Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges

28 de maig 2009

La Formentera màgica d'Òscar Rodbag

Avui surt als quioscos el número de juny de la revista Descobrir Catalunya amb un dossier central dedicat a Formentera. El reportatge fotogràfic li vam encarregar fa unes setmanes a l'Òscar Rodbag, un fotògraf amb una llarga trajectòria en fotografia de viatges, fotoperiodisme, moda, publicitat i gastronomia.

L'encàrrec que li vam fer era molt especial. Volíem oferir als lectors una imatge de la Formentera més autèntica i inèdita, lluny de la que estem acostumats a veure en tantes revistes i catàlegs de viatges. Estàvem segurs que l'Òscar Rodbag era el fotògraf ideal per tirar endavant el projecte, no només perquè és el paradigma del fotògraf tot terreny, sinó perquè té la capacitat de convertir en espectacle qualsevol imatge.

Durant 10 dies intensos, Rodbag va recórrer tota l'illa fotografiant-ne el mar, la costa, el camp, la vida rural, els costums, la gent... I tot en un temps rècord si tenim en compte que per a realitzar els nostres reportatges centrals els fotògrafs solen disposar de 2 o 3 mesos, ja que els encàrrecs són extensos en quant a temes i complicats en la realització. Malgrat aquesta mancança evident de temps, el reportatge fotogràfic de l'Òscar Rodbag ha resultat impressionant.

Després de passar pel sedàs de la seva habilitat i imaginació, Rodbag ha aconseguit unes imatges de Formentera plenes de màgia, gràcies a uns enquadraments originals i un control absolut de la llum i els temps d'exposició. De dia ha estat capaç de descobrir la bellesa i l'encant que s'amaga darrera de cada objecte utilitzant reflectors per sobre-il·luminar els detalls -com per exemple, la porta d'una casa rural-. Al vespre, ha "pintat" subjectes i paisatges amb el llum d'una llanterna o els fars dels cotxes, aconseguint que el famós far del Cap de Barbaria, les figueres estalonades o les salines de Formentera adquirissin una nova dimensió.

En el reportatge de Rodbag també hi ha panoràmiques immenses, construïdes a partir d’una seqüència de fotos consecutives...

...i retrats de gent relaxada, tranquil·la i somrient sempre contextualitzats en el seu entorn més proper.


De moment, aquí teniu un breu aperitiu del reportatge de l'Òscar Rodbag per a que aneu obrint boca.

La resta la trobareu al quiosc. Jo de vosaltres no me'l perdria.

5 de maig 2009

Paisatges gelats per meditar


Icebergs, cel i oceà. Res més. El fotògraf canadenc David Burdeny s'ha passat els dos darrers anys recorrent els racons més remots i inaccessibles d'ambdós casquets polars per fotografiar els paisatges de gel de Groenlàndia, Islàndia i l'Antàrtida, amenaçats pel turisme, el canvi climàtic, la indústria i la recerca de petroli.

En les seves imatges de gran format i grans dimensions, on el color esdevé pràcticament monocrom, el fotògraf juga amb l'escala, la perspectiva i la distància dels elements, i els llargs temps d'exposició. El resultat és una fotografia inquietant, minimalista i molt estètica que convida a la meditació, capaç de transmetre la calma, bellesa i serenitat dels fràgils paisatges congelats.

Gran part de l'obra de David Burdeny es pot veure aquests dies exposada a la Young Gallerie de Brussel·les. Per sort, també es pot contemplar a la seva pàgina web.

9 de març 2009

Icones abandonades sota la lluna














Troy Paiva és un fotògraf nord-americà que des de 1989 desenvolupa un projecte molt personal: busca objectes, vehicles i edificis vells abandonats en mig de paratges solitaris i polsegosos, els “pinta” amb llums de colors i els fotografia de nit a la llum de la lluna plena. En Paiva, però, no tria qualsevol objecte ni paisatge, només aquells que formen part de la iconografia americana del segle XX, aquella que tots coneixem a través de les pel·lícules.

Per trobar allò que vol fotografiar, Paiva ha hagut d'explorar durant anys el desert de l'oest americà buscant tota mena de ferralla, cases mòbils, cotxes antics, cadires, cartells, edificis, avions i, fins i tot, pobles fantasma, amb l'únic objectiu d'il·luminar-los amb llums de colors i fotografiar-los sota la lluna.

La il·luminació la realitza mitjançant llanternes o flaixos estratègicament situats emmascarats com els focus d'un teatre, que “pinten” les imatges durant l'exposició. L'efecte aconsegueix reanimar aquests escenaris mentre la lluna tenyeix d'irrealitat els objectes i paisatges. Les exposicions lentes de la càmera d'en Paiva també enregistren els estels girant en espiral i els moviments dels núvols. El resultat de tot plegat és Lost America, un treball que recull unes imatges sorprenents, inquietants i futuristes, i que constitueixen una excel·lent manera d'examinar l'evolució de la cultura moderna urbana americana a través de les seves ruïnes. El treball de Troy Paiva ha estat publicat en dos llibres: Lost America, el 2003 i Night Vision, el 2008, que es poden adquirir a la seva pàgina web.

22 de gen. 2009

La fotografia impressionista d'un 'monné'

Camí del grau de Barrots, Serra Major, Montsant (Priorat, Tarragona). Foto: Rafael López-Monné.

Serra Major del Montsant, Parc Natural, a la dreta la Roca Falconera (Priorat, Tarragona). Foto: Rafael López-Monné.

Treballar en una publicació de viatges i divulgació com la revista Descobrir Catalunya m'ha permès constatar dues coses: que a Catalunya hi treballen molts bons professionals de la fotografia de paisatge i que estan molt ben repartits per tot el territori. Pràcticament a cada poble i comarca n'hi ha uns quants. Quan parlem de les terres més meridionals del principat, dos noms hi destaquen per damunt de cap altre: Mariano Cebolla i Rafael López-Monné. Del primer ja en vaig parlar en un anterior post. Del segon, avui precisament he estat editant un reportatge fotogràfic seu que publicarem en el proper Descobrir. Com en altres ocasions en què he hagut de treballar amb les fotos del Rafael, l'emoció m'ha acompanyat en tot moment. I és que aquest home aconsegueix deixar sense alè l'espectador davant cadascuna de les seves imatges.

El Rafael López Monné és un geògraf i fotògraf tarragoní, amant i gran coneixedor de la terra, la història, les tradicions i els costums que l'envolten. Fa i desfà senders, camins i corriols amb la motxilla a l'esquena, el trípode i la càmera buscant la llum i l'instant precís, a la manera d'aquells impressionistes del segle XIX que palplantaven el seu cavallet al bell mig d'un paisatge per pintar. No és estrany, doncs, que el seu cognom tingui evidents ressonàncies impressionistes.

López-Monné no sols ha fotografiat com ningú el Montsant, la serra de Llaberia, les vinyes i pobles del Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, els monestirs de Poblet i Santes Creus, i cada pam de les comarques tarragonines, sinó que també ha retratat bona part dels Països Catalans (Berguedà, Vall d'Aran, Catalunya Nord...). En els seus paisatges abunden les primeres llums del matí, amb brumes i boirines que estenen pel territori el seu tel oníric, i les que tenyeixen de daurat el capvespre. A banda de paisatges, López-Monné també s'ha dedicat a fotografiar de manera exhaustiva, les festes més populars i importants del país (la Patum, Tàrraco Viva, Fia-Faia...), i les tradicions més desconegudes, la qual cosa l'ha convertit en tot un referent.

No és d'estranyar, doncs, que l'extensíssima obra de López Monné hagi estat publicada en nombrosos llibres, molts dels quals han estat editats per Arola Editors, i que també publiqui regularment en els millors diaris i revistes del país. Les seves fotos reivindiquen, conciencien i transmeten l'orgull i l’amor pels espais naturals, el nostre patrimoni i les nostres tradicions. Per això també publica en el Descobrir Catalunya. No us perdeu el proper número. Us quedareu sense alè.

3 de des. 2008

Un model de fotògrafa


Si unes setmanes enrere us mostrava les belleses rotundes immortalitzades per la càmera del famós Mr. Spock de Star Treck, i uns dies després us explicava la història d’un venedor de làmpares que al jubilar-se s’ha convertit en un fotògraf de culte, avui toca parlar d’una model que ha saltat del davant al darrera de l’objectiu i ha esdevingut una fotògrafa de renom.

Sylvie Blum és una alemanya que temps enrere havia estat la musa del seu marit, el fotògraf Günter Blum, mort el 1997. Des d’aleshores, l’ex-model porta 10 anys dedicant-se a fotografiar la bellesa nua del cos humà, especialment el femení. Utilitzant conscientment els tradicionals clixés de bellesa clàssica, Sylvie Blum els repensa i els adapta per acabar creant un treball d’estil propi molt plàstic i estètic. El desert, les grans urbs i l’arquitectura d'avantguarda són alguns dels escenaris que l’inspiren. El resultat són unes torbadores imatges (la majoria en blanc i negre) de cossos esplèndids, moltes vegades envoltats d’un entorn de bellesa salvatge. El seu darrer projecte anomenat Big Cats i realitzat a les sabanes de Namíbia, n’és un bon exemple. Lleons i tigres es fonen amb la nuesa femenina per a crear un imaginari de bellesa felina absolutament impressionant. Si teniu curiositat de veure com ha fet les fotos, no deixeu de mirar el making-off.

15 de nov. 2008

El pioner del fotomuntatge


Si observes per primera vegada l’obra de Jerry Uelsmann, segurament pensaràs que estàs davant d’un complex i extraordinari treball de retoc digital d’imatges. El cert és que a la seva obra no hi trobaràs ni un píxel. Uelsmann és un veterà fotògraf nord-americà que des de fa més de 35 anys ha fotografiat multitud de subjectes, les imatges dels quals ha superposat i manipulat dins del seu laboratori analògic i tradicional. La seva impressionant obra, farcida de paisatges onírics i surrealistes plens de misteri i fantasia, actualment es pot contemplar en exposicions permanents de més de cent museus arreu del món.

Paisatges enlluernadors


Els alemanys Cenci Goepel i Jens Warnecke fotografien indrets aïllats i inhòspits i els decoren amb llums curosament planejades. El resultat, que ells anomenen Lightmark, és un conjunt d'imatges sorprenents, amb una atmosfera de misteri sobrenatural i d’una bellesa singular, que semblen el registre fotogràfic d’estranyes aparicions. Un exercici d’autèntica creativitat.

Ah! I no us perdeu el making-of per fer-vos una idea de com treballen.