15 de febr. 2009

Un World Press Photo a les mans

Foto de Mattia Insolera, guanyadora del World Press Photo 2008 en la categoria Foto Vida Quotidiana. El registre de la casa d'una família desnonada, d'Anthony Suau, és la Foto de l'Any del World Press Photo 2008.

Una de les coses que ha de fer habitualment un editor gràfic a la seva feina és atendre els fotògrafs que s'apropen a la redacció buscant una oportunitat de col·laborar-hi. Personalment, aquesta és una de les tasques que més gaudeixo. M'agrada dedicar-los un temps i deixar-los que m'expliquin qui són, què els agrada fotografiar, quins projectes tenen... que m'ensenyin les seves fotos, els seus reportatges... Per a mi és tot un privilegi conèixer una gent tan especial (la majoria de fotògrafs ho són) i una oportunitat única de veure treballs magnífics. Com el que un dia em va portar el fotògraf italià Mattia Insolera, que acaba d'assolir el segon premi del prestigiós concurs World Press Photo 2008 en la categoria de Foto de la Vida Quotidiana, per una imatge que il·lustrava el reportatge Dos pares del suplement Dominical d'El Periódico.

Fa uns mesos, Mattia Insolera va venir a la redacció de Descobrir Catalunya. Em va ensenyar un treball sobre gais a Barcelona que em va entusiasmar i, com en altres ocasions he hagut de fer amb altres fotògrafs, li vaig recomanar que visités les redaccions dels dominicals més coneguts per intentar vendre'l, doncs malauradament a la meva revista no hi tenen cabuda aquest tipus d'històries. Vaig tenir el World Press Photo a les mans! Només per això ja estic feliç i satisfeta. La foto guanyadora pertany al reportatge dels gais que Insolera em va portar. Mostra a Stassa, una nena adoptada per una parella gai, observant un dels seus progenitors mentre aquest es vesteix en el bany poc abans de casar-se. El reportatge recull la història d'una parella d'homosexuals que va decidir abandonar Estats Units i instal·lar-se a Barcelona amb la seva filla, després que un tribunal de Califòrnia invalidés el seu matrimoni tot just quan portaven sis mesos casats.

I ja que parlem de quin ha estat el segon premi, no estaria bé deixar de comentar que el fotògraf nord-americà Anthony Suau ha estat proclamat guanyador del World Press Photo 2008 en la categoria Foto de l'Any per una instantània en blanc i negre d'un agent armat que a l'estat d'Ohio registra la casa d'una família desnonada. La presidenta del jurat, Mary Anne Golon, va comentar que "la majoria dels membres del jurat han considerat la imatge aterridora, perquè sembla una foto de guerra, però es tracta de gent que simplement no ha pogut pagar les seves factures, han estat desnonats i per això estan sent atacats".

12 de febr. 2009

Les fotos més salvatges d'Europa

Foto: Diego López.

Si a algú li preguntéssim on podem trobar una natura salvatge exuberant o paratges naturals de gran bellesa, probablement ens contestaria que a l’Àfrica, Amèrica, l'Antàrtida o potser fins i tot Oceania. Difícilment a algú se li acudiria anomenar Europa. Doncs bé, per demostrar que Europa és alguna cosa més que un continent ple d’autopistes i ciutats, el maig de l’any passat, tres fotògrafs de Suècia, Alemanya i Escòcia especialitzats en fotografia de natura, van decidir unir els seus esforços i tirar endavant una iniciativa en comú amb un únic objectiu: donar a conèixer les meravelles naturals del continent europeu.

Així va néixer el Wild Wonders of Europe, un projecte pel qual han estat contractats 58 dels millors fotògrafs europeus de natura. La seva missió és fotografiar les meravelles naturals del continent (paratges i fauna) per donar-les a conèixer i conscienciar al món sobre la necessitat de preservar aquest patrimoni natural.

Fins el juliol de 2009, els fotògrafs, repartits per tots els països europeus, fotografien els paisatges, animals i vegetals més carismàtics. Entre ells hi ha els magnífics Iñaki Relanzón, José B. Ruiz, Juan Carlos Muñoz, Diego López i Francisco Márquez. El seu treball es pot seguir minut a minut a través de la web de la Wild Wonders of Europe. Més tard, entre 2010 i 2013, s’exposarà de manera itinerant per 44 països europeus i es publicarà un llibre de fotografia de gran format en diferents idiomes. També es realitzaran audiovisuals i documentals per a televisió. I tot, utilitzant el gran poder emocional de la fotografia per a que milions de persones prenguin consciència i s’enamorin de les meravelles naturals d’Europa.

9 de febr. 2009

Una exposició plena de vitalitat

Fa un any aproximadament em va venir a veure a la redacció un fotògraf anomenat Juli de Luna que tenia ganes de col·laborar amb la meva revista. Com acostumen a fer els fotògrafs que venen a veure'm, portava unes fotos per ensenyar-me com treballava i quin tipus de fotografia feia. Quan ja dúiem una bona estona parlant i mirant imatges, em va ensenyar el seu darrer projecte en el qual encara hi estava treballant. Es tractava d'un reportatge en blanc i negre sobre malalts amb paràlisi cerebral. Recordo que me'l vaig estar mirant detingudament i que el vam estar comentant. El projecte mostrava, en un llenguatge documental i estètic, aspectes de la vida quotidiana i íntima de les persones que pateixen aquesta malaltia, posant especial èmfasi en la manera en com es comuniquen.

El reportatge era absolutament colpejant, emotiu i ple de sinceritat, capaç de transmetre l'alegria, la tristesa, el coratge, la por, les il·lusions i les ganes de viure dels afectats amb paràlisi cerebral. En aquells moments vaig maleir no poder-lo publicar en una revista de geografia i viatges com el Descobrir Catalunya. Per això vaig encoratjar-lo a que bellugués el material i li vaig recomanar que visités un editor gràfic d'un dominical, amic meu.

Han passat els mesos i no sé si el Juli de Luna va anar a veure a l'editor gràfic o no. El que m'alegra moltíssim és comprovar que va continuar amb el seu projecte i el va bellugar. Avui per casualitat he llegit al Diari de Girona que el reportatge fotogràfic del Juli ha guanyat la III Beca de Fotografia i Societat que atorga el Centre Cívic Jardins de la Pau i s'ha convertit en l'exposició Jo sóc, que s'acaba d'inaugurar al Claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí. El treball, ple de vitalitat i esperança, es pot contemplar fins el 25 de febrer. I, quina casualitat: acabo de veure en un tríptic editat per l'Espai de Fotografia Francesc Català-Roca que l'exposició també es podrà veure a Barcelona a partir del 27 de febrer a la Saleta del Centre Cívic Golferichs, Gran Via, 491. No us la perdeu! Us commourà.

4 de febr. 2009

Noces de portada

La fotografia de casaments ha estat moltes vegades una bona escola d'iniciació i aprenentatge per a molts fotògrafs. Tot i que sovint se l'ha menyspreat i considerat un gènere menor, alguns fotògrafs reconeguts fins i tot l'alternen amb els seus projectes més fotoperiodístics.

No és estrany, doncs, que als Estats Units existeixi la Wedding Photojournalist Association, una entitat que agrupa els millors fotògrafs de noces del món, molts d'ells fotoperiodistes. Aquest és el cas de Christian Keenan, un fotògraf anglès col·laborador de Time i Newsweek, que al 2002 va guanyar el World Press Photo per un reportatge sobre la regió de Kashgar, a la Xina. Amb llenguatge de fotorreportatge i habilitat fotoperiodística, en Keenan posa el seu talent al servei dels nuvis que vulguin que les fotos del seu casament tinguin quelcom d'especial, i les treballa com si fossin un documental. Podeu veure una mostra dels seus reportatges de noces a http://www.ckpweddings.com

2 de febr. 2009

Premi Pica d'Estats al fotògraf Jordi Bas



Avui, la redacció de Descobrir Catalunya està d'enhorabona. A un dels fotògrafs que col·laboren amb nosaltres, el Jordi Bas, li han concedit un premi molt prestigiós, dotat amb 6.000€: el Pica d'Estats 2008 al millor reportatge fotogràfic, precisament publicat a la nostra revista el passat mes de setembre. El reportatge premiat se centra en la brama del cérvol, un sorollós ritual d'aparellament que aquest animal realitza cada any a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, serra situada a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.


L'impactant treball fotogràfic de Bas demostra que no cal anar-se'n de safari a les sabanes de Tanzania per fer unes fotos de fauna impressionants. Enginyer tècnic agrícola i agrònom de formació, el Jordi Bas és un fotògraf naturalista d'Almacelles (Segrià) que fa fotos des de l'època del Kodachrome. Des d'aleshores, s'ha especialitzat en la fotografia d'animals i plantes, tot i que darrerament també retrata els paisatges que li són més propers. Les seves fotografies han estat publicades fins i tot en el 'Handbook of the Birds of the World', la bíblia dels ornitòlegs, i han rebut una bona colla de premis, com un parell de mencions especials a l'European Wildlife Photographer of the Year de 2003 i 2004, un dels més prestigiosos certamens de fotografia de natura.



Aquest matí a primera hora l'he trucat per donar-li la notícia del premi. Encara no en sabia res. "Es com si m'hagués tocat la loteria!", ha exclamat. Jo no crec que li hagi tocat la loteria ni que el guardó hagi estat producte de l'atzar. Simplement és el reconeixement a un treball excel·lent, fruit de molts anys de dedicació i esforç.

Felicitats, Jordi!