1 de maig 2009

Els primers 100 dies d'Obama a la Casa Blanca

Interessant reportatge fotogràfic de la fotoperiodista Callie Shell sobre els primers històrics 100 dies del president Barack Obama al front de la presidència dels Estats Units, en exclusiva per la revista 'Time'.

El reportatge mostra el rerefons de la vida del mandatari a la Casa Blanca des del primer dia, en les seves primeres reunions al despatx oval, recorrent les estances de la nova residència, en les recepcions oficials, en dinars informals, amb les seves filles després de l'escola, amb la seva dona...

Una part del reportatge es pot veure en paper al número de 'Time' del 4 de maig (ja als quioscs), però a la web de la revista hi trobareu el reportatge complert amb 101 imatges.

26 d’abr. 2009

El festival SCAN 2009 transforma Tarragona en la capital de la fotografia

El proper 7 de maig s'inaugura a Tarragona la segona edició del festival de fotografia SCAN 2009. Un dels objectius del festival és difondre els treballs fotogràfics d'autors i autores novells a través de la mostra Talent Latent, que es podrà visitar al Mercat Central de Tarragona (a la foto) des del 7 de maig fins el 5 de juliol. A més, la resta de museus i centres culturals de la ciutat oferiran 14 exposicions fotogràfiques amb treballs de gran qualitat que completaran la proposta de Talent Latent.

A banda, el festival també tractarà la vessant teòrica de la imatge a través de xerrades, simposis, tallers i conferències. L'editor gràfic del Magazine de La Vanguardia, Pepe Baeza; el fotoperiodista Clemente Bernad i l'ex-director de Le Monde Diplomatique Ignacio Ramonet, debatran de manera virtual sobre la funció documental de la fotografia. El diàleg es podrà seguir per internet, però la conversa presencial entre els tres protagonistes tindrà lloc el 13 de maig al Teatre Metropol de Tarragona.

El dijous 14 de maig començarà el Simposi 'Instantànies de la teoria de la fotografia'. Durant tres dies s'analitzarà l'essència de la fotografia i la seva teoria. Les ponències tindran lloc a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El Simposi, dirigit per Pedro Vicente Mullor, no només pretén ser un marc de debat per explorar l'estat, funció, usos, aplicacions i futur de la teoria de la fotografia, sinó també explorar el pensament contemporani i la necessitat de trobar noves fórmules d'entendre la fotografia i la seva relació amb el món.

Per la seva banda, l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona oferirà la master class fotogràfica 'Territoris, ciutats, senyores i supermanes' que impartirà el fotògraf Jordi Bernadó. El curs teoricopràctic té com a tema l'anàlisi i la mirada sobre el territori des d'una perspectiva artística i de pensament contemporani.

Per últim, la Biblioteca Pública de Tarragona s'uneix a SCAN per oferir les conferències 'Fotografia d'arquitectura: una literatura gràfica', a càrrec de Lluís Casals, fotògraf d'arquitectura, i 'Què és un llibre de fotografia. Disseny i gestió d'una col lecció de llibres de fotografia', a càrrec d'Antonio Ansón, professor a la Universitat de Saragossa, assagista de literatura, cinema i art. En aquestes conferències s'analitzaran els nexes que uneixen la fotografia amb l'arquitectura i la literatura, respectivament.

Per assistir a qualsevol d'aquestes jornades, cal fer una inscripció prèvia a inscripcions@scan.cat. I si vols rebre informació de SCAN, posa-t'hi en contacte a través de scan@scan.cat. També pots consultar el programa.

21 d’abr. 2009

Els emotius retrats d'una fotògrafa controvertida

La setmana passada, el meu company de feina i director d'art de Descobrir Catalunya, Nil Solà, em va mostrar el treball d'una fotògrafa controvertida que ha adquirit notorietat gràcies als seus retrats hiperrealistes de celebritats, animals i nens. Es tracta de la canadenca Jill Greenberg, una de les fotògrafes comercials amb més èxit als Estats Units, com demostra el seu currículum, que inclou campanyes publicitàries per a Microsoft, Dreamworks o Sony; i portades de revistes com Newsweek, Harper's o Time.

Precisament un dels seus treballs més coneguts i polèmics és el que va realitzar a partir dels retrats d'una trentena de nens plorant. L'any 2006 va fotografiar a 35 criatures de dos i tres anys (entre elles, el seu fill). Durant les sessions fotogràfiques, va col·locar cada nen amb el tors nu i sense maquillatge contra un fons blau cel, els va il·luminar i els va donar una piruleta. Després els la va treure. La majoria dels nens van començar a plorar i bramar, moment que Greenberg va aprofitar per fer-los les fotos.

Amb els gemecs i els plors dels nens, Greenberg pretenia descriure la ràbia i la impotència que sentia respecte la situació política i social d'Estats Units durant l'era Bush. Els nens representaven la societat nord-americana indefensa en un ambient opressiu, una metàfora sobre les conseqüències nefastes de l'administració de l'anterior president nord-americà. El treball, que va titular 'End Times' (la fi dels temps), el va exposar a la galeria de Paul Kopeikin de Los Àngeles, una de les més influents en quant a tendències emergents en art.

Al marge del debat de si és lícit o no fer fotos utilitzant mètodes poc ortodoxes i arguments polítics agafats pels pèls, el cert és que tant els retrats de persones com d'animals de Greenberg són absolutament fascinants. En aquest sentit, el seu treball sobre els micos és el més sorprenent. Mitjançant una il·luminació acurada, un retoc digital efectista i el bon ull per captar qualsevol tipus de gest, Jill Greenberg aconsegueix sorprendre l'espectador amb un catàleg d'expressions increïblement humanes, i és capaç de provocar i despertar les emocions del públic que, al cap i a la fi, és el que importa.

Gràcies Nil 8-)

4 d’abr. 2009

Els poemes visuals més inspirats de Rafa Badia

Estic segura que la majoria dels fotògrafs que han passat per les escoles de fotografia barcelonines en els darrers anys han estat alumnes seus. També quasi tots els professionals especialitzats en la fotografia de viatges el coneixen prou bé, doncs durant molts anys ha estat editor gràfic de les revistes Descobrir Catalunya, Altaïr, Viatges National Geographic, del suplement de viatges de El País i de El País Aguilar. M'estic referint al Rafa Badia, un apassionat de la fotografia amb majúscules.

I és que, a banda de la seva activitat docent i editorial, Badia s'ha consagrat en cos i ànima a la realització d'un gran fresc en color de la Barcelona més popular i humana. Un projecte de llarg recorregut, fet amb temps, on Badia ha adoptat el ritme ideal per a captar l'evolució de l'espai urbà barceloní fotografiant escenes de la vida quotidiana amb la ciutat de Barcelona com a teló de fons.

Des de fa 14 anys, acompanyat sempre de la seva càmera analògica Nikon FM2 i un objectiu de 50 mm, Badia passeja pel centre de la ciutat i fotografia tot allò que li crida l'atenció i el sorprèn: aparadors de botigues, maniquís, terrasses de cafès, grafitis, anuncis publicitaris, objectes abandonats al carrer... La llum i la gent, però, són els elements determinants de la seva obra, la seva gran obsessió, allò que més l'emociona i motiva a prémer l'obturador.

El Rafa Badia no transgredeix ni denuncia, ni tan sols produeix una obra propera a cap moda, ni experimenta amb les noves tecnologies. El seu treball s'inscriu dins el documentalisme més intimista i subjectiu, aquell que ofereix imatges tretes de la realitat quotidiana tamisada per la subjectivitat d'una mirada que sap triar allò que és anecdòtic i senzill, però alhora excepcional. Es tracta d'una fotografia pura, que segueix la tradició de la fotografia parisenca de postguerra i la fotografia de carrer americana dels anys 60, feta de moments senzills immortalitzats per aquest fotògraf tan sensible al vincle que uneix secretament les persones amb el paisatge.

El resultat d'aquest treball excepcional (una selecció d'unes 2.000 diapositives d'un total de 20.000) és una obra molt poètica, on cada imatge és com una estrofa en una col·lecció de poemes visuals. I és que el Rafa Badia, a més de fer fotos, també escriu poesia. “Els meus poemes són molt fotogràfics i les meves fotografies, molt poètiques", assegura. No és estrany, doncs, que estigui a punt de publicar un llibre amb 80 de les seves fotos acompanyades de 80 poemes escrits per ell mateix que es titularà, com no podia ser d'una altra manera, 'A Barcelona'.

2 d’abr. 2009

Un fotògraf estel·lar a l'Empordà

Fa uns dies, el meu company de redacció Òscar Marin (qui, per cert, és l'autor d'un bloc de cinema magnífic que crea addicció) va trobar una web de fotografia sorprenent i me'n va passar l'enllaç perquè hi donés una ullada. La pàgina s'anomena 'Tierra y Estrellas' i conté desenes d'imatges espectaculars d'estels, aurores boreals, eclipsis, galàxies i tota mena de fenòmens astronòmics d'arreu del món. L'autor és el fotògraf Juan Carlos Casado, un apassionat de l'astrefotografia, una especialitat que consisteix a prendre imatges dels cossos del cel de tal manera que la càmera aconsegueixi captar el pas del temps i la llum, allò que l'observació directa de l'ull humà no percebria mai.

Veí de Figueres (Alt Empordà), Casado és un dels trenta fotògrafs que formen part del prestigiós i selecte grup The World At Night, un projecte mundial que pretén fotografiar els més bells i històrics esdeveniments astronòmics. Respecte a aquesta qüestió, en un recent reportatge publicat pel diari La Vanguardia, Casado explica: “He vist i he fotografiat coses que no es repetiran fins molts anys després de que jo no sigui en aquest món, com el pas de Venus per davant del Sol l'any 2004. Només havia passat l'any 1882 i no serà visible a Europa fins el 2117. L'any 1997, vaig fotografiar el cometa Hale-Bopp, que no tornarà a acostar-se a la Terra fins l'any 4390. Això em fa pensar sobre la vida, la relativitat de l'existència, els cicles naturals... Quan fotografio estels a milions d'anys llum de distància, trec la conclusió que no som res”.

Les impressionants imatges de Juan Carlos Casado, una barreja de cel i paisatge, són el resultat d'una sabia combinació de ciència, tècnica, aventura, paciència i art. No és estrany, doncs, que la NASA hagi seleccionat trenta vegades les seves imatges per l'Astronomy Picture of the Day. O que una de les seves obres es trobi a la seu de la Unesco. A banda, Casado també ha publicat un bon grapat de llibres, i en revistes com National Geographic. Aquesta primavera veurà la llum el seu darrer llibre titulat 'Fotografiando el infinito', i la meva revista, Descobrir Catalunya, publicarà una foto seva en el proper número de juliol.

Si esteu interessats en conèixer de prop el món de l'astrefotografia, a finals de juny Juan Carlos Casado n'impartirà un curs teòric i pràctic a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de Barcelona. Una bona oportunitat d'introduir-vos en una especialitat estel·lar.