30 de juny 2009

L'enyor d'una editora gràfica

Després de llegir l’interessant article sobre fotos al carrer(street photography) de Paco Elvira, em va venir una forta enyorança de la meva època de fotògrafa de premsa, quan la meva jornada laboral discorria precisament al carrer. Vaig sentir la imperiosa necessitat d’agafar la càmera i sortir a fer-hi fotos per pur plaer. Per això he aprofitat aquests dies que a Sant Cugat del Vallès (el meu poble d’adopció) era festa major, per agafar la meva Nikon D80 i intentar capturar el ritme festiu d’alguns dels principals esdeveniments i el tarannà bulliciós de la ciutat. I és que una festa major està plena de bons estímuls visuals, de llum i color. El resultat el podeu veure aquí, però també a la galeria d’imatges que avui ha publicat El Periódico de Catalunya amb les meves fotos.

19 de juny 2009

Tallers per conèixer els millors fotògrafs


Del 16 al 19 de juliol pròxims, qui vulgui conèixer de prop l’obra d’alguns dels millors fotògrafs espanyols de referència, podrà fer-ho a les III Jornades de Fotografia Documental de la Garriga.
Tino Soriano, fotògraf de National Geographic guardonat amb un primer premi World Press Photo; José Manuel Navia, autor de nombrosos llibres i exposicions fotogràfiques, i l’editor gràfic de La Vanguardia, Pepe Baeza, aproparan el treball dels grans fotògrafs a tots els assistents, en un ambient distès i proper. El conductor de les jornades serà el Carlos Pérez de Rozas, que fou director d’art de La Vanguàrdia durant vint anys.

Des de 2007, la Fundació Universitària Martí l’Humà organitza aquestes jornades de caire intel·lectual dirigides a fotògrafs professionals o aficionats a la fotografia que desitgin aprofundir en la seva formació i ampliar la seva cultura visual. Enguany es celebraran del 16 al 19 de juliol al Centre Pilot de Suport a la Innovació Can Ramos, c/ Figueral 59, 08530 La Garriga (Barcelona). El preu dels tallers és de 200€. Més informació a www.fumh.cat/foto2009/indexc.html o al telèfon 938 605 060.

17 de juny 2009

Vull ser editor gràfic, què puc fer?

La setmana passada, una persona que signava amb el nom d'Agnès va deixar a 'Enfocant' un comentari a l'article Què dimonis és un editor gràfic, demanant-me on podria formar-se en l'edició d'imatges i preguntant-me directament on vaig aprendre'n. No em va deixar gaire clar a quin tipus d'edició gràfica es referia, si a la que ha de fer qualsevol fotògraf davant del seu propi treball fotogràfic o si, pel contrari, es referia a la professió d'editor gràfic. Ambdues qüestions m'han fet pensar en les dificultats que es presenten quan algú decideix dedicar-se professionalment i des d’un principi a l'edició gràfica.

Per on començar? Quins estudis, reglats o no, existeixen per adquirir-ne una formació sòlida? Quines aptituds són necessàries? Quins coneixements? Doncs bé, em sap greu haver d’afirmar que actualment les possibilitats de formació són francament escasses.

No sempre va ser així, però. Fa uns anys, a Barcelona es va produir una excepció, un petit oasi enmig d'aquest desert. Conscients de les dificultats de trobar línies de formació específica, l'editor gràfic del Magazine de La Vanguardia, el Pepe Baeza, juntament amb l'Eduard Bertran, ambdós professors titulars de fotografia de la UAB, van tenir la genial idea de muntar el primer màster d'edició gràfica que s'ha realitzat mai a Catalunya. Un curs universitari per formar expressament professionals de l'edició gràfica. Era l'any 2005 i el màster va resultar extraordinari, un luxe de curs, tant pels continguts com per la qualitat i quantitat de professionals que hi van participar. Al llarg d’un any, més de 70 professionals (editors gràfics com el Chema Conesa del diari El Mundo; directors d’art com el Carlos Pérez de Rozas de La Vanguardia; fotògrafs com el Javier Bauluz, premi Pulitzer 1995, el Gervasio Sánchez o la Cristina Garcia Rodero; editors com el Leopoldo Blume, director de l’editorial Blume, directors de festivals de fotografia, comissaris d’exposicions, etc. etc.) van passar per les aules de la UAB per transmetre les seves experiències i coneixements als alumnes. També els més destacats teòrics del món fotogràfic van aportar el seu punt de vista sobre el futur de la imatge a la premsa i els mitjans; es van revisar de manera exhaustiva els continguts visuals de les capçaleres més destacades de la premsa, l’edició de llibres de fotografia, la crítica i el comissariat d’exposicions, l’organització de certamens i trobades fotogràfiques, etc. etc.

Aquell curs de somni, malauradament i de manera inexplicable, no ha tingut continuïtat. Actualment no existeix res que s’hi assembli. Qui vulgui ser editor gràfic i treballar en algun mitjà de comunicació no trobarà cap lloc on adquirir aquesta formació integral específica tan desitjable. No existeixen estudis reglats que proporcionin una formació teòrica i pràctica als futurs editors gràfics. Només els alumnes universitaris que passen per algun curs de fotoperiodisme poden tenir la sort de rebre alguna noció sobre edició gràfica. La resta d’interessats s’haurà de conformar amb alguns tallers específics impartits per institucions com l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i escoles com la del col·lectiu Ruido de Barcelona, on es pot aprendre a editar el propi treball fotogràfic. En aquests cursos ensenyen a ordenar i seleccionar les imatges d'un reportatge segons diferents criteris (narratius, geogràfics, de color, etc.) per tal de construir un discurs efectiu. És a dir, ensenyen com passar de tenir un grapat d’imatges en “brut” a explicar una història amb fotografies de manera efectiva i amb capacitat comunicativa. Els cursos solen incloure conceptes teòrics, l'estudi de reportatges d’autors reconeguts que han estat publicats i exercicis pràctics com l'edició d’un reportatge per a una revista. Estan destinats no tan sols a fotògrafs, sinó també a professionals de l'àmbit de la publicació (editors gràfics, directors d’art, maquetistes...), que treballin en fotografia documental i/o reportatge.

Davant d’aquesta situació tan precària i irregular, als futurs editors gràfics no els queda una altra opció que la de complementar la seva formació de manera autodidacta. A grans trets, qui vulgui convertir-se en editor gràfic hauria de saber quin tipus d’imatges requereixen els diferents àmbits de la premsa, quina relació hi ha entre els continguts visuals i els models periodístics vigents, quines són les fonts a les que pot recórrer per a obtenir les imatges (en funció de la seva especialitat, és clar) i com desenvolupar reportatges visuals originals a partir del coneixement de l’ús tradicional de la imatge en la premsa al llarg de la seva història.

Per a tot això, primer de tot cal ser un apassionat de la fotografia i conèixer el treball dels fotògrafs més rellevants, veure moltes fotos, exposicions, llibres de fotografia, publicacions... per tal de dominar la cultura visual del nostre temps i desenvolupar un criteri propi. Un criteri que ens guiï a l’hora d’exercir d’editors gràfics amb el màxim rigor, bàsicament en la premsa, però també en altres àrees com l’edició de llibres i el comissariat d’exposicions.

8 de juny 2009

'Ligeramente desenfocado', un llegat per a la història de Robert Capa

La Fábrica, la coneguda editorial de llibres fotogràfics, acaba de publicar per primera vegada en castellà 'Ligeramente desenfocado', unes memòries sobre la Segona Guerra Mundial d'un dels fotògrafs més influents de la història de la fotografia i fundador de l'agencia Magnum, el Robert Capa.

A 'Ligeramente desenfocado' trobareu més de 130 imatges preses per Capa entre 1941 i 1945 acompanyades pels textos que el fotògraf va escriure sobre la Segona Guerra Mundial. Entre les fotos hi ha les que va realitzar durant l'històric desembarcament de Normandia.

Robert Capa va arribar a Europa el 1941 amb un projecte fotoperiodístic sota el braç encarregat pel diari nord-americà 'Colliers'. Havia de cobrir els esdeveniments bèl·lics i per això va començar a redactar un quadern on recolliria aquells successos.

Durant quatre anys, Capa va viatjar al llarg i ample d'un continent en lluita, documentant la guerra des de la perspectiva d'homes i dones de les forces aliades amb qui va travar amistat. Les seves instantànies, aconseguides gràcies a la seva càmera "atrapa emocions", i els seus textos són, 50 anys després, un document històric únic.

El llibre es completa amb els textos de Richard Whelan, autor de 'Robert Capa: A Biography', i de Cornell Capa, germà menor del fotògraf, distingit periodista gràfic i fundador de l'International Center of Photography de Nova York. El llibre ja és a la venda a un preu de 26€.

6 de juny 2009

La fotografia més humana de Tino Soriano


Tot i que ja han passat tres setmanes des de la seva aparició, no vull deixar de comentar i recomanar el nou llibre que el fotògraf de National Geographic, Tino Soriano, acaba de donar a llum. 'Conectados a la vida' és un extens i commovedor fotorreportatge que mostra el dia a dia dels malalts renals i del personal sanitari que s'encarrega de tractar-los.

Durant un any i mig, Tino Soriano i el periodista Jordi Rovira van visitar més d'una desena d'hospitals i centres de diàlisi de tot l'estat espanyol, i van parlar i fotografiar centenars de malalts, metges i infermeres per mostrar quines són les seves preocupacions i esperances i quin és l'impacte d'aquesta malaltia en la vida dels qui la pateixen.

En la mateixa línia humanista, respectuosa i sincera d'anteriors treballs fotogràfics de Soriano, com 'Latidos en un hospital' o 'La batalla contra el càncer', 'Conectados a la vida' és un recull, al més pur estil fotoperiodístic, de 150 fotografies en blanc i negre lliures de tecnicismes i excessos estètics, que emocionen per la seva empatia, intensitat, sensibilitat i optimisme.

El llibre no es pot trobar a les llibreries, però una versió impresa es repartirà gratuïtament a tots els serveis de Nefrologia dels hospitals espanyols. Tot i així, us el podeu baixar gratuïtament des de la web de Tino Soriano. No us el perdeu!