31 de jul. 2009

Sense imatges

"Els nostres metges van als llocs on els fotògrafs no hi són.
El que hauries d'estar veient és una imatge d'un metge de MSF a Somàlia, traient la metralla de la cara d'un nen de cinc anys. Però no hi havia cap fotògraf allà. Això és perquè molta de la gent que més desesperadament necessita ajuda mèdica es troba en llocs oblidats pels mitjans de comunicació. Països on guerres civils, desastres naturals i malalties han matat a milers de persones. Però només perquè les càmeres no hi arribin no vol dir que nosaltres no hi arribem. I amb el teu ajut, els nostres metges i infermeres poden salvar vides en els llocs més abandonats. Si us plau visita www.msf.org.uk/ per donar el teu suport".


Mai la manca d'una imatge ha estat tan il·lustrativa de quina és la situació actual de la premsa en general i del fotoperiodisme en particular. L'anunci de Metges Sense Fronteres (el pots veure més gran clicant aquí) posa en evidència, una vegada més, que l'època daurada del fotoperiodisme, dels grans reportatges i d'un grapat d'agències cèlebres enviant fotògrafs als punts més conflictius del món podria estar arribant a la seva fi. La situació de l'agència francesa Gamma, que acaba de declarar suspensió de pagaments, n'és una bona mostra.

Fundada el 1966 per Raymond Depardon y Gilles Caron, Gamma es va fer famosa documentant esdeveniments com el Maig del 68 i la guerra del Vietnam. Gràcies a una generació daurada de fotoperiodistes francesos, les seves imatges van ser guardonades i publicades en revistes com 'Paris Match' i en diaris de tot el món. Actualment tenia 55 empleats, 14 dels quals eren fotògrafs.
Ara, la direcció de Gamma ha decidit mantenir només les seccions que tenen pocs costos i generen diners, com la de producció i venda de fotos de celebritats, i oblidar-se dels conflictes que passen al món. Amb la competència d'Internet, les cadenes de televisió desafiant als mitjans gràfics tradicionals i uns diaris dirigits per professionals del màrqueting enlloc de periodistes, Gamma intenta adaptar-se a les demandes del nou model empresarial de la premsa.

El més trist és que la profunda crisi d'identitat gràfica dels diaris, en particular en la seva relació amb la fotografia, no només posa en perill el fotoperiodisme com a professió, sinó també l'existència mateixa -i el sentit- de la premsa impresa, a la que ara per ara li preocupa més el comerç que el contingut del que publica. El més inacceptable és que els ciutadans haguem de pagar 1,10 euros per trobar a la portada de qualsevol diari la imatge dels culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz que ja vam veure el dia anterior a les notícies de la televisió. En certa manera és una estafa. Com hem arribat a això?

I després s'estranyen que la gent no compri diaris...

12 de jul. 2009

Qui s'amaga darrera d'un anunci de contactes?



"Young bi couple searching for the same. We are are young good-looking outgoing couple. Both of us are down for pretty much anything. We are looking for single bisexual guys or girls or bisexual couples who are good-looking, in shape, under the age of 30, and clean".

Alguna vegada us ha picat la curiositat de saber qui s'amaga darrera d'un anunci de classificats? Al fotògraf Mark Andrew, si. Després de seguir durant un temps la Craigslist, una popular pàgina de contactes americana, el gener de 2009 Andrew va tenir la idea de contestar alguns anuncis i demanar a les persones que els havien posat si podia fotografiar-les. Sorprenentment, moltes van acceptar-hi. Tant és així, que ja en porta fotografiades unes 50, i el projecte no para de créixer.

Així va néixer De-classified, una sèrie de retrats de persones anònimes que tenen en comú haver escrit un anunci de contactes. Aquí hi trobarem sobretot gent a la recerca de sexe, però també persones que volen conèixer un amic o l'amor de la seva vida, cadascuna fotografiada en el seu entorn més familiar. El resultat és un treball molt explícit, on cada retrat va acompanyat del text de l'anunci i dels comentaris que els internautes poden deixar-hi. Una mostra de la increïble varietat d'emocions, necessitats i carències que pateix l'ésser humà.

9 de jul. 2009

La importància de tenir un bon arxiu fotogràfic

A la revista Descobrir Catalunya, la majoria de reportatges fotogràfics que hi publiquem són inèdits perquè els encarreguem als fotògrafs que col·laboren amb nosaltres. Aquesta és una característica que ens diferencia de la competència. Publiquem fotos que han estat fetes expressament per a nosaltres perquè ens agrada apostar per la qualitat, pel treball d’autor i per fer que cada reportatge tingui la mirada de cada fotògraf.

Tot i així, algunes de les fotos que publiquem també són d’arxiu. Avui parlaré precisament d’aquestes. Són poques i normalment serveixen per il·lustrar seccions fixes de la revista. Imatges sorprenents, fotos de natura i fauna, etc, etc., cada mes em toca recórrer a la meva agenda de fotògrafs i demanar-los per email que mirin en els seus arxius si tenen, per exemple, una foto d’un eclipsi de lluna, de la muntanya del Canigó vista des de Marsella, o d’una granota en perill d’extinció.

Amb això voldria remarcar la importància que hauria de tenir per a un fotògraf freelance el anar creant, ampliant i millorant el seu propi arxiu fotogràfic. De la bona organització i gestió de les seves fotos poden dependre bona part dels seus futurs ingressos econòmics. Fa uns mesos, el fotògraf Ramon Manent, especialitzat en la fotografia d’obres d’art i patrimoni i amb un arxiu de més de 300.000 imatges que cada dia creix, em va dir: “Tu, que t’entrevistes amb tants fotògrafs joves que comencen i venen a veure’t, anima’ls a que es construeixin un bon arxiu, perquè amb els anys, si saben treure-li profit, podran viure d'ell”. I crec que té raó. I més ara, que tantes revistes publiquen fotos d’arxiu!

Quan un editor gràfic busca una foto concreta, normalment la demana a aquell fotògraf que creu que pot tenir-la. És en aquest moment quan el fotògraf ha de remenar el seu arxiu fotogràfic amb diligència per localitzar la foto. La rapidesa és una virtut que els editors gràfics valorem de manera especial perquè normalment sempre tenim molta pressa. Per això cal que el fotògraf tingui un arxiu de fotos ben organitzat, datat i identificat amb les dades de localització dels llocs fotografiats. Una bona manera d’organitzar el material fotogràfic és utilitzant un programa de creació de bases de dades tipus Filemaker que permeti indexar les fotos per paraules clau, fer recerques i ordenacions ràpides i obtenir llistats en format pdf de les fotos que cerquem com si fossin fulls de contacte. Així quan, per exemple, un editor gràfic ens demani fotos de boscos a la tardor, introduint les paraules clau “boscos” i “tardor” obtindrem un llistat pdf amb les imatges que ens interessen i amb les dades de localització corresponents que podrem enviar a l’editor gràfic.

A més, totes les fotos haurien de tenir ben emplenades les metadades (la file info de Photoshop) per a que puguin ésser consultades en qualsevol moment.

Així, les possibilitats de veure publicada una foto es multipliquen.

3 de jul. 2009

La Fàbrica aterra a Barcelona amb una galeria, llibreria i restaurant

La Fàbrica, l'empresa de gestió cultural fundada a Madrid el 1994 coneguda per organitzar el certamen PhotoEspaña, editar revistes de culte com 'Matador' i la col·lecció de llibres de fotografia Photobolsillo, ha obert una seu a Barcelona, al carrer Tapioles 53, que acull una galeria de fotografia, una llibreria i la societat gastronòmica Tapioles 53.

En una antiga fàbrica de paraigües del Poble Sec convenientment rehabilitada, La Fàbrica ha arribat a Barcelona amb ganes de revolucionar el panorama artístic de la ciutat i convertir-se en una referència pels amants de la fotografia. Per començar, proposen un estil trencador de galeria, llibreria i restaurant, tot en un, on fer presentacions de llibres, inauguracions d'exposicions i trobades amb fotògrafs.

La llibreria conté tot el fons bibliogràfic de La Fàbrica Editorial, inclosos els populars Photobolsillos (12'50€), que s'hi poden trobar en un antic moble metàl·lic de carter, a la sala central. A l'altell es poden adquirir títols d'editorials internacionals de fotografia i art com Steidl, Phaidon i Trolley Books. I també les revistes que edita La Fàbrica, com la de viatges Room (5 euros) i l'emblemàtica Matador (60€).

A banda, la galeria organitza exposicions de fotografia documental com la que es pot veure aquests dies fins el 31 de juliol, “La seda trencada”, de Juan Manuel Castro Prieto, un fotògraf que, a més, està considerat per molts el millor copista actual. Ell és qui realitza les còpies de les fotos de Chema Madoz, Cristina Garcia Rodero o Gervasio Sánchez, per exemple. En aquest treball fotogràfic, Castro Prieto ha volgut captar el pas del temps mitjançant unes fotos que ha realitzat en un pis de Madrid, on es conserva un dels conjunts més importants de pintura espanyola del segle XIX.

Un altre dels atractius del nou espai és que s'hi poden comprar fotografies emmarcades a un preu de 90€, firmades pels autors, ideals per a col·leccionistes o per fer-hi un regal. I per últim, gaudir d'un esmorzar, dinar o sopar envoltat de llibres i fotos en el cafè-restaurant regentat per una australiana, la Sarah Stothart.

30 de juny 2009

L'enyor d'una editora gràfica

Després de llegir l’interessant article sobre fotos al carrer(street photography) de Paco Elvira, em va venir una forta enyorança de la meva època de fotògrafa de premsa, quan la meva jornada laboral discorria precisament al carrer. Vaig sentir la imperiosa necessitat d’agafar la càmera i sortir a fer-hi fotos per pur plaer. Per això he aprofitat aquests dies que a Sant Cugat del Vallès (el meu poble d’adopció) era festa major, per agafar la meva Nikon D80 i intentar capturar el ritme festiu d’alguns dels principals esdeveniments i el tarannà bulliciós de la ciutat. I és que una festa major està plena de bons estímuls visuals, de llum i color. El resultat el podeu veure aquí, però també a la galeria d’imatges que avui ha publicat El Periódico de Catalunya amb les meves fotos.