27 de nov. 2008

La rescatadora del patrimoni oblidat


La Consol Bancells és una fotògrafa, historiadora de l’art i documentalista especialitzada en la investigació de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura. A partir del seu treball de recerca rigorós i exhaustiu arreu dels Països Catalans, Bancells retrata barreteries, herbolaris, hotels i restaurants modernistes, pastisseries, botigues de queviures, de joguines... I tot luxe de detalls: làmpares, timbres, espieres, balances, màquines enregistradores, vitralls... Tot un inventari fotogràfic que Bancells ha publicat en un bon grapat de llibres recopilatoris, on mostra les millors botigues històriques, el modernisme més interessant de l’Eixample barceloní, o les farmàcies més antigues del país. Una manera de rescatar de l’oblit el nostre patrimoni cultural i denunciar la destrucció d’un llegat de gran valor.

25 de nov. 2008

Xina i Mèxic sota la mirada d'un descobriment

Roc Herms ha aconseguit ser dues vegades finalista en l’apartat Descubrimientos del Festival Photoespaña, amb dues propostes ben originals. Al 2007, va presentar-hi el seu projecte The Sleeping Giant (El gegant adormit), una sèrie de fotos de xinesos dormint a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc, com a metàfora d’allò que va dir l’emperador Napoleó fa més de 200 anys: “A la Xina hi dorm un gegant. Deixe’m-lo que dormi, perquè quan desperti tremolarà el món”.


En el segon projecte, anomenat El opio del pueblo i presentat el 2008, Herms retrata un Mèxic on la religió catòlica surt dels temples, es popularitza i esdevé producte de consum, una mena de pop art religiós omnipresent que ho inunda tot. En ambdós casos, Herms sap estar alerta per captar els instants decisius i treure profit de la seva experiència com a dissenyador gràfic. Les seves fotos destaquen pel joc intel·ligent entre un grafisme potent (només cal donar una ullada a la seva secció de favorits dins la seva web), colors saturats i l’enginy d’encaixar l’acció amb qualsevol text que aparegui a la foto.

19 de nov. 2008

L’arxiu fotogràfic de Life, al Google

Google posa a l’abast d’un clic l’impressionant llegat fotogràfic de la mítica revista Life. Més de 10 milions d’imatges conformen un dels arxius fotogràfics més grans de la premsa nord-americana, que conté fotos de mestres de la fotografia tan importants com Robert Capa, Alfred Eisenstaedt , i Eugene Smith.

De moment, un 20% d’aquestes imatges, la majoria mai vistes, han estat recentment escanejades, digitalitzades i penjades al Google. Durant els propers mesos, s'hi afegirà la resta de l’arxiu, amb imatges que van des del 1750 fins avui.

Life va ser pionera en l’ús de la fotografia i el naixement del fotoperiodisme. Els seus fotògrafs viatjaren arreu per construir la crònica d’un món en constant evolució i retratar qualsevol aspecte de la condició humana. Per això, donar una mirada a l’arxiu de Life és fer un passeig per la història gràfica del món.

Premi a una fotògrafa compromesa


Aprofito que s’acaba d’inaugurar l’exposició del World Press Photo al CCCB de Barcelona per comentar l’obra d’una de les guanyadores d’enguany.

La Lorena Ros (Barcelona, 1975) és una jove fotògrafa catalana que per tercera vegada ha estat premiada pel jurat del World Press Photo. Ja en el 2004 va rebre una menció d'honor pel seu impactant reportatge sobre el tràfic de dones nigerianes cap a Europa. En aquella ocasió, Ros documentava com centenars de dones són forçades, mitjançant un ritual de vudú que se’ls practica abans d’abandonar Nigèria, a treballar en la prostitució per pagar un deute de fins 50.000 dòlars.

En el seu darrer projecte Silent Witness (Testimoni mud), Ros continua amb el seu compromís de mostrar la realitat social: recupera la història d’homes i dones que durant la infantesa van patir abusos sexuals; els retrata en el seu entorn quotidià i torna als llocs on es va produir la seva experiència. En ambdós casos, Ros utilitza un llenguatge narratiu rigorós, despullat de pictorialismes i esteticismes, que ens enfronta amb una realitat dura i terrible. Un cop de puny a les nostres consciències!

17 de nov. 2008

El geni fotogràfic d'un jubilat


Aquest és un cas curiós: un home que s’havia passat tota la vida venent làmpares a la botiga familiar de Marsella i que pràcticament mai no havia fet una foto, es jubila als 65 anys i es converteix en un fotògraf de culte per a galeristes i museus d'arreu del món.
Amb unes tisores, paper, cola i poc més, Gilbert Garcin (Marsella, 1929), que així és com es diu el nostre home, construeix unes artesanes però efectistes escenografies que recorden el cinema de Méliês, i es fotografia a si mateix per reflexionar sobre qüestions com el destí, la prudència, l’absènsia, la vanitat i, en definitiva, la condició humana. La seva obra, que ja té 15 anys, conforma una mena de autobiografia fictícia i surreal, plena de poesia. La imaginació en estat pur!