Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivian Maier. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivian Maier. Mostrar tots els missatges

1 de maig 2011

Vivian Maier ja té la seva pàgina web oficial


Només tenia un bloc, però ara la Vivian Maier, la nanny que ha captivat el món amb les seves fotografies i que va morir al 2009 sense mostrar mai a ningú cap de les seves imatges deixant-ne més de 30.000 per revelar, ja té la web que es mereix.

El seu descobridor, el John Maloof, ha creat una pàgina on s'hi poden contemplar algunes de les obres que la Vivian va produir en secret i que mai ningú no havia vist. També conèixer millor qui era aquesta singular mainadera i llegir les últimes investigacions en profunditat que s’estan duent a terme al voltant de la seva vida i obra. O encarregar-hi per 69’50$ (uns 47€), el primer llibre de Vivian Maier que la coneguda editorial novaiorquesa PowerHouse publicarà aquesta tardor.

Les imatges de l’extraordinari llegat de la Vivian que es poden contemplar a la web (en blanc i negre, però també en color), estan agrupades en portfolis sobre Nova York...


...Chicago...,


...els viatges que la Vivian va realitzar...


autoretrats...


...i moltes altres imatges sense identificar.


Un treball que constitueix el llegat físic d'una passió intensa per documentar magistralment el batec de la vida als carrers, la singularitat de l’urbanisme nord-americà i moltes de les coses que li van cridar l'atenció del món que es va trobar.


A banda de la seva obra gràfica, la web també permet conèixer una mica millor com va ser la vida d'aquesta fotògrafa enigmàtica i veure-hi algunes fotos curioses, com la del lavabo on assecava els negatius, la seva col·lecció de càmeres, la muntanya de rodets que va deixar sense revelar o els articles de premsa que guardava.


Actualment, el cos del treball fotogràfic de Vivian Maier, que abarca des de la dècada de 1950 fins a la de 1990, està essent arxivat i catalogat. El John Maloof, l’home que ha consagrat la seva vida a cuidar i difondre el llegat de la Vivian després que al 2007 comprés casualment per 400 dòlars un bagul ple de negatius que havia quedat abandonat en un magatzem, és qui ha recopilat la major part dels arxius de Maier que estaven dispersos en mans dels diferents compradors que van assistir a la subhasta.

La Col·lecció Maloof és impressionant. Consta de més de 100.000 negatius, més de 3.000 gravats, centenars de rodets sense revelar, pel·lícules casolanes, cintes d'àudio amb entrevistes, etc. etc. Ara, amb el 90% del seu arxiu reconstruït, podem considerar que la Vivian Maier és una de les fotògrafes amb més talent del món i una de les responsables del creixent interès per la “street photography”.

Per cert, us recordo que des d'avui ja es poden adquirir les entrades a la conferència que John Maloof donarà sobre la Vivian i l'enigma que l’envolta el divendres 1 de juliol, a les 19 hores, al London Street Photography Festival 2011. Tal i com us vaig comentar en un post anterior, el festival serà el primer escenari europeu on es podrà contemplar l'obra de la Vivian.

6 d’abr. 2011

La 'street photography' invadeix els carrers de Londres

Una de les imatges que poden contemplar-se a l'exposició 'London Street Photography' del Museum of London. Foto: Stephen McLaren.

Si que és cert que alguna cosa està passant amb la street photography. Ho diuen els nois de Calle 35 i ho ratifico. La fotografia de carrer està vivint moments d’efervescència i prova d’això és que una ciutat com Londres ha organitzat pels propers mesos una gran exposició i un festival dedicats íntegrament a aquest gènere fotogràfic essencialment urbà.

Amb el títol London Street Photography, el Museu de Londres ha muntat una gran exposició que es podrà visitar fins el 4 de setembre, que coincideix amb la celebració del London Street Photography Festival 2011, previst entre el 7 i el 17 de juliol.

La gran exposició del Museu de Londres exhibeix una extraordinària col·lecció de més de 200 fotografies de 59 fotògrafs, amb la vida quotidiana als carrers de Londres com a protagonista absoluta. S’hi poden contemplar des de imatges en tons sèpia realitzades amb càmeres de plaques per pioners com Valentine Blanchard, que al 1860 ja va produir les primeres fotografies dels carrers de la ciutat, a les fotos dels màxims exponents de la street photography actual, com Nils Jorgensen, Stephen McLaren o Nick Turpin.

Foto: Nils Jorgensen.

Foto: Stephen McLaren.

Foto: Nick Turpin.

La mostra examina la relació que s’estableix entre els fotògrafs, els carrers de Londres i la gent que hi viu, i reflexiona sobre com les mesures antiterroristes i els drets a la privacitat i la imatge fan que cada cop sigui més difícil fer fotos al carrer.

Pel que fa al London Street Photography Festival 2011, els organitzadors han produït l'exposició que tothom estava esperant: la primera mostra a Europa de la recentment descoberta Vivian Maier, una supernanny de Chicago que en els darrers mesos s’ha convertit en tot un fenomen de la fotografia de carrer. Entre les dècades de 1950 a 1990, Vivian Maier va produïr en secret milers de fotografies increïbles. L'home que va descobrir recentment el seu treball, John Maloof, donarà una conferència sobre Maier i l'enigma que l’envolta el divendres 1 de juliol, a les 19 hores. Les entrades estaran disponibles a la web del festival a partir de l'1 de maig.

Autoretrat de Vivian Maier.

El festival inclou, a més, un programa completíssim d’exposicions, conferències i tallers, entre els quals hi destaquen els que faran conjuntament dos dels streeters més interessants del moment: el Nils Jorgensen i el Nick Turpin, ambdós del col·lectiu In-Public. Podeu trobar tota la programació a la web del festival.

Si voleu saber més sobre street photography, us convido a que us mireu aquest post que vaig penjar fa un temps a Enfocant, on hi trobareu totes les claus del gènere que va donar l’editor gràfic Rafa Badia en una de les seves conferències. També, a que entreu a la web de Calle 35, el nou col·lectiu de street photography fundat recentment a Barcelona, on precisament el Rafa Badia n’és un dels promotors.

No creieu que tant l'exposició del Museu com el festival ben valen una escapada a Londres?