Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flickr. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flickr. Mostrar tots els missatges

31 d’oct. 2012

Per què molts fotògrafs prefereixen 500px a Flickr


Ja fa mesos que Flickr roman estancada, sense canvis, a excepció d'algunes característiques socials noves que s'hi han afegit recentment. El lloc sembla força antiquat, hi ha una quantitat creixent de correu no desitjat i mostrar-hi fotos grans és complicat.

Si vols mostrar les teves fotos amb la millor cara, quina pàgina creus que ho fa millor, aquesta o la de dalt?

Des de 2004, any en què es va fundar, desenes d'empreses han intentat fer-li la competència sense sort, excepte una que, tot i que va ser creada l'any 2003, no ha estat fins ara que ha aconseguit una gran popularitat gràcies al boca a boca, Twitter i Facebook. Es tracta de 500 px, un lloc que permet emmagatzemar, ordenar i vendre fotografies on line, i que resulta molt atractiu per la senzillesa de les seves eines per a construir portfolis professionals i la fàcil navegació per la interfície d'usuari. En els últims mesos, molts fotògrafs hi estan migrant els seus millors treballs. No té les mateixes característiques i funcionalitat que Flickr, però la nova plataforma fa molt bé una cosa: mostrar de manera molt visual i agradable les nostres imatges. 500px incorpora unes plantilles molt netes per a construir-hi portfolis professionals, independents de la galeria de fotos (amb més opcions per als subscriptors de pagament), que carreguen molt ràpid i que incorporen seccions de biografia i de contacte. De fet, això fa que sigui una gran solució per aquells fotògrafs emergents que volen mostrar el seu treball a editors gràfics i directors d'art de la millor manera possible.

Aquesta és una de les plantilles de portfolis que es poden triar en la versió gratuïta de 500px.

500px no és exactament un lloc per emmagatzemar fotos en gran quantitat, com Flickr, sinó una plataforma que dóna eines adequades per mostrar les nostres fotos de manera atractiva. Per això cal que triem les nostres millors imatges per penjar-les al lloc i no totes. De manera similar a Facebook i Twitter, a 500px podem seguir a altres fotògrafs, votar amb un "m'agrada" les seves imatges, deixar-hi comentaris i marcar-les com a favorites. Flickr també fa algunes d'aquestes coses, però no de forma tan senzilla. A més, igual que succeeix amb les xarxes socials de vídeo, a 500px tenim fàcilment a la nostra disposició el codi html que ens permet difondre una imatge en qualsevol lloc de la xarxa 'incrustant-la'.

I una cosa més: 500 px també incorpora un blog per usuari. Només crear-nos-hi un compte, ja tenim disponible un bloc per publicar-hi fotos i textos, una cosa que agrairan els que es veuen obligats a recórrer a Blogger, Wordpress o Tumblr per parlar de les seves fotos. Encara que el disseny no és precisament molt atractiu, ho compensa el que també tinguem a la nostra disposició un mur, com el de Facebook, per interactuar amb altres usuaris de 500px.

Joan Vendrell, de Naturpíxel, utilitza l'espai del bloc per mostrar-hi més fotos.

Una altra avantatge de 500px respecte a Flickr és que les fotos que pengem a 500px poden ser compartides per a ús personal, però no per a altres usos, ja que estan protegides contra la còpia. Si la majoria de les imatges que la gent penja a Flickr estan sota llicència Creative Commons, a 500 px si premem el botó dret del nostre ratolí sobre una foto ens apareix un missatge advertint-nos que la foto té el copyright del seu autor. A més, només podem veure-les en una única resolució de 900 píxels d'amplada, suficient com per apreciar les textures de la imatge original, però sense la qualitat suficient com perquè algú la guardi en el seu disc dur i la imprimeixi sense el nostre consentiment. Si ets un fotògraf que necessites guanyar diners a partir de les teves fotos i no t'agrada que ningú se les descarregui, 500px permet als seus usuaris vendre les seves imatges cobrant una comissió del 5% sobre totes les vendes. Els que comparteixen les seves imatges amb llicències Creative Commons és millor que usin un altre servei.

A dalt a la dreta es pot veure el preu i el tipus de còpia que l'autor ven d'aquesta foto.

Com molts llocs, 500 px té una versió gratuïta i una altra de pagament. El compte premium amb la càrrega il·limitada costa 49'95$ per any davant els 25$ de Flickr. Però amb la de 500px pots vincular la teva galeria a un domini personalitzat, un feed RSS, eliminar la marca de 500px del teu compte i connectar-la a Google Analytics per controlar millor el trànsit i l'activitat. En els darrers mesos han aparegut aplicacions per usar des de dispositius mòbils i fa pocs dies han creat un complement per utilitzar-lo amb Lightroom, dues coses que molts usuaris trobaven a faltar.

Tot i així, 500px també té alguns inconvenients:

  • La mida màxima de fitxer és de 30 MB. Els arxius més grans no es poden pujar.
  • El compte gratuït només permet pujar 20 fotografies per setmana en format JPG.
  • Només es poden pujar fins a 10 fotos al mateix temps.

En conclusió, no crec que 500px arribi a substituit a Flickr per a les masses. Els aficionats seguiran guardant-hi les seves fotos gràcies a la facilitat per publicar-les, el pes de la marca i el preu barat. En canvi, 500px està més pensada pels fotògrafs emergents i els nous talents. L'atracció i la difusió a través del boca a boca i les xarxes espero que esperonin a Flickr a millorar algunes de les seves característiques i en particular, la seva interfície d'usuari que, comparada amb la de 500px, està absolutament passada de moda.

4 de jul. 2010

És bo pels fotògrafs el recent acord entre Flickr i Getty?


Recentment, el banc de fotografies més gran del món, Getty Images, i la comunitat més popular d'aficionats a la fotografia, Flickr, han arribat a un acord mitjançant el qual els 40 milions d'usuaris de Flickr poden vendre les seves fotos a través de Getty.

L'estiu de l'any passat, Getty Images i Flickr ja havien acordat que els editors gràfics de Getty es podien posar en contacte amb qualsevol usuari de Flickr si estaven interessats en alguna de les seves fotos. Així va néixer la Col.lecció Flickr de Getty, que avui ja suma més de 100.000 fotografies.

La Col·lecció Flickr, a la web de Getty Images.
Fins ara els fotògrafs havien d'esperar a veure si sonava la flauta i Getty trucava a la seva porta. Però a partir d'ara, les comportes s'han obert per a tothom, ja que qualsevol usuari de Flickr pot demanar a Getty que comercialitzi les seves fotos. Per a fer-ho, al costat de cada fotografia individual penjada al Flickr apareix un text que diu "Desitges atorgar llicències de les teves fotos a través de Getty Images?".

Marcat en vermell, l'enllaç que permet a l'usuari de Flickr demanar a Getty la comercialització de les seves fotos.

Si el fotògraf hi clica al damunt, li apareix la possibilitat d'activar l'opció "Demanar llicència". D'aquesta manera, qualsevol persona, revista, diari, publicació, anunciant, etc, que vegi una imatge al Flickr que li pot resultar útil, pot clicar l'enllaç "Demanar llicència" que hi haurà al costat de la imatge i els editors gràfics de Getty es posaran en contacte directament amb el fotògraf per demanar-li el permís i pactar les condicions d'ús i la quantitat a pagar, mentre la foto queda inclosa automàticament a la Col·lecció de Flickr de Getty Images. D'aquesta manera, Getty es garanteix fer sempre de mitjancer en la compra-venda d'imatges a Flickr.

Marcat en vermell, l'opció que s'ha d'activar perquè qualsevol persona pugui demanar la llicència d'una foto a través de Getty.

Tot i que el fotògraf professional pot observar aquest moviment de Flickr i Getty com un pas més en el desembarcament dels aficionats en àmbits fins ara reservats a la fotografia professional, la nova aliança entre ambdues empreses seria, en un principi, una bona notícia pel negoci de la fotografia d'estoc perquè ajuda a evitar que ningú agafi fotos d'Internet sense permís i sense pagar ni un duro, i redueix la possibilitat que els milers de fotògrafs de Flickr que publiquen amb Creative Commons ("l'ús comercial permès") segueixin fent la competència gratuïta a la resta.

Sospito, però, que la compra-venda de fotos al principal portal de fotografia del món és un gran negoci que ni Flickr ni Getty estan disposats a perdre's. Com fins ara moltes de les fotos que es compraven a Flickr es negociaven en privat entre el comprador i el venedor (jo mateixa ho vaig fer una vegada), Flickr i Getty estan mirant d'aconseguir un tros d'aquest pastís. Per això, amb la nova fórmula imposada per ambdues empreses, si ara un comprador potencial vol permís per utilitzar una imatge i fa clic a l'enllaç "Demanar llicència", en lloc de posar-se en contacte directament amb l'autor de la foto, ho farà amb Getty, amb la qual cosa, Flickr i Getty es garanteixen que els drets d'ús de la imatge es negociaran a través de ells, obtenint el 70 o el 80% dels diners, mentre que el fotògraf només n'aconseguirà entre un 20% i un 30%, segons dades publicades pel British Journal of Photography.

Conec alguns fotògrafs que han rebut ofertes directes de revistes, diaris, editorials, llocs web, empreses i anunciants per les seves fotos penjades a Flickr. Fins ara, simplement rebien un email del possible comprador demanant-los informació sobre la foto i, si arribaven a un acord, el fotògraf els enviava l'alta de la imatge i els atorgava el dret d'ús a canvi del preu acordat, suposem que 250€. Ara, però, si el comprador veu la mateixa imatge i opta per demanar la llicència a través de Getty per la mateixa quantitat, el fotògraf només podria rebre 50€. Per què un fotògraf hauria de preferir obtenir 50€ en lloc de 250?

Es pot argumentar que els compradors se sentiran més còmodes negociant directament amb Getty, un conegut proveïdor d'imatges amb una sòlida reputació. Fins i tot podríem pensar que aquest factor de comoditat li permetrà al fotògraf vendre moltes més imatges del que podria vendre ell directament. Però dubto que cobrar un 20 o un 30% del preu compensi aquesta pèrdua de capacitat per negociar directament amb un comprador. Un 20% o un 30% és massa poc. Per això crec que el que podia semblar una bona notícia és un mal negoci pels fotògrafs.

Aquí us deixo un enllaç a una discussió dels membres de Flickr sobre aquest nou programa. Sembla que la majoria no hi estan d'acord.

14 d’oct. 2009

Un fotògraf nascut al Flickr

Flickr és una plataforma de llançament per a una bona colla de fotògrafs amateurs que somien en arribar algun dia a la fotografia professional. Lars van de Goor, un holandès nascut a Amsterdam el 1964, n’és un. Al març de 2007 va començar a fer fotos de natura i a penjar-les al seu compte de Flickr, aconseguint rècords espectaculars de visites i comentaris.

Ara, Van de Goor ha donat el salt des de Flickr per iniciar una carrera artística que s’ha materialitzat en un llibre que recull una selecció de fotografies de boscos espectaculars, que es pot adquirir a través de Blurb.com, web des del qual es poden comprar les seves fotografies.

Les imatges de Van de Goor estan determinades per uns paisatges suggeridors, on la perspectiva, els punts de fuga més enllà de l’infinit, l’equilibri de formes i el rigor compositiu hi tenen un protagonisme molt important. Els colors intensos i les llums etèries els aconsegueix gràcies a un retoc fotogràfic mesurat i efectiu.

14 de nov. 2008

Autorretrat a l'Iraq

Aquest és un exercici d'edició gràfica que vaig realitzar el 2005. És el projecte final del màster d'edició gràfica que vaig fer a la UAB. El tema ens el va proposar el Pepe Baeza, el director del màster i editor gràfic del Magazine de La Vanguardia. L'encàrrec tenia tres condicions: havíem de construir un discurs visual sobre la guerra d'Iraq, podíem utilitzar qualsevol font informativa (fotos de premsa, agències de notícies, hemeroteca, Internet...), i podíem fer-ho des de qualsevol perspectiva i enfocament.

Immediatament vaig iniciar una immersió en el tema a través d'Internet. Al cap de poc temps em van cridar l'atenció els centenars de blocs i pàgines de Flickr de molts soldats nord-americans desplaçats a l'Iraq que vaig trobar per la xarxa. En aquelles pàgines hi penjaven moltes fotografies sobre el que feien i això em va donar la idea: el meu treball el centraria en les fotos i el testimoni d'aquests soldats nord-americans i la seva visió informal del conflicte. Molts han anat a l'Iraq equipats amb una càmera digital i un ordinador portàtil. Amb la càmera, fan fotos; amb l'ordinador, creen blocs on pengen les seves imatges per compartir-les amb els companys, la família i els amics. Amb les fotos d'aquests soldats vaig construir aquest reportatge.

Durant la meva recerca vaig tenir l'oportunitat de veure centenars de blocs d'aquests militars. Hi expliquen qui són, què pensen, què senten i què és el que fan a l'Iraq. Per això, juntament amb les fotos, en el reportatge he inclòs els comentaris que hi han deixat.

Segurament, aquestes imatges no tenen la qualitat de les que realitzen els fotoperiodistes professionals. Però crec que, en aquest cas, això no és important. El que és realment significatiu és que són les SEVES fotos, fetes pels mateixos protagonistes. Imatges preses per ells en els seus barracots, amb les seves armes, els seus companys, les seves víctimes... En els moments de lleure, de bromes, de descans... Difícilment cap fotoperiodista podria haver fet unes fotos com aquestes. Aquest és el valor d'aquestes imatges, un autèntic autorretrat. Al final, el projecte final de màster va resultar un veritable exercici d'edició gràfica, ja que ens va permetre adonar-nos del poder de l'edició gràfica per la seva capacitat de generar discursos diferents segons la selecció, l'ordre, la mida i la intenció que vulguem donar a les imatges.

Com ho veieu?










Si ho preferiu, també podeu veure el reportatge en diapositiva: