gran museu, prepara't a recórrer aquest lloc amb molt de temps. Realment val la pena.

12 de gen. 2010

Fotoencuentros, el "Visa" de Múrcia, estrena la seva dècima edició



Sabíeu que a Múrcia hi ha un festival internacional de fotografia documental tan interessant i potent com el Visa pour l'Image? Sabíeu que des de fa deu anys aquest festival omple de propostes i fotografia les galeries i els espais culturals de la ciutat? Doncs bé, pels que no n'estàveu al cas, des de l'11 de gener i fins el 28 de febrer, a Múrcia i Cartagena se celebra la desena edició de Fotoencuentros10, un certamen que no té res a envejar al de Perpinyà, gràcies a l'esforç del seu artífex, el Paco Salinas, fotògraf, gestor cultural i editor del segell Mestizo, especialitzat en llibres de fotografia.

Com el seu germà de Perpinyà, Fotoencuentros combina un bon nombre de propostes fotogràfiques (exposicions, tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema) amb un fil temàtic comú que cada any canvia. En l'edició d'enguany, FotoEncuentros10 reflexiona sobre com som els humans i les diferents maneres d'existir que conviuen en el temps. Aquestes són algunes de les 17 exposicions que s'hi poden veure:


“L'última ciutat”, un treball documental de Pablo Ortiz Monasterio sobre la vida a la ciutat de Mèxic. És un retrat clàssic i dur, però ple de vida, dels habitants d'aquesta ciutat caòtica.


“El fotògraf taxista: els carrers de Monterrey”, d'Óscar Fernando Gómez, és un retrat vital, sensible i humà de la ciutat mexicana realitzat per un fotògraf reconvertit en taxista per necessitat.


“Llegats. Generacions en trànsit” és un treball intimista de Susana Girón sobre la seva família, on a partir de la seva experiència personal planteja una reflexió sobre el paper de la dona tradicional espanyola en una societat en constant evolució.


“Imatges. 1966-2006”, del documentalista i fotoperiodista Manuel López, ofereix el testimoni del que ha estat la realitat espanyola en els últims 40 anys i la seva transformació cap a la modernitat.


“Paisatges domèstics”, de Bert Teunissen, fa un estudi antropològic sobre la vida en el medi rural, i els usos i costums que estan en perill d'extinció.


“On diables està Wichita?”, és el que es pregunta David Hornback. El fotògraf nord-americà explica la seva història personal a través de les imatges que va realitzar a finals dels setanta quan era un adolescent.


 “L'alegria de viure”, de José Miguel de Miguel, mostra els temes quotidians de la seva època, amb una mirada irònica i carregada d'humor.


A “Trenta anys i un dia”, el fotògraf Juan Ballester narra la relació d'amistat que va mantenir amb el pintor Ramón Gaya durant trenta anys.


“Vivències simultànies”, de David Fruits, ens ensenya els intensos i accelerats processos de transformació urbanística i les formes de vida dels habitants de Múrcia.

Fotoencuentros10 completa la seva programació amb tres tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema.

L'organització ha muntat les exposicions en diversos espais repartits per tota la ciutat, una oportunitat per passejar i gaudir de Múrcia. El centre és molt bonic i amb una mida justa per anar caminant d'una banda a l'altre i fent fotos. En el programa (molt semblant al del Visa) trobareu totes les adreces dels espais on es realitzen les activitats i un mapa perquè no us hi perdeu.

Podeu descarregar-vos un pdf del programa aquí.

I jo em pregunto, tindrà algun dia Barcelona un festival de fotografia de la categoria del Visa o del Fotoencuentros?