27 de gen. 2010

Sàpiens homenatja el fotògraf Agustí Centelles i regala 4 fotos seves

La prestigiosa revista d’història Sàpiens, en el seu número de febrer, dedica tot un dossier central a un dels pioners del fotoperiodisme modern, el fotògraf Agustí Centelles, i regala quatre fotografies inèdites seves reproduïdes en format gran.

Aprofitant la polèmica pel trasllat del seu impressionant llegat a l’Arxiu de Salamanca (que Centelles va mantenir ocult durant 32 anys en unes golfes d’una casa de Carcassona on havia viscut durant l’exili), la revista fa un repàs a la seva biografia i analitza el valor tècnic, periodístic i documental de l’obra de Centelles.

A més de l’excel·lent article central de les periodistes Sònia Casas i Clàudia Pujol, en el dossier hi trobareu cinc articles més, cadascún amb l’opinió d’experts que tots coneixeu.




En el primer, la Teresa Farré, periodista i professora de la URV, desvetlla alguns secrets al voltant de la foto més famosa de Centelles, la dels guàrdies d’assalt al carrer Diputació de Barcelona parapetats rere uns cavalls morts...


En el següent, el Pepe Baeza, editor gràfic del Magazine de La Vanguardia reflexiona sobre l’empatia de Centelles que, a diferència de Robert Capa, compartia el destí dels qui retratava...



En el tercer article, la fotògrafa Colita, una de les professionals més veteranes i emblemàtiques del país, explica precisament perquè li agrada més l’obra de Centelles que la de Capa...



El Paco Elvira, fotògraf i professor de la UAB i la UPF, argumenta en el quart article perquè el treball de Centelles és l’essència del fotoperiodisme i ho exemplifica amb la foto dels guàrdies d’assalt a la plaça de Sant Jaume...



Per últim, la Sandra Balsells, fotoperiodista i professora a la URL, analitza les fotos de Centelles de la guerra civil a partir de la imatge de la dona amb el rostre desencaixat davant el marit mort.



El dossier sobre Centelles es completa amb una entrevista als fills del fotògraf, on expliquen perquè han venut l’arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura, i una entrevista al director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que dóna la seva versió de per què no van arribar a un acord amb els germans Centelles.

Si us interessa la vida d’aquest mestre del fotoperiodisme, no us perdeu aquest mes la revista Sàpiens, un número que val la pena guardar amb els millors llibres de fotografia. El trobareu a tots els quioscos.

24 de gen. 2010

La manipulació d'imatges i la manca de rigor informatiu


Aquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d'imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n'assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d'haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).

Doncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d'una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d'una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.

No tinc constància que les imatges retallades de dalt s'hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges...



...o el que va publicar el diari El País el 9 d'abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l'Ángel Acebes...



...o el de les columnes de fum a Beirut...



... o el del soldat a Bàssora.







La possibilitat d'alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d'elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.

Els orígens d'aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l'estètica sobre l'ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l'ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d'alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.

Des de diferents àmbits s'han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'"era de la sospita". Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d'autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l'ànim d'evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.

Sigui quina sigui la solució adoptada, l'únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicación davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.

En les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d'investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.

18 de gen. 2010

'The Big Picture', l'actualitat en fotos més ben contada

Una de les pàgines d'internet que visito cada dia és la de The Big Picture, una web meravellosa del diari The Boston Globe, que explica amb fotos l'actualitat de manera excepcional. A la pàgina principal de The Big Picture hi trobem una imatge que obre cada reportatge gràfic i que enllaça amb la resta d'imatges, totes seguides, en format gran (990 píxels d'amplada), i de gran qualitat. Cada reportatge va acompanyat d'un títol i una entradeta que ens explicta de què tracta el reportatge. A sota de cada foto, a més, s'hi pot llegir un peu explicatiu i el crèdit del fotògraf. Les imatges més cruentes apareixen en negre amb un text que adverteix que el contingut de la foto pot ferir la sensibilitat del lector.

Com en els blocs, al final de cada reportatge fotogràfic els lectors poden deixar els seus comentaris. Un dels que més interès suscita aquests dies és el de la tragèdia d'Haití, farcit d'imatges colpidores i punyents sobre les conseqüències del terratrèmol.

La majoria d'imatges són de les quatre agències de notícies més importants (Reuters, Getty, Ap i France Press), una sabia manera que té The Boston Globe d'aprofitar les millors fotos de les agències a les quals estan abonats i que no caben en el diari de paper. Sempre em sorprèn que d'altres diaris no segueixen l'exemple i no aprofitin aquest material.

A banda, la web de The Big Picture permet consultar els reportatges publicats anteriorment classificats per mesos i categories.

Com quan visites un gran museu, prepara't a recórrer aquest lloc amb molt de temps. Realment val la pena.

12 de gen. 2010

Fotoencuentros, el "Visa" de Múrcia, estrena la seva dècima edició



Sabíeu que a Múrcia hi ha un festival internacional de fotografia documental tan interessant i potent com el Visa pour l'Image? Sabíeu que des de fa deu anys aquest festival omple de propostes i fotografia les galeries i els espais culturals de la ciutat? Doncs bé, pels que no n'estàveu al cas, des de l'11 de gener i fins el 28 de febrer, a Múrcia i Cartagena se celebra la desena edició de Fotoencuentros10, un certamen que no té res a envejar al de Perpinyà, gràcies a l'esforç del seu artífex, el Paco Salinas, fotògraf, gestor cultural i editor del segell Mestizo, especialitzat en llibres de fotografia.

Com el seu germà de Perpinyà, Fotoencuentros combina un bon nombre de propostes fotogràfiques (exposicions, tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema) amb un fil temàtic comú que cada any canvia. En l'edició d'enguany, FotoEncuentros10 reflexiona sobre com som els humans i les diferents maneres d'existir que conviuen en el temps. Aquestes són algunes de les 17 exposicions que s'hi poden veure:


“L'última ciutat”, un treball documental de Pablo Ortiz Monasterio sobre la vida a la ciutat de Mèxic. És un retrat clàssic i dur, però ple de vida, dels habitants d'aquesta ciutat caòtica.


“El fotògraf taxista: els carrers de Monterrey”, d'Óscar Fernando Gómez, és un retrat vital, sensible i humà de la ciutat mexicana realitzat per un fotògraf reconvertit en taxista per necessitat.


“Llegats. Generacions en trànsit” és un treball intimista de Susana Girón sobre la seva família, on a partir de la seva experiència personal planteja una reflexió sobre el paper de la dona tradicional espanyola en una societat en constant evolució.


“Imatges. 1966-2006”, del documentalista i fotoperiodista Manuel López, ofereix el testimoni del que ha estat la realitat espanyola en els últims 40 anys i la seva transformació cap a la modernitat.


“Paisatges domèstics”, de Bert Teunissen, fa un estudi antropològic sobre la vida en el medi rural, i els usos i costums que estan en perill d'extinció.


“On diables està Wichita?”, és el que es pregunta David Hornback. El fotògraf nord-americà explica la seva història personal a través de les imatges que va realitzar a finals dels setanta quan era un adolescent.


 “L'alegria de viure”, de José Miguel de Miguel, mostra els temes quotidians de la seva època, amb una mirada irònica i carregada d'humor.


A “Trenta anys i un dia”, el fotògraf Juan Ballester narra la relació d'amistat que va mantenir amb el pintor Ramón Gaya durant trenta anys.


“Vivències simultànies”, de David Fruits, ens ensenya els intensos i accelerats processos de transformació urbanística i les formes de vida dels habitants de Múrcia.

Fotoencuentros10 completa la seva programació amb tres tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema.

L'organització ha muntat les exposicions en diversos espais repartits per tota la ciutat, una oportunitat per passejar i gaudir de Múrcia. El centre és molt bonic i amb una mida justa per anar caminant d'una banda a l'altre i fent fotos. En el programa (molt semblant al del Visa) trobareu totes les adreces dels espais on es realitzen les activitats i un mapa perquè no us hi perdeu.

Podeu descarregar-vos un pdf del programa aquí.

I jo em pregunto, tindrà algun dia Barcelona un festival de fotografia de la categoria del Visa o del Fotoencuentros?

7 de gen. 2010

Descobrir Catalunya estrena una nova secció dedicada als fotògrafs

Any nou, secció nova!
A la revista Descobrir estem d’estrena. Compromesos com estem amb la fotografia de qualitat, i amb la intenció de donar a conèixer els millors fotògrafs del país i la seva obra, acabem d’inaugurar una nova secció anomenada “Mirades”, una mena de vitrina del fotògraf en paper. La idea és que cada mes publicarem quatre fotos grans vinculades amb el nostre territori (dues a doble pàgina i dues a pàgina sencera) d’un fotògraf diferent especialitzat en fotografia de viatges, fauna o natura.

Un dels al·licients de la nova secció és que els fotògrafs seran també els autors dels breus textos que acompanyaran les fotos. Hi podran explicar el que vulguin de les seves imatges (anècdotes, detalls del lloc on van fer les fotos, qüestions tècniques, etc.). Al costat dels comentaris també hi apareixeran un retrat de l’autor i un breu currículum.

Per les primeres Mirades que publiquem en el número de gener que ja és al quiosc, hem triat a l’Andoni Canela, un dels més reconeguts especialistes en natura, medi i biodiversitat, darrer Premi Godó de Fotoperiodisme 2009 per un reportatge sobre el llop ibèric. El número següent, el de febrer, estarà dedicat al Tino Soriano.

Una bona notícia pels qui aposten per una fotografia de qualitat, no creieu?