Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia de natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia de natura. Mostrar tots els missatges

9 d’oct. 2011

Fotografiar paisatges astronòmics, un repte a l'abast de tothom

Foto: Manel Soria.

El cel nocturn està ple de sorpreses, meravelles i oportunitats úniques per fotografiar. Si a les imatges, a més, hi incloem algun element del paisatge (un arbre, un llac, un riu o un castell com el de la foto de dalt) que reflecteixi les subtils tonalitats del cel i la llum que proporcionen els astres (la celístia), les fotos guanyaran en atractiu i interès.

No és fàcil aconseguir bones fotografies astronòmiques, però, en part a causa de la contaminació lluminosa, en part per les dificultats tècniques que comporta l’ús de velocitats d’obturació lentes mentre els astres i la Terra es mouen. Per tal de conèixer-ne els secrets que ens permetin aconseguir imatges nocturnes espectaculars, el Manel Soria i el Jordi Busqué, dos dels fotògrafs amb més talent i experiència en astrofotografia, impartiran el cap de setmana del 22 al 23 d’octubre el seu Taller de Paisatge Astronòmic a Vacarisses (Barcelona), adreçat a tots els que ens agrada i emociona mirar el cel.

Foto: Jordi Busqué.

Com, on i quan podem fotografiar la Via Làctia? Què és una muntura equatorial, perquè serveix, quan és necessària i com s'usa? Com evitar que les estrelles surtin mogudes? Com fotografiar traces d'estrelles? Com pot ser que si la càmera gira, la Terra no es mogui? Què és un asteroide? Com s'han de processar aquestes fotos? Quan es veu la galàxia d'Andròmeda? Com és que les estrelles són de colors? Totes aquestes preguntes i moltes més les respondran àmpliament el Manel Soria i el Jordi Busqué en el seu taller.

Organitzat en col·laboració amb Objectiu Natura (l’Associació de Fotògrafs de Natura de Catalunya), tindrà una part teòrica (que es realitzarà dissabte matí i tarda, i diumenge al matí) i una part pràctica (la nit de dissabte a diumenge). El preu és de 220 euros. Hi ha un descompte del 20% per a totes aquelles persones que es matriculin abans del 17 d'octubre i pels socis d’Objectiu Natura que es matriculin en qualsevol data.

Foto: Manel Soria.

Per tal d’incentivar-ne la participació, l’organització ha convocat el Primer Concurs de Fotografia de Paisatge Astronòmic per a menors de 25 anys. Els concursants han d'enviar fins a tres imatges de paisatges astronòmics que transmetin l'emoció i atmosfera de les nits estrellades o que capturin objectes celestes d'interès, i destaquin per la seva originalitat, qualitat tècnica i compositiva. El guanyador del concurs podrà participar gratuïtament en el Taller de Paisatge Astronòmic, mentre els dos finalistes n'obtindran un 50% de descompte.

Tots els que vulgueu participar tant al taller com al concurs haureu d'enviar un email a paisaje.astronomico@gmail.com

Foto: Jordi Busqué.

Recordeu que, a més de fotògraf, el Manel Soria és doctor en ciència i les seves imatges han estat publicades en multitud de mitjans, incloent-hi la pàgina APOD de la NASA. Al Descobrir, sense anar més lluny, acaba de publicar-hi un reportatge sobre els cels de Menorca realment espectacular.

Pàgina d'obertura del reportatge del Manel Soria publicat al Descobrir d'octubre de 2011.

Per la seva banda, el Jordi Busqué és fotògraf professional i astrofísic, i els seus reportatges es publiquen regularment en algunes de les revistes més prestigioses del món, com l'edició nord-americana del National Geographic Magazine.

Ens veiem a Vacarisses!

27 de des. 2010

Una jornada de fotografia de paisatge imprescindible per a descobrir-ne les claus


Segur que molts ja els coneixeu perquè tenen dos dels blocs més inspirats i amb més seguidors fidels (entre ells, jo mateixa). Són el Manel Soria (àlies Dr. Frikosal) i el Jordi Busqué que, a més de blocaires, comparteixen amistat i dues grans passions (potser alguna més, però jo no n’estic al cas): l’amor per les estrelles i la fotografia.

Doncs bé, aquests dos homes inquiets que han publicat les seves imatges als millors mitjans, han tirat pel dret i junts han creat un projecte que han batejat amb el suggeridor i estel·lar nom de Celístia, des del qual volen promoure la fotografia més autèntica, aquella que es basa en l'experiència personal en contraposició a la fotografia retocada i “creada” davant de l'ordinador. I comencen fort!

Una de les fotos del reportatge sobre els mennonites de Bolívia que Jordi Busqué ha publicat al EPS, entre d'altres mitjans.

Una imatge espectacular de la Via Làctia damunt d'un moai que el Manel Soria va realitzar a l'illa de Pasqua.

El proper dissabte 15 de gener, el Manel Soria i el Jordi Busqué han muntat un primer debat (la idea és que n'hi hagi molts més) titulat Fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa, en què diversos professionals disseccionaran fotografies i analitzaran la multitud de factors que afecten la seva qualitat.

A la taula rodona hi participaran:
- El dissenyador gràfic Albert Buendía, que parlarà d'alguns detalls que normalment s'escapen a l'ull del profà però que són importants a l'hora de construir una imatge.
- Sis fotògrafs paisatgistes de primera línia: l’Albert Masó, Francesc Muntada, Jep Flaqué, Joan Guillamat, Manel Soria i Jordi Busqué, que mostraran el procés pel qual van arribar a les seves imatges finals en la naturalesa i la manera com processar els arxius RAW.
- L'impressor José Joaquín Moreno explicarà com treure el màxim partit a l'hora d'imprimir una fotografia.
- I servidora (si, ho heu llegit bé, el Jordi i el Manel han comès la temeritat de convidar-m’hi), que parlaré dels diferents criteris a l'hora de valorar una fotografia de paisatge.

Per organitzar la trobada, que tindrà lloc a la magnífica sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47 de Barcelona, Celístia compta amb la col·laboració de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i Objectiu Natura. L'entrada és gratuïta, però cal reservar plaça prèviament enviant un email a celistia.foto@gmail.com

La cosa promet ser molt didàctica i interessant. Jo, de vosaltres, no me la perdria!

7 de gen. 2010

Descobrir Catalunya estrena una nova secció dedicada als fotògrafs

Any nou, secció nova!
A la revista Descobrir estem d’estrena. Compromesos com estem amb la fotografia de qualitat, i amb la intenció de donar a conèixer els millors fotògrafs del país i la seva obra, acabem d’inaugurar una nova secció anomenada “Mirades”, una mena de vitrina del fotògraf en paper. La idea és que cada mes publicarem quatre fotos grans vinculades amb el nostre territori (dues a doble pàgina i dues a pàgina sencera) d’un fotògraf diferent especialitzat en fotografia de viatges, fauna o natura.

Un dels al·licients de la nova secció és que els fotògrafs seran també els autors dels breus textos que acompanyaran les fotos. Hi podran explicar el que vulguin de les seves imatges (anècdotes, detalls del lloc on van fer les fotos, qüestions tècniques, etc.). Al costat dels comentaris també hi apareixeran un retrat de l’autor i un breu currículum.

Per les primeres Mirades que publiquem en el número de gener que ja és al quiosc, hem triat a l’Andoni Canela, un dels més reconeguts especialistes en natura, medi i biodiversitat, darrer Premi Godó de Fotoperiodisme 2009 per un reportatge sobre el llop ibèric. El número següent, el de febrer, estarà dedicat al Tino Soriano.

Una bona notícia pels qui aposten per una fotografia de qualitat, no creieu?

29 de nov. 2009

L'Àfrica més bella i salvatge de Nick Brandt


En general, els fotògrafs de fauna posen l'èmfasi en capturar imatges d'animals salvatges en plena acció per reflectir el costat més impactant i cruel de la vida animal. El fotògraf Nick Brandt, però, n'és una excepció. Les seves imatges de bèsties salvatges a l'Àfrica són com retrats d'estudi idíl·lics i romàntics. Evitant l'ús de teleobjectius, Brandt fotografia lleons, elefants i girafes a pocs metres de distància en actitud tranquil·la i reposada, envoltats de cel i natura, i dotant-los d'un àuria mística única.


El resultat són unes imatges en blanc i negre d'una bellesa pictòrica corprenedora que ens connecten íntimament amb una natura tràgicament en perill d'extinció.

Aquest magnífic treball ha estat publicat en un llibre de fotografies titulat "On This Hearth", per Chronicle Books l'octubre de 2005, amb pròleg de la primatòloga Jane Goodall, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Es pot adquirir a la llibreria Kowasa per 39 €. Actualment, l'obra de Brandt també es pot contemplar a la Young Gallery de Brussel·les.

29 d’oct. 2009

De la fotografia al vídeo documental: l'exemple de Yassine Ouhilal

Els grans fotògrafs de natura es distingeixen per tenir un neguit que els empeny a deixar una i una altra vegada les comoditats i la seguretat de la vida civilitzada i seguir el seu propi camí interior. No és estrany, doncs, que un gran nombre d'alpinistes, submarinistes i aventurers s'hagin convertit en fotògrafs professionals. Aquest és el cas d'en Yassine (Yazzy) Ouhilal, un canadenc que ha esdevingut un dels fotògrafs de surf més famosos del món gràcies a que des de la seva adolescència s'ha dedicat en cos i ànima a les seves dues passions, la fotografia i el surf.

Durant els darrers 10 anys, Yazzy ha capturat per a nombroses revistes i empreses imatges sorprenents i captivadores de surfistes en acció en els llocs més remots i inexplorats del planeta. Ara ha donat un pas més enllà i, després de passar per una escola de cinema, acaba d'estrenar el seu primer documental sobre surf a l'Àrtic filmat íntegrament amb la Canon 5D Mark II, la nova rèflex digital que permet fer fotografies i vídeo d'alta definició. Segons Yazzy, per a ell el cinema és una progressió natural. “Ara, gràcies a la tecnologia, la línia que hi ha entre la fotografia i el cinema és cada vegada més prima -assegura-. Amb la tecnologia d'avui es poden produir alguns treballs molt interessants i autèntics”. És aquest un exemple de l'evolució que experimentarà la fotografia pròximament, empenyent els límits per dissoldre la línia que la separa del vídeo?

Aquí teniu el vídeo de Yassine Ouhilal per si li voleu donar una ullada.

15 d’oct. 2009

Els excessos en el retoc fotogràfic

Donant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista.

Per si no n’esteu al cas, l’HDR (High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l'ull humà, buscant l'exposició correcta tant a les zones molt il.luminades com a les molt fosques, igual que fa l'iris quan s'adapta a diferents lluminositats. A diferència de l'ull humà, les càmeres fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.

El cert és que a mi, més que realista, la fotografia tractada amb HDR (si no es realitza amb mesura) em sembla força artificial, amb un efecte “harrypoter” poc creïble i irreal (tota una paradoxa, tenint en compte que el que busca l’HDR precisament és donar un aspecte hiperrealista a la imatge). Amb l’HDR, és fàcil que una imatge arribi a ser espectacular encara que originalment sigui mediocre. Així doncs, no és estrany que en plena era digital, alguns fotògrafs estiguin temptats a prendre dreceres per aconseguir un impacte visual a base de retocar les seves imatges de manera ostentosa i poc mesurada.

Personalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i el públic. I tu, què n’opines?

14 d’oct. 2009

Un fotògraf nascut al Flickr

Flickr és una plataforma de llançament per a una bona colla de fotògrafs amateurs que somien en arribar algun dia a la fotografia professional. Lars van de Goor, un holandès nascut a Amsterdam el 1964, n’és un. Al març de 2007 va començar a fer fotos de natura i a penjar-les al seu compte de Flickr, aconseguint rècords espectaculars de visites i comentaris.

Ara, Van de Goor ha donat el salt des de Flickr per iniciar una carrera artística que s’ha materialitzat en un llibre que recull una selecció de fotografies de boscos espectaculars, que es pot adquirir a través de Blurb.com, web des del qual es poden comprar les seves fotografies.

Les imatges de Van de Goor estan determinades per uns paisatges suggeridors, on la perspectiva, els punts de fuga més enllà de l’infinit, l’equilibri de formes i el rigor compositiu hi tenen un protagonisme molt important. Els colors intensos i les llums etèries els aconsegueix gràcies a un retoc fotogràfic mesurat i efectiu.

7 d’oct. 2009

Previsualitzar abans de fotografiar

© Marc Adamus
Previsualitzar una imatge és molt més que limitar-se a sentir i acceptar de manera inconscient el que hi ha davant els nostres ulls. És anar més enllà del que podem observar directament. És capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen en ell es reuneixen en un tot, i traduir de manera instantània aquesta realitat a l'idioma propi i interior.

Previsualitzar significa analitzar allò que encara no hem percebut des de diferents possibilitats i perspectives: per exemple, buscant l'angle amagat de l'altra banda de la cadira o aquella perspectiva en la qual no havíem caigut i que convertiria una imatge mediocre en una fotografia estupenda. Sense una previsualització analítica, dues fotos realitzades des de posicions de la càmera que estiguessin una a un pas de l'altra bé podrien semblar que estiguessin fetes en planetes diferents.

La previsualització també significa buscar conscientment els extrems d'una situació: el punt més perfecte d'un prat, la mirada més ferotge d'un llop, l'angle més impressionant d'una paret d'escalada, el millor somriure d'un nen... Fixeu-vos en la foto de dalt d'en Marc Adamus, on el fotògraf ha previsualitzat un eix on hi conflueixen els arcs i la figura humana al centre de la imatge del Arches National Park.

Creant imatges de manera activa a partir d'una previsualització, els bons fotògrafs aconsegueixen reflectir la pròpia experiència amb la natura expressant-se des de dins cap a enfora, deixant que flueixi la seva creativitat.

16 de set. 2009

Per què ens emocionen algunes fotos?

Com és que hi ha fotos que tècnicament són perfectes però que ens resulten avorrides?

El desaparegut Gallen Rowell, un dels fotògrafs de natura i paisatge més reconeguts, tenia una teoria sobre la qual va escriure en nombrosos assajos fotogràfics. Deia que sense records seríem incapaços de percebre el món de manera associativa. És a dir, podríem contemplar-lo, però amb una mirada perduda. Estudis científics demostren que els records, visuals o no, són sempre associatius. Per exemple, determinades olors i determinats sons són tan associatius que quan els notem, immediatament ens evoquen sensacions del passat.

Doncs bé, amb l'experiència visual sembla que passa el mateix. El nostre sistema visual es tan sofisticat que pot provocar una resposta emocional només mirant la foto d'una persona estimada. Per això la fotografia té aquesta força i per això fotos tècnicament perfectes que no evoquin records intensos ens semblen avorrides.

La foto de Robert Capa, lleugerament desenfocada, d'un soldat nedant el dia D és sens dubte una de les millors fotografies de la història no per la seva qualitat tècnica, sinó perquè serveix de clau mestra d'un enorme magatzem d'imaginació i emocions sobre un gran esdeveniment del segle XX.

Segons Rowell, la nostra memòria simplifica la informació visual fins deixar-la en allò que és essencial. A mesura que passen els anys, els detalls perden pes i el nostre imaginari mental es torna més iconogràfic. Per això, el més important per a un fotògraf és capturar un moment significatiu del que s'ha estat testimoni de tal manera que es comuniqui l'essència als altres. Per això també, les millors fotos de natura són les que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat que el que veiem, un món simplificat e idealitzat.

2 de set. 2009

Les millors fotos de natura, a concurs!

Si ets amant de la fotografia i la natura, ara tens l’oportunitat de demostrar el teu talent i creativitat participant en el Concurs de Fotografia Naturalista de l’Associació de Naturalistes de Girona, que després de 22 edicions s’ha consolidat com un dels més veterans i prestigiosos del país.

El concurs acaba d’iniciar el periode d’inscripció i recepció de fotos i està obert a fotògrafs aficionats i professionals. Consta de quatre categories: General; Aigua, Natura i Costa Brava; Foto Denúncia, i Socis Naturalistes, i té com a objectiu difondre fotogràficament els valors del món natural.

Com a novetat, enguany el concurs només accepta imatges en format digital. Les inscripcions es poden fer fins el 31 d’octubre de 2009 a través del portal de l’associació, on també es poden consultar les bases, els premis (el principal, de 1.000€) i veure les fotografies guanyadores d’edicions anteriors.

Les fotografies premiades s’exposaran a finals d'any al Centre Cultural La Mercè de Girona.

5 de maig 2009

Paisatges gelats per meditar


Icebergs, cel i oceà. Res més. El fotògraf canadenc David Burdeny s'ha passat els dos darrers anys recorrent els racons més remots i inaccessibles d'ambdós casquets polars per fotografiar els paisatges de gel de Groenlàndia, Islàndia i l'Antàrtida, amenaçats pel turisme, el canvi climàtic, la indústria i la recerca de petroli.

En les seves imatges de gran format i grans dimensions, on el color esdevé pràcticament monocrom, el fotògraf juga amb l'escala, la perspectiva i la distància dels elements, i els llargs temps d'exposició. El resultat és una fotografia inquietant, minimalista i molt estètica que convida a la meditació, capaç de transmetre la calma, bellesa i serenitat dels fràgils paisatges congelats.

Gran part de l'obra de David Burdeny es pot veure aquests dies exposada a la Young Gallerie de Brussel·les. Per sort, també es pot contemplar a la seva pàgina web.

19 de febr. 2009

Un safari fotogràfic de somni de la ma d'Iñaki Relanzon

Qui no ha somiat alguna vegada en fer un safari fotogràfic pel continent africà? Doncs bé, l'agència de viatges Taranna n'organitza un per Kenya molt especial, ja que el guia que s'encarregarà d'acompanyar els viatgers pels parcs nacionals més mítics d'Àfrica és ni més ni menys que el fotògraf Iñaki Relanzon, un dels més importants i reconeguts especialistes de fotografia de fauna i natura. Com recordareu, l'Iñaki és des de 2008 un dels fotògrafs que participa en la iniciativa Wild Wonders of Europe, el projecte fotogràfic de natura més gran mai realitzat, del qual vaig parlar en un anterior article.

El safari de Relanzon està plantejat com un taller fotogràfic adreçat tant a gent amb coneixements bàsics de fotografia com amb un nivell més avançat, i en el qual s'alternaran les explicacions tècniques amb la pràctica fotogràfica sobre el terreny. L'objectiu del viatge és fotografiar els grans animals del continent africà (lleons, búfals, rinoceronts, elefants, lleopards, nyuns, marabús, cocodrils...) utilitzant la metodologia d'un fotògraf professional. Les fotos es realitzaran en funció de la llum i dels horaris dels animals, a l'alba i el capvespre. Fins i tot alguna nit, l'Iñaki prepararà alguna trampa fotogràfica d'alta tecnologia per a animals nocturns i explicarà tot el procés. També es faran projeccions audiovisuals d'altres reportatges fotogràfics i es visionaran les imatges preses pels participants per tal d'analitzar-les constructivament. El viatge està previst que es faci del 25 de juliol al 8 d'agost de 2009, i es visitaran els parcs nacionals d'Amboseli, Masai Mara i Nakuru, entre d'altres.

Per fer tot això i més, només hi ha una única condició: gratar-se la butxaca i abonar els 4.575€ que costa el safari, inclosos el viatge en avió, els trasllats, l'allotjament en els típics lodges africans a pensió complerta i l'ús de vehicles tot terreny. Un luxe a l'abast d'uns pocs que tindran una oportunitat única de veure com treballa de prop un dels cracs de la fotografia en un paisatge de somni.
Més informació a les webs de Tarannà i Iñaki Relanzon.

12 de febr. 2009

Les fotos més salvatges d'Europa

Foto: Diego López.

Si a algú li preguntéssim on podem trobar una natura salvatge exuberant o paratges naturals de gran bellesa, probablement ens contestaria que a l’Àfrica, Amèrica, l'Antàrtida o potser fins i tot Oceania. Difícilment a algú se li acudiria anomenar Europa. Doncs bé, per demostrar que Europa és alguna cosa més que un continent ple d’autopistes i ciutats, el maig de l’any passat, tres fotògrafs de Suècia, Alemanya i Escòcia especialitzats en fotografia de natura, van decidir unir els seus esforços i tirar endavant una iniciativa en comú amb un únic objectiu: donar a conèixer les meravelles naturals del continent europeu.

Així va néixer el Wild Wonders of Europe, un projecte pel qual han estat contractats 58 dels millors fotògrafs europeus de natura. La seva missió és fotografiar les meravelles naturals del continent (paratges i fauna) per donar-les a conèixer i conscienciar al món sobre la necessitat de preservar aquest patrimoni natural.

Fins el juliol de 2009, els fotògrafs, repartits per tots els països europeus, fotografien els paisatges, animals i vegetals més carismàtics. Entre ells hi ha els magnífics Iñaki Relanzón, José B. Ruiz, Juan Carlos Muñoz, Diego López i Francisco Márquez. El seu treball es pot seguir minut a minut a través de la web de la Wild Wonders of Europe. Més tard, entre 2010 i 2013, s’exposarà de manera itinerant per 44 països europeus i es publicarà un llibre de fotografia de gran format en diferents idiomes. També es realitzaran audiovisuals i documentals per a televisió. I tot, utilitzant el gran poder emocional de la fotografia per a que milions de persones prenguin consciència i s’enamorin de les meravelles naturals d’Europa.

2 de febr. 2009

Premi Pica d'Estats al fotògraf Jordi Bas



Avui, la redacció de Descobrir Catalunya està d'enhorabona. A un dels fotògrafs que col·laboren amb nosaltres, el Jordi Bas, li han concedit un premi molt prestigiós, dotat amb 6.000€: el Pica d'Estats 2008 al millor reportatge fotogràfic, precisament publicat a la nostra revista el passat mes de setembre. El reportatge premiat se centra en la brama del cérvol, un sorollós ritual d'aparellament que aquest animal realitza cada any a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, serra situada a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.


L'impactant treball fotogràfic de Bas demostra que no cal anar-se'n de safari a les sabanes de Tanzania per fer unes fotos de fauna impressionants. Enginyer tècnic agrícola i agrònom de formació, el Jordi Bas és un fotògraf naturalista d'Almacelles (Segrià) que fa fotos des de l'època del Kodachrome. Des d'aleshores, s'ha especialitzat en la fotografia d'animals i plantes, tot i que darrerament també retrata els paisatges que li són més propers. Les seves fotografies han estat publicades fins i tot en el 'Handbook of the Birds of the World', la bíblia dels ornitòlegs, i han rebut una bona colla de premis, com un parell de mencions especials a l'European Wildlife Photographer of the Year de 2003 i 2004, un dels més prestigiosos certamens de fotografia de natura.



Aquest matí a primera hora l'he trucat per donar-li la notícia del premi. Encara no en sabia res. "Es com si m'hagués tocat la loteria!", ha exclamat. Jo no crec que li hagi tocat la loteria ni que el guardó hagi estat producte de l'atzar. Simplement és el reconeixement a un treball excel·lent, fruit de molts anys de dedicació i esforç.

Felicitats, Jordi!

10 de des. 2008

Un naturalista del segle XXI



Si hi ha algú que coneix les comarques més meridionals del territori català com el palmell de la seva mà, aquest és el fotògraf Mariano Cebolla. No en va porta tota la vida fent-hi fotos. I quines fotos!

Cebolla és un educador ambiental i fotògraf que viu i treballa al Delta de l'Ebre des de ben petit. Durant molts anys ha realitzat censos i treballs de camp dins el parc natural del delta, on la fotografia ha constituït una eina fonamental pels seus estudis i observacions, especialment de les aus.

No hi ha ocell, animal ni paisatge de les terres de l'Ebre que Cebolla no hagi fotografiat. Amb el mateix esperit que el d'aquells naturalistes francesos del segle XVIII, l'extens i exhaustiu treball fotogràfic de Mariano Cebolla combina la vocació enciclopèdica i didàctica amb un gran sentit estètic i pictòric. Imatges espectaculars que revelen paisatges d'una bellesa indòmita i un valor faunístic extraordinari i que han estat publicades en revistes com National Geographic i Descobrir Catalunya.

El seu darrer llibre, Els Ports de Beseit, que conté més de 100 fotos, n'és un bon exemple.