28 de maig 2009

La Formentera màgica d'Òscar Rodbag

Avui surt als quioscos el número de juny de la revista Descobrir Catalunya amb un dossier central dedicat a Formentera. El reportatge fotogràfic li vam encarregar fa unes setmanes a l'Òscar Rodbag, un fotògraf amb una llarga trajectòria en fotografia de viatges, fotoperiodisme, moda, publicitat i gastronomia.

L'encàrrec que li vam fer era molt especial. Volíem oferir als lectors una imatge de la Formentera més autèntica i inèdita, lluny de la que estem acostumats a veure en tantes revistes i catàlegs de viatges. Estàvem segurs que l'Òscar Rodbag era el fotògraf ideal per tirar endavant el projecte, no només perquè és el paradigma del fotògraf tot terreny, sinó perquè té la capacitat de convertir en espectacle qualsevol imatge.

Durant 10 dies intensos, Rodbag va recórrer tota l'illa fotografiant-ne el mar, la costa, el camp, la vida rural, els costums, la gent... I tot en un temps rècord si tenim en compte que per a realitzar els nostres reportatges centrals els fotògrafs solen disposar de 2 o 3 mesos, ja que els encàrrecs són extensos en quant a temes i complicats en la realització. Malgrat aquesta mancança evident de temps, el reportatge fotogràfic de l'Òscar Rodbag ha resultat impressionant.

Després de passar pel sedàs de la seva habilitat i imaginació, Rodbag ha aconseguit unes imatges de Formentera plenes de màgia, gràcies a uns enquadraments originals i un control absolut de la llum i els temps d'exposició. De dia ha estat capaç de descobrir la bellesa i l'encant que s'amaga darrera de cada objecte utilitzant reflectors per sobre-il·luminar els detalls -com per exemple, la porta d'una casa rural-. Al vespre, ha "pintat" subjectes i paisatges amb el llum d'una llanterna o els fars dels cotxes, aconseguint que el famós far del Cap de Barbaria, les figueres estalonades o les salines de Formentera adquirissin una nova dimensió.

En el reportatge de Rodbag també hi ha panoràmiques immenses, construïdes a partir d’una seqüència de fotos consecutives...

...i retrats de gent relaxada, tranquil·la i somrient sempre contextualitzats en el seu entorn més proper.


De moment, aquí teniu un breu aperitiu del reportatge de l'Òscar Rodbag per a que aneu obrint boca.

La resta la trobareu al quiosc. Jo de vosaltres no me'l perdria.

24 de maig 2009

L'erotisme elegant i surreal de Mariano Vargas

El fotògraf Mariano Vargas ha adquirit un merescut renom gràcies als seus retrats eròtics. Aliè a les modes, Vargas fotografia enigmàtiques i angelicals dones que exhibeixen el seu erotisme torbador i elegant posant en escenaris en els quals es barregen elements contemporanis amb estètiques renaixentistes.

En els retrats de Vargas hi destaquen, sobretot, les mirades juganeres, sensuals i pícares de les models, fruit de l'empatia que aconsegueix el fotògraf, i una cuidada posta en escena, on el llenguatge del cos a través de la postura, el vestuari, l'entorn i l'ambientació hi tenen una importància fonamental. Amb una tècnica impecable i un sentit de la composició acadèmic derivat d'antics models de la pintura occidental, les fotos de Vargas combinen amb èxit tradició i modernitat.

L'obra de Mariano Vargas ha rebut nombrosos i importants premis, com el Erotic Book Awards de 2003. A més, l'editorial Taschen el considera un dels 100 millors fotògrafs eròtics del segle XX.

Actualment i fins el 5 de juliol, la Galeria ARTGN exhibeix una mostra dels retrats de Vargas a l'exposició 'Soltanto Madonna', emmarcada en el festival de fotografia SCAN 2009 de Tarragona.

18 de maig 2009

Visa pour l'Image, l'últim reducte del fotoperiodisme?

El festival de fotoperiodisme Visa pour l'Image de Perpinyà ja escalfa motors. En un ambient de preocupació per la situació de la premsa en general i del fotoperiodisme en particular, dijous passat es va presentar a la Delegació de Perpinyà a Barcelona la programació de la 21ena. edició, que enguany es celebrarà del 29 d'agost al 13 de setembre. La primera setmana, però, està reservada, com sempre, només als professionals.

El festival d'enguany s'emmarca dins d'un any negre pel fotoperiodisme, un moment crític on convergeixen una crisi financera galopant i una complexa i multifactorial crisi dels diaris que ja fa uns anys que es veia venir però que tot i així ens ha agafat desprevinguts, provocant dràstiques reduccions de plantilla i el tancament de rotatius centenaris. Fa només uns dies, el Rocky Mountain News de Denver, fundat el 1859 i guardonat amb uns quants premis Pulitzer, acaba de tancar a només 55 dies del seu 150è. aniversari; Los Angeles Times i el Chicago Tribune han fet fallida, i aquí els diaris La Vanguardia i El Periódico estan duent a terme dolorosos expedients de regulació d'ocupació.

La situació actual del fotoperiodisme a les redaccions és, per tant, complicadíssima. Si tenim en compte que la majoria de diaris pertanyen a grups mediàtics dirigits per potents grups empresarials i financers que únicament es regeixen per interessos de rendibilitat màxima, no és estrany que les plantilles de fotògrafs s'estiguin reduint a la mínima expressió. La majoria de diaris prefereixen pagar a determinades agències de fotografia un preu rodó que inclogui els drets de reproducció de totes les fotos que el diari necessiti. Un abonament anual a AP (Associated Press), per exemple, costa uns 15.000 euros. Evidentment, és molt més barat que enviar a uns quants fotògrafs a cobrir diferents esdeveniments i conflictes.

Per tant, prácticament ja no s'encarreguen reportatges fotogràfics i se'n compren ben pocs. Segons el director de Visa pour l'Image i expert en fotoperiodisme contemporani Jean François Leroy, més del 75% dels fotorreportatges actuals els compren només les ONG. No és estrany, doncs, que tots els diaris s'assemblin tant, que tots donin pràcticament les mateixes fotos, totes convencionals... justament en un moment en què tenim accés a infinitat d'imatges. Quina gran paradoxa! La informació ha passat de cobrir-se a il·lustrar-se, la qual cosa amaga un greu problema de concepte, ja que les fotos en lloc d'informar només compleixen una funció il·lustrativa.

Recordo que en el màster d'edició gràfica que vaig realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona fa tres anys, Pepe Baeza, l'editor gràfic del Magazine de La Vanguardia, ens comentava que amb els anys s'ha anat imposant als diaris un model periodístic relativament estàndard que ha renunciat a la seva essència i la seva responsabilitat social per la pressió de la publicitat i la maximització de la rendibilitat. En aquest context, qui pot seguir produint un tema de debò, en profunditat, prenent-se temps per quedar-se en un lloc, observar, treballar per comprendre... En definitiva, ser pe-rio-dis-ta?, es pregunta el director de Visa pour l'image. Qui informarà amb tot el rigor i profunditat sobre els conflictes, catàstrofes, situacions d'injustícia, de vulneració dels drets humans que es produeixen en el món? Serà Perpinyà l'últim refugi dels fotoperiodistes? Leroy creu que ben al contrari, el Visa pour l'image ha de servir per demostrar que, malgrat les adversitats, segueix existint una producció de qualitat. “Seguirem lluitant amb aquells que volen seguir creient en el periodisme de qualitat. Més que un desig, és un jurament!”.

13 de maig 2009

Les conseqüències de la crisi a través de les fotos de Dorothea Lange

Dorothea Lange és una de les fotoperiodistes més destacades i influents de la història gràcies a les seves fotografies sobre la Gran Depressió als Estats Units. A ella li devem algunes de les imatges més icòniques del segle XX, com la foto d'una mare immigrant amb els seus fills recolzats a les espatlles amagant les cares i un bebé a la falda, un dels símbols del crac del 29.

Ara que la història es repeteix per culpa d'una nova crisi econòmica, el Museo Colecciones ICO de Madrid exposa "Dorothea Lange. Els Anys decisius", una mostra organitzada per PhotoEspaña que ofereix prop de 140 fotografies d'una etapa fonamental en la carrera de Lange, entre 1930 i 1940, període en què va documentar els projectes de la "Farm Security Administration", retratant la situació difícil per la qual travessava el seu país. L'exposició documenta una època dura de la història americana a través de fotografies d'una gran bellesa, on les persones són les grans protagonistes. Lange sabia emmarcar els personatges enmig de les masses, utilitzant els recursos de la Nova Visió per aconseguir imatges potents, moltes d'elles de gran bellesa plàstica, més enllà del seu caràcter documental.

L'exposició estarà oberta al públic des de el 4 de juny fins al 26 de juliol fins el 26 de juliol, al carrer Zorrilla, número 3 de Madrid. Una bona oportunitat per gaudir i reflexionar.

8 de maig 2009

Emilio Morenatti guanya el Fotopres 2009

Emilio Morenatti, al costat d'una de les fotografies del reportatge 'Violència de gènere a Pakistan'. (Foto: Cata Zambrano, diari 'El Mundo')

Emilio Morenatti ha rebut avui el primer premi FotoPres 09, dotat amb 19.000 euros, per la sèrie de fotografies de dones pakistaneses que, víctimes de la violència de gènere, han sofert un atac amb àcid que ha desfigurat els seus rostres de per vida.

La sèrie, titolada "Violència de gènere a Pakistan", és un recorregut per les històries de deu dones pakistaneses que mostren la cara més cruel de l'home.

Per Morenatti, aquest treball ha estat "un gran repte" en el qual ha comptat amb l'ajuda desinteressada d'una ONG que li ha facilitat el contacte amb les víctimes per tot Pakistan, una tasca tant de recerca com de generar la confiança de les dones perquè acceptessin deixar-se fotografiar, en un país en que no és gens fàcil fer fotos a les dones. "Algunes vegades fallava l'intent, fins i tot després d'haver recorregut centenars de quilòmetres fins a les seves cases. En altres ocasions ens convidaven i teníem un gran rebuda ", ha comentat el fotògraf.

Els seus són retrats amb història, de dones que miren amb valentia la càmera tot i les seqüeles d'haver estat agredides amb àcid per disputes familiars o pel rebuig a pretendents matrimonials. Fotografies improvisades, realitzades sempre en els domicilis de les dones, i amb llum natural.

El segon premi FotoPres 09, dotat amb 13.000 euros, ha estat pel reportatge del fotògraf Walter Astrada "Violència postelectoral a Kenya", que va realitzar el 2008 durant el caos i l'escalada de violència que va viure el país africà després de les eleccions presidencials de gener.

El tercer premi de 10.000 euros ha estat per Alfonso Moral pel fotorreportatge "Líban, entre mar i foc", una sèrie de fotografies preses entre 2005 i 2007, on Moral treballa dos conceptes: la calma del mar i la violència de la terra.

El premi FotoPres concedit per l'Obra Social "la Caixa", és un certamen biennal que des de 1982 reconeix el treball dels fotoperiodistes, i a partir de 1993 també atorga sis beques a fotògrafs per a la realització de projectes documentals.