Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concurs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concurs. Mostrar tots els missatges

24 de jul. 2011

Com frenar l'epidèmia dels concursos de fotografia amb clàusulas abusives

Autor: Olivier Laurent / British Journal of Photography.

Una de les competències més deslleials que tenen els fotògrafs professionals d’aquest país són els concursos de fotografia amb clàusules abusives. Per què representen una competència deslleial? Doncs perquè moltes empreses, institucions públiques i privades o mitjans de comunicació han descobert que muntant un concurs de fotografia poden aconseguir un banc d’imatges baratíssim (el cost d’uns premis ridículs) amb el qual cobrir les seves necessitats de continguts, màrqueting o publicitat, amb la qual cosa ja no els cal encarregar a cap fotògraf professional cap treball fotogràfic. El fenomen, lluny de minvar, no para de créixer i multiplicar-se i té signes de convertir-se en una epidémia en tota regla, cosa que posa en perill la salut de la fotografia professional.

L’últim en encomanar-se del virus dels concursos abusius és ni més ni menys que el diari El País, un dels mitjans de referència que, sorprenentment, acaba de muntar un certamen fotogràfic pel seu suplement de viatges El Viajero. Una simple ullada a les seves bases ens alerta d’una clàusula absolutament inacceptable amb la qual el diari s’apodera dels drets de totes les imatges presentades a concurs per fer amb elles el que vulguin a cost cero. Us recordo que en els concursos de fotografia, qualsevol ús que no sigui la divulgació del concurs, hauria de ser pactat amb el fotògraf i remunerat.

Tal i com estan les coses, i mentre no trobem una vacuna per lliurar-nos del virus (la creació per part de l’administració d’un Registre Oficial de Concursos podria ser una bona solució), l’única sortida que tenim els professionals que ens dediquem a la fotografia és advertir a tots els fotògrafs i aficionats de les conseqüències negatives de participar en un concurs amb clàusules abusives, la principal i més greu, la pèrdua de tots els drets econòmics de les imatges presentades a concurs en benefici dels organitzadors. Com fer-ho? A la Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza (AEFONA) ho tenen clar i han muntat una comissió que estudia les bases dels concursos de fotografia de natura per a comunicar tan als fotògrafs com als organitzadors les possibles clàusules abusives o inadequades. Els concursos que compleixen amb unes normes dignes pels fotògrafs són acreditats mitjançant un logotip que l’associació ha creat que serveix de certificació de qualitat. Segons el Joan Manel Puig, el coordinador de la Comissió de Concursos, “d’aquesta manera ens sumem a les iniciatives ja existents que han anat sorgint a Internet, Facebook... etc, tractant de donar a aquesta causa un perfil més corporatiu i una posició més sòlida per defensar els nostres drets”. No seria possible que totes les agrupacions fotogràfiques, sindicats de fotògrafs i periodisme i escoles de fotografia copiessin la iniciativa o es coordinessin per a crear un distintiu amb el qual legitimar els concursos amb bases dignes? Tan difícil és?

Tal i com assegura el Joan Manel Puig, les xarxes socials i els blocs s’han convertit en eines molt poderoses per lluitar contra els concursos abusadors. Ho vam comprovar amb la Tercera Marató Fotogràfica de la FNAC de 2010. Gràcies a la denúncia que vam fer en uns quants blocs i a l’efecte eco que es va produir simultàniament tant a Facebook com a Twitter, el jurat del concurs format pels fotògrafs Iñaki Relanzon, Paco Elvira i Valentín Samá va dimitir en cadena i el concurs no va tenir la participació esperada. Per tant, a través dels blocs i les xarxes socials podem denunciar els abusos i, en conseqüència, exercir la pressió adequada per a que les entitats organitzadores reflexionin i corregeixin les bases dels concursos.

Això és el que ha fet el reconegut fotògraf Tino Soriano a través de Facebook: ha enviat una carta de queixa al diari El País exigint-los la rectificació de les bases del concurs de El Viajero. També des de Facebook s’ha programat una protesta a Twitter el proper dilluns 25 de juliol, de 8 a 14 hores. Tots els que hi tingueu un compte obert podeu escriure el següent twitt en el vostre perfil:

Las bases del concurso Memorias de un Verano de @ElViajero_Pais son totalmente abusivas. Se recomienda no participar #noconmisfotos

Podeu copiar-ho al vostre compte o bé retwittejar-ho cada hora. Serà una manera d’aconseguir que la nostra denúncia es converteixi en trending topic, o tema d’interès del moment, i d'exercir la pressió mediàtica necessària per a que els organitzadors del concurs ens escoltin i rectifiquin.

Vull recordar a tothom que, segons la Llei de la Propietat Intel.lectual, tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenim en exclusiva, pel sol fet de ser els autors de la nostra obra, una sèrie de drets de caràcter econòmic i moral sobre aquesta. El virus dels concursos de fotografia abusius intenta arrencar-nos-els. A les nostres mans està aturar aquesta epidèmia.

11 d’abr. 2011

Plantar cara als abusos funciona!

Satisfacció, si senyor. Això és el que sento després de plantar-me i dir que no.

Us explico. El 15 de febrer vaig rebre un email del departament de màrqueting del Banc HSBC on em demanaven si podia difondre a 'Enfocant' el seu concurs de fotografia "30 años de historia en España". Un cop d’ull a les bases va ser suficient per adonar-me que hi havia una clàusula que era absolutament abusiva. En concret, la que feia referència a la cessió "gratuïta" dels drets d'autor de les imatges seleccionades i premiades per a la “lliure utilització per part del banc en fullets, anuncis, llibres, pàgina web i altres suports aliens al concurs".

Ja hi som!, vaig pensar. Una altra vegada un concurs que intenta apropiar-se dels drets dels fotògrafs! Com ja he comentat en moltes ocasions, cada vegada més, institucions, organismes públics i empreses convoquen concursos de fotografia per fer-se amb un recull d'imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat. Mitjançant uns premis, adquireixen tots els drets de les imatges guanyadores per poder fer amb elles qualsevol cosa, fins i tot vendre-les a tercers. Per tant, aquests concursos perjudiquen seriosament a la professió perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs als fotògrafs professionals.

Doncs, bé, vaig decidir contestar l’email del banc en els següents termes. Tot i que és bastant llarg, us en passo tot el text per si el voleu copiar i utilitzar en casos similars:
“Lo siento muchísimo, pero me temo que no voy a poder difundir vuestro concurso fotográfico, ya que una de las bases del mismo es absolutamente abusiva y perniciosa para la fotografía profesional. En concreto, en lo relativo a la cesión "gratuita" de los derechos de autor de las imágenes (premiadas y seleccionadas) para la "libre utilización por parte del banco en folletos, anuncios, libros, página web y otros soportes ajenos al Concurso". A mi entender, se trata de una apropiación indebida de los derechos económicos y de reproducción de las imágenes, que son propiedad legítima de sus autores.

Lo lógico sería que cualquier otro uso que no sea la divulgación del concurso debiera ser pactado y negociado con el fotógrafo, y sujeto a remuneración. Por lo tanto, en el caso de que el banco quisiera utilizar con fines comerciales alguno de los trabajos presentados a concurso, la entidad debería comprometerse a contactar previamente y personalmente con el autor de las fotografías para negociar el uso y contraprestación por las mismas. De lo contrario, lo que el banco pretende con este concurso es hacerse con una colección de imágenes libres de derechos a un coste irrisorio con las que cubrir sus necesidades de márketing y publicidad. Mediante unos premios, adquiere todos los derechos de las imágenes ganadoras y seleccionadas para poder hacer con ellas cualquier cosa, incluso venderlas a terceros.

Para vuestra información, según la Ley de la Propiedad Intelectual, todos los fotógrafos, sean profesionales o no, tienen en exclusiva, por el solo hecho de ser los autores de su obra, una serie de derechos de carácter económico y moral sobre ésta. Los derechos morales definen el respeto de su autoría sobre la obra y por lo tanto el deber de hacer constar siempre su nombre y el derecho a que no se modifique sin su consentimiento. Los derechos morales son irrenunciables e inalienables y deben ser siempre respetados.

En cuanto a los derechos económicos, el fotógrafo tiene derecho exclusivo de disponer sobre la reproducción, distribución y comunicación pública de sus obras. Por lo tanto, éstas no se pueden publicar ni reproducir en medios de difusión masiva sin que se pida autorización al autor y éste perciba los derechos económicos que establezca. La reproducción nunca es sobre un único medio concreto sino que la ley permite multitud de usos simultáneos sin que haya una competencia o interferencia entre ellos. En cuanto a los derechos económicos, la ley establece que sean proporcionales al uso que se haga de la obra.

Como vuestro concurso no respeta estos derechos económicos, sintiéndolo mucho, no voy a contribuir a publicitarlos. Lo contrario supone un abuso y la ruina para la fotografía profesional.

Atentamente”

Després d’un intercanvi d’emails, sorprenentment la setmana passada el banc em va comunicar el següent:
“Tenías toda la razón, Maria Rosa. Por las normas del banco que son a nivel internacional hubo un malentendido a la hora de redactar las bases. Las intenciones del concurso no eran en ningún caso conseguir un banco de imágenes, pero la manera de explicarlo no sonó muy bien. Fue en gran parte gracias a tu email por lo que se decidió volver a redactarlas.
Muchas gracias por tu apoyo”

Així doncs, ara si, les bases del concurs ja són correctes, així que us animo a que hi participeu. Aquí trobareu tota la informació. Podeu presentar-hi imatges preses a tot l'Estat al llarg dels darrers 30 anys que representin d'alguna manera esdeveniments, canvis socials, culturals, econòmics, etc., viscuts al llarg de les tres dècades. Hi ha tres premis de 5.000, 4.000 i 3.000€ i el termini s'ha ampliat fins el 2 de maig.



Però, sobre tot, el més important de tot és que us encoratjo a que planteu cara als concursos que no respecten els drets d’autor. Enviar un email als organitzadors d’un concurs o renunciar a ser-ne jurat tal i com van fer l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira i el Valentín Samà amb el concurs de la FNAC són gestos que poden fer que les coses canviïn. Aquí en teniu un exemple.

Plantar cara als abusos funciona!

24 d’oct. 2010

Reaccions i reflexions després que els fotògrafs aconseguissin canviar les bases del concurs de la FNAC


Des que vaig publicar a Enfocant els articles sobre els abusos dels concursos de fotografia, l’efecte dominó que s’ha generat ha estat enorme. Les renúncies dels fotògrafs Iñaki Relanzon, Paco Elvira i Valentín Sama, i el ressò immediatament posterior a blocs, webs i xarxes socials van provocar que la FNAC canviés les bases de la tercera marató fotogràfica que organitzaven. Però més enllà d'aquest fet, la repercussió d'aquella campanya espontània i sense orquestrar en defensa dels drets d'autor dels fotògrafs ha provocat moltes més reaccions. Aquests són alguns exemples:

Quines reflexions i conclusions podem extreure de tot plegat?
  • Primer de tot, crec que s’està produint una conscienciació dels fotògrafs de que cal tenir una actitud proactiva en la defensa dels seus drets d’autor.
  • Els abusos contra aquests drets es poden denunciar de manera individual i col·lectiva.
  • Accions individuals com les renúncies de fotògrafs de reconeguda trajectòria com l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira, el Valentin Sama o l’Andoni Canela s’han demostrat eficaces i poden aconseguir la conscienciació dels organitzadors i dels participants, fent que les coses canviïn.
  • Les denúncies col·lectives també poden ser una bona eina per defensar els drets d’autor. Crec que l’escrit de denúncia que la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va presentar contra les bases del concurs de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona podria haver estat del tot eficaç si s’hagués fet públic adequadament en el moment de presentar-lo. Si no ho ha estat és perquè segurament la denúncia no ha tingut el ressò mediàtic que ha tingut el cas FNAC, que va obligar-los a canviar les bases de la tercera marató.
  • Així doncs, la clau per a que les coses canviïn rau, segons la meva opinió, en la capacitat de difondre i fer públic un abús, i en la repercussió mediàtica que puguem aconseguir-hi. Gràcies als blocs i les xarxes socials, els fotògrafs poden aconseguir un efecte multiplicador de les accions de denúncia i queixa i, en conseqüència, exercir la pressió adequada per a que les entitats organitzadores de concursos recapacitin i canviïn les bases.
  • Les accions de renúncia, denúncia i queixa també serveixen per a sensibilitzar, conscienciar i donar a conèixer els seus drets a tots aquells que vulguin participar en un concurs. Tots els autors fotogràfics han de saber que existeixen uns drets morals que són irrenunciables i inalienables (de manera que l'autor no pot ser privat d'ells), i uns drets d'explotació o patrimonials que poden ser cedits per l'autor a terceres persones per un termini determinat de temps i amb determinades condicions. Si les bases d’un concurs no respecten això, els organitzadors estan robant aquests drets d’explotació als autors.
  • I una conclusió final: si sense cap estratègia ni planificació prèvies vam aconseguir que la FNAC canviés les bases del seu concurs, no em puc ni imaginar el que es podria aconseguir si tots junts treballéssim coordinadament perquè els drets d’autor es respectessin.

6 d’oct. 2010

Paco Elvira s’uneix a Iñaki Relanzon i rebutja formar part del jurat del concurs de fotografia de la FNAC


El fotògraf Paco Elvira acaba de dir no a la FNAC. Seguint l’exemple de l’Iñaki Relanzon, Paco Elvira ha declinat la invitació de la coneguda empresa per a formar part del jurat de la marató de fotografía que la FNAC ha organitzat a Barcelona el proper 12 d’octubre, a causa “de les condicions abusives per als fotògrafs participants”. Elvira ho ha comunicat avui per email a l’organització del concurs amb la següent explicació: “M'he llegit atentament les bases i coincideixo amb Relanzón. A part que crec que és il·legal, els drets d’autor de les obres sempre pertanyen a l'autor. Com a fotògraf i persona molt involucrada en la defensa de la Fotografia, formar part d'un jurat amb aquestes bases va contra els meus principis i danyaria greument el meu prestigi”.

La FNAC, de moment, encara no ha contestat a cap dels dos fotògrafs.

Gestos com el del Paco Elvira i l’Iñaki Relanzon són una bona manera d’enfrontar-se a aquests abusos, concienciar els fotògrafs (professionals i aficionats) i intentar canviar les coses. Una altra bona manera és fent-ne difusió. Espero que entre tots ho fem córrer.

A l’Iñaki i el Paco, la meva admiració per la vostra iniciativa. Enhorabona!

5 d’oct. 2010

El fotògraf Iñaki Relanzon renuncia a ser jurat del concurs de fotografia de la FNAC perquè vulnera els drets dels autors


Després de publicar el post sobre els abusos que alguns concursos de fotografia cometen amb les seves bases vulnerant els drets dels autors, he rebut unes quantes trucades de fotògrafs explicant-me casos concrets. Un d’ells, l’Iñaki Relanzon, un dels millors especialistes en fauna i natura d'aquest país que ara es troba a Madagascar, em va enviar ahir el següent missatge via Facebook:
“Precisament aquests dies (malgrat estar de viatge a Madagascar) he rebut una invitació de la FNAC per participar com a jurat en el seu concurs MARATON FOTOGRAFICA FNAC EN BARCELONA (a celebrar el proper 12 d’octubre de 2010). També hi han convidat en Valentín Sama i en Paco Elvira. Avui els he enviat un email de declinació perquè he comprovat que les bases vulneren tots els drets de la Propietat Intel·lectual dels autors. Pots fer-ne difusió?
Gràcies,
Iñaki”.
Un cop d’ull a les bases del concurs, en especial a la clàusula sobre la propietat de les imatges, confirma el que diu l’Iñaki:
“Los derechos de autor de las obras premiadas pertenecerán a G.A. FNAC España, S.A. La compañía se reserva el derecho a editar, traducir o reproducir total o parcialmente el contenido de las fotografías, así como se reserva el derecho de su distribución por todo el mundo. Dicha cesión en exclusiva atribuye a la organización de la maratón de explotar las fotografías con exclusión de cualquier otra persona, incluyendo al propio autor sin que por ello pueda reclamar ningún tipo de remuneración. La organización se compromete a ejercer los derechos de explotación conforme a su buen uso y con estricto respeto en todo caso a los derechos morales del autor”.
En aquest cas, la FNAC desposeeix als guanyadors del concurs de tots els drets sobre la seva obra a canvi d’uns premis en espècies (ordinadors, càmeres fotogràfiques, objectius, cafeteres...). És a dir, s’apodera de les fotos per a poder utilitzar-les com i quan vulgui sense haver de remunerar mai més al fotògraf, fins i tot per a comercialitzar-les amb terceres parts. A canvi, com si fessin una gran concessió, diuen que respectaran els drets morals dels autors (és a dir, esmentaran el nom del fotògraf), quan aquest és un dret que la Llei de la Propietat Intel·lectual considera irrenunciable.

Celebro que l’Iñaki Relanzon hagi decidit plantar-se, declinar la invitació de la FNAC i fer-ho públic. Gestos individuals com aquest ajuden a la professió, encoratgen a altres fotògrafs a fer el mateix i eviten que ens convertim en còmplices dels abusos.

Tot i així, estic convençuda que la manera veritablement efectiva d'enfrontar-se a aquestes situacions seria des de la unió del col lectiu de fotògrafs professionals, a través del Sindicat de la Imatge (Upifc), el Sindicat de Periodistes o el Col.legi de Periodistes, presentant una queixa formal exigint els canvis de les bases. També demanant a l'administració una regulació que limités els drets dels concursos de fotografia. Només així evitaríem la seva proliferació i la competència deslleial que suposen per a la fotografia professional.

3 d’oct. 2010

Drets d'autor, l'aspecte més important dels concursos de fotografia


A vegades, hi ha coses que costen d’entendre. Com és possible que l'ajuntament de Barcelona convoqui un concurs de fotografia amb unes bases absolutament abusives, i una empresa de begudes alcohòliques, en canvi, ho faci de manera modèlica?

M’explicaré. Aquesta setmana, la marca de whisky Johnnie Walker acaba d’obrir el termini per participar en el concurs de fotografia Fotoactitud que té com a objectiu promoure el progrés personal. El certamen compta amb el suport i aval del fotògraf Chema Madoz, La Fábrica i la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCOMadrid, i premiarà a quatre concursants (professionals o no) a ser els fotògrafs oficials d’ARCO 2011, amb una feina remunerada.

Doncs bé, amb una ullada a les seves bases he pogut certificar que es tracta d’un concurs de fotografia exemplar pel seu respecte als drets dels fotògrafs. Per què és respectuós? Doncs perquè, d’entrada, la participació és gratuïta (cosa que el diferència d’altres certàmens que s’han convertit en un negoci a costa dels drets d’inscripció que han d’abonar els participants), i perquè no intenta apropiar-se de manera abusiva dels drets de reproducció de les imatges, tal i com podeu comprovar llegint el següent paràgraf extret de les bases del concurs:
"Los autores de las fotografías finalistas y ganadoras ceden los derechos de reproducción de sus imágenes a DIAGEO ESPAÑA. S.A (la multinacional propietat de la marca Johnnie Walker) y Notodo.com hasta el 30 de junio de 2011. Asimismo, todas las imágenes presentadas a concurso podrán mostrarse en las páginas web de Notodo.com y www.keepwalkingproject.com de forma indefinida, con el único objetivo de la divulgación de la convocatoria.
Con este mismo fin, sólo divulgativo e informativo sobre el certamen, todas las imágenes presentadas a concurso podrán ser publicadas en otros medios informativos y medios de comunicación, para lo cual sus autores pondrán a disposición de la convocatoria, en caso de que la organización así lo solicite, la misma serie o fotografía presentada en la mejor resolución disponible.
En el caso de que DIAGEO ESPAÑA. S.A quiera utilizar con fines comerciales alguno de los trabajos presentados a concurso, la entidad se compromete a contactar previamente y personalmente con el autor de las fotografías para negociar el uso y contraprestación por las mismas.
Los autores ganadores del certámen deberán ceder a las colecciones de DIAGEO ESPAÑA. S.A y Notodo.com, y a petición de los organizadores, copias en papel de sus fotografías ganadoras, producidas por cuenta de la organización a partir del negativo o archivo digital en alta...”.
En resum, de tot l’anterior queda clar que en aquest concurs:
  • La cessió dels drets de reproducció de les imatges no té caràcter d’exclusivitat (és a dir, el fotògraf podrà utilitzar les imatges que hagi presentat a concurs i fer-ne altres usos).
  • La cessió de drets té data de termini (el 30 de juny de 2011).
  • Qualsevol altre ús que no sigui la divulgació del concurs haurà de ser pactat i negociat amb el fotògraf, i subjecte a remuneració.


Ben diferents, en canvi, són les bases del concurs de la Fotomercè, en què l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar, en els punts 7 i 8, que:
“7. Drets d'autor. Els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, així com els de remuneració per còpia privada, col·leccions escollides o obres completes, i de participació relatius a les fotografies guardonades passen a ser de titularitat de l’Institut de Cultura. Els autors cedeixen aquests drets amb caràcter d’exclusiu, fins a domini públic i per qualsevol país del món, renunciant l’autor a rebre cap altra remuneració per la utilització de l’obra. Així mateix queden cedits pels autors de les obres seleccionades, els drets d’explotació que es deriven del contingut de la base 8. Els drets morals dels autors queden preservats.
8. Exposició. L’ Institut de Cultura utilitzarà les fotografies premiades i una selecció de les fotografies presentades al concurs, per organitzar una exposició durant la Mercè 2011 i confeccionar el catàleg corresponent i d'altres obres o formats que se'n derivin. També podrà utilitzar aquestes fotografies per il·lustrar els programes de la Mercè i altres publicacions de caràcter institucional de l’Institut de Cultura de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació de les fotografies implica en tot cas l’acceptació d’aquestes bases i, en conseqüència, la cessió dels drets d’explotació que s’acaben d’esmentar”.
Segons aquestes bases, doncs:
  • Els fotògrafs guanyadors perden tots els drets sobre la seva obra. Per tant, no poden utilitzar les seves fotos ni publicar-les a cap altre lloc.
  • L’Institut de Cultura passa a ser-ne el propietari exclusiu fins que les fotos siguin de domini públic (quan els drets d’autor han expirat, és a dir, 70 anys després de la mort de l’autor!).
  • L’autor no cobrarà mai res per l’ús que l’ajuntament pugui fer de la seva obra.
Malauradament, bases com les del Fotomercè no són un fet excepcional, sinó més aviat tot el contrari. Cada cop més, institucions i organismes públics convoquen concursos de fotografia per fer-se amb una col·lecció d'imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat. És el que s'estila: mitjançant uns premis, adquirir tots els drets de les imatges guanyadores per a poder fer amb elles qualsevol cosa, fins i tot vendre-les a tercers.

En el cas del Fotomercè, és probable que els fotògrafs que hi han participat, la majoria amateurs, no siguin conscients del caràcter abusiu d’aquestes bases. És més, és gairebé segur que a molts els faria molta il.lusió que l’ajuntament utilitzés una de les seves fotos per un anunci. El problema és que aquest tipus de concursos perjudica seriosament als fotògrafs professionals perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs.

Segons l’advocat Josep Cruanyes, gran expert en drets d’autor, “tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet d’haver fet la seva obra, una sèrie de drets de caràcter econòmic i moral sobre aquesta. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i per tant el deure de fer-hi constar sempre el seu nom, i el dret que no es modifiqui l’obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i inalienables. Per tant han de ser sempre respectats i no té valor la renúncia”.

Pel que fa als drets econòmics, segons Cruanyes, “l’autor té dret exclusiu de disposar sobre la reproducció, distribució i comunicació pública de les seves obres. Per tant, no es poden publicar ni reproduir en mitjans de difusió massiva sense que se’n demani autorització a l’autor i percebi els drets econòmics que estableixi. La reproducció mai és sobre un únic mitjà concret sinó que permet multitud d’usos simultanis sense que hi hagi una competència o interferència entre ells. Pel que fa als drets econòmics, la llei estableix que siguin proporcionals a l’ús que es faci de l’obra”.

Per tant, compte amb les bases dels concursos! Participar en un certàmen de fotografia i guanyar-lo està molt bé i pot ser una bona manera de donar-se a conèixer com a fotògraf, fer currículum i adquirir renom i prestigi. Però cal saber triar bé a quin ens presentem per a evitar la ruïna de la professió i que ens prenguin el pèl.

14 de maig 2010

Concursos de fotografia: sempre guanya el millor?


Quan un fotògraf s'inicia en la professió, una bona manera de promocionar-se i adquirir notorietat és participant en algun dels centenars de concursos de fotografia que existeixen. Si guanya, sempre és un punt de crèdit i prestigi a destacar en la seva trajectòria com a fotògraf i una bona plataforma per donar-se a conèixer.

Però no tots els concursos fotogràfics són iguals. N’hi ha que són seriosos perquè bàsicament tenen com a objectiu donar a conèixer una causa, reivindicar uns ideals, difondre un patrimoni (natural, paisatgístic, faunístic...) o denunciar una situació mitjançant la difusió de l’obra dels fotògrafs guanyadors. Ho fan a través de les accions que generen al voltant dels premiats (exposicions, llibres, calendaris...) i del ressó que fan del propi concurs. En canvi, n’hi ha d’altres, especialment els que organitzen institucions dedicades al turisme, que en les condicions del concurs imposen clàusules per quedar-se amb els drets exclussius de les images amb l’única pretensió de fer-se amb un fons gratuït de fotos per fer amb elles el que vulguin.

En aquest article només parlaré dels primers, que són els que normalment solen convocar un jurat d'experts i professionals per triar els millors treballs fotogràfics. Dels altres, ja en parlaré en un altre moment.

En un concurs seriós, com es decideix quins són els millors treballs fotogràfics? Com es tria la millor foto? Com es posa el jurat d’acord? Us puc parlar de la meva experiència perquè ja he participat unes quantes vegades com a jurat en uns quants concursos i premis, i la metodologia sempre és la mateixa.

El jurat dels premis Lux 2010. A sota a l'esquerra estem l'Andoni Canela, el Pedro Soto i jo.

Hi ha dues fases en el procés de selecció de les imatges:

  • En la primera, cada membre del jurat per separat tria aquelles fotos o treballs fotogràfics que li semblen millors. Si els premis que atorga el concurs es divideixen en categories, cada jurat triarà les imatges que cregui millors de cada categoria. Normalment, l'organització indica una puntuació mínima (per exemple, 1 punt) i màxima (per exemple, 5 punts) per a cada foto triada, i un nombre concret de fotos a escollir. La resta de fotos queda descartada (no se'ls atorga cap punt).
  • En la segona fase, es posen en comú les fotos que ha seleccionat cada membre del jurat i entre tots fan una selecció definitiva.

Com es fa aquesta selecció final? En alguns casos, els membres del jurat intenten arribar a un acord negociant i ajustant els seus criteris particulars. Si els membres del jurat procedeixen de camps molt diversos, la cosa pot ser complicada perquè els criteris també poden ser divergents. Una vegada, en un concurs de fotografia de natura, jo vaig voler triar una foto d'un fraret que a mi em va semblar especialment bona per l'enquadrament, la llum, el color i l'acció, però els membres del jurat que eren naturalistes (n'hi havia uns quants) de seguida van rebatre'm amb l'argument de què la foto no era excepcional perquè de fotos de frarets se n'han fet moltes i, per tant, és un animal molt comú en la fotografia naturalista.

El Juanma Orta, el Tino Soriano i jo, seleccionant fotos en el XXIIè Concurs de Fotografia Naturalista de Girona.

En altres casos, però, guanyen les fotos que han rebut més punts.

Un exemple. Imaginem que:

  • A ha donat 5 punts a la foto 1
  • B ha donat 5 punts a la foto 2
  • i C ha donat 5 punts a la foto 3

El criteri de cap dels tres jurats ha coincidit. A banda, però:

  • A ha donat 4 punts a la foto 4
  • B no li ha donat cap punt
  • i C li ha donat 3 punts a la foto 4

En aquest supòsit, les fotos 1, 2 i 3, que són les millors segons el criteri de A, B o C, no guanyaran sinó que ho farà la foto 4 perquè és la que ha acumulat més punts, 7 en total, per damunt dels 5 que havien rebut les altres. Per tant, aquesta fórmula no garanteix que guanyi la foto més ben valorada per cada membre del jurat, sinó que premia la que ha acumulat més punts. És això just o injust?

Conclusió: no us desmoralitzeu mai si us presenteu a un concurs fotogràfic i no el guanyeu. No sempre guanyen els millors.

13 de febr. 2010

El premi de fotografia documental que tots els fotògrafs desitjarien ja és aquí


Hi ha premis i Premis amb majúscules. I aquest és dels segons, d'aquells en els que val la pena participar-hi, sigui com sigui.

La revista OjodePez i el festival de fotografia PHotoEspaña s'han aliat, per tercer any consecutiu, per dur a terme un premi que, segons l'organització, serà objecte de desig de tots els fotògrafs documentals del món mundial. La revista i el festival volen anar més enllà en la seva defensa de la millor fotografia documental i per això organitzen conjuntament el Premi PHE OjodePez de Valores Humanos 2010. Al concurs poden participar-hi fotògrafs de qualsevol nacionalitat o edat que hagin realitzat un reportatge de fotografia documental en què destaquin valors humans com la solidaritat, l'ètica, l'esforç o la justícia.

Els fotògrafs que vulguin participar-hi han de presentar entre 15 i 20 imatges abans de l'1 de maig. Les fotografies no poden haver estat publicades en conjunt prèviament, ni formar part d'un llibre, ni haver estat premiades col.lectivament amb anterioritat.

L'organització del premi vol que la participació sigui assequible a tothom i per això no cal ingressar-hi cap tarifa d'inscripció ni gastar-se ni cinc cèntims en còpies ni enviaments. Per enviar-hi les fotos, s'ha habilitat una FTP per a que tots els participants hi pengin els seus reportatges fàcilment des del seu ordinador.

Un jurat internacional de prestigi seleccionarà el millor treball, que rebrà un premi de 6.000 euros, així com un conjunt de 9 finalistes. Tant el reportatge guanyador com els finalistes seran publicats al número especial que OjodePez dedica des de fa dos anys al premi i que surt al setembre. Hi ha la possibilitat que també s'organitzi una exposició itinerant amb els 10 reportatges, que la passada edició va acollir la Fnac i va recórrer diferents ciutats d'Espanya i Portugal al llarg d'un any.


En l'edició anterior es van presentar més de 620 reportatges procedents de 50 països, i el que va resultar guanyador va ser Odd Days / Dies estranys, de la fotògrafa italiana Simona Ghizzoni, un corprenedor reportatge sobre el llarg i difícil camí cap a la recuperació d'algunes dones afectades per la bulímia i l'anorèxia.

El jurat de l'edició 2009 va estar compost per Anne Tellgren, conservadora del Moderna Museet d'Estocolm; Joanna Milter, editora de fotografia de The New York Times Magazine; Rod Siemmons, director de The Museum of Contemporary Photography, del Columbia College de Chicago; Sérgio Mah, comissari general de PHotoEspaña, i Arianna Rinaldo i Frank Kalero en representació de OjodePez.

La inscripció la podeu realitzar a la web de OjodePez. Allà hi trobareu tota la informació necessària per donar-vos d'alta i fer el vostre enviament correctament. Un cop completat el formulari online i realitzat l'enviament de les imatges, rebreu la confirmació electrònica amb un número de registre, i ja només us quedarà esperar que el jurat es decideixi. Així de senzill.

Per últim, una cosa molt important: la participació en aquest premi comporta la cessió dels drets de les fotos només dels guanyadors i no de la resta de participants, com passa en altres concursos. Els fotògrafs guanyadors cediran els drets exclusivament per a la publicació i difusió de les imatges premiades i finalistes, així com per a l'ús promocional del mateix premi en futures edicions, a més de la reproducció gratuïta de les seves imatges en mitjans de comunicació massiva amb l'únic objectiu de difondre els resultats del premi.

El guanyador i els finalistes es donaran a conèixer al juny a la gala d'entrega de premis de PHotoEspaña, així com al número de setembre de la revista i al web www.ojodepez.org.

Sort a tots els valents i valentes!

7 de set. 2009

Tots els concursos fotogràfics en un sol clic

Si estàs pensant en participar en algun concurs de fotografia però no saps quin, aquí tens una web molt pràctica que et pot ajudar a decidir: concursosdefotografia.com. La web recull un llistat molt complert de la majoria de concursos fotogràfics que es celebren a l’estat espanyol, classificats per dates. També s'hi poden fer recerques per paraules clau, per exemple indicant-hi la temàtica que ens interessa (natura, fauna, fotoperiodisme...).

El llistat més exhaustiu és el dels concursos espanyols, però també n’hi pots trobar els internacionals més importants. De cadascún, s’hi poden consultar les bases i els premis.

Espero que et sigui d’ajuda. Bona sort!

2 de set. 2009

Les millors fotos de natura, a concurs!

Si ets amant de la fotografia i la natura, ara tens l’oportunitat de demostrar el teu talent i creativitat participant en el Concurs de Fotografia Naturalista de l’Associació de Naturalistes de Girona, que després de 22 edicions s’ha consolidat com un dels més veterans i prestigiosos del país.

El concurs acaba d’iniciar el periode d’inscripció i recepció de fotos i està obert a fotògrafs aficionats i professionals. Consta de quatre categories: General; Aigua, Natura i Costa Brava; Foto Denúncia, i Socis Naturalistes, i té com a objectiu difondre fotogràficament els valors del món natural.

Com a novetat, enguany el concurs només accepta imatges en format digital. Les inscripcions es poden fer fins el 31 d’octubre de 2009 a través del portal de l’associació, on també es poden consultar les bases, els premis (el principal, de 1.000€) i veure les fotografies guanyadores d’edicions anteriors.

Les fotografies premiades s’exposaran a finals d'any al Centre Cultural La Mercè de Girona.

17 de des. 2008

Les fotos més pictòriques de Magnum


L’agència fotogràfica Magnum, a banda de la seva interessant web, disposa d’un blog per debatre sobre fotografia i fotoperiodisme, mostrar les històries que s’amaguen darrera les imatges i explorar les motivacions de cada projecte de l’agència. La gràcia del blog és que són els propis fotògrafs de Magnum els que el gestionen i escriuen els posts. El novembre passat, un d’ells, l'Alec Soth, va posar en marxa un senzill concurs des del blog: els internautes havien de trobar una imatge de l’arxiu de Magnum que recordés una pintura famosa i votar la millor comparació. Una excel·lent excusa per endinsar-se dins l’extens catàleg de l’agència. El resultat són 72 propostes ben curioses. Finalment, la comparació guanyadora ha estat la de la foto de Paolo Pellegrin, 'Château d'IF' (la primera de dalt), amb el quadre de Turner 'Tempesta de neu' (la segona imatge). Ja direu què us sembla.