Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàusules abusives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàusules abusives. Mostrar tots els missatges

4 de març 2012

Plantar cara als contractes editorials abusius


Els grups editorials Hearts Magazines (Elle, Fotogramas, Ana Rosa, 10 minutos...) i RBA (El mueble, Lecturas, National Geographic, El Jueves...) han demanat als fotògrafs que hi col·laboren que signin un contracte mitjançant el qual cedeixen a les dues editores tots els drets econòmics de les seves imatges sense cap contrapartida econòmica. En el cas de Hearst, a més, l'obligació de signar el contracte va acompanyada d'una baixada de tarifes considerable.

Tant Hearst com RBA pretenen apoderar-se d'aquesta manera de les imatges dels fotògrafs col·laboradors per a poder reutilitzar-les tantes vegades com vulguin en totes les seves publicacions sense haver de tornar a pagar per elles i adquirint-ne l’exclussivitat dels drets, la qual cosa significa que les empreses podran vendre les imatges a terceres parts sense cap compensació econòmica pel fotògraf. Aquesta situació, lluny de ser excepcional, s’està generalitzant a casa nostra, com ja vam veure en el cas de G+J (editors de revistes com Cosmopolitan, Marie Claire, Mia i Muy Interesante, entre d'altres), que també van demanar als seus fotògrafs col·laboradors que signessin un contracte de renúncia dels seus drets d’autor.

Per si algú encara no és prou conscient de la gravetat d'aquests contractes editorials, recordem que tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet de ser autors de les seves fotos, una sèrie de drets de caràcter moral i econòmic. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i, per tant, el deure de qualsevol editorial a fer-hi constar sempre el seu nom i que no es modifiqui l'obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i intransferibles, i han de ser sempre respectats.

Pel que fa als drets econòmics, el fotògraf pot cedir-los, vendre'ls o adjudicar-los a altres parts, però sempre per escrit sense que això signifiqui que perd els drets morals. És a dir, cap editorial pot publicar ni reproduir en mitjans de difusió massiva imatges sense demanar-ne autorització expressa a l’autor i sense que aquest percebi els drets econòmics que estableixi.

Per tant, amb contractes com els presentats per Hearst, RBA i G+J als seus col·laboradors, no només s’abusa econòmicament del fotògraf (ja que no existeix una remuneració proporcional als usos cedits), sinó que aquest perd tots els drets i el control sobre on i com s’utilitzen les seves imatges.

Davant aquesta realitat, només hi ha una solució possible: plantar cara a les editorials de manera col·lectiva i no signar mai aquests contractes abusius i esclavistes. Signant aquests contractes editorials, se signa la sentència de mort de la professió. És important tenir present que les editorials necessiten els seus col·laboradors tant com aquests a les editorials, de manera que només actuant de forma col·lectiva els fotògrafs podran generar la suficient força per aconseguir contractes dignes. Això pot fer-se per mitjans no formals, donant a conèixer els abusos a través dels blocs i les xarxes socials, dues eines molt poderoses que tenim a l'abast.

Al Descobrir fa temps vam passar per un procés similar. La direcció de l’empresa va enviar una proposta de contracte als fotògrafs col·laboradors de la revista i aquests van decidir fer un front comú per pactar-ne les condicions. Finalment, l’acord va ser possible i beneficiós per ambdues parts, i avui en dia el Descobrir pot vanagloriar-se de ser una de les publicacions de més qualitat de tot el quiosc i de tenir una relació excel·lent amb els seus col·laboradors. A tots ens convé que així sigui. Fotògrafs i editores es necessiten mútuament perquè no tot es troba al Flickr ni es pot comprar a agències de microstock. La bona fotografia professional és avui tan o més necessària que mai. Només amb bona voluntat i diàleg és possible aconseguir acords profitosos per tots. Aquest és el camí.

Als fotògrafs que els preocupa que l’editor assigni el treball al següent col·laborador de la llista, els diria que és molt important no cedir a les pressions perquè si el sou del fotògraf es redueix encara més, tot el sector es veurà perjudicat, devaluant-se la fotografia i afectant finalment a la qualitat dels mitjans i les imatges.

Si les condicions d’un contracte no us semblen justes o hi teniu dubtes, el millor és buscar assessorament i unir-se a altres fotògrafs per a cercar-ne el suport, fomentar-ne la concienciació i exigir contractes més justos. Al grup Stop Cláusulas Abusivas a los Fotógrafos n'hi trobareu més de 5.000 ben conscienciats.

A les nostres mans està aturar els abusos. I si algú no ho té clar, potser hauria de plantejar-se canviar de professió.

24 de jul. 2011

Com frenar l'epidèmia dels concursos de fotografia amb clàusulas abusives

Autor: Olivier Laurent / British Journal of Photography.

Una de les competències més deslleials que tenen els fotògrafs professionals d’aquest país són els concursos de fotografia amb clàusules abusives. Per què representen una competència deslleial? Doncs perquè moltes empreses, institucions públiques i privades o mitjans de comunicació han descobert que muntant un concurs de fotografia poden aconseguir un banc d’imatges baratíssim (el cost d’uns premis ridículs) amb el qual cobrir les seves necessitats de continguts, màrqueting o publicitat, amb la qual cosa ja no els cal encarregar a cap fotògraf professional cap treball fotogràfic. El fenomen, lluny de minvar, no para de créixer i multiplicar-se i té signes de convertir-se en una epidémia en tota regla, cosa que posa en perill la salut de la fotografia professional.

L’últim en encomanar-se del virus dels concursos abusius és ni més ni menys que el diari El País, un dels mitjans de referència que, sorprenentment, acaba de muntar un certamen fotogràfic pel seu suplement de viatges El Viajero. Una simple ullada a les seves bases ens alerta d’una clàusula absolutament inacceptable amb la qual el diari s’apodera dels drets de totes les imatges presentades a concurs per fer amb elles el que vulguin a cost cero. Us recordo que en els concursos de fotografia, qualsevol ús que no sigui la divulgació del concurs, hauria de ser pactat amb el fotògraf i remunerat.

Tal i com estan les coses, i mentre no trobem una vacuna per lliurar-nos del virus (la creació per part de l’administració d’un Registre Oficial de Concursos podria ser una bona solució), l’única sortida que tenim els professionals que ens dediquem a la fotografia és advertir a tots els fotògrafs i aficionats de les conseqüències negatives de participar en un concurs amb clàusules abusives, la principal i més greu, la pèrdua de tots els drets econòmics de les imatges presentades a concurs en benefici dels organitzadors. Com fer-ho? A la Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza (AEFONA) ho tenen clar i han muntat una comissió que estudia les bases dels concursos de fotografia de natura per a comunicar tan als fotògrafs com als organitzadors les possibles clàusules abusives o inadequades. Els concursos que compleixen amb unes normes dignes pels fotògrafs són acreditats mitjançant un logotip que l’associació ha creat que serveix de certificació de qualitat. Segons el Joan Manel Puig, el coordinador de la Comissió de Concursos, “d’aquesta manera ens sumem a les iniciatives ja existents que han anat sorgint a Internet, Facebook... etc, tractant de donar a aquesta causa un perfil més corporatiu i una posició més sòlida per defensar els nostres drets”. No seria possible que totes les agrupacions fotogràfiques, sindicats de fotògrafs i periodisme i escoles de fotografia copiessin la iniciativa o es coordinessin per a crear un distintiu amb el qual legitimar els concursos amb bases dignes? Tan difícil és?

Tal i com assegura el Joan Manel Puig, les xarxes socials i els blocs s’han convertit en eines molt poderoses per lluitar contra els concursos abusadors. Ho vam comprovar amb la Tercera Marató Fotogràfica de la FNAC de 2010. Gràcies a la denúncia que vam fer en uns quants blocs i a l’efecte eco que es va produir simultàniament tant a Facebook com a Twitter, el jurat del concurs format pels fotògrafs Iñaki Relanzon, Paco Elvira i Valentín Samá va dimitir en cadena i el concurs no va tenir la participació esperada. Per tant, a través dels blocs i les xarxes socials podem denunciar els abusos i, en conseqüència, exercir la pressió adequada per a que les entitats organitzadores reflexionin i corregeixin les bases dels concursos.

Això és el que ha fet el reconegut fotògraf Tino Soriano a través de Facebook: ha enviat una carta de queixa al diari El País exigint-los la rectificació de les bases del concurs de El Viajero. També des de Facebook s’ha programat una protesta a Twitter el proper dilluns 25 de juliol, de 8 a 14 hores. Tots els que hi tingueu un compte obert podeu escriure el següent twitt en el vostre perfil:

Las bases del concurso Memorias de un Verano de @ElViajero_Pais son totalmente abusivas. Se recomienda no participar #noconmisfotos

Podeu copiar-ho al vostre compte o bé retwittejar-ho cada hora. Serà una manera d’aconseguir que la nostra denúncia es converteixi en trending topic, o tema d’interès del moment, i d'exercir la pressió mediàtica necessària per a que els organitzadors del concurs ens escoltin i rectifiquin.

Vull recordar a tothom que, segons la Llei de la Propietat Intel.lectual, tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenim en exclusiva, pel sol fet de ser els autors de la nostra obra, una sèrie de drets de caràcter econòmic i moral sobre aquesta. El virus dels concursos de fotografia abusius intenta arrencar-nos-els. A les nostres mans està aturar aquesta epidèmia.

11 d’abr. 2011

Plantar cara als abusos funciona!

Satisfacció, si senyor. Això és el que sento després de plantar-me i dir que no.

Us explico. El 15 de febrer vaig rebre un email del departament de màrqueting del Banc HSBC on em demanaven si podia difondre a 'Enfocant' el seu concurs de fotografia "30 años de historia en España". Un cop d’ull a les bases va ser suficient per adonar-me que hi havia una clàusula que era absolutament abusiva. En concret, la que feia referència a la cessió "gratuïta" dels drets d'autor de les imatges seleccionades i premiades per a la “lliure utilització per part del banc en fullets, anuncis, llibres, pàgina web i altres suports aliens al concurs".

Ja hi som!, vaig pensar. Una altra vegada un concurs que intenta apropiar-se dels drets dels fotògrafs! Com ja he comentat en moltes ocasions, cada vegada més, institucions, organismes públics i empreses convoquen concursos de fotografia per fer-se amb un recull d'imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat. Mitjançant uns premis, adquireixen tots els drets de les imatges guanyadores per poder fer amb elles qualsevol cosa, fins i tot vendre-les a tercers. Per tant, aquests concursos perjudiquen seriosament a la professió perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs als fotògrafs professionals.

Doncs, bé, vaig decidir contestar l’email del banc en els següents termes. Tot i que és bastant llarg, us en passo tot el text per si el voleu copiar i utilitzar en casos similars:
“Lo siento muchísimo, pero me temo que no voy a poder difundir vuestro concurso fotográfico, ya que una de las bases del mismo es absolutamente abusiva y perniciosa para la fotografía profesional. En concreto, en lo relativo a la cesión "gratuita" de los derechos de autor de las imágenes (premiadas y seleccionadas) para la "libre utilización por parte del banco en folletos, anuncios, libros, página web y otros soportes ajenos al Concurso". A mi entender, se trata de una apropiación indebida de los derechos económicos y de reproducción de las imágenes, que son propiedad legítima de sus autores.

Lo lógico sería que cualquier otro uso que no sea la divulgación del concurso debiera ser pactado y negociado con el fotógrafo, y sujeto a remuneración. Por lo tanto, en el caso de que el banco quisiera utilizar con fines comerciales alguno de los trabajos presentados a concurso, la entidad debería comprometerse a contactar previamente y personalmente con el autor de las fotografías para negociar el uso y contraprestación por las mismas. De lo contrario, lo que el banco pretende con este concurso es hacerse con una colección de imágenes libres de derechos a un coste irrisorio con las que cubrir sus necesidades de márketing y publicidad. Mediante unos premios, adquiere todos los derechos de las imágenes ganadoras y seleccionadas para poder hacer con ellas cualquier cosa, incluso venderlas a terceros.

Para vuestra información, según la Ley de la Propiedad Intelectual, todos los fotógrafos, sean profesionales o no, tienen en exclusiva, por el solo hecho de ser los autores de su obra, una serie de derechos de carácter económico y moral sobre ésta. Los derechos morales definen el respeto de su autoría sobre la obra y por lo tanto el deber de hacer constar siempre su nombre y el derecho a que no se modifique sin su consentimiento. Los derechos morales son irrenunciables e inalienables y deben ser siempre respetados.

En cuanto a los derechos económicos, el fotógrafo tiene derecho exclusivo de disponer sobre la reproducción, distribución y comunicación pública de sus obras. Por lo tanto, éstas no se pueden publicar ni reproducir en medios de difusión masiva sin que se pida autorización al autor y éste perciba los derechos económicos que establezca. La reproducción nunca es sobre un único medio concreto sino que la ley permite multitud de usos simultáneos sin que haya una competencia o interferencia entre ellos. En cuanto a los derechos económicos, la ley establece que sean proporcionales al uso que se haga de la obra.

Como vuestro concurso no respeta estos derechos económicos, sintiéndolo mucho, no voy a contribuir a publicitarlos. Lo contrario supone un abuso y la ruina para la fotografía profesional.

Atentamente”

Després d’un intercanvi d’emails, sorprenentment la setmana passada el banc em va comunicar el següent:
“Tenías toda la razón, Maria Rosa. Por las normas del banco que son a nivel internacional hubo un malentendido a la hora de redactar las bases. Las intenciones del concurso no eran en ningún caso conseguir un banco de imágenes, pero la manera de explicarlo no sonó muy bien. Fue en gran parte gracias a tu email por lo que se decidió volver a redactarlas.
Muchas gracias por tu apoyo”

Així doncs, ara si, les bases del concurs ja són correctes, així que us animo a que hi participeu. Aquí trobareu tota la informació. Podeu presentar-hi imatges preses a tot l'Estat al llarg dels darrers 30 anys que representin d'alguna manera esdeveniments, canvis socials, culturals, econòmics, etc., viscuts al llarg de les tres dècades. Hi ha tres premis de 5.000, 4.000 i 3.000€ i el termini s'ha ampliat fins el 2 de maig.



Però, sobre tot, el més important de tot és que us encoratjo a que planteu cara als concursos que no respecten els drets d’autor. Enviar un email als organitzadors d’un concurs o renunciar a ser-ne jurat tal i com van fer l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira i el Valentín Samà amb el concurs de la FNAC són gestos que poden fer que les coses canviïn. Aquí en teniu un exemple.

Plantar cara als abusos funciona!

29 de març 2011

Xerrada sobre els abusos als drets dels fotògrafs


El pròxim dissabte 2 d’abril, donaré una xerrada sobre un dels temes que més m'amoïnen i a l'hora disgusten: els abusos als drets d’autor que pateixen els fotògrafs. Serà a Eivissa, a la primera edició del Ibiza Foto Cracks, unes jornades que duraran tot el cap de setmana, organitzades per l’Ibiza Foto Club. A la meva ponència plantejaré alguns exemples viscuts de vulneració de drets i demostraré que hi ha maneres de lluitar contra els abusos exigint el respecte als drets d’autor i un tracte just per les nostres fotografies.

A banda, hi haurà un munt de tallers i conferències impartits per fotògrafs tan reconeguts com el Tino Soriano, l’Oriol Alamany, el Manu San Félix i el Nilo Merino.

Les places per assistir-hi ja estan esgotades, però a través de Facebook, Twitter i el bloc us n’aniré informant.

28 de febr. 2011

Un diari demana a una fotògrafa que els regali el seu reportatge

Si, ja sé que potser estic massa pesada amb el tema dels abusos, però és que hi ha coses que clamen al cel i crec que és convenient i necessari parlar-ne per prendre consciència de fins a quin punt alguns mitjans de comunicació ignoren i menyspreen l’ètica periodística i el codi deontològic.

En aquest cas que us vull explicar, seguint el meu consell, la persona perjudicada ha intentat fer una denúncia al Col·legi de Periodistes i el Sindicat de la Upifc, però com que no ha funcionat, m’he decidit a publicar-ho a Enfocant, a veure si com a mínim el cas serveix per analitzar i reflexionar sobre la qüestió.

M’explico: arran el post que vaig escriure fa uns dies titulat Fotos gratis? No gràcies! sobre com alguns mitjans de comunicació i editorials pretenen publicar imatges sense pagar ni un duro, vaig rebre un email de la Maria Flores, una fotògrafa que està començant, en què em deia: “Sembla que m'hagis llegit el pensament, aquest cap de setmana et volia enviar un email per explicar-te un cas que m'havia passat i veure si com a editora gràfica em podies dir el que pensaves...”.

I m’explica el següent: a finals de novembre, la Maria va enviar un email al director d’un suplement dominical d’un diari de Barcelona oferint-li un reportatge fotogràfic sobre teràpies assistides amb animals. Al cap d’una setmana, el director del setmanari li va contestar que les fotos estaven molt bé, però que no tenien pressupost per pagar col·laboracions que no havien sol·licitat. “Si, per alguna raó, t'interessa igualment continuar parlant, m'ho dius i llavors veurem si hi ha possibilitat d'adaptar-ho en un reportatge. Però hi insisteixo: sense contrapartida econòmica”, li va proposar.

Una de les imatges del reportatge sobre teràpies assistides amb animals realitzat per la Maria Flores.

La Maria va dubtar: “Ja que no podien pagar els reportatges que no havien encarregat, vaig estar dubtant del que havia de fer -m’explica la Maria en el seu email-. [...] Fent la consulta a la Sílvia Omedes (la presidenta de Photographic Social Vision), em diu que publiqui, ja que la cosa no està fàcil... Els hi escric un email dient-los que si, i la resposta que rebo és: has trigat massa i ja l'hem fet nosaltres, hem demanat fotos a una fundació que és dedica a això i t'adjuntem el pdf perquè el vegis... ho sento, has tardat molt en respondre...”.

Després de comprovar que el que explicava la Maria coincidia amb totes les còpies dels emails que em va facilitar, estudio el cas i arribo a la conclusió que s'han produït dues irregularitats:
  • La primera, que un diari de pagament proposa la possibilitat de publicar unes fotos a una fotògrafa sense pagar-li res a canvi.
  • La segona, que el diari publica el reportatge que la Maria els havia ofert dies enrere, però amb unes fotos cedides gratuïtament per una fundació, abans que la fotògrafa es decidís a acceptar o no les condicions del diari, trepitjant-li el tema i rebentant-li qualsevol possibilitat de publicar-lo en un altre mitjà.

Com ambdues qüestions em van semblar molt greus, li vaig recomanar a la Maria que es posés en contacte amb el Col·legi de Periodistes. Encara que no aconseguís cap reparació ni benefici directe, la seva denúncia serviria per advertir a la professió d’unes pràctiques absolutament reprobables des del punt de vista de l’ètica periodística. La Maria em va fer cas, però el col·legi va derivar el tema al Sindicat de la Imatge de la Upifc, el qual li va respondre que no hi havia res a fer amb el tema, ja que ella havia acceptat “regalar la feina”.

És cert que la fotògrafa finalment va decidir que era millor publicar i no cobrar res abans que no publicar, però crec que la Upifc ha obviat un fet molt més greu i important: que el diari hagi proposat a una fotògrafa publicar una feina sense cap remuneració ni contrapartida econòmica. Al cap i a la fi, la decisió de la Maria era comprensible en el context difícil del fotògraf que s’està iniciant en la professió i vol començar a publicar sigui com sigui per a guanyar experiència i reputació. En canvi, és inexplicable que un diari de referència no respecti la norma que tota feina periodística té un cost i un valor econòmic.

Em pregunto si aquesta és una nova política del diari davant els col·laboradors o si ha estat una decisió aïllada d'una persona en concret. També, si aquestes invitacions a publicar de manera gratuïta són un fenomen emergent que s’està produint en més mitjans de comunicació. El que si està clar és que amb aquesta actitud, tots els mitjans que publiquin fotos gratis estan condemnant a la fotografia de premsa (la baula més feble de tota l’estructura periodística) a la precarietat i la pobresa.

En fi, el proper post prometo parlar d'un altre tema.

24 d’oct. 2010

Reaccions i reflexions després que els fotògrafs aconseguissin canviar les bases del concurs de la FNAC


Des que vaig publicar a Enfocant els articles sobre els abusos dels concursos de fotografia, l’efecte dominó que s’ha generat ha estat enorme. Les renúncies dels fotògrafs Iñaki Relanzon, Paco Elvira i Valentín Sama, i el ressò immediatament posterior a blocs, webs i xarxes socials van provocar que la FNAC canviés les bases de la tercera marató fotogràfica que organitzaven. Però més enllà d'aquest fet, la repercussió d'aquella campanya espontània i sense orquestrar en defensa dels drets d'autor dels fotògrafs ha provocat moltes més reaccions. Aquests són alguns exemples:

Quines reflexions i conclusions podem extreure de tot plegat?
  • Primer de tot, crec que s’està produint una conscienciació dels fotògrafs de que cal tenir una actitud proactiva en la defensa dels seus drets d’autor.
  • Els abusos contra aquests drets es poden denunciar de manera individual i col·lectiva.
  • Accions individuals com les renúncies de fotògrafs de reconeguda trajectòria com l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira, el Valentin Sama o l’Andoni Canela s’han demostrat eficaces i poden aconseguir la conscienciació dels organitzadors i dels participants, fent que les coses canviïn.
  • Les denúncies col·lectives també poden ser una bona eina per defensar els drets d’autor. Crec que l’escrit de denúncia que la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va presentar contra les bases del concurs de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona podria haver estat del tot eficaç si s’hagués fet públic adequadament en el moment de presentar-lo. Si no ho ha estat és perquè segurament la denúncia no ha tingut el ressò mediàtic que ha tingut el cas FNAC, que va obligar-los a canviar les bases de la tercera marató.
  • Així doncs, la clau per a que les coses canviïn rau, segons la meva opinió, en la capacitat de difondre i fer públic un abús, i en la repercussió mediàtica que puguem aconseguir-hi. Gràcies als blocs i les xarxes socials, els fotògrafs poden aconseguir un efecte multiplicador de les accions de denúncia i queixa i, en conseqüència, exercir la pressió adequada per a que les entitats organitzadores de concursos recapacitin i canviïn les bases.
  • Les accions de renúncia, denúncia i queixa també serveixen per a sensibilitzar, conscienciar i donar a conèixer els seus drets a tots aquells que vulguin participar en un concurs. Tots els autors fotogràfics han de saber que existeixen uns drets morals que són irrenunciables i inalienables (de manera que l'autor no pot ser privat d'ells), i uns drets d'explotació o patrimonials que poden ser cedits per l'autor a terceres persones per un termini determinat de temps i amb determinades condicions. Si les bases d’un concurs no respecten això, els organitzadors estan robant aquests drets d’explotació als autors.
  • I una conclusió final: si sense cap estratègia ni planificació prèvies vam aconseguir que la FNAC canviés les bases del seu concurs, no em puc ni imaginar el que es podria aconseguir si tots junts treballéssim coordinadament perquè els drets d’autor es respectessin.