Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astrefotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astrefotografia. Mostrar tots els missatges

10 de juny 2012

'Universo', la nueva página en Facebook de APOD (Astronomy Picture of the Day), o cómo unir trabajo y afición

Un terceto de sagitario. Foto: Martin Pugh

El mundo de los hobbys es uno de los más curiosos y variopintos. Hay gente para todo: personas que en su tiempo de ocio encuentran el placer restaurando autobuses antiguos, adiestrando perros para rescatar personas sepultadas bajo unos escombros o fotografiando lagartijas, por poner tres ejemplos que conozco de cerca. Aunque yo no tengo mucho tiempo libre, confieso que también tengo una pasión oculta: averiguar qué ocurre en el cielo, tratando de responder a la pregunta ¿qué hay allá afuera en el espacio?

Mi afición viene de lejos. Ya de pequeña pasé muchas tardes llenando cuadernos con notas y dibujos de planetas, galaxias, constelaciones, estrellas, cometas y todo aquello que encontraba en la enciclopedia Espasa que el padre de mi vecina tenía en su despacho. En mi infantil ingenuidad soñaba que era astrofísica y que escribía un libro sobre el universo. Durante mi adolescencia, disfrutaba enormemente intentando descifrar el cielo cada vez que salía de excursión con un grupo de montaña, hasta que años más tarde encontré el éxtasis contemplando los cielos nocturnos en la Sierra de Guara, en el pre-Pirineo aragonés, y en la isla de La Palma, dos de los lugares más impresionantes que conozco. Si no habéis estado nunca, no sabéis lo que os perdéis.

La vida quiso que en lugar de dedicarme a las ciencias eligiera el camino de las letras, con lo que la idea de ser astrofísica se esfumó y me convertí en fotógrafa y periodista. Sin embargo, la afición por todo lo relacionado con el universo sigue latente, atenta siempre a todo eclipse o fenómeno astronómico que se produzca.

Hace poco más de cinco años, quiso la fortuna que empezara a trabajar como directora de fotografía en la revista Descobrir Catalunya, una de las publicaciones de geografía y viajes más serias y de mayor calidad que se editan en el país. En mi empeño por publicar las mejores fotos y reportajes fotográficos de los mejores fotógrafos, propuse a la dirección de la revista crear una sección de astronomía que fuera lo más divulgativa y atractiva posible. Conocía a grandes fotógrafos especializados en astrofotografía y mi objetivo era dar a conocer una obra poco conocida y con escasa difusión en los medios de comunicación. Mi director aceptó y allí surgió la oportunidad de unir profesión y afición:

Lluvia de estrellas. Foto: Fred Fruenjes.


Eclipse de luna. Foto: Juan Carlos Casado.

Menorca bajo las estrellas. Reportaje fotográfico de Manel Soria.

Circunpolar. Foto: Juan Carlos Casado.
Manchas solares. Foto: Eduardo García.
La luz zodiacal. Foto: Manel Soria.

Todo este rodeo viene a cuento para explicaros que hace unas semanas, el astrofísico norteamericano Robert Nemiroff, fundador y editor de APOD (Astronomy Picture of the Day, la prestigiosa web de la NASA que diariamente ofrece una imagen astronómica comentada por científicos astrónomos), me propuso que creara en Facebook la página de APOD en español bajo mi criterio de editora gráfica, cosa que como podéis imaginar me llenó de entusiasmo y en la que he estado trabajando en los últimos días con la ayuda de Robert y su equipo (de ahí que este post hoy lo escriba en castellano). La nueva página se llama Universo y hoy es su estreno oficial, tal y como viene anunciado en la web de APOD.

En Universo cada día encontraréis la foto del día (el apod, como se conoce popularmente) y una cuidada selección de imágenes escogidas por mí procedentes de Asterisk*, un foro creado también por Nemiroff, en donde los aficionados a la astronomía debaten y cuelgan sus fotos. El objetivo es que Universo contribuya a la difusión y divulgación de los misterios del cosmos a través de las mejores imágenes comentadas por científicos astrónomos, igual que he hecho y seguiré haciendo en el Descobrir. Por cierto, que en el próximo número de la revista, el de julio, vamos a publicar unas Mirades muy astronómicas de Manel Soria que no dudo que os van a encantar.

Espero que la nueva página de APOD en Facebook os despierte la misma afición, curiosidad y ánsias de saber que a mí. Y si os gusta hacer fotos del cielo, probad de enviarlas a Asterisk* Quién sabe si algún día alguna se convierte en un apod!

9 d’oct. 2011

Fotografiar paisatges astronòmics, un repte a l'abast de tothom

Foto: Manel Soria.

El cel nocturn està ple de sorpreses, meravelles i oportunitats úniques per fotografiar. Si a les imatges, a més, hi incloem algun element del paisatge (un arbre, un llac, un riu o un castell com el de la foto de dalt) que reflecteixi les subtils tonalitats del cel i la llum que proporcionen els astres (la celístia), les fotos guanyaran en atractiu i interès.

No és fàcil aconseguir bones fotografies astronòmiques, però, en part a causa de la contaminació lluminosa, en part per les dificultats tècniques que comporta l’ús de velocitats d’obturació lentes mentre els astres i la Terra es mouen. Per tal de conèixer-ne els secrets que ens permetin aconseguir imatges nocturnes espectaculars, el Manel Soria i el Jordi Busqué, dos dels fotògrafs amb més talent i experiència en astrofotografia, impartiran el cap de setmana del 22 al 23 d’octubre el seu Taller de Paisatge Astronòmic a Vacarisses (Barcelona), adreçat a tots els que ens agrada i emociona mirar el cel.

Foto: Jordi Busqué.

Com, on i quan podem fotografiar la Via Làctia? Què és una muntura equatorial, perquè serveix, quan és necessària i com s'usa? Com evitar que les estrelles surtin mogudes? Com fotografiar traces d'estrelles? Com pot ser que si la càmera gira, la Terra no es mogui? Què és un asteroide? Com s'han de processar aquestes fotos? Quan es veu la galàxia d'Andròmeda? Com és que les estrelles són de colors? Totes aquestes preguntes i moltes més les respondran àmpliament el Manel Soria i el Jordi Busqué en el seu taller.

Organitzat en col·laboració amb Objectiu Natura (l’Associació de Fotògrafs de Natura de Catalunya), tindrà una part teòrica (que es realitzarà dissabte matí i tarda, i diumenge al matí) i una part pràctica (la nit de dissabte a diumenge). El preu és de 220 euros. Hi ha un descompte del 20% per a totes aquelles persones que es matriculin abans del 17 d'octubre i pels socis d’Objectiu Natura que es matriculin en qualsevol data.

Foto: Manel Soria.

Per tal d’incentivar-ne la participació, l’organització ha convocat el Primer Concurs de Fotografia de Paisatge Astronòmic per a menors de 25 anys. Els concursants han d'enviar fins a tres imatges de paisatges astronòmics que transmetin l'emoció i atmosfera de les nits estrellades o que capturin objectes celestes d'interès, i destaquin per la seva originalitat, qualitat tècnica i compositiva. El guanyador del concurs podrà participar gratuïtament en el Taller de Paisatge Astronòmic, mentre els dos finalistes n'obtindran un 50% de descompte.

Tots els que vulgueu participar tant al taller com al concurs haureu d'enviar un email a paisaje.astronomico@gmail.com

Foto: Jordi Busqué.

Recordeu que, a més de fotògraf, el Manel Soria és doctor en ciència i les seves imatges han estat publicades en multitud de mitjans, incloent-hi la pàgina APOD de la NASA. Al Descobrir, sense anar més lluny, acaba de publicar-hi un reportatge sobre els cels de Menorca realment espectacular.

Pàgina d'obertura del reportatge del Manel Soria publicat al Descobrir d'octubre de 2011.

Per la seva banda, el Jordi Busqué és fotògraf professional i astrofísic, i els seus reportatges es publiquen regularment en algunes de les revistes més prestigioses del món, com l'edició nord-americana del National Geographic Magazine.

Ens veiem a Vacarisses!

9 de jul. 2010

Un eclipsi total de Sol versus el mundial de fútbol?

El proper diumenge 11 de juliol es produirà un d’aquells espectacles que generen una expectació màxima. No, no m’estic referint a la final del mundial de futbol, sinó a un eclipsi total de Sol que serà visible des de l'illa de Pasqua, la Polinèsia Francesa, el sud de Xile i l’Argentina.

Segons escriu en el seu bloc el meu amic Víctor Puig des de Xile, l'interès que ha despertat aquest fenomen és tan gran que fa temps que les reserves hoteleres a l'illa de Pasqua s’han esgotat, presa per centenars de fotògrafs, astrònoms i caçadors d'eclipsis de tot el món. Cal tenir en compte que els eclipsis totals de Sol no són fenòmens freqüents perquè només és possible veure’ls des d’un mateix lloc de la Terra cada tres o quatre segles. Tot i així, cada any n’hi ha un parell (més o menys) que es poden observar des d’algun punt del planeta, ja que només són visibles des de la franja sobre la qual es projecta l'ombra de la Lluna quan s'interposa entre el Sol i la Terra. Així que si algú vol veure uns quants eclipsis al llarg de la seva vida, no té més remei que viatjar i viatjar, de vegades, a llocs molt remots.

En color blau, els llocs on es veurà l'eclipsi total de Sol de l'11 de juliol de 2010. Més informació (en anglès) en aquesta pàgina de la Nasa.

Una de les persones que no se’l vol perdre és el fotògraf i astrònom Juan Carlos Casado, de qui ja vaig parlar en un post anterior, i que ja és a l'illa de Pasqua.

El fotògraf i astrònom Juan Carlos Casado.

Per si no us en recordeu, Casado és un dels trenta fotògrafs que formen part del prestigiós i selecte grup The World At Night, un projecte mundial que pretén fotografiar els més bells i històrics esdeveniments astronòmics. També és l’autor de la web 'Tierra y Estrellas' que conté desenes d'imatges espectaculars d'estels, aurores boreals, eclipsis, galàxies i tota mena de fenomens astronòmics d'arreu del món, fotografiats des d'una perspectica nova, ja que barreja la bellesa dels paratges naturals amb l'esplendor del cel nocturn i els seus fenomens. En el número d'agost de Descobrir Catalunya, podreu veure una foto seva espectacular de la pluja d'estels o llàgrimes de Sant Llorenç que va realitzar a Sant Llorenç de la Muga, a l'Alt Empordà.

Per a fotografiar l’eclipsi, Casado ha muntat l’expedició Shelios 2010 i ha creat una pàgina web on, a mode de quadern de viatge, des del 6 de juliol hi publica cada dia fotos amb comentaris i informació de les incidències del viatge ordenades cronològicament. Per a fer-ho, l’expedició s’ha desplaçat a l’illa de Pasqua carregada amb dos ordinadors portàtils, vàries càmeres digitals i de vídeo professionals i un telèfon mòbil connectat als ordinadors. Els dies assenyalats tenen previst penjar-hi cròniques on relataran anècdotes i entrevistes amb els membres de l'expedició, així com apunts històrics i geogràfics dels enclavaments visitats.

El més important, però, és que el dia de l'eclipsi, el diumenge 11 de juliol, Casado i el seu equip retransmetran el fenomen en directe per Internet. El primer moment de l'eclipsi tindrà lloc a les 20h40m36s (hora peninsular) i el màxim succeirà a les 22h10m51s. L’eclipsi total durarà 5m20s. Tot i així, l'observació no serà senzilla. Ara, a l'hemisferi austral és hivern i les prediccions meteorològiques per al moment en què es produirà el fenomen no són gaire tranquilitzadores. Hi ha un 50% de possibilitats que sobre l'illa de Pasqua hi hagi núvols que arruïnin l'espectacle.



Per si un cas, aquí us deixo la imatge de l'eclipsi total de Sol que el Juan Carlos Casado va fotografiar l'1 d'agost de 2008 al mar d'Om, a Novosibirsk, Rússia. La foto és una combinació digital de 67 imatges que mostra llargues extensions de la corona del Sol, protuberàncies, llum cendrosa i estrelles.

Aconseguirà l'eclipsi de Sol eclipsar el mundial?

2 d’abr. 2009

Un fotògraf estel·lar a l'Empordà

Fa uns dies, el meu company de redacció Òscar Marin (qui, per cert, és l'autor d'un bloc de cinema magnífic que crea addicció) va trobar una web de fotografia sorprenent i me'n va passar l'enllaç perquè hi donés una ullada. La pàgina s'anomena 'Tierra y Estrellas' i conté desenes d'imatges espectaculars d'estels, aurores boreals, eclipsis, galàxies i tota mena de fenòmens astronòmics d'arreu del món. L'autor és el fotògraf Juan Carlos Casado, un apassionat de l'astrefotografia, una especialitat que consisteix a prendre imatges dels cossos del cel de tal manera que la càmera aconsegueixi captar el pas del temps i la llum, allò que l'observació directa de l'ull humà no percebria mai.

Veí de Figueres (Alt Empordà), Casado és un dels trenta fotògrafs que formen part del prestigiós i selecte grup The World At Night, un projecte mundial que pretén fotografiar els més bells i històrics esdeveniments astronòmics. Respecte a aquesta qüestió, en un recent reportatge publicat pel diari La Vanguardia, Casado explica: “He vist i he fotografiat coses que no es repetiran fins molts anys després de que jo no sigui en aquest món, com el pas de Venus per davant del Sol l'any 2004. Només havia passat l'any 1882 i no serà visible a Europa fins el 2117. L'any 1997, vaig fotografiar el cometa Hale-Bopp, que no tornarà a acostar-se a la Terra fins l'any 4390. Això em fa pensar sobre la vida, la relativitat de l'existència, els cicles naturals... Quan fotografio estels a milions d'anys llum de distància, trec la conclusió que no som res”.

Les impressionants imatges de Juan Carlos Casado, una barreja de cel i paisatge, són el resultat d'una sabia combinació de ciència, tècnica, aventura, paciència i art. No és estrany, doncs, que la NASA hagi seleccionat trenta vegades les seves imatges per l'Astronomy Picture of the Day. O que una de les seves obres es trobi a la seu de la Unesco. A banda, Casado també ha publicat un bon grapat de llibres, i en revistes com National Geographic. Aquesta primavera veurà la llum el seu darrer llibre titulat 'Fotografiando el infinito', i la meva revista, Descobrir Catalunya, publicarà una foto seva en el proper número de juliol.

Si esteu interessats en conèixer de prop el món de l'astrefotografia, a finals de juny Juan Carlos Casado n'impartirà un curs teòric i pràctic a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de Barcelona. Una bona oportunitat d'introduir-vos en una especialitat estel·lar.