Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sèrie fotogràfica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sèrie fotogràfica. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2011

Nova York segueix inspirant els fotògrafs: els passos de vianants de Florian Bohm


Nova York sempre ha estat una de les ciutats més fotografiades del planeta. Henri Cartier-Breson, Walter Evans, Helen Levitt, Saul Leiter, Lee Friedlander, Alfred Stieglitz, Diane Arbus, Cindy Sherman i Irving Penn són només alguns dels nombrosos fotògrafs que han documentat la història, vida i evolució de la ciutat més famosa del món. El seu ampli i extraordinari repertori d'imatges ha contribuït a construir la percepció que tenim de la ciutat i els novaiorquesos.

Actualment molts fotògrafs d’arreu recullen aquesta memòria visual i s'enfronten al desafiament de crear nous projectes que vagin més enllà i responguin als reptes d’una ciutat en constant evolució. En un post anterior ja us vaig parlar del fotògraf Richard Howe i el seu projecte sobre les cantonades de Nova York. Ara us presento el Florian Bohm, un fotògraf alamany que ha realitzat una interessant sèrie d’imatges de passos de vianants, just en el moment en què la gent espera que el semàfor es posi verd per creuar el carrer. El projecte, titulat ‘Wait for a walk’, resulta d’una riquesa sorprenent, tenint en compte que es tracta d’un moment aparentment banal.


Amb una mirada antropològica, l’ull de Bohm aconsegueix atrapar persones anònimes triades a l’atzar en tot tipus de situacions: immòbils o inquietes, perdudes en els seus pensaments o conversant, mirant al no-res o parlant pel mòbil... D’aquesta manera, les voreres de Nova York es converteixen en un escenari en què l'activitat vibrant de la metròpoli es deté per breus moments mentre el flux del trànsit esdevé la cortina de l'obturador. El resultat és un treball visual molt estètic, un joc multicolor de persones, gestos i comportaments humans realment sorprenent.

9 de gen. 2011

Vladimir Artazov, un fotògraf que dóna en el clau

Foto: Vladimir Artazov

No se m'acut millor manera de reprendre l’activitat quotidiana després del parèntesi de les festes (en què m’he retirat uns dies dels circuits virtuals per dedicar-li més temps a la vida real), que mostrant-vos el treball ple de creativitat d'un fotògraf txec que ha recorregut a la seva caixa d’eines com a font d’inspiració per a crear un univers molt imaginatiu.

El Vladimir Artazov, nascut a la república Txeca, ha realitzat una sèrie fotogràfica en què manipulant claus (no les d’obrir portes, sinó aquelles punxes metàl·liques que serveixen per a penjar-hi alguna cosa) ha creat unes metàfores visuals molt ben executades, plenes d’humor i ironia, que escenifiquen fragments de la vida quotidiana. En Vladimir ha estat capaç de fer que un tros de metall tan humil i corrent com un clau, un objecte inanimat que en qualsevol cas seria impensable que pogués transmetre cap tipus d’emoció, prengui vida i mostri sentiments com l'amor, la soledat, l'ira o el desig.





En aquesta pàgina podreu veure bona part de la sèrie.

De cara al 2011, no estaria de més que en prenguéssim nota per enfrontar-nos al nostre dia a dia amb la mateixa imaginació, creativitat i sentit de l’humor que destil·la aquest fotògraf.

12 de jul. 2009

Qui s'amaga darrera d'un anunci de contactes?



"Young bi couple searching for the same. We are are young good-looking outgoing couple. Both of us are down for pretty much anything. We are looking for single bisexual guys or girls or bisexual couples who are good-looking, in shape, under the age of 30, and clean".

Alguna vegada us ha picat la curiositat de saber qui s'amaga darrera d'un anunci de classificats? Al fotògraf Mark Andrew, si. Després de seguir durant un temps la Craigslist, una popular pàgina de contactes americana, el gener de 2009 Andrew va tenir la idea de contestar alguns anuncis i demanar a les persones que els havien posat si podia fotografiar-les. Sorprenentment, moltes van acceptar-hi. Tant és així, que ja en porta fotografiades unes 50, i el projecte no para de créixer.

Així va néixer De-classified, una sèrie de retrats de persones anònimes que tenen en comú haver escrit un anunci de contactes. Aquí hi trobarem sobretot gent a la recerca de sexe, però també persones que volen conèixer un amic o l'amor de la seva vida, cadascuna fotografiada en el seu entorn més familiar. El resultat és un treball molt explícit, on cada retrat va acompanyat del text de l'anunci i dels comentaris que els internautes poden deixar-hi. Una mostra de la increïble varietat d'emocions, necessitats i carències que pateix l'ésser humà.

24 de maig 2009

L'erotisme elegant i surreal de Mariano Vargas

El fotògraf Mariano Vargas ha adquirit un merescut renom gràcies als seus retrats eròtics. Aliè a les modes, Vargas fotografia enigmàtiques i angelicals dones que exhibeixen el seu erotisme torbador i elegant posant en escenaris en els quals es barregen elements contemporanis amb estètiques renaixentistes.

En els retrats de Vargas hi destaquen, sobretot, les mirades juganeres, sensuals i pícares de les models, fruit de l'empatia que aconsegueix el fotògraf, i una cuidada posta en escena, on el llenguatge del cos a través de la postura, el vestuari, l'entorn i l'ambientació hi tenen una importància fonamental. Amb una tècnica impecable i un sentit de la composició acadèmic derivat d'antics models de la pintura occidental, les fotos de Vargas combinen amb èxit tradició i modernitat.

L'obra de Mariano Vargas ha rebut nombrosos i importants premis, com el Erotic Book Awards de 2003. A més, l'editorial Taschen el considera un dels 100 millors fotògrafs eròtics del segle XX.

Actualment i fins el 5 de juliol, la Galeria ARTGN exhibeix una mostra dels retrats de Vargas a l'exposició 'Soltanto Madonna', emmarcada en el festival de fotografia SCAN 2009 de Tarragona.

9 de març 2009

Icones abandonades sota la lluna














Troy Paiva és un fotògraf nord-americà que des de 1989 desenvolupa un projecte molt personal: busca objectes, vehicles i edificis vells abandonats en mig de paratges solitaris i polsegosos, els “pinta” amb llums de colors i els fotografia de nit a la llum de la lluna plena. En Paiva, però, no tria qualsevol objecte ni paisatge, només aquells que formen part de la iconografia americana del segle XX, aquella que tots coneixem a través de les pel·lícules.

Per trobar allò que vol fotografiar, Paiva ha hagut d'explorar durant anys el desert de l'oest americà buscant tota mena de ferralla, cases mòbils, cotxes antics, cadires, cartells, edificis, avions i, fins i tot, pobles fantasma, amb l'únic objectiu d'il·luminar-los amb llums de colors i fotografiar-los sota la lluna.

La il·luminació la realitza mitjançant llanternes o flaixos estratègicament situats emmascarats com els focus d'un teatre, que “pinten” les imatges durant l'exposició. L'efecte aconsegueix reanimar aquests escenaris mentre la lluna tenyeix d'irrealitat els objectes i paisatges. Les exposicions lentes de la càmera d'en Paiva també enregistren els estels girant en espiral i els moviments dels núvols. El resultat de tot plegat és Lost America, un treball que recull unes imatges sorprenents, inquietants i futuristes, i que constitueixen una excel·lent manera d'examinar l'evolució de la cultura moderna urbana americana a través de les seves ruïnes. El treball de Troy Paiva ha estat publicat en dos llibres: Lost America, el 2003 i Night Vision, el 2008, que es poden adquirir a la seva pàgina web.

19 de gen. 2009

Art mòbil a les carreteres nipones

Masaru Tatsuki és un fotògraf que s'ha passat una dècada recorrent el Japó per fotografiar uns vehicles molt particulars que omplen les carreteres nipones. Són camions que els seus conductors han guarnit amb llums llampants de neó i interiors excessius, que recorden un casino ambulant de Las Vegas. Però Tatsuki no només ha fotografiat els impressionats camions, sinó també els conductors que han convertit l'afició de decorar el seu vehicle en tota una forma de vida i expressió. El resultat d'aquest llarg projecte és un llibre fotogràfic titulat Decotora, terme japonès amb el qual es designa una decoració escandalosa dels camions que al Japó ha esdevingut tota una subcultura, i una exposició a la Tai Gallerie de Nou Mèxic.

El treball fotogràfic de Tatsuki és d'un impacte visual molt potent, ple de referències a la cultura pop i les marques comercials, que ens porta a reflexionar sobre els actuals valors consumistes de la societat japonesa i per extensió de l'occidental.

16 de des. 2008

Cantonades de Nova York


El novaiorquès Richard Howe ha dut a terme un projecte fotogràfic ambiciós: fotografiar totes i cadascuna de les cantonades dels 10.937 carrers de l'illa de Manhattan. No és la primera vegada que algú aborda un tema com aquest, ja que en el 2004, una de les quatre grans exposicions del Fòrum de les Cultures de Barcelona va ser precisament la de “Ciutats-Cantonades”, una mostra que girava al voltant del mateix concepte, però que anava més enllà d’una única ciutat.

En aquest cas, Howe s’ha centrat en fotografiar exclusivament les cantonades dels carrers de la ciutat de Nova York, un treball exhaustiu que ha durat més d’un any. Totes les fotografies de Howe estan fetes en un format panoràmic, i cada cantonada, fotografiada des de la seva cantonada oposada en diagonal, a peu de carrer. En algunes fotografies no hi apareix ni gent ni trànsit; d’altres estan completament dominades per les persones i els vehicles: gent creuant o a l'espera de fer-ho, homes i dones anant a la feina, grapats d'adolescents venint de l'escola, obrers de la construcció treballant, blocs d’edificis vells i restaurats, cantonades que són un espectacular aparador d’artistes del grafiti, etc. En definitiva, una representació de la vida quotidiana als carrers i voreres de Nova York que posa de manifest el contrast, la coincidència i la diferència de les moltes identitats culturals i geogràfiques que conviuen a qualsevol ciutat.

Per obtenir una veritable idea del projecte, et recomano que donis una ullada a la 101 Street Cantonades Sampler.