Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges

27 de març 2011

Les dones sense complexos de Jordan Matter


Hi ha vegades que cal donar un do de pit. Davant el machaque, de cara a l'estiu, de les campanyes de Corporación Dermoestética i similars, cal reivindicar el treball del fotògraf nord-americà Jordan Matter.



Durant sis anys, Matter ha fotografiat a més de 100 dones en topless pels carrers de Nova York, una de les poques ciutats dels Estats Units en què no és delicte passejar nu en públic. Aquestes dones, molt diferents entre si, s’hi van prestar de manera voluntària i sense cobrar res, decidides a desafiar les convencions i la vergonya.



El projecte fotogràfic, titulat Uncovered i convertit en llibre, exhibeix cent fotografies que mostren igual nombre de parells de pits de totes les formes, edats i mides possibles, en un entorn urbà. Són retrats sense complexos de dones valentes, que exalten l'encant de la diferència a l’hora que denuncien aquesta societat de la bona imatge en la qual ens ha tocat viure.



A banda de les imatges, el llibre també recull un relat de cada dona, on explica la seva experiència i el seu camí cap a l’autoacceptació.



Un llibre molt recomanable, sobre tot, per aquells que tenen problemes d'autoestima. Segur que els farà reflexionar.



Per cert, el deu per cent dels guanys de les vendes del llibre van a parar a la Breast Cancer Research Foundation, una organització benèfica sense ànim de lucre dedicada a la investigació per a la prevenció i cura del càncer de mama. Es pot adquirir a través de la web de Jordan Matter.

15 d’oct. 2010

“La vida en quatre fotos”, l'exposició d'unes fotògrafes inquietes que no volen ser transparents

Foto de Maite Cruz.

Fa uns dies, vaig rebre un email de la fotògrafa Roser Vilallonga de La Vanguardia en què em comentava que gràcies al post que vaig escriure sobre l’exposició de l’Àlex Garcia a la Virreina, havia descobert que, com a mínim, dues dones havien estat les fotògrafes oficials de la festa major de Barcelona. “Jo només recordava la Carme Secanella -m'explicava en el seu email-. Ara veig que també varen convidar a la Consuelo Bautista. Com sempre, les dones sembla que no existim en aquesta professió, i a falta de confirmar els anys que manquen (en el llistat de fotògrafs oficials de la Mercè des de 2000 fins 2010 que vaig incloure en el post), veig que com sempre la nostra presència en aquest esdeveniment fotogràfic és quasi bé testimonial”.

La Roser Vilallonga, davant les seves fotos a l'exposició col·lectiva La vida en quatre fotos. Foto: Maria Rosa Vila

I crec que no li falta raó. Per això, per a reivindicar la tasca de tantes dones fotògrafes com hi ha i lluitar contra l'oblit i la indiferència de les institucions, vull destacar el treball que estan realitzant un grup inquiet de dones fotoperiodistes, entre les quals hi ha precisament la Roser Vilallonga, a més de la Inés Baucells, la Cristina Calderer, la Maite Cruz, la Gemma Gómez, la Laura Guerrero, l’Ana Jiménez, l’Elisenda Pons i la Mª Angels Torres. Ahir totes juntes van inaugurar l’exposició col·lectiva La vida en quatre fotos a la galeria Espai (b) de Barcelona.

La foto de les nou fotògrafes autores de l'exposició col·lectiva La vida en quatre fotos estava penjada a la sala de la galeria.

Aquestes nou fotoperiodistes i unes quantes més treballen actualment als diaris de la ciutat de Barcelona i es reuneixen periòdicament des de fa uns anys per sopar i compartir vivències. Es consideren, abans que res, grans amigues, i d’aquesta amistat va sorgir la necessitat de treballar juntes projectes artístics en comú allunyats de l’actualitat informativa dels diaris. El primer treball col·lectiu el van presentar el 2009 i es titulava “Onze reflexos”, una sèrie de retrats que indagaven en la pressió que exerceix la societat sobre la imatge de la dona. El segon projecte col·lectiu, el que van presentar ahir, es titula “La vida en quatre fotos” i tracta sobre l’amor, el desamor, la vida i la mort.

A la inauguració hi van assistir una gran quantitat de companys de feina, amics i familiars.

Segons les seves autores, La vida en quatre fotos és un pretext “per sortir del tràfec i la rutina del dia a dia, preparar un treball més reflexiu i tenir una excusa per treballar juntes”. L’exposició aborda els quatre conceptes existencials que susciten més emocions (amor, desamor, vida i mort) des d’un punt de vista totalment personal, sense cap altre consigna que la lliure interpretació dels quatre conceptes.

La vida en quatre fotos, segons Cristina Calderer. Foto: Maria Rosa Vila

Al centre de la imatge, l'Anna Jiménez en plena conversa animada. Foto: Maria Rosa Vila

Una parella en un llit ha inspirat el treball de Maite Cruz. Foto: Maria Rosa Vila

L'encantadora Nati Martínez, una de les ànimes de Caborian, sempre atenta a tot el que es cou, no podia faltar a la inauguració. Foto: Maria Rosa Vila

Està clar que per evitar ser transparent no és suficient amb treballar i fer-ho bé, sinó que cal ser visible. La millor manera d'aconseguir-ho és ser proactiu i bellugar-se. I aquestes dones ho estan fent. Espero que aviat alguna d’elles, sino totes (per què no?) aconsegueixin, com a mínim, ser les properes fotògrafes oficials de la Mercè, però sobre tot, el reconeixement que es mereixen.

Us recomano que veieu l'exposició. Estarà oberta fins el 6 de novembre de 2010 a l'Espai (b), c/ Torrent de l'Olla, 158 de Barcelona.

24 de maig 2009

L'erotisme elegant i surreal de Mariano Vargas

El fotògraf Mariano Vargas ha adquirit un merescut renom gràcies als seus retrats eròtics. Aliè a les modes, Vargas fotografia enigmàtiques i angelicals dones que exhibeixen el seu erotisme torbador i elegant posant en escenaris en els quals es barregen elements contemporanis amb estètiques renaixentistes.

En els retrats de Vargas hi destaquen, sobretot, les mirades juganeres, sensuals i pícares de les models, fruit de l'empatia que aconsegueix el fotògraf, i una cuidada posta en escena, on el llenguatge del cos a través de la postura, el vestuari, l'entorn i l'ambientació hi tenen una importància fonamental. Amb una tècnica impecable i un sentit de la composició acadèmic derivat d'antics models de la pintura occidental, les fotos de Vargas combinen amb èxit tradició i modernitat.

L'obra de Mariano Vargas ha rebut nombrosos i importants premis, com el Erotic Book Awards de 2003. A més, l'editorial Taschen el considera un dels 100 millors fotògrafs eròtics del segle XX.

Actualment i fins el 5 de juliol, la Galeria ARTGN exhibeix una mostra dels retrats de Vargas a l'exposició 'Soltanto Madonna', emmarcada en el festival de fotografia SCAN 2009 de Tarragona.

3 de des. 2008

Un model de fotògrafa


Si unes setmanes enrere us mostrava les belleses rotundes immortalitzades per la càmera del famós Mr. Spock de Star Treck, i uns dies després us explicava la història d’un venedor de làmpares que al jubilar-se s’ha convertit en un fotògraf de culte, avui toca parlar d’una model que ha saltat del davant al darrera de l’objectiu i ha esdevingut una fotògrafa de renom.

Sylvie Blum és una alemanya que temps enrere havia estat la musa del seu marit, el fotògraf Günter Blum, mort el 1997. Des d’aleshores, l’ex-model porta 10 anys dedicant-se a fotografiar la bellesa nua del cos humà, especialment el femení. Utilitzant conscientment els tradicionals clixés de bellesa clàssica, Sylvie Blum els repensa i els adapta per acabar creant un treball d’estil propi molt plàstic i estètic. El desert, les grans urbs i l’arquitectura d'avantguarda són alguns dels escenaris que l’inspiren. El resultat són unes torbadores imatges (la majoria en blanc i negre) de cossos esplèndids, moltes vegades envoltats d’un entorn de bellesa salvatge. El seu darrer projecte anomenat Big Cats i realitzat a les sabanes de Namíbia, n’és un bon exemple. Lleons i tigres es fonen amb la nuesa femenina per a crear un imaginari de bellesa felina absolutament impressionant. Si teniu curiositat de veure com ha fet les fotos, no deixeu de mirar el making-off.

19 de nov. 2008

Premi a una fotògrafa compromesa


Aprofito que s’acaba d’inaugurar l’exposició del World Press Photo al CCCB de Barcelona per comentar l’obra d’una de les guanyadores d’enguany.

La Lorena Ros (Barcelona, 1975) és una jove fotògrafa catalana que per tercera vegada ha estat premiada pel jurat del World Press Photo. Ja en el 2004 va rebre una menció d'honor pel seu impactant reportatge sobre el tràfic de dones nigerianes cap a Europa. En aquella ocasió, Ros documentava com centenars de dones són forçades, mitjançant un ritual de vudú que se’ls practica abans d’abandonar Nigèria, a treballar en la prostitució per pagar un deute de fins 50.000 dòlars.

En el seu darrer projecte Silent Witness (Testimoni mud), Ros continua amb el seu compromís de mostrar la realitat social: recupera la història d’homes i dones que durant la infantesa van patir abusos sexuals; els retrata en el seu entorn quotidià i torna als llocs on es va produir la seva experiència. En ambdós casos, Ros utilitza un llenguatge narratiu rigorós, despullat de pictorialismes i esteticismes, que ens enfronta amb una realitat dura i terrible. Un cop de puny a les nostres consciències!

15 de nov. 2008

Bellesa màxima


El fotògraf Leonard Nimoy explora i captura una forma alternativa de bellesa femenina, poc convencional.

Nimoy, artista polifacètic que a més de fotògraf també es conegut per ser l'actor que dóna vida al popular Mr. Spock de Star Trek (a més de director, músic i poeta), és capaç de trobar la bellesa en dones plenes d'humanitat.

Al seu treball The Full Body Project potser li manca l'erotisme que desprenen belleses a les quals estem més acostumats, però les seves imatges no deixen indiferents. Desprenen tendresa, simpatia, complicitat...