Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debats. Mostrar tots els missatges

16 de gen. 2011

El factor clau a la fotografia de paisatge

El Jordi Busqué, fundador de Celístia i un dels organitzadors de la jornada de fotografia de paisatge. Foto: Maria Rosa Vila.

Va ser una gran estrena, un èxit rotund. La primera jornada sobre fotografia de paisatge que van organitzar el Manel Soria i el Jordi Busqué, els xicots de Celístia, a l’Institut d’Estudis Catalans, va complir amb les expectatives i va reunir una multitud de públic, la majoria fotògrafs professionals i aficionats. Allí hi havia, entre d’altres, l’Oriol Alamany, el Dani Codina, Jaume Balanyà, Oriol Clavera, Consol Bancells, David Monfil, Martin Gallego, Araceli Merino, Nati Martínez, Siqui Sánchez, Jordi Beltri... I així fins a 275 persones, algunes vingudes des de llocs llunyans com les illes i altres zones de l’estat espanyol.

A la jornada hi van assistir molts amics fotògrafs. Foto: Maria Rosa Vila.

Sota el títol "Fotografia de paisatge, de la visió inicial a la fotoimpresa", les ponències de cadascun dels nou convidats (veieu el programa en aquest link) es van centrar en la fotografia de paisatge des de diverses perspectives i punts de vista. Especialment important va ser el debat que es va plantejar sobre quin posicionament ètic ha de prevaldre a l’hora de processar els arxius Raw (podeu llegir una completíssima crònica del que va donar de sí la jornada al blog del Martin Gallego).

Com molts sabeu, els organitzadors de la jornada van tenir el detall de convidar-m’hi perquè hi aportés la meva perspectiva d’editora gràfica. Amb el títol “L’emoció, el factor clau”, en la meva ponència vaig intentar demostrar les respostes emocionals que provoquen algunes imatges com a factor determinant a l’hora de valorar una foto de paisatge. Pels que no vau poder anar-hi i hi esteu interessats, us en faig un resum:

Segons el meu criteri, totes les imatges i reportatges que publiquem al Descobrir han de tenir un factor clau o característica comuna: han d’emocionar. I quines són les fotos que provoquen aquesta resposta? Doncs aquelles que apel·len a la nostra memòria, que evoquen o associem a records intensos.

Deia Galen Rowell, aquell reconegut fotògraf a qui tant li agradava filosofar, que sense records no podríem veure el món de manera associativa. El veuríem amb una mirada buida, incapaços d’identificar-hi res. Per tant, la memòria visual sempre associa allò que veiem amb algun record.

Com que la fotografia té aquesta capacitat de captar i mostrar el món visualment, també és capaç d’evocar-nos records i sensacions gravades a la nostra memòria a través dels nostres sentits. Per exemple, si algú ens mostra la fotografia d’una persona estimada a qui fa molt temps que no veiem, immediatament ens emocionarem d’alguna manera. Doncs bé, amb determinades fotos de paisatge succeeix el mateix.

La imatge d'aquest prat sota la pluja és capaç d'evocar-nos l'aroma a terra humida. Foto: Isidoro Ruiz.

O aquesta, el so del tro que anuncia la tempesta. Foto: Albert Lleal.

O aquesta altra és capaç de transmetre'ns el fred d'un dia d'hivern. Foto: David Monfil.

Com ja vaig explicar en una anterior entrada, les millors fotos de paisatge i natura són les que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat que el que veiem, un món simplificat e idealitzat. Aquelles en què el fotògraf ha estat capaç de capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen es reuneixen en un tot buscant conscientment els extrems d’una situació:

La mirada més hipnòtica d'un mussol. Foto: Iñaki Relanzon.

L'angle més imponent d'una muntanya. Foto: Jordi Bas.

La llum més encisadora. Foto: Jordi Bas.

En definitiva, allò que converteix una imatge ordinària en una fotografia magnífica!

Al Manel Sòria i el Jordi Busqué els vull agrair la seva confiança i amabilitat per haver-me convidat a la jornada, que espero que sigui la primera de moltes més.

25 d’abr. 2010

La Upifc justifica la retallada de tarifes arran les crítiques

La retallada de tarifes de la Upifc ha aixecat una bona polseguera. Arran els comentaris que molts fotògrafs van deixar en aquest bloc, la Comissió Executiva del sindicat va decidir el 21 d'abril enviar un comunicat a tots els seus afiliats defensant la seva postura.

En resum, el sindicat ve a dir que el nou tarifari del 2010, en el qual s'han reduït les tarifes de la premsa diària i no diària en un 34%, és va aprovar després de constatar la dificultat per aplicar el tarifari de 2009 (amb uns preus molt més alts) en un context de "devastadora crisi econòmica" (en paraules de la Upifc).

Segons sembla, el sindicat va consensuar les tarifes mínimes de premsa (les altres no les van consensuar amb ningú) amb la Asociación Española de Informadores Gráficos de Prensa y Televisión (l’ANIGP-TV), ja que el passat mes de gener ambdues organitzacions van acordar establir un tarifari conjunt. En el seu comunicat, la Upifc afirma rotundament que en la negociació amb l'ANIGP-TV es va imposar la realitat “que no és per tirar coets”.

Segons la Upifc, el tarifari del 2010 “és més creïble i defensable (que l'anterior) i, per primera vegada, d’àmbit estatal: ara podem aplicar-lo més fàcilment als nostres clients de fora de Catalunya sense que els sembli una rareza catalana, que passa sovint”, asseguren. “Això no treu que el procediment d’elaboració i d’aprovació del tarifari sigui millorable, que ho és”, afirmen. Per això, la Upifc diu que accepta totes les crítiques que els hagin pogut fer. Totes, menys una: “No compartim en absolut l’opinió dels qui volen un tarifari sindical de mínims fora de la realitat, per tal de rebaixar-lo tot seguit per a major satisfacció i riota del patró de torn. Ben al contrari: la funció d’un tarifari de mínims és marcar la frontera que no s’ha de traspassar cap avall (cap amunt tot el que es pugui, és clar), i front l’abús manifest cadascú/na hem de ser capaços de dir NO; a voltes a costa de perdre una feina mal pagada, si cal. És millor dir “tot i que les meves tarifes particulars estan per sobre, puc deixar-t’ho al preu mínim del sindicat”, o si es vol “el sindicat no em deixa baixar d’aquest preu”, que no pas abocar-se al tràgala i tràgala i tràgala que té per sistema la patronal”.

La Upifc ha intentat adaptar-se a la nova conjuntura i entendre la realitat empresarial de la premsa, que ha passat en poc temps de viure anys daurats a haver de conviure amb una situació extremadament delicada. Han arribat les vaques magres i molts mitjans de paper estan tancant o a punt de fer-ho. D'altres han de prendre decisions dràstiques i radicals que comporten més precarietat.

Ens agradi o no, la reducció de tarifes pot ser una solució, però la situació actual i la que ens espera és tan complicada que tots hauríem de treballar en la mateixa direcció. Una bona manera de fer-ho seria creant un espai de reflexió amb editors, experts, Administració i sindicats, tal i com recomanen els autors del dossier especial 'La precarietat en el periodisme' publicat al darrer número de la revista Capçalera, i que us recomano vivament que llegiu. Com diuen els autors, la situació “tan sols es pot afrontar mitjançant un debat seriós en què participin totes les parts implicades”. Perquè les coses ja no són com abans ni res tornarà a ser-ho.

Podeu llegir el comunicat íntegre de la Upifc aquí.

8 de març 2010

L'exemple de Caja Azul obre un camí de noves oportunitats

L'estrena de Caja Azul no podia haver anat millor.

La iniciativa nascuda al Facebook i liderada per l'Alfons Rodríguez d'organitzar una trobada de fotògrafs, teòrics i aficionats per a reflexionar i debatre al voltant de la fotografia, va concentrar dissabte passat un bon nombre d'assistents a l'IDEP de Gran Via. A l'espera de que el Fran Simó i el seu equip de Barcelona Photobloggers pengin el vídeo i el podcast amb les ponències i debat per a tots aquells que no vau poder assistir-hi, és bo dedicar-hi un temps a la reflexió.


Alfons Rodríguez presenta la primera edició de Caja Azul. Foto: Marcelo Aurelio

El fotògraf i professor Rafa Badia, durant la seva ponència. Foto: Marcelo Aurelio

Per mi, la conclusió més important, al marge del que es va parlar i debatre, és que els blocs i les xarxes socials estan possibilitant la creació i el creixement d'una comunitat de gent amb interessos similars i ganes de fer moltes coses, que es posen d'acord en un objectiu comú i el tiren endavant. Això, que fins ara era molt complicat de realitzar, ara és possible. I crec que obre un munt d'oportunitats.

Paco Elvira va ser el segon ponent en intervenir. Foto: Marcelo Aurelio

Aquí em teniu a mi, durant el meu torn. Foto: Marcelo Aurelio

En una professió de naturalesa individual, on sovint el fotògraf ha hagut de buscar-se la vida tot sol, la possibilitat d'unir sinèrgies amb altres col·legues de manera tan transversal pot obrir una via de noves oportunitats. Crec que utilitzant eines tan poderoses com els blocs i Facebook podem aconseguir anar més enllà que el compartir experiències i coneixements. La creació de projectes col·lectius o l'organització dels mateixos fotògrafs de cara a aconseguir allò que es proposin poden ser fórmules que dinamitzin i ajudin a tirar endavant la professió.

La darrera ponència la va realitzar el Manel Úbeda, professor i director d'IDEP. Foto: Marcelo Aurelio

Com diu l'Alfons Rodríguez, "la fotografia no està en crisi, els diaris si". Crec que és el moment de creure'ns-ho i demostrar-ho. Si aquesta energia es canalitza, es poden aconseguir grans coses. Caja Azul, igual que les jornades de fotografia de La Garriga, en són la constatació.

Mil gràcies a Marcelo Aurelio, de Barcelona Photobloggers, per cedir-me les fotos.

PD: Després de publicar aquest post, el Fran Simó ja ha publicat els vídeos de les ponències a la pàgina de Caja Azul. Les trobareu aquí.

25 d’oct. 2009

Trafic munta a Barcelona uns tallers de fotografia amb alguns dels millors fotògrafs de Magnum

La tercera edició de Trafic, organitzada pel Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ja escalfa motors.
Trafic és un festival de fotografia documental que posa en contacte el públic amb la realitat filtrada per la mirada de fotògrafs reconeguts i emergents, i narrada en clau d'opinió i compromís. En aquesta ocasió, i sota el lema Mirar/Narrar, el certamen pretén mostrar-nos, a través de la fotografia, una mirada carregada d'empatia com a enllaç de comunicació entre éssers distants.

Durant 5 dies, del 4 al 8 de novembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) seran els escenaris que acolliran un bon grapat de projeccions de fotografies (com les de Leopoldo Pomés i Christian Maury), debats (com els de Colita i el col·lectiu Ruido), la presentació de la nova revista de fotografia documental 'Piel de Foto', les projeccions d'autors emergents, i els tallers de fotografia documental i les conferències de Magnum. Aquests tallers són, sens dubte, un dels principals atractius del programa, ja que no tots els dies es té l'oportunitat d'aprendre i perfeccionar la tècnica fotogràfica de la mà de sis fotògrafs de l'agència Magnum com Antoine D'Agata, Chien-Chi Chang, Bruce Gilden, Carl De Keyzer, Mark Power i Chris Steele-Perkins.


Els tallers es realitzaran del 3 al 7 de novembre al CCCB i a l'IEFC, i estan dirigits a fotògrafs que ja tinguin una bona comprensió de les tècniques fotogràfiques. Cada taller estarà integrat per 12 participants, que treballaran de forma intensiva durant cinc dies, en què hi haurà revisions diàries de la feina, crítiques de grup i sessions d'edició. Amb la guia dels sis mestres de la fotografia, els assistents a cada taller gaudiran d'un ambient professional en què se'ls conduirà a treballar donant prioritat al desenvolupament del seu propi llenguatge creatiu. L'objectiu és potenciar la identitat fotogràfica de cada participant i les seves habilitats per poder competir en el mercat de treball.


Els tallers s'impartiran en anglès, però hi haurà traductors al castellà. Els participants hauran de documentar aspectes o històries de la ciutat de Barcelona i dels seus voltants i aplicar el seu estil fotogràfic personal durant tota la feina.
Durant la seva estada a Barcelona, i en el marc de la programació vespertina de Trafic, els 6 fotògrafs de Magnum mostraran el seu treball en una presentació audiovisual al CCCB. A més, els tallers culminaran amb una projecció dels treballs realitzats pels participants durant el curs i la publicació de llibres.

En definitiva, els tallers de Magnum a Barcelona són una experiència única i una oportunitat excepcional per a aquells fotògrafs que tinguin ganes de perfeccionar el seu treball i aprendre sota la direcció de professionals de renom.

Totes les activitats de Trafic són d'entrada gratuïta, exceptuant els tallers de Magnum. Sobre els tallers, podeu demanar més informació al Centre de Fotografia Documental de Barcelona, info@lafotobcn.org i a Magnum Workshop Barcelona.

30 de set. 2009

Algunes pistes sobre com viure de la fotografia i no morir en l'intent

Si ets fotògraf i estàs preocupat per la profunda crisi que travessa la professió, la precarització de la feina, la baixada de preus i dels encàrrecs, etc, etc, ara tens l’oportunitat de debatre amb alguns dels millors professionals de la fotografia sobre el futur de la professió. Una trentena d’experts, liderats pel fotògraf Tino Soriano, es reuniran el cap de setmana del 31 d’octubre i 1 de novembre a la Garriga (Barcelona) per parlar i debatre sobre com ha de ser el fotògraf del segle XXI, quines són les habilitats que ha d’adquirir i les estratègies que ha de desenvolupar de cara al futur. La reunió està organitzada per la Fundació Universitària Martí l’Humà i la Generalitat de Catalunya. El preu és de 50€ (+ 20€ dinar, optatiu). Com que les places són limitades, cal fer una inscripció prèvia enviant un correu a info@fumh.cat.

Els debats programats i els ponents són els següents:
Entre els assistents han confirmat la seva assistència experts com Joan Fontcuberta (Premi Nacional de Fotografia), Walter Astrada World Press Photo 2009, Enric Galve (President de SONIMAG i director dels laboratoris EGM), Carlos Pérez de Rozas (Universitat Pompeu Fabra), Andoni Canela (National Geographic), Manel Úbeda (director de IDEP), Maria Rosa Vila (editora gràfica de Descobrir Catalunya, Paco Elvira (fotògraf i professor de la UAB), Gabriel Brau (fotògraf i organitzador de Donosti Imagen), Jordi Rovira (director de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya), Jordi Ribó (fotògraf), Lluís Salom (director de la UPIFC - Sindicat de la Imatge), Xevi Jaime (AFT), Pere Pons (fototalleres.org), Carlos Martín (professor expert en blocs), Gema Darbo (fotògrafa), Maria Abras (fotògrafa i coordinadora del projecte), Isaac Freijo (fotògraf i coordinador del projecte), Frederic Garrido (A. F. Berga), Jaume Badia (AFOCER), Paco Membrives (Montphoto), Sergio Ruíz (revista Capçalera), Núria Gras (fotògrafa i coordinadora d’estudis), Cesc Casanova (Fotocine Casanova) i Albert Masó (National Geographic).

Tot això i més, per intentar il·luminar un futur ple d’incerteses. No us ho perdeu.