Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposició. Mostrar tots els missatges

19 de febr. 2012

Photographic Social Vision porta al CCCB quatre exposicions del festival Visa pour l'Image


Els que conegueu a la Sílvia Omedes sabreu que és una de les persones que més es desviu perquè en aquest país s'obrin nous canals de difusió per a la fotografia documental, ara que la premsa ja no dóna pràcticament cabuda a cap reportatge fotoperiodístic. Al capdavant de Photographic Social Vision, fundació privada sense ànim de lucre que des de fa deu anys destaca com a plataforma de suport al fotoperiodisme, la Sílvia és la artífex de què a Barcelona puguem veure des de fa set anys l'exposició del World Press Photo (superant afortunadament totes les adversitats econòmiques) i de que el treball de fotògrafs com Daniel Beltrà, guanyador del darrer Veolia Wildlife Photografer of the Year, arribi al gran públic.

Doncs bé, ara la nova fita de la Sílvia i l'equip de Photographic Social Vision és portar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)una part del Visa pour l'Image, el festival de fotoperiodisme més prestigiós del món que se celebra anualment a Perpinyà i que, juntament amb el World Press Photo, és un dels referents més importants de la fotografia internacional. Perquè us en feu una idea, només en l’última edició, va congregar més de 225.000 visitants, 3.000 professionals i 8.000 escolars.

Ara, per primera vegada en la història del festival, una selecció del Visa surt del seu espai habitual i arriba a Barcelona. Sota el títol 'Més Fotoperiodisme. Visa pour l´Image a Barcelona', el CCCB exposarà quatre mostres triades expressament del que s’ha viscut en tres continents al llarg del 2011:

  • El tsunami que va devastar l’est de l’illa del Japó al març. Una mirada col∙lectiva publicada per la revista Days Japan.
  • Les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrain, captades per l’ull de Yuri Kozyrev (Agència NOOR).
  • Un sorprenent i colorista reportatge de Shaul Schwarz (Getty Images) sobre la narcocultura com a retrat de la societat que conviu amb i gràcies al narcotràfic a Mèxic.
  • I l'emotiu reportatge sobre la vida quotidiana d’una dona mutilada que lluita per sobreviure al camp en la Uganda postbèl∙lica. Un treball commovedor de Martina Bacigalupo (Agència VU’).

Quatre exposicions que permetran accedir i contemplar reportatges fets en profunditat, i apreciar la tasca de fotògrafs compromesos en documentar de manera sensible i veraç el nostre món. En aquest vídeo podeu veure'n una petita mostra del que es podrà contemplar al CCCB. Us asseguro que les 4 exposicions són de les millors que es podien veure el passat setembre a Perpinyà.

Sens dubte, l'arribada del Visa a Barcelona és una gran notícia que necessita de la nostra complicitat perquè la mostra sigui un èxit de públic. Seria magnífic que en uns anys Barcelona es convertís en la segona seu del festival i capital de la fotografia, “la tènue llum que modestament ens ajudarà a canviar les coses”.

'Més Fotoperiodisme. Visa pour l´Image' s'inaugura al CCCB el 29 de febrer a les 7 de la tarda i estarà oberta al públic de l'1 de març al 28 de maig.

19 de set. 2011

El Fotomercè torna a brillar amb l'expo d'Andoni Canela

L'Andoni Canela somriu satisfet durant el muntatge divendres passat de la seva exposició Fotomercè 2010 al palau de la Virreina de Barcelona. Foto: Maria Rosa Vila.

Cada any per aquestes dates, coincidint amb l’inici de la festa major de Barcelona, l’Institut de Cultura de la ciutat munta al Palau de la Virreina l’exposició fotogràfica de la Mercè, on s’exhibeix l’obra del fotògraf convidat a fotografiar la festa major de l’any anterior, així com les imatges guanyadores del concurs Fotomercè realitzades per barcelonins anònims.

L’any passat, però, la mostra va generar gran malestar entre els fotògrafs professionals, ja que l’excel·lent reportatge de l’Àlex Garcia, fotògraf de la Vanguardia convidat per l’ajuntament a fer la crònica visual de la Mercè 2009, va ser arraconat a una sala aïllada, obscura i buida del Virreina Lab (l’antic espai Miserachs, a la planta baixa, al fons del palau, a l’esquerra), en unes condicions poc apropiades. No així les fotos guanyadores del concurs, que van exhibir-se a la sala principal, emmarcades i ben il·luminades.

Les imatges guanyadores del concurs Fotomercè 2009 es van exposar l'any passat a la sala gran del Virreina Lab. Mentres, l'exposició oficial de l'Àlex Garcia passava absolutament desapercebuda. Foto: Maria Rosa Vila.

La que havia de ser l’exposició estrella del Fotomercè de l’any passat va ser un desastre. En lloc de muntar una exposició de fotografies emmarcades com era d'esperar, l'Institut de Cultura va decidir canviar de concepte i mostrar el treball de l'Àlex Garcia mitjançant una projecció d'imatges que va resultar pobre i inapropiada. Ni la sala era la millor, ni estava ben senyalitzada (un trist paper arrugat sobre un faristol era l’únic cartell indicador que hi havia), ni el projector funcionava òptimament. Tampoc no hi havia cap referència al currículum de l'autor de les imatges. El resultat va ser tan desastrós, que pràcticament la mostra no va rebre visites.

Aquest era l'únic cartell que feia referència a l'exposició de l'Àlex Garcia, on ni tan sols s'indicava que es tractava de les fotos oficials de la Mercè 2009.

Mentre la sala principal estava plena de gom a gom, on es projectaven les fotos de l'Àlex Garcia no hi entrava ningú. Foto: Maria Rosa Vila.

Com ja vaig comentar en un post anterior, no estem parlant d’una mostra qualsevol, sinó d’un esdeveniment anual que al llarg de la seva història ha aglutinat als fotògrafs més reconeguts i prestigiosos del país. Tots els que ens dediquem a la fotografia professional ens preguntàvem: és aquesta la manera més òptima de difondre l’obra d’un fotògraf professional? És així com el Centre de la Imatge de la Virreina dóna suport als creadors?

Vist el que havia passat, el següent fotògraf convidat a fotografiar la Mercè 2010, l’Andoni Canela, no estava disposat a acceptar de cap manera les mateixes condicions. Per això va decidir plantar-se i exigir a l’organització que les seves fotos s’exhibissin de manera digna i ben visible. A banda, va declinar ser jurat del Fotomercè 2010 perquè les clàusules del concurs organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona eren abusives (tema que mereix sens dubte un altre post al respecte).

Afortunadament, Canela ha aconseguit els seus propòsits i ha muntat una exposició magnífica, que s'inaugura demà dimarts 20 de setembre a les 19’30 hores. Les seves fotos s’exhibiran a la sala principal del Virreina Lab, com ell volia, mentre que les del concurs s’exposaran a la sala on l’any passat llanguia la projecció de l’Àlex Garcia.

Muntatge de l'exposició de l'Andoni Canela a la sala principal del Virreina Lab, divendres per la tarda. Foto: Maria Rosa Vila.

A la sala lateral on l'any passat es projectava el treball de l'Àlex Garcia, s'hi exhibiran les imatges guanyadores del concurs Fotomercè 2010. Foto: Maria Rosa Vila.

Les quatre parets blanques de la sala principal acullen 19 còpies en paper Hahnemuhle, positivades per EGM i magníficament emmarcades a diferents mides (la de la paret del fons, ben gran, a un metre d’amplada). Les fotos han estat triades pel propi Canela. Són imatges al més pur estil street photography, on la llum i els enquadraments originals componen una visió pictòrica i colorista de la festa major de Barcelona que segurament sorprendrà a tothom, donat que Canela és un reconegut fotògraf de fauna, natura i paisatge i aquest treball suposa un gir de 180º en la seva trajectòria.

Un parell d'imatges de l'exposició de l'Andoni Canela del Fotomercè 2010. Foto: Maria Rosa Vila.

Està bé que la Virreina i l’Institut de Cultura de Barcelona hagin rectificat l’error de concepte i de posta en escena que va patir l’any passat el treball fotogràfic de l’Àlex Garcia. Era incomprensible que una mostra com la del Fotomercè, que al llarg de la seva història ha aglutinat als fotògrafs més reconeguts i prestigiosos del país (vegeu-ne el llistat dels darrers anys més avall), menyspreés el treball d'un fotògraf d'aquesta manera. Però el que vull destacar és que gràcies a la tenacitat de l’Andoni Canela i les protestes dels fotògrafs a través dels blocs i les xarxes socials, s’hagi aconseguit que l’exposició del Fotomercè torni a brillar amb tota intensitat. Una prova més de que quan la raó està de part nostra, quadrar-se per defensar els nostres interessos pot ser la millor manera d’aconseguir canviar les coses.

Aquests són els darrers fotògrafs que han estat fotocronistes de la festa de la Mercè. Més enllà del 2000 no he trobat cap més dada, a excepció de 1996:
  • 2010, Andoni Canela
  • 2009, Àlex Garcia
  • 2008, Carmen Secanella
  • 2007, Albert Bertran
  • 2006, David Airob
  • 2005, Jordi Bover
  • 2004, Txema Salvans
  • 2003, Tino Soriano
  • 2002, Paco Elvira
  • 2001, Consuelo Bautista
  • 1996, Leopoldo Pomés

1 de maig 2011

Vivian Maier ja té la seva pàgina web oficial


Només tenia un bloc, però ara la Vivian Maier, la nanny que ha captivat el món amb les seves fotografies i que va morir al 2009 sense mostrar mai a ningú cap de les seves imatges deixant-ne més de 30.000 per revelar, ja té la web que es mereix.

El seu descobridor, el John Maloof, ha creat una pàgina on s'hi poden contemplar algunes de les obres que la Vivian va produir en secret i que mai ningú no havia vist. També conèixer millor qui era aquesta singular mainadera i llegir les últimes investigacions en profunditat que s’estan duent a terme al voltant de la seva vida i obra. O encarregar-hi per 69’50$ (uns 47€), el primer llibre de Vivian Maier que la coneguda editorial novaiorquesa PowerHouse publicarà aquesta tardor.

Les imatges de l’extraordinari llegat de la Vivian que es poden contemplar a la web (en blanc i negre, però també en color), estan agrupades en portfolis sobre Nova York...


...Chicago...,


...els viatges que la Vivian va realitzar...


autoretrats...


...i moltes altres imatges sense identificar.


Un treball que constitueix el llegat físic d'una passió intensa per documentar magistralment el batec de la vida als carrers, la singularitat de l’urbanisme nord-americà i moltes de les coses que li van cridar l'atenció del món que es va trobar.


A banda de la seva obra gràfica, la web també permet conèixer una mica millor com va ser la vida d'aquesta fotògrafa enigmàtica i veure-hi algunes fotos curioses, com la del lavabo on assecava els negatius, la seva col·lecció de càmeres, la muntanya de rodets que va deixar sense revelar o els articles de premsa que guardava.


Actualment, el cos del treball fotogràfic de Vivian Maier, que abarca des de la dècada de 1950 fins a la de 1990, està essent arxivat i catalogat. El John Maloof, l’home que ha consagrat la seva vida a cuidar i difondre el llegat de la Vivian després que al 2007 comprés casualment per 400 dòlars un bagul ple de negatius que havia quedat abandonat en un magatzem, és qui ha recopilat la major part dels arxius de Maier que estaven dispersos en mans dels diferents compradors que van assistir a la subhasta.

La Col·lecció Maloof és impressionant. Consta de més de 100.000 negatius, més de 3.000 gravats, centenars de rodets sense revelar, pel·lícules casolanes, cintes d'àudio amb entrevistes, etc. etc. Ara, amb el 90% del seu arxiu reconstruït, podem considerar que la Vivian Maier és una de les fotògrafes amb més talent del món i una de les responsables del creixent interès per la “street photography”.

Per cert, us recordo que des d'avui ja es poden adquirir les entrades a la conferència que John Maloof donarà sobre la Vivian i l'enigma que l’envolta el divendres 1 de juliol, a les 19 hores, al London Street Photography Festival 2011. Tal i com us vaig comentar en un post anterior, el festival serà el primer escenari europeu on es podrà contemplar l'obra de la Vivian.

6 d’abr. 2011

La 'street photography' invadeix els carrers de Londres

Una de les imatges que poden contemplar-se a l'exposició 'London Street Photography' del Museum of London. Foto: Stephen McLaren.

Si que és cert que alguna cosa està passant amb la street photography. Ho diuen els nois de Calle 35 i ho ratifico. La fotografia de carrer està vivint moments d’efervescència i prova d’això és que una ciutat com Londres ha organitzat pels propers mesos una gran exposició i un festival dedicats íntegrament a aquest gènere fotogràfic essencialment urbà.

Amb el títol London Street Photography, el Museu de Londres ha muntat una gran exposició que es podrà visitar fins el 4 de setembre, que coincideix amb la celebració del London Street Photography Festival 2011, previst entre el 7 i el 17 de juliol.

La gran exposició del Museu de Londres exhibeix una extraordinària col·lecció de més de 200 fotografies de 59 fotògrafs, amb la vida quotidiana als carrers de Londres com a protagonista absoluta. S’hi poden contemplar des de imatges en tons sèpia realitzades amb càmeres de plaques per pioners com Valentine Blanchard, que al 1860 ja va produir les primeres fotografies dels carrers de la ciutat, a les fotos dels màxims exponents de la street photography actual, com Nils Jorgensen, Stephen McLaren o Nick Turpin.

Foto: Nils Jorgensen.

Foto: Stephen McLaren.

Foto: Nick Turpin.

La mostra examina la relació que s’estableix entre els fotògrafs, els carrers de Londres i la gent que hi viu, i reflexiona sobre com les mesures antiterroristes i els drets a la privacitat i la imatge fan que cada cop sigui més difícil fer fotos al carrer.

Pel que fa al London Street Photography Festival 2011, els organitzadors han produït l'exposició que tothom estava esperant: la primera mostra a Europa de la recentment descoberta Vivian Maier, una supernanny de Chicago que en els darrers mesos s’ha convertit en tot un fenomen de la fotografia de carrer. Entre les dècades de 1950 a 1990, Vivian Maier va produïr en secret milers de fotografies increïbles. L'home que va descobrir recentment el seu treball, John Maloof, donarà una conferència sobre Maier i l'enigma que l’envolta el divendres 1 de juliol, a les 19 hores. Les entrades estaran disponibles a la web del festival a partir de l'1 de maig.

Autoretrat de Vivian Maier.

El festival inclou, a més, un programa completíssim d’exposicions, conferències i tallers, entre els quals hi destaquen els que faran conjuntament dos dels streeters més interessants del moment: el Nils Jorgensen i el Nick Turpin, ambdós del col·lectiu In-Public. Podeu trobar tota la programació a la web del festival.

Si voleu saber més sobre street photography, us convido a que us mireu aquest post que vaig penjar fa un temps a Enfocant, on hi trobareu totes les claus del gènere que va donar l’editor gràfic Rafa Badia en una de les seves conferències. També, a que entreu a la web de Calle 35, el nou col·lectiu de street photography fundat recentment a Barcelona, on precisament el Rafa Badia n’és un dels promotors.

No creieu que tant l'exposició del Museu com el festival ben valen una escapada a Londres?

1 d’abr. 2011

El fotoperiodista Paco Elvira estrena un projecte doble, la novel·la i exposició fotogràfica 'Un dia de mayo'


Hi ha gent que amb la seva trajectòria és capaç de demostrar les seves múltiples facetes i aptituds. El meu amic Paco Elvira n'és un. El veterà fotoperiodista, professor de fotografia i un dels blocaires més coneguts i actius d'Internet, mostra una vegada més les seves capacitats polifacètiques presentant el proper dilluns 4 d'abril un doble projecte: l'estrena de Un dia de mayo, la seva primera novel·la, i una exposició de fotografies d'alguns dels escenaris on es desenvolupa l'acció.

Un dia de mayo és un relat de fotoperiodisme i investigació, és clar. La novel·la narra les peripècies d'un periodista que treballa en un dels diaris més coneguts de Barcelona i investiga una complexa trama d'armes. "És una barreja de ficció i realitat en la qual apareixen molts amics, amb el nom canviat, encara que fàcils de reconèixer", afirma el Paco, cosa que, de ben segur, serà un bon al·licient per a tots els que portem anys en aquesta professió.

Al llibre, el Paco també descriu algunes de les seves fotos més conegudes, ja que "el protagonista és un periodista que durant la seva investigació viatja a països que conec molt bé", argumenta. Amb aquest pretext, els principals escenaris que apareixen descrits en el relat (Marbella, Irlanda del Nord, Macedònia i Hong-Kong) es transformen en una exposició de 22 fotografies, 11 a color i 11 en blanc i negre, que es podrà veure a la galeria Valid Foto de Barcelona. Cada imatge, a més, porta escrit de la seva pròpia mà el passatge de la novel·la relacionat.

Una de les fotos de l'exposició 'Un dia de mayo'

La presentació del llibre i la inauguració de l'exposició seran el dilluns 4 d'abril a les 7 de la tarda a la Galeria Valid Foto, al carrer Buentaventura Muñoz 6, de Barcelona. L'exposició es podrà veure fins el dia de Sant Jordi.

De ben segur que la novel·la del Paco Elvira ens farà gaudir i rememorar uns anys daurats del periodisme al nostre país, i es convertirà en un referent per a les noves generacions de periodistes.

Enhorabona Paco per aquest projecte tan rodó!

19 de des. 2010

'Descobrir Catalunya' inaugura una exposició plena d'emocions


Per fi va arribar el gran dia! Després de molts mesos d’intensa feina, el dijous passat tot l'equip del Descobrir vam inaugurar l’exposició El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya.

Des del passat 16 de desembre, la revista de viatges líder a Catalunya (segons les darreres dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, ja tenim 57.000 lectors ) i la més veterana de les publicacions escrites en català ocupa dues sales del primer pis del Palau Robert de Barcelona per oferir un viatge pels seus 150 números i 13 anys d’història. Feia goig veure com a les set de la tarda, el vestíbul del Palau Robert estava ple a vessar.

El vestíbul del Palau Robert durant la inauguració de l'exposició. Foto: Maria Rosa Vila.

Moltíssims amics i col·laboradors no es van perdre la inauguració i van voler acompanyar-nos en un moment tan important per a nosaltres, entre ells una enorme representació de fotògrafs. Allí estaven la Consol Bancells, el Tino Soriano, Francesc Muntada, Jaume Balanyà, Rosina Ramírez, Manel Úbeda, Roger Rovira, Manel Soria, Nati Martínez, Jordi Busqué, Siqui Sánchez, Paco Elvira, Òscar Rodbag, Quim Roser, Rafael López-Monné, Jordi Bas, Tolo Balaguer, Alfons Rodríguez, Xavi Gómez, Rafa Pérez, Paul Palau, Francesc Tur, David Monfil, Josep Cano, Joan Pujol Creus, David Datzira, Gary Manrique i els amics de Barcelona Photobloggers Fran Simó i Marcelo Aurelio, entre d'altres.

D'esquerra a dreta, els fotògrafs Manel Soria, Siqui Sánchez, Rafael López-Monné, Tino Soriano i Jaume Balaguer. Foto: Maria Rosa Vila

Els companys de Catalunya Ràdio van aprofitar que la Consol Bancells era a la inauguració per entrevistar-la i preguntar-li pel seu darrer llibre. Foto: Maria Rosa Vila

Dos dels grans fotògrafs d'aquest país, col·laboradors del Descobrir des dels seus inicis, el Tino Soriano i el Jaume Balanyà. Foto: Maria Rosa Vila.

El Rafael López-Monné i el Jordi Bas van demostrar el seu bon humor bromejant sobre les seves respectives estatures. Foto: Maria Rosa Vila.

D'esquerra a dreta, el Rafa Pérez, Marcelo Aurelio, Alfons Rodríguez, Fran Simó, David Monfil i Marco Ansaloni. Foto: Maria Rosa Vila.

El Siqui Sánchez, la Nati Martínez i el Manel Soria tampoc es van perdre la inauguració. Al fons, el Quim Roser. Foto: Maria Rosa Vila.

Tal i com va explicar la comissària de la mostra, la Cristina Masanés, l’exposició no és un recorregut cronològic per la història del Descobrir, sinó que està dividida en set àmbits que aborden diferents aspectes de l'ideari i la manera de fer de la revista. L’itinerari s'inicia amb 'Un país fotogènic', on les imatges són com finestres obertes als paisatges, la fauna, la natura i les essències del nostre territori.

Un dels àmbits de l'exposició, on les fotos són les grans protagonistes. Foto: Maria Rosa Vila.

A l’apartat 'Amunt i avall', uns senyals de trànsit inclouen frases de les plomes més reconegudes del país extretes dels milers de pàgines publicades per la revista al llarg de 13 anys.

L'àmbit dels senyals de trànsit. Foto: Maria Rosa Vila.

En una altra pared, l’àmbit 'Els secrets de la mirada' explica, mitjançant una infografia i un collage, com es construeix un reportatge i com és possible que en 13 anys no se’ns esgotin els temes. Com va comentar el Joan Morales, director del Descobrir, "la revista demostra que es pot viatjar sense anar a l'estranger perquè aquí hi ha tot un país per descobrir i gaudir-ne".

Aquesta és la infografia que il·lustra pas a pas com fem un reportatge.

L’àmbit 'Un viatge complet' recull els reportatges més destacats, mentre que en un altre apartat s'amaguen les 150 portades de la revista que el visitant ha d’anar descobrint mica en mica.

Els fotògrafs Tolo Balaguer (que va venir a la inauguració expressament des de Mallorca) i el Manel Soria, al costat d'algunes de les portades de la revista que cal "descobrir" d'una en una. Foto: Maria Rosa Vila.

L’exposició també ret homenatge a les persones anònimes que han aparegut a les pàgines del Descobrir al llarg dels 150 números i al miler llarg de col·laboradors (entre periodistes, escriptors, fotògrafs, il·lustradors, experts, etc. etc.) que han participat en l’elaboració i els continguts de la revista al llarg dels anys. Dos plafons plens de noms i cognoms ordenats alfabèticament permeten adonar-nos de l'enorme capital humà que ha contribuït a la construcció i creixement de la revista i la categoria dels que hi han col·laborat.

La comissària de l'exposició, la Cristina Masanés; el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, el Jordi Fortuny, i el director de Descobrir Catalunya, el Joan Morales, en un moment de la inauguració. Al darrera podeu veure un dels plafons amb els noms de tots els professionals que han col·laborat en el Descobrir al llarg dels 150 números.

Al final de la mostra hi ha també una pantalla de plasma on s’hi poden veure imatges de la càmera web instal·lada a la redacció i deixar comentaris al portal Descobrir.cat

Aquí, l'Òscar Marin, el Nil Solà, el Joan Morales i l'Elena Cuesta, companys de la redacció del Descobrir, proven les funcions de la pantalla de plasma que hi ha instal·lada a l'exposició. Foto: Maria Rosa Vila.

Després d'una inauguració com la que vam viure dijous, plena d'amics i bon humor, no és estrany que tota la redacció del Descobrir estiguéssim molt emocionats, en total sintonia amb l'exposició. No en va la mostra es titula'El País de les emocions'!

Una bona colla de col·legues: d'esquerra a dreta, David Datzira, Rosina Ramírez, Òscar Rodbag, Maria Rosa Vila, Siqui Sánchez, Tino Soriano, Alfons Rodríguez, David Monfil, Fran Simó i Marco Ansaloni. Ajupit a terra, el Rafa Pérez. Foto: Marcelo Aurelio.

El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins el 31 de març de 2011. L'horari és de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores, i els diumenges, de 10 a 14'3o. Jo, de vosaltres, no me la perdria!

15 d’oct. 2010

“La vida en quatre fotos”, l'exposició d'unes fotògrafes inquietes que no volen ser transparents

Foto de Maite Cruz.

Fa uns dies, vaig rebre un email de la fotògrafa Roser Vilallonga de La Vanguardia en què em comentava que gràcies al post que vaig escriure sobre l’exposició de l’Àlex Garcia a la Virreina, havia descobert que, com a mínim, dues dones havien estat les fotògrafes oficials de la festa major de Barcelona. “Jo només recordava la Carme Secanella -m'explicava en el seu email-. Ara veig que també varen convidar a la Consuelo Bautista. Com sempre, les dones sembla que no existim en aquesta professió, i a falta de confirmar els anys que manquen (en el llistat de fotògrafs oficials de la Mercè des de 2000 fins 2010 que vaig incloure en el post), veig que com sempre la nostra presència en aquest esdeveniment fotogràfic és quasi bé testimonial”.

La Roser Vilallonga, davant les seves fotos a l'exposició col·lectiva La vida en quatre fotos. Foto: Maria Rosa Vila

I crec que no li falta raó. Per això, per a reivindicar la tasca de tantes dones fotògrafes com hi ha i lluitar contra l'oblit i la indiferència de les institucions, vull destacar el treball que estan realitzant un grup inquiet de dones fotoperiodistes, entre les quals hi ha precisament la Roser Vilallonga, a més de la Inés Baucells, la Cristina Calderer, la Maite Cruz, la Gemma Gómez, la Laura Guerrero, l’Ana Jiménez, l’Elisenda Pons i la Mª Angels Torres. Ahir totes juntes van inaugurar l’exposició col·lectiva La vida en quatre fotos a la galeria Espai (b) de Barcelona.

La foto de les nou fotògrafes autores de l'exposició col·lectiva La vida en quatre fotos estava penjada a la sala de la galeria.

Aquestes nou fotoperiodistes i unes quantes més treballen actualment als diaris de la ciutat de Barcelona i es reuneixen periòdicament des de fa uns anys per sopar i compartir vivències. Es consideren, abans que res, grans amigues, i d’aquesta amistat va sorgir la necessitat de treballar juntes projectes artístics en comú allunyats de l’actualitat informativa dels diaris. El primer treball col·lectiu el van presentar el 2009 i es titulava “Onze reflexos”, una sèrie de retrats que indagaven en la pressió que exerceix la societat sobre la imatge de la dona. El segon projecte col·lectiu, el que van presentar ahir, es titula “La vida en quatre fotos” i tracta sobre l’amor, el desamor, la vida i la mort.

A la inauguració hi van assistir una gran quantitat de companys de feina, amics i familiars.

Segons les seves autores, La vida en quatre fotos és un pretext “per sortir del tràfec i la rutina del dia a dia, preparar un treball més reflexiu i tenir una excusa per treballar juntes”. L’exposició aborda els quatre conceptes existencials que susciten més emocions (amor, desamor, vida i mort) des d’un punt de vista totalment personal, sense cap altre consigna que la lliure interpretació dels quatre conceptes.

La vida en quatre fotos, segons Cristina Calderer. Foto: Maria Rosa Vila

Al centre de la imatge, l'Anna Jiménez en plena conversa animada. Foto: Maria Rosa Vila

Una parella en un llit ha inspirat el treball de Maite Cruz. Foto: Maria Rosa Vila

L'encantadora Nati Martínez, una de les ànimes de Caborian, sempre atenta a tot el que es cou, no podia faltar a la inauguració. Foto: Maria Rosa Vila

Està clar que per evitar ser transparent no és suficient amb treballar i fer-ho bé, sinó que cal ser visible. La millor manera d'aconseguir-ho és ser proactiu i bellugar-se. I aquestes dones ho estan fent. Espero que aviat alguna d’elles, sino totes (per què no?) aconsegueixin, com a mínim, ser les properes fotògrafes oficials de la Mercè, però sobre tot, el reconeixement que es mereixen.

Us recomano que veieu l'exposició. Estarà oberta fins el 6 de novembre de 2010 a l'Espai (b), c/ Torrent de l'Olla, 158 de Barcelona.

26 de set. 2010

La Virreina arracona al fotògraf de la Mercè 2009

Foto: Maria Rosa Vila.

Una sala aïllada i buida, mal senyalitzada, i equipada únicament amb un projector que exhibeix imatges poc definides, és la posta en escena triada aquest any per l'Ajuntament de Barcelona per exposar l'obra del cronista visual de la Mercè 2009 al Palau de la Virreina. El fotoperiodista de La Vanguardia Àlex Garcia, va ser convidat l'any passat per l’ajuntament a fotografiar l’esperit de la festa major de Barcelona, tal i com venen fent des de fa quasi vint anys. Incomprensiblement, però, el seu excel·lent i detallat treball s'exhibeix en un racó de la Virreina, pràcticament amagat al públic, en unes condicions en què les imatges no llueixen prou bé, tal i com David Airob ja va advertir en el seu The Wild Side.

A la primera sala del rebatejat espai Virreina Lab (l’antiga Sala Miserachs, a la planta baixa del palau, al fons a l’esquerra), s'exposen algunes desenes de fotografies realitzades per barcelonins anònims que van concursar l’any passat al Fotomercè 2009. Les obres han estat positivades en paper i pengen de les parets ben emmarcades i il·luminades. Fins aquí, tot bé.

El dissabte hi havia molta gent visitant l'exposició Fotomercè 2009. Foto: Maria Rosa Vila.

A la dreta, en un dels laterals al costat de l'entrada, hi ha una segona sala fosca (inevitable no veure-la tant a l'entrar com al sortir-hi), en la qual es projecten més imatges del concurs. Una trentena de cadires permeten al públic seure-hi i descansar de la caminada festiva mentre veuen les fotos projectades en una pantalla gran. Pocs espectadors, però, s'adonen que d'aquesta sala surt un llarg passadís que comunica, no amb els lavabos, sinó amb un tercer espai, també fosc, en el que un altre projector passa les fotografies de l'Àlex Garcia, el fotocronista oficial de la Mercè 2009.

El públic pot seure a la segona sala on es projecten més imatges del concurs. Foto: Maria Rosa Vila.

La tercera sala, però, està gairebé sempre buida. No m’estranya. Fora, a la sala principal, un lacònic full de paper arrugat en els extrems i penosament recolzat en un faristol metàl·lic diu: 'Mercès a tots. Àlex Garcia', mentre una fletxa apunta cap a aquest tercer espai o dimensió desconeguda.

Aquest és l'únic indicador que fa referència a l'Àlex Garcia. Per no dir, ni tan sols diu que es tracta del fotògraf oficial de la Mercè 2009. Foto: Maria Rosa Vila.

Alguns dels visitants que veuen aquest indicador deuen pensar que el tal Garcia els dóna les gràcies per veure l'exposició de les fotos del primer espai, sense intuir que és una invitació a accedir a la misteriosa i profunda tercera sala, on dissabte només hi havia una cadira en un racó. A la paret, ni una sola referència al currículum de l'autor de les imatges projectades.

Mentre la sala principal estava plena de gom a gom i a la segona, la gent seia per veure projectades les fotos dels concursants, en aquesta no hi entrava ningú. Foto: Maria Rosa Vila.

Perplexa, vaig gosar preguntar a la persona que vigilava la sala principal per què no estava millor senyalitzada la projecció de l'Àlex Garcia i per què no hi havia cadires com a l'altra sala. "Molta gent em diu el mateix, però jo no puc fer-hi res. És cosa dels que l'han organitzada", em va contestar.

En definitiva, en lloc de muntar una exposició de fotografies convencional com era d'esperar, la Virreina ha decidit canviar de concepte i mostrar el treball de l'Àlex Garcia mitjançant una projecció d'imatges que ha resultat del tot pobre i inapropiada. Ni la sala és la millor, ni està ben senyalitzada i el que és pitjor, ni el projector funciona com era d'esperar. No estem parlant d’una mostra qualsevol, sinó d’un esdeveniment anual que al llarg de la seva història ha aglutinat als fotògrafs més reconeguts i prestigiosos del país (vegeu-ne el llistat dels darrers anys més avall). És aquesta la manera més òptima de difondre l’obra d’un fotògraf professional? És així com el Centre de la Imatge de la Virreina dóna suport als creadors?

L'afluència de públic a la Virreina era constant. En canvi, la que havia de ser l'exposició 'estrella' estava buida. Foto: Maria Rosa Vila.

La que havia de ser l’exposició estrella de la Mercè d’enguany ja no ho serà. Desconec quines han estat les causes, però crec que la posta en escena de l’obra de l’Àlex Garcia ha patit un greu error de concepte. Només espero i desitjo que, en la propera Mercè, el treball de l'Andoni Canela, a la caça i captura aquest cap de setmana de l’esperit de la festa de 2010, se exhibeixi com a mínim amb la mateixa dignitat amb que s'exhibeixen les fotos dels concursants.

L'Andoni Canela, estirat a la passarel·la del Jardí Botànic de Montjuïc aquest divendres passat mentre feia fotos de la Mercè 2010. Com l'Àlex Garcia l'any passat, l'Andoni és el fotògraf que ha estat convidat enguany per l'Ajuntament de Barcelona i les seves fotos de la Mercè 2010 es podran veure l'any que ve. Foto: Maria Rosa Vila.

Aquests són els darrers fotògrafs que han estat fotocronistes de la Mercè. Més enllà del 2000 no he trobat cap més dada, a excepció de 1996:
  • 2009, Àlex Garcia
  • 2008, Carmen Secanella
  • 2007, Albert Bertran
  • 2006, David Airob
  • 2005, Jordi Bover
  • 2004, Txema Salvans
  • 2003, Tino Soriano
  • 2002, Paco Elvira
  • 2001, Consuelo Bautista
  • 1996, Leopoldo Pomés