29 d’oct. 2009

De la fotografia al vídeo documental: l'exemple de Yassine Ouhilal

Els grans fotògrafs de natura es distingeixen per tenir un neguit que els empeny a deixar una i una altra vegada les comoditats i la seguretat de la vida civilitzada i seguir el seu propi camí interior. No és estrany, doncs, que un gran nombre d'alpinistes, submarinistes i aventurers s'hagin convertit en fotògrafs professionals. Aquest és el cas d'en Yassine (Yazzy) Ouhilal, un canadenc que ha esdevingut un dels fotògrafs de surf més famosos del món gràcies a que des de la seva adolescència s'ha dedicat en cos i ànima a les seves dues passions, la fotografia i el surf.

Durant els darrers 10 anys, Yazzy ha capturat per a nombroses revistes i empreses imatges sorprenents i captivadores de surfistes en acció en els llocs més remots i inexplorats del planeta. Ara ha donat un pas més enllà i, després de passar per una escola de cinema, acaba d'estrenar el seu primer documental sobre surf a l'Àrtic filmat íntegrament amb la Canon 5D Mark II, la nova rèflex digital que permet fer fotografies i vídeo d'alta definició. Segons Yazzy, per a ell el cinema és una progressió natural. “Ara, gràcies a la tecnologia, la línia que hi ha entre la fotografia i el cinema és cada vegada més prima -assegura-. Amb la tecnologia d'avui es poden produir alguns treballs molt interessants i autèntics”. És aquest un exemple de l'evolució que experimentarà la fotografia pròximament, empenyent els límits per dissoldre la línia que la separa del vídeo?

Aquí teniu el vídeo de Yassine Ouhilal per si li voleu donar una ullada.

25 d’oct. 2009

Trafic munta a Barcelona uns tallers de fotografia amb alguns dels millors fotògrafs de Magnum

La tercera edició de Trafic, organitzada pel Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ja escalfa motors.
Trafic és un festival de fotografia documental que posa en contacte el públic amb la realitat filtrada per la mirada de fotògrafs reconeguts i emergents, i narrada en clau d'opinió i compromís. En aquesta ocasió, i sota el lema Mirar/Narrar, el certamen pretén mostrar-nos, a través de la fotografia, una mirada carregada d'empatia com a enllaç de comunicació entre éssers distants.

Durant 5 dies, del 4 al 8 de novembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) seran els escenaris que acolliran un bon grapat de projeccions de fotografies (com les de Leopoldo Pomés i Christian Maury), debats (com els de Colita i el col·lectiu Ruido), la presentació de la nova revista de fotografia documental 'Piel de Foto', les projeccions d'autors emergents, i els tallers de fotografia documental i les conferències de Magnum. Aquests tallers són, sens dubte, un dels principals atractius del programa, ja que no tots els dies es té l'oportunitat d'aprendre i perfeccionar la tècnica fotogràfica de la mà de sis fotògrafs de l'agència Magnum com Antoine D'Agata, Chien-Chi Chang, Bruce Gilden, Carl De Keyzer, Mark Power i Chris Steele-Perkins.


Els tallers es realitzaran del 3 al 7 de novembre al CCCB i a l'IEFC, i estan dirigits a fotògrafs que ja tinguin una bona comprensió de les tècniques fotogràfiques. Cada taller estarà integrat per 12 participants, que treballaran de forma intensiva durant cinc dies, en què hi haurà revisions diàries de la feina, crítiques de grup i sessions d'edició. Amb la guia dels sis mestres de la fotografia, els assistents a cada taller gaudiran d'un ambient professional en què se'ls conduirà a treballar donant prioritat al desenvolupament del seu propi llenguatge creatiu. L'objectiu és potenciar la identitat fotogràfica de cada participant i les seves habilitats per poder competir en el mercat de treball.


Els tallers s'impartiran en anglès, però hi haurà traductors al castellà. Els participants hauran de documentar aspectes o històries de la ciutat de Barcelona i dels seus voltants i aplicar el seu estil fotogràfic personal durant tota la feina.
Durant la seva estada a Barcelona, i en el marc de la programació vespertina de Trafic, els 6 fotògrafs de Magnum mostraran el seu treball en una presentació audiovisual al CCCB. A més, els tallers culminaran amb una projecció dels treballs realitzats pels participants durant el curs i la publicació de llibres.

En definitiva, els tallers de Magnum a Barcelona són una experiència única i una oportunitat excepcional per a aquells fotògrafs que tinguin ganes de perfeccionar el seu treball i aprendre sota la direcció de professionals de renom.

Totes les activitats de Trafic són d'entrada gratuïta, exceptuant els tallers de Magnum. Sobre els tallers, podeu demanar més informació al Centre de Fotografia Documental de Barcelona, info@lafotobcn.org i a Magnum Workshop Barcelona.

19 d’oct. 2009

Ja és a la venda 'A Barcelona', el treball fotografic més poètic de Rafa Badia


Recordeu que fa unes setmanes us vaig comentar que el fotògraf i editor gràfic Rafa Badia estava a punt de publicar el seu llibre 'A Barcelona'? (si no us en recordeu, podeu mirar el post que vaig escriue’n al respecte). Doncs bé, dijous passat el Rafa em va convidar a presentar-lo, acabat de sortir d’impremta, a la llibreria Altaïr de Barcelona.


Durant la presentació, davant uns 50 amics, fotògrafs, alumnes i familiars seus, vaig tenir l’oportunitat de pronunciar unes paraules que més o menys venien a dir que 'A Barcelona', publicat per Arola Editors, és un llibre sorprenent i únic perquè fusiona dues vocacions (la fotografia i la poesia), d'una mateixa persona, en aquest cas el Rafa Badia: el Rafa Badia fotògraf i el Rafa Badia poeta. Dos talents que són dues manifestacions de la seva personalitat creativa absolutament polièdrica.

El Rafa Badia i jo, durant la presentació del seu llibre a la llibreria Altaïr.
Foto: Mònica Tudela.

El llibre mostra una fotografia de carrer feta de moments fugissers senzills i irrepetibles, amb la ciutat de Barcelona com a teló de fons. En Rafa Badia ha captat amb la seva mirada totalment subjectiva aquests instants senzills i anecdòtics de la vida quotidiana al carrer. La seva fotografia, filla espiritual de l'instant decisiu de Cartier Bresson i la subjectivitat de Robert Frank, ni transgredeix ni denuncia. Podríem dir que el treball del Rafa s'inscriu dins el documentalisme més íntim, aquell que ofereix imatges extretes de la realitat quotidiana tamisada per la subjectivitat d'una mirada, la seva, que sap triar allò que és anecdòtic i senzill, però alhora excepcional.

Foto: Mònica Tudela


La llum, la composició i el color són determinants en aquesta obra: la llum, incidint en la gent i en el paisatge urbà de Barcelona; la composició, rigorosa, intuïtiva i en el mateix instant en què Badia prem l'obturador; i els colors, nets, brillants i saturats. I tot això, fotografiant com un Cartier-Bresson del segle XXI, amb una càmera analògica i un objectiu de 50 mm. En plena era digital, aquesta seria per mi una altra de les virtuts del treball de Rafa Badia: l'absència total de tecnicismes i de noves tecnologies. Ni càmeres digitals, ni reenquadraments, ni Photoshops, ni retocs. Les fotos que podreu contemplar en el seu magnífic llibre són diapositives úniques que s'han passat al paper tal qual, sense trampa ni cartró. No han estat ni reenquadrades, ni retocades, fidels com són a un estil, el d'utilitzar l'enquadrament sencer, fruit del reflex compositiu pur i intuïtiu de Badia.

'A Barcelona' és, a més, un compendi de jocs de paraules i imatges que expliquen 80 “instants robats”, com ell mateix diu. En el llibre, Badia ens explica cada foto amb un poema, i en fer-ho, tot adquireix una nova dimensió, en una simbiosi on els poemes són molt fotogràfics i les fotografies són com versos en una col·lecció de poemes visuals. En els poemes, en Rafa Badia ens dóna “la raó / que justifica la foto”, com ell diu en un vers. Per ell, qualsevol cosa pot ser una altra i l’explicació la trobarem en el poema. Els seus poemes estan plens de metàfores, de comparacions, de fantasies amb símils suggeridors i voluptuosos.



Un exemple: la monumental bastida al carrer Rocafort recoberta d’una lona amb el retrat gegantí d’una noia, li ha despertat la imaginació al Rafa Badia, i en el poema, ha convertit la noia en Gulliver a Lil·liput, amb tots els lil·liputencs passejant-li pels braços mentre emergeix del terra.

'A Barcelona' és la tercera entrega de He mirat aquesta terra una col·lecció de llibres de fotografia que ofereix una visió artística del territori català, publicada per Arola Editors. El podeu comprar a un preu de 30€.

15 d’oct. 2009

Els excessos en el retoc fotogràfic

Donant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista.

Per si no n’esteu al cas, l’HDR (High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l'ull humà, buscant l'exposició correcta tant a les zones molt il.luminades com a les molt fosques, igual que fa l'iris quan s'adapta a diferents lluminositats. A diferència de l'ull humà, les càmeres fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.

El cert és que a mi, més que realista, la fotografia tractada amb HDR (si no es realitza amb mesura) em sembla força artificial, amb un efecte “harrypoter” poc creïble i irreal (tota una paradoxa, tenint en compte que el que busca l’HDR precisament és donar un aspecte hiperrealista a la imatge). Amb l’HDR, és fàcil que una imatge arribi a ser espectacular encara que originalment sigui mediocre. Així doncs, no és estrany que en plena era digital, alguns fotògrafs estiguin temptats a prendre dreceres per aconseguir un impacte visual a base de retocar les seves imatges de manera ostentosa i poc mesurada.

Personalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i el públic. I tu, què n’opines?

14 d’oct. 2009

Un fotògraf nascut al Flickr

Flickr és una plataforma de llançament per a una bona colla de fotògrafs amateurs que somien en arribar algun dia a la fotografia professional. Lars van de Goor, un holandès nascut a Amsterdam el 1964, n’és un. Al març de 2007 va començar a fer fotos de natura i a penjar-les al seu compte de Flickr, aconseguint rècords espectaculars de visites i comentaris.

Ara, Van de Goor ha donat el salt des de Flickr per iniciar una carrera artística que s’ha materialitzat en un llibre que recull una selecció de fotografies de boscos espectaculars, que es pot adquirir a través de Blurb.com, web des del qual es poden comprar les seves fotografies.

Les imatges de Van de Goor estan determinades per uns paisatges suggeridors, on la perspectiva, els punts de fuga més enllà de l’infinit, l’equilibri de formes i el rigor compositiu hi tenen un protagonisme molt important. Els colors intensos i les llums etèries els aconsegueix gràcies a un retoc fotogràfic mesurat i efectiu.