31 de març 2009

Nova York es queda orfe sense Helen Levitt

Estic convençuda que Nova York és la ciutat més fotografiada del planeta. De fet, ja he assenyalat en aquest bloc a uns quants fotògrafs (Paul Strand, Richard Howe,Weegee...), que han centrat tota o bona part de la seva obra en la ciutat dels gratacels.

Però Helen Levitt és sens dubte una de les fotògrafes que, al marge del fotoperiodisme, més i millor ha documentat la vida quotidiana als carrers de Manhattan. Per això, la seva aportació a la història de la fotografia del segle XX és indubtable. Malauradament, però, la veterana Levitt acaba de morir als 95 anys.

Durant anys, Levitt va passejar pels barris novaiorquesos per capturar escenes fugaces de la vida de la gent al carrer. De fet, pràcticament mai no va sortir de la ciutat. Els protagonistes de les seves instantànies van ser sempre els vianants, sobretot els nens, d'aquí que parlar de l'obra de Helen Levitt és esmentar les seves imatges de la gent més menuda. Entre elles hi destaquen dues fotografies en blanc i negre de finals dels anys 30 i principis dels 40: la instantània de tres nens que surten de casa per demanar caramels per la festa de Halloween (primera foto de dalt) i la de quatre nenes que caminen per la vorera seguint amb la mirada cinc bombolles de sabó que ascendeixen melòdicament per l'aire (segona foto). Tot plegat, unes imatges sensibles i plenes de màgia que, en l'actualitat, han esdevingut documents històrics que testimonien un temps en què la gent gaudia d’una vida al carrer i unes diversions que ja han desaparegut.

El conjunt d’aquest treball de Helen Lewitt sobre Nova York està recollit en tres llibres: 'In the Street: Chalk Drawings and Messages 1938-1948' (1987), 'Crosstown' (2001) i 'Here and There' (2003).

29 de març 2009

El miracle de ser nena i sobreviure a la Xina més arcaica

Axelle de Russé és una fotògrafa francesa coneguda perquè al 2007 va guanyar el Premi Canon de l'Associació Francesa de Dones Periodistes (la AFJ) i al 2008 va exposar al festival Visa pour l'Image de Perpinyà un interessant reportatge sobre el fenomen de les noves concubines xineses.

Doncs bé, sense abandonar la Xina, De Russé ha realitzat un altre treball sobre dones, en aquest cas, aquelles que els seus pares van intentar assassinar quan van néixer, però miraculosament van salvar la vida i van sobreviure a l'infanticidi sistemàtic al qual són condemnades milers de nenes xineses pel simple fet de ser-ho.

Tal i com De Russé explica a la seva web, la política de fill únic que des de fa uns anys s'aplica a la Xina, provoca que moltes famílies prefereixin tenir un nen a una nena perquè ell serà el que en un futur es farà càrrec dels pares quan siguin vells. En aquest context, no és estrany que a les àrees rurals, la taxa d'infanticidi femení sigui molt elevada. Es calcula que a la Xina, on la proporció actual és de 100 dones per cada 106 homes, hi manquen 40 milions de dones.

En un llenguatge rigorós, directe i lliure d'esteticismes, De Russé ha retratat algunes dones supervivents d'aquest holocaust per posar cara i ulls a unes xifres abstractes i esgarrifoses.

25 de març 2009

Reuters publica el segon volum de 'Our World Now'

L'agència Reuters acaba de publicar en anglès el segon volum de 'Our World Now', una recopilació de les millors fotografies de notícies distribuïdes per l'agència al llarg de 2008. La selecció inclou 370 imatges realitzades per 188 excel·lents fotògrafs de 60 nacionalitats.

Per fer la tria, el cap de fotografia Ayperi Karabuda Ecer (antic cap d'edició de l'agència Magnum de París) explica en el blog dels fotògrafs de Reuters que van empaperar literalment les parets de la sala de reunions i els despatxos de l'oficina de Londres amb les imatges i les maquetes de les pàgines del llibre. Les oficines de Reuters deuen ser ben grans, doncs, com per poder encabir totes les imatges, tenint en compte que cada dia l'agència produeix unes 1.700 fotos.

El llibre, que documenta amb imatges la història i la memòria més recent, sortirà publicat en castellà el proper mes d'abril editat per Electa.

Una bona opció per regalar per Sant Jordi, no?

17 de març 2009

El bon humor d'un il·lusionista de la fotografia

Matt Stuart és un fotògraf anglès fascinat per la gent, que quan surt al carrer no espera que passi alguna cosa per fotografiar-la, sinó que en certa manera la provoca.

Equipat amb una Leica i molta paciència, busca la perspectiva i l'enquadrament adequats per fotografiar qualsevol situació corrent i anodina i convertir-la en una gran foto. La majoria de les seves imatges són il·lusions òptiques. Persones, situacions i objectes aparentment dispersos i sense connexió, en un determinat moment i des d'una determinada perspectiva encaixen davant l'ull fotogràfic de Stuart creant curioses coincidències.





Tot i que algunes imatges sembla que estiguin preparades, el conjunt del treball de Stuart és brillant, divertit i original, i demostra que quan hi ha talent i sentit de l'humor, no calen tecnicismes.



Us recomano vivament que mireu totes i cadascuna de les fotos de la seva galeria perquè són magnífiques i us encantaran. I si voleu saber com van sorgir algunes de les seves fotos, en aquest blog el mateix Stuart us ho explicarà.

També us deixo l'enllaç de In-public, un grup de fotògrafs especialitzats en fotografia de carrer, on hi trobareu més informació sobre el Matt Stuart.

11 de març 2009

Viure en un convent en ple segle XXI

Com és la vida dins d’un convent que viu seguint regles medievals en ple segle XXI? I qui tria viure aquest tipus de vida? Per contestar aquestes i altres preguntes, el fotògraf Chris Maluszynski es va haver de guanyar la confiança d’11 germanes del convent catòlic de Santa Birgitta, a Vadstena, Suècia, i passar dos anys documentant el dia a dia de la comunitat religiosa, seguidora de la regla de Sant Benet.

El resultat ha estat recollit en un llibre anomenat Sisters publicat a Suècia el 2003. El llibre conté unes 60 fotos en blanc i negre amb comentaris de la Mare Karis, abadessa del convent. Està dividid en dos capítols: el primer documenta la vida diària de les monges; el segon, tracta sobre el viatge a Roma que les germanes van realitzar per celebrar el 700è. aniversari del naixement de Santa Birgitta (2003), fundadora de l’orde.

El treball de Maluszynski, molt estètic, transmet amb respecte i humor un sentiment d’alegria, que coincideix plenament amb el que, segons el propi Chris, va sentir dins el convent mentre realitzava el reportatge amb les germanes.

Chris Maluszynski (1975) va néixer a Varsòvia, Polònia, però va créixer a Suècia. Ha treballat als més importants diaris suecs i ha guanyat nombrosos premis de fotografia, com el Swedish Picture of The Year Award de 1999, 2001 y 2003. A la pàgina de Verve Photo, trobareu més informació sobre alguns reportatges notables que Maluszynski ha realitzat als Estats Units. També podeu veure més treballs seus a l’agència de fotoperiodisme Moment.