Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trafic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trafic. Mostrar tots els missatges

9 de nov. 2009

Existeix mimetisme en el fotoperiodisme actual?

El Trafic s'ha acabat. Després de cinc dies de projeccions, debats, tallers de fotografia, conferències, etc., la tercera edició del certamen organitzat pel Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha tancat les portes amb un bon poder de convocatòria entre els fotògrafs, professors de fotografia, alumnes i gent vinculada a la imatge. El hall del CCCB ha resultat un espai de trobada excel·lent pels qui ens hi dediquem i una bona oportunitat de compartir experiències amb col·legues i amics, però si un dels objectius del festival és posar en contacte la fotografia documental amb un públic ampli i heterogeni, la cosa no acaba de funcionar. Probablement el festival necessitaria que les institucions li donessin l'impuls que es mereix ampliant el pressupost i realitzant accions de comunicació i de màrqueting més intenses als grans mitjans de comunicació. Esperem que en les properes edició la cosa canviï. De les propostes que s’han vist al Trafic, jo destacaria alguns interessants i originals treballs fotogràfics com “Rainbow country”, de Mattia Insolera (World Press Photo d'enguany) sobre el col·lectiu gai; "For sale" d'Elisenda Pons, sobre les conseqüències de la crisi econòmica als Estats Units, i el reportatge sobre les víctimes del Yak-42 d'Eugeni Gay i Elisabet González.

Rainbow country, de Mattia Insolera

For sale, d'Elisenda Pons

Yak-42, d'Eugeni Gay i Elisabet González

Al costat d'aquests treballs de fotògrafs consolidats i alguns emergents, el dissabte s’hi van projectar també les imatges que havien realitzat durant les classes els alumnes dels tallers de fotografia de Magnum. I aquí justament una cosa em va cridar l'atenció: la majoria eren treballs que imitaven la mirada, l'estil, els temes, les idees i fins i tot l’estètica de cadascún dels conductors dels tallers. El cas més evident va ser el dels alumnes de Bruce Gilden. La majoria de les imatges eren un exercici de copiar els poderosos retrats en blanc i negre que han fet famós el fotògraf de Magnum.

Probablement això no tingui molta importància en el cas d'uns tallers de fotografia, i fins i tot es pot considerar normal que els alumnes s'identifiquin amb la tècnica i l'estil del mestre, però no he pogut evitar relacionar-ho amb el que vaig llegir fa uns dies en el bloc del fotògraf Roger Llonch, en el qual recomanava un article de Stephen Mayes (membre del jurat del World Press Photo durant molts anys) en què afirmava que el fotoperiodisme s’intenta perpetuar a base d’autoimitar-se una vegada i una altra. La tesi de Mayes després de visionar al llarg de 10 anys quasi 500.000 imatges que s'han presentat al concurs, és que el fotoperiodisme es copia a si mateix en lloc d'observar el món en tota la seva amplitud i complexitat per a interpretar-lo. Segons Mayes, això es fa evident sobretot en el World Press Photo, on cada any els guanyadors estimulen a una legió d'imitadors (en estil i contingut) i cada any, el jurat es sorprèn per la repetició de temes i la manca de varietat en la cobertura. “El 90% de les fotos fan referència al 10% del món”.

Tinc la impressió que hi ha milers de reportatges fotogràfics que no es faran mai perquè els fotoperiodistes d'alguna manera senten la necessitat de perseguir les mateixes històries. Els de Magnum, però també algunes de les projeccions que s'han vist al Trafic, en certa manera posen de manifest el mimetisme que pateix part del documentalisme actual. Ruanda, Cambodja, Bangkok... Alguns reportatges estaven enfocats a llocs coneguts, redundaven en problemes similars des de punts de vista i perspectives idèntiques a altres que encara mantenim frescos a la retina (el treball de Manu Ocaña sobre els discapacitats amb pròtesi per culpa de l'explosió d'una mina recordava molt al de Pep Bonet a “Faith in Chaos”, per exemple, o a les imatges de Gervasio Sánchez a Kabul) i donaven molta importància a l’estètica de la imatge.

Mark Power, un dels fotògrafs de Magnum que ha estat aquests dies al Trafic, també s’ha adonat d’això. Segons Power, la situació del fotoperiodisme actual, en un context on tothom té una càmera de fotos, hauria d'estimular els fotògrafs a interessar-se més per les idees. Jo hi afegiria que tampoc haurien d'abusar de l'esteticisme. Valorar primer el talent estètic d'una imatge abans de percebre les atrocitats que s’hi mostren despisten de la realitat del món. Per mi sempre serà més important la plasmació del patiment de la gent que l'estètica de la foto. Perquè, què ens interessa de la fotografia documental? El valor informatiu de la imatge o el valor estètic? El Mark Power ho va deixar ben clar en la seva conferència del dijous passat: “El fotògraf actual hauria d'atribuir un espai més important al pensament que a l'ull que mira”.

Doncs això. Algú no hi està

A Roger Llonch, mil gràcies per la recomanació.

25 d’oct. 2009

Trafic munta a Barcelona uns tallers de fotografia amb alguns dels millors fotògrafs de Magnum

La tercera edició de Trafic, organitzada pel Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ja escalfa motors.
Trafic és un festival de fotografia documental que posa en contacte el públic amb la realitat filtrada per la mirada de fotògrafs reconeguts i emergents, i narrada en clau d'opinió i compromís. En aquesta ocasió, i sota el lema Mirar/Narrar, el certamen pretén mostrar-nos, a través de la fotografia, una mirada carregada d'empatia com a enllaç de comunicació entre éssers distants.

Durant 5 dies, del 4 al 8 de novembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) seran els escenaris que acolliran un bon grapat de projeccions de fotografies (com les de Leopoldo Pomés i Christian Maury), debats (com els de Colita i el col·lectiu Ruido), la presentació de la nova revista de fotografia documental 'Piel de Foto', les projeccions d'autors emergents, i els tallers de fotografia documental i les conferències de Magnum. Aquests tallers són, sens dubte, un dels principals atractius del programa, ja que no tots els dies es té l'oportunitat d'aprendre i perfeccionar la tècnica fotogràfica de la mà de sis fotògrafs de l'agència Magnum com Antoine D'Agata, Chien-Chi Chang, Bruce Gilden, Carl De Keyzer, Mark Power i Chris Steele-Perkins.


Els tallers es realitzaran del 3 al 7 de novembre al CCCB i a l'IEFC, i estan dirigits a fotògrafs que ja tinguin una bona comprensió de les tècniques fotogràfiques. Cada taller estarà integrat per 12 participants, que treballaran de forma intensiva durant cinc dies, en què hi haurà revisions diàries de la feina, crítiques de grup i sessions d'edició. Amb la guia dels sis mestres de la fotografia, els assistents a cada taller gaudiran d'un ambient professional en què se'ls conduirà a treballar donant prioritat al desenvolupament del seu propi llenguatge creatiu. L'objectiu és potenciar la identitat fotogràfica de cada participant i les seves habilitats per poder competir en el mercat de treball.


Els tallers s'impartiran en anglès, però hi haurà traductors al castellà. Els participants hauran de documentar aspectes o històries de la ciutat de Barcelona i dels seus voltants i aplicar el seu estil fotogràfic personal durant tota la feina.
Durant la seva estada a Barcelona, i en el marc de la programació vespertina de Trafic, els 6 fotògrafs de Magnum mostraran el seu treball en una presentació audiovisual al CCCB. A més, els tallers culminaran amb una projecció dels treballs realitzats pels participants durant el curs i la publicació de llibres.

En definitiva, els tallers de Magnum a Barcelona són una experiència única i una oportunitat excepcional per a aquells fotògrafs que tinguin ganes de perfeccionar el seu treball i aprendre sota la direcció de professionals de renom.

Totes les activitats de Trafic són d'entrada gratuïta, exceptuant els tallers de Magnum. Sobre els tallers, podeu demanar més informació al Centre de Fotografia Documental de Barcelona, info@lafotobcn.org i a Magnum Workshop Barcelona.