Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2011

Nova York segueix inspirant els fotògrafs: els passos de vianants de Florian Bohm


Nova York sempre ha estat una de les ciutats més fotografiades del planeta. Henri Cartier-Breson, Walter Evans, Helen Levitt, Saul Leiter, Lee Friedlander, Alfred Stieglitz, Diane Arbus, Cindy Sherman i Irving Penn són només alguns dels nombrosos fotògrafs que han documentat la història, vida i evolució de la ciutat més famosa del món. El seu ampli i extraordinari repertori d'imatges ha contribuït a construir la percepció que tenim de la ciutat i els novaiorquesos.

Actualment molts fotògrafs d’arreu recullen aquesta memòria visual i s'enfronten al desafiament de crear nous projectes que vagin més enllà i responguin als reptes d’una ciutat en constant evolució. En un post anterior ja us vaig parlar del fotògraf Richard Howe i el seu projecte sobre les cantonades de Nova York. Ara us presento el Florian Bohm, un fotògraf alamany que ha realitzat una interessant sèrie d’imatges de passos de vianants, just en el moment en què la gent espera que el semàfor es posi verd per creuar el carrer. El projecte, titulat ‘Wait for a walk’, resulta d’una riquesa sorprenent, tenint en compte que es tracta d’un moment aparentment banal.


Amb una mirada antropològica, l’ull de Bohm aconsegueix atrapar persones anònimes triades a l’atzar en tot tipus de situacions: immòbils o inquietes, perdudes en els seus pensaments o conversant, mirant al no-res o parlant pel mòbil... D’aquesta manera, les voreres de Nova York es converteixen en un escenari en què l'activitat vibrant de la metròpoli es deté per breus moments mentre el flux del trànsit esdevé la cortina de l'obturador. El resultat és un treball visual molt estètic, un joc multicolor de persones, gestos i comportaments humans realment sorprenent.

31 de març 2009

Nova York es queda orfe sense Helen Levitt

Estic convençuda que Nova York és la ciutat més fotografiada del planeta. De fet, ja he assenyalat en aquest bloc a uns quants fotògrafs (Paul Strand, Richard Howe,Weegee...), que han centrat tota o bona part de la seva obra en la ciutat dels gratacels.

Però Helen Levitt és sens dubte una de les fotògrafes que, al marge del fotoperiodisme, més i millor ha documentat la vida quotidiana als carrers de Manhattan. Per això, la seva aportació a la història de la fotografia del segle XX és indubtable. Malauradament, però, la veterana Levitt acaba de morir als 95 anys.

Durant anys, Levitt va passejar pels barris novaiorquesos per capturar escenes fugaces de la vida de la gent al carrer. De fet, pràcticament mai no va sortir de la ciutat. Els protagonistes de les seves instantànies van ser sempre els vianants, sobretot els nens, d'aquí que parlar de l'obra de Helen Levitt és esmentar les seves imatges de la gent més menuda. Entre elles hi destaquen dues fotografies en blanc i negre de finals dels anys 30 i principis dels 40: la instantània de tres nens que surten de casa per demanar caramels per la festa de Halloween (primera foto de dalt) i la de quatre nenes que caminen per la vorera seguint amb la mirada cinc bombolles de sabó que ascendeixen melòdicament per l'aire (segona foto). Tot plegat, unes imatges sensibles i plenes de màgia que, en l'actualitat, han esdevingut documents històrics que testimonien un temps en què la gent gaudia d’una vida al carrer i unes diversions que ja han desaparegut.

El conjunt d’aquest treball de Helen Lewitt sobre Nova York està recollit en tres llibres: 'In the Street: Chalk Drawings and Messages 1938-1948' (1987), 'Crosstown' (2001) i 'Here and There' (2003).

4 de març 2009

La Fundació Telefònica exposa les fotos més canalles de Nova York

La Fundació Telefònica acaba d’inaugurar a Madrid l'exposició de fotografia ‘Weegee’s New York’ (El Nova York de Weegee), una interessantíssima mostra sobre un dels grans fotògrafs del segle XX.
Arthur Fellig (1899-1968), més conegut com a Weegee, està considerat l'arquetip del fotògraf de premsa per excel·lència.

El nom de Weegee deriva de la paraula ouija en anglès, i és el sobrenom que es va guanyar quan tothom assegurava que Fellig utilitzava la taula de ouija per connectar amb el més enllà i esbrinar abans que ningú on es produirien les notícies.

El cert és que Weegee era l'únic fotògraf freelance que, als anys 1930 i 1940, sintonitzava l'emissora de la policia per assabentar-se del que succeïa a Nova York. Sempre estava preparat. Circulava pels carrers de la ciutat en un automòbil equipat amb una emissora de ràdio, una màquina d'escriure, l'equip fotogràfic de revelat, cigarretes i roba interior de recanvi. Això li permetia ser el primer en arribar a l'escena del crim, a vegades fins i tot abans que arribés la policia. Un cop recalava al lloc dels fets, prenia les fotos, revelava els rodets utilitzant el cotxe com a laboratori fotogràfic i corria a lliurar les còpies als diaris. Com que molts crims es produïen durant la nit, quan la majoria dels fotògrafs assalariats no estaven treballant, Weegee ràpidament esdevingué el més famós cronista nocturn de tot Nova York.

L'exposició de la Fundació Telefònica representa una oportunitat excepcional d’apropar-se a les imatges més sòrdides i canalles del Nova York dels anys 30 i 40 del segle passat. La mostra estarà oberta fins el 17 de maig de 2009.

Imprescindible per aquells que vulguin conèixer l’obra dels grans fotògrafs.
Mentrestant, al web del diari New York Times podeu veure-hi un aperitiu del que us espera a Madrid.

11 de gen. 2009

Un gener replet de fotografia (2)


Aquesta és una exposició d'aquelles que jo anomeno imprescindibles i que no ens hauríem de perdre: una retrospectiva del cèlebre fotògraf nord-americà Paul Strand, que a partir del 23 de gener es podrà veure a la Fundació Foto Colectania de Barcelona.
Paul Strand (Nova York, 1890 – Orgeval, França, 1976) és un mestre indiscutible de la fotografia, autor d'alguns dels retrats més cèlebres de la història, que mostren gent anònima i humil patint les conseqüències del crac de 1929 a Estats Units i l'Europa de postguerra, fotografiats d'una manera directe i sense trucatges. Per això se'l considera precursor de moviments com la Nova Objectivitat.

L'exposició que presenta la Fundació Foto Colectania a Barcelona és una mostra única que reuneix 75 fotografies originals de Strand (la majoria validades per l'autor i còpies vintage), cedides per l'Aperture Foundation de Nova York i el Philadelphia Museum of Art. S'hi podran veure pràcticament totes les temàtiques tractades per l'artista, fins i tot aquelles icones que ja formen part de la història del segle XX, com la dona cega fotografiada a Nova York (Blind Woman, 1916) o els treballadors caminant per Wall Street (Nova York, 1915, a dalt). Tampoc hi mancaran les seves imatges més abstractes, que mostren el seu interès per la geometria, ni els aspectes formals dels objectes més quotidians: plantes, arbustos, l'escala o la cuina de casa seva, motius que per Strand eren dignes de fotografiar, gràcies al seu domini increible de la llum.

L'exposició es podrà veure a la Fundació Foto Colectania, des de el 23 de gener fins el 4 d'abril, al c/ Julián Romea, 6 D2, de Barcelona, tel. 93 217 16 26.

16 de des. 2008

Cantonades de Nova York


El novaiorquès Richard Howe ha dut a terme un projecte fotogràfic ambiciós: fotografiar totes i cadascuna de les cantonades dels 10.937 carrers de l'illa de Manhattan. No és la primera vegada que algú aborda un tema com aquest, ja que en el 2004, una de les quatre grans exposicions del Fòrum de les Cultures de Barcelona va ser precisament la de “Ciutats-Cantonades”, una mostra que girava al voltant del mateix concepte, però que anava més enllà d’una única ciutat.

En aquest cas, Howe s’ha centrat en fotografiar exclusivament les cantonades dels carrers de la ciutat de Nova York, un treball exhaustiu que ha durat més d’un any. Totes les fotografies de Howe estan fetes en un format panoràmic, i cada cantonada, fotografiada des de la seva cantonada oposada en diagonal, a peu de carrer. En algunes fotografies no hi apareix ni gent ni trànsit; d’altres estan completament dominades per les persones i els vehicles: gent creuant o a l'espera de fer-ho, homes i dones anant a la feina, grapats d'adolescents venint de l'escola, obrers de la construcció treballant, blocs d’edificis vells i restaurats, cantonades que són un espectacular aparador d’artistes del grafiti, etc. En definitiva, una representació de la vida quotidiana als carrers i voreres de Nova York que posa de manifest el contrast, la coincidència i la diferència de les moltes identitats culturals i geogràfiques que conviuen a qualsevol ciutat.

Per obtenir una veritable idea del projecte, et recomano que donis una ullada a la 101 Street Cantonades Sampler.