Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicacions. Mostrar tots els missatges

27 de març 2012

Fotonature 2012, National Geographic, los editores gráficos, el último mohicano y el plus de calidad

Todos los ponentes del Fotonature 2012 al completo: empezando por arriba a la izquierda, Rafa Pérez, Javier Selva, Siqui Sánchez, Manel Soria, Tino Soriano, Todd James, Jane Menyawi, Rafael López-Monné y Hugo Rodríguez. Foto: Maria Rosa Vila.

Uno de los grandes alicientes que tienen los festivales y eventos fotográficos similares es el de que cualquiera puede acceder a los ponentes, charlar con ellos y hacerles preguntas. El Fotonature de La Palma no ha sido una excepción, sino todo lo contrario. Durante su celebración este fin de semana pasado -en el que hubo llenazo, qué bien-, los asistentes tuvimos la oportunidad de codearnos con ellos. Cierto es que, en mi caso, he podido hablar con todos durante los seis días que he pasado en La Palma ya que me enchufaron (una de las pocas ventajas de ser la editora gráfica del Descobrir, debo reconocerlo). Como a la mayoría les conozco desde hace años, Tino Soriano y Anna Oliver -directores del Fotonature- tuvieron la amabilidad de integrarme en el grupo de ponentes para que pudiera estar con ellos todo el tiempo. Por eso, desde aquí, quiero expresarles mi más sincero agradecimiento.

Además de Rafa Pérez (El Fotógrafo Viajero), Hugo Rodríguez, Manel Soria (Frikosal), Rafael López-Monné y Javier Selva, el Fotonature de este año trajo directamente de Estados Unidos a dos editores gráficos de National Geographic, Jane Menyawi y Todd James, que resultaron ser dos personas de lo más cercanas y accesibles. Teniendo en cuenta que una a veces se siente como el último mohicano de la edición gráfica de este país, os podéis imaginar las ganas que tenía de intercambiar impresiones con colegas que trabajan en una de las publicaciones más prestigiosas del mundo y uno de los referentes del Descobrir.

Las intervenciones de Jane Menyawi y Todd James necesitaron de la colaboración de un traductor. Foto: Maria Rosa Vila.

Y claro, cuando empezamos a hablar, las comparaciones fueron inevitables y odiosas. Sólo para empezar diré que actualmente y a pesar de la crisis, en National Geographic trabajan 10 editores gráficos. ¡10! Además, todos tienen un ayudante que comparten de dos en dos. O sea, que en total son 5 ayudantes para 10 editores.

En cuanto a los reportajes, los del National siguen haciendo las cosas a lo grande. Se preparan con dos años de antelación y se realizan en 8 semanas aproximadamente. Pero si el editor gráfico considera que el fotógrafo tiene que volver a hacer más fotos para concluir su reportaje, pues vuelve a enviarle, no importa si es a Shanghai, el Polo Norte o Afganistán, por citar tres ejemplos que Jane y Todd mostraron en sus respectivas ponencias.

Editan un total de 50.000 fotos por reportaje (¿os imagináis la cantidad de tiempo que tienen que invertir los editores mirando, seleccionando y descartando entre 50.000 fotos?) y trabajan codo a codo con el director de arte en el diseño de las páginas y en la elaboración del discurso visual (menos mal que en esto último, en el Descobrir lo hacemos igual), por lo que su papel en la redacción es de suma importancia, ya que tienen un gran peso en las decisiones editoriales.

Al igual que los anteriores ponentes, Todd James contestó algunas preguntas después de su ponencia. Foto: Maria Rosa Vila.

Y todo eso, ¿por qué, con qué objetivo? Todd me lo dijo muy claro: "Pues para lograr la excelencia en los contenidos y ofrecer a los lectores la máxima calidad", algo que hoy en día muy pocas editoriales y publicaciones entienden. En un mundo en el que los editores gráficos nos hemos convertido en una "especie en vías de extinción", en palabras de Todd, National Geographic se resiste a prescindir de ellos para garantizar el plus de calidad de sus reportajes e imágenes. ¿Es eso rentable? Parece que si. Pese a la ligera caída en el quiosco en Estados Unidos y el fracaso de la web, según reconoció Todd, las ediciones internacionales de National Geographic han aumentado las ventas y han sumado 100.000 nuevos suscriptores a la versión para Ipad, cifra que prevén que se incremente en 100.000 más en los próximos meses. Lo cual certifica que la calidad es la mejor arma para que una publicación sobreviva al tsunami de la crisis. ¿Se enterarán de una vez las editoriales y los medios de este país?

A Tino y a Anna, enhorabuena por el éxito de la tercera edición del Fotonature. Doy fe de que es un evento fotográfico de primera, que espero que dure muchos años. Y a los amigos de La Palma, gracias por todo y un fuerte abrazo. Este post lo he redactado en castellano en atención a vosotros.

7 de maig 2009

El cotxe i la fotografia, una bona simbiosi

Quina relació hi ha entre els cotxes i la fotografia? Per respondre a aquesta qüestió, la revista Exit dedica el seu número 34, de venda ja als quioscs, a mostrar que el cotxe, la màquina per excel·lència, és un dels protagonistes essencials en la història de la fotografia.

Des del seu naixement, en paral·lel amb el de la fotografia, el cotxe planteja una sèrie de temes que la fotografia, millor que cap altra expressió artística, ha sabut reflectir. Aquest número d'Exit s'ha estructurat tenint en compte alguns d'aquests temes: la relació del cotxe amb l'individu, amb la carretera, la velocitat, el paisatge urbà, els accidents... I tot des d'un punt de vista fotogràfic. Per exemple, mentre l'article principal analitza la trajectòria de l'automòbil com a tema en les arts plàstiques (des de Da Vinci, passant pels futuristes, l'art pop dels anys 60, la cultura de la customització i els artistes contemporanis d'avui), un altre article mostra com els fotògrafs han adoptat l'automòbil com a tema fins a convertir-lo en un símbol que forma part de la iconografia de la ciutat moderna.

Exit és una revista trimestral, temàtica i bilingüe (espanyol / anglès) editada per Rosa Olivares y Asociados, SL (Madrid), dedicada a les arts visuals actuals més característiques, sobre tot a la fotografia.

2 d’abr. 2009

Un fotògraf estel·lar a l'Empordà

Fa uns dies, el meu company de redacció Òscar Marin (qui, per cert, és l'autor d'un bloc de cinema magnífic que crea addicció) va trobar una web de fotografia sorprenent i me'n va passar l'enllaç perquè hi donés una ullada. La pàgina s'anomena 'Tierra y Estrellas' i conté desenes d'imatges espectaculars d'estels, aurores boreals, eclipsis, galàxies i tota mena de fenòmens astronòmics d'arreu del món. L'autor és el fotògraf Juan Carlos Casado, un apassionat de l'astrefotografia, una especialitat que consisteix a prendre imatges dels cossos del cel de tal manera que la càmera aconsegueixi captar el pas del temps i la llum, allò que l'observació directa de l'ull humà no percebria mai.

Veí de Figueres (Alt Empordà), Casado és un dels trenta fotògrafs que formen part del prestigiós i selecte grup The World At Night, un projecte mundial que pretén fotografiar els més bells i històrics esdeveniments astronòmics. Respecte a aquesta qüestió, en un recent reportatge publicat pel diari La Vanguardia, Casado explica: “He vist i he fotografiat coses que no es repetiran fins molts anys després de que jo no sigui en aquest món, com el pas de Venus per davant del Sol l'any 2004. Només havia passat l'any 1882 i no serà visible a Europa fins el 2117. L'any 1997, vaig fotografiar el cometa Hale-Bopp, que no tornarà a acostar-se a la Terra fins l'any 4390. Això em fa pensar sobre la vida, la relativitat de l'existència, els cicles naturals... Quan fotografio estels a milions d'anys llum de distància, trec la conclusió que no som res”.

Les impressionants imatges de Juan Carlos Casado, una barreja de cel i paisatge, són el resultat d'una sabia combinació de ciència, tècnica, aventura, paciència i art. No és estrany, doncs, que la NASA hagi seleccionat trenta vegades les seves imatges per l'Astronomy Picture of the Day. O que una de les seves obres es trobi a la seu de la Unesco. A banda, Casado també ha publicat un bon grapat de llibres, i en revistes com National Geographic. Aquesta primavera veurà la llum el seu darrer llibre titulat 'Fotografiando el infinito', i la meva revista, Descobrir Catalunya, publicarà una foto seva en el proper número de juliol.

Si esteu interessats en conèixer de prop el món de l'astrefotografia, a finals de juny Juan Carlos Casado n'impartirà un curs teòric i pràctic a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de Barcelona. Una bona oportunitat d'introduir-vos en una especialitat estel·lar.

10 de des. 2008

Un naturalista del segle XXI



Si hi ha algú que coneix les comarques més meridionals del territori català com el palmell de la seva mà, aquest és el fotògraf Mariano Cebolla. No en va porta tota la vida fent-hi fotos. I quines fotos!

Cebolla és un educador ambiental i fotògraf que viu i treballa al Delta de l'Ebre des de ben petit. Durant molts anys ha realitzat censos i treballs de camp dins el parc natural del delta, on la fotografia ha constituït una eina fonamental pels seus estudis i observacions, especialment de les aus.

No hi ha ocell, animal ni paisatge de les terres de l'Ebre que Cebolla no hagi fotografiat. Amb el mateix esperit que el d'aquells naturalistes francesos del segle XVIII, l'extens i exhaustiu treball fotogràfic de Mariano Cebolla combina la vocació enciclopèdica i didàctica amb un gran sentit estètic i pictòric. Imatges espectaculars que revelen paisatges d'una bellesa indòmita i un valor faunístic extraordinari i que han estat publicades en revistes com National Geographic i Descobrir Catalunya.

El seu darrer llibre, Els Ports de Beseit, que conté més de 100 fotos, n'és un bon exemple.