Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotomuntatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotomuntatge. Mostrar tots els missatges

15 de gen. 2014

Les sorprenents fotos animades de Jamie Beck


Són molt més que una foto fixa. La Jamie Beck, una fotògrafa novaiorquesa especialitzada en moda, i la seva parella Kevin Burg, un dissenyador web amb experiència en gràfics en moviment, han creat uns singulars GIF animats que han batejat amb el nom de "cinemagraphs", pensats per veure’ls en pantalla. Fins ara, els GIF animats només eren una sèrie d'imatges de baixa qualitat (normalment dibuixos i il·lustracions de menys de 256 colors) que, mostrades en seqüència, s’utilitzaven especialment per a crear icones, botons i banners. Però els GIF de la Jamie Beck són tot el contrari a una construcció irrellevant.

A una foto fixa, Beck i Burg hi afegeixen moviment, però només a una zona concreta. Per a fer-ho, disparen un seguit d'imatges seguides i n'aïllen una part per a capturar un moviment determinat. A partir d'aquí, construeixen un bucle d’imatges fixes seqüenciades en ràpida successió. Segons Beck, l'edició és absolutament manual i varia molt d'unes imatges a altres. Per les més complicades, perden fins i tot un dia editant-les mentre que per les més simples, el temps que hi dediquen és de 3 a 4 hores.

El resultat són unes fotografies màgiques i fascinants que captiven la mirada de l’espectador i la mantenen hipnotitzada durant minuts a l’espera d'atrapar uns ulls que parpellegen, uns cabells que es mouen, un taxi que passa o el fum que s'escapa d'un carret de hot dogs que quasi es poden ensumar.




18 de jul. 2010

"Quan la fotografia no serveix per a res en diuen art", afirma Oliviero Toscani al OjodePez Photo Meeting



Després de tres dies d’una calor horrorosa, amb unes temperatures i una humitat tropicals soportables, en part, gràcies a les cerveses i l’aigua que l’organització subministrava gratuïtament als assistents, el OjodePez Photo Meeting, el congrés de fotografia documental organitzat per La Fábrica i la Virreina Centre de la Imatge a Barcelona, s’ha acabat.

Durant tres dies, el cor de la Rambla ha estat un anar i venir constant de fotògrafs, editors gràfics, periodistes i estudiants de fotografia vinguts d’arreu que, immunes a la xafogor, han assistit a les conferències, debats, projeccions i visionats de portfolis. El gran atractiu de la trobada ha estat, sens dubte, poder conèixer en persona i escoltar l’opinió de 35 dels especialistes i fotògrafs més rellevants del gènere a nivell internacional, gent que són tot un referent, amb l'objectiu de generar un debat al voltant del fotoperiodisme entre ells i el públic.

Una de les conferències més esperades i que més expectació va generar és la que va protagonitzar el fotògraf Oliviero Toscani, autor de les campanyes publicitàries de la firma Benetton.

Susan Meiselas i Oliviero Toscani, dos dels convidats al OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Foto: Quesabesde

Al fotògraf italià, famós per revolucionar els principis de la moda i reinventar les regles de la publicitat, sembla que li queda curt el vestit de fotògraf. Toscani va donar a entendre que és una mena de Juan Palomo: no només és l'autor de les fotos sinó també del concepte de cada encàrrec, sigui campanya publicitària, exposició o portada d'una revista de moda.

En tots els casos, Toscani imposa i té cura de tots els detalls, des de la producció i l'estilisme, fins el grafisme i la recerca de l’impacte mediàtic publicitari, sempre amb imatges provocadores creades per a la reflexió i no per a la simple contemplació estètica. Per això afirma: “És impossible ser demòcrata i que hi hagi consens quan treballes en el límit. El consens condueix a la mediocritat".

En aquest sentit, Toscani es considera un creatiu, un artista que intenta canviar la percepció de les coses, convençut com està que la fotografia és una de les eines més eficaces de conscienciació social. Com a responsable de campanyes publicitàries tan polèmiques com la que mostrava a un malalt de la sida moribund o a una model amb anorèxia, mig món se li va posar en contra per explotar el patiment aliè. Però ell, seguríssim de si mateix i engrandit davant l'adversitat afirma: “La fotografia ha de tenir una funció social. Quan no serveix per a res, en diuen art". Per això, va afegir amb ironia malèvola que la fotografia “és actualment l'autèntic art modern".

De totes maneres, crec que el Toscani actual (un clon del Leo Bassi més excèntric, excessiu i provocador), està de tornada de tot. Després de mostrar-nos les imatges més impactants de l’evolució del seu treball fotogràfic determinades per la polèmica i una producció sofisticada i complexa, Toscani va mostrar part del seu nou projecte fotogràfic, un retrat senzill i sincer de la raça humana que està realitzant a través de milers de fotos de rostres anònims que es troba pel carrer. Sembla com si el fotògraf italià s’hagués desprès d’artificis i provocacions. Serà això possible?

24 de gen. 2010

La manipulació d'imatges i la manca de rigor informatiu


Aquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d'imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n'assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d'haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).

Doncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d'una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d'una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.

No tinc constància que les imatges retallades de dalt s'hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges...



...o el que va publicar el diari El País el 9 d'abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l'Ángel Acebes...



...o el de les columnes de fum a Beirut...



... o el del soldat a Bàssora.







La possibilitat d'alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d'elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.

Els orígens d'aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l'estètica sobre l'ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l'ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d'alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.

Des de diferents àmbits s'han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'"era de la sospita". Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d'autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l'ànim d'evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.

Sigui quina sigui la solució adoptada, l'únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicación davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.

En les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d'investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.

15 de nov. 2008

El pioner del fotomuntatge


Si observes per primera vegada l’obra de Jerry Uelsmann, segurament pensaràs que estàs davant d’un complex i extraordinari treball de retoc digital d’imatges. El cert és que a la seva obra no hi trobaràs ni un píxel. Uelsmann és un veterà fotògraf nord-americà que des de fa més de 35 anys ha fotografiat multitud de subjectes, les imatges dels quals ha superposat i manipulat dins del seu laboratori analògic i tradicional. La seva impressionant obra, farcida de paisatges onírics i surrealistes plens de misteri i fantasia, actualment es pot contemplar en exposicions permanents de més de cent museus arreu del món.