9 de des. 2012

Fotos que ens recorden que la Terra no ens pertany



El desaparegut Galen Rowell, un dels meus fotògrafs de natura i paisatge de referència, tenia una teoria sobre la qual va escriure en nombrosos assajos fotogràfics. Deia que sense records seríem incapaços de percebre el món de manera associativa; que podríem contemplar-lo, sí, però amb una mirada perduda i buïda. Estudis científics demostren que els records, visuals o no, són sempre associatius. Per exemple, determinats olors i sons són tan associatius que quan els notem, immediatament evoquem sensacions viscudes.

Primer premi Montphoto 2012. Banderes d'oracions es retallen a la boira en un desagradable dia al pic Kalapatthar (5.550m), un dels millors llocs, per la seva proximitat, per contemplar l'Everest. Khumbu, Nepal.  Foto: Enrique López-Tapia de Inés.

Amb l'experiència visual passa el mateix. El nostre sistema ocular és tan sofisticat que pot provocar una resposta emocional només mirant la foto d'una persona estimada. Per això la fotografia té aquesta força i per això fotos tècnicament perfectes que no evoquin records i emocions intenses ens semblen avorrides.

Finalista categoria Subaquàtiques. A uns 20 metres de profunditat i després de diverses immersions, per fi va arribar l'esperat i proper trobada amb aquest corb marí pelàgic. Una frenètica persecució després del grup de roncadors i l'intent d'aïllar un exemplar per facilitar la seva captura, em va deixar aquest fantàstic instant de comportament animal. Foto: Cristòbal Serrano.

Com a editora gràfica he après que l'emoció es pot trobar en imatges de paradisos remots, però també en els ulls d'un llop o les ales d'una papallona. Que a mesura que passen els anys, els detalls dels nostres records s’esvaeixen i perden pes, i el nostre imaginari mental es torna més iconogràfic. Per això sempre busco i selecciono les imatges que capturen l’essència d’un moment significatiu del que s’ha estat testimoni, que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat del que veiem, un món simplificat i idealitzat. Instants perduts per sempre en el temps que la fotografia fixa en la nostra memòria, simplificant-los fins arribar-ne a l'essència.>

Primer premi categoria Món Animal. Pocs minuts després que el sol s'amagui, un elefant (loxodonata africana) Afegeix la llegenda es passeja al voltant d'un dels pocs punts d'aigua que es poden trobar en aquest àrid territori al final de l'època seca. Per sort, aquest exemplar encara no havia tingut l'honor de topar-se amb cap personatge de sang blava. Foto: Roger Rovira Rius.

La conservació del territori no és un instint natural de l'home. Hem transformat part del nostre món en un pantà tòxic, contaminat el sòl amb residus industrials, deforestat milers de quilòmetres quadrats, provocat els desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima... La fotografia pot ser "aquella tènue llum que modestament”, com Eugene Smith apuntava, ens ajudi a recordar que la Terra no ens pertany, que som nosaltres els que li pertanyem.

Foto finalista categoria Món Animal. Un voltor comú busca aliment en l'interior de la caixa toràcica d'un gran mamífer, on prèviament havia estat col · locada una càmera fotogràfica camuflada. Van ser necessaris diversos intents fins aconseguir la fotografia desitjada. Foto: Jonathan Díaz Marbà.

Les fotos d'Inspirats per la Natura, el nou llibre del Montphoto 2012, un dels concursos internacionals de fotografia de natura més prestigiosos, així ho manifesten: imatges impactants, plenes d'esperança i d'urgència, que recullen l'èxtasi d'un moment, una arravatament, una esperança, un dolor, un record... Imatges que són una inspiració a protegir els paratges i éssers del planeta; que conviden a mirar, però també a recordar que tota la bellesa que percebem i tots els esforços que destinem a protegir el medi ambient són un pas més cap al descobriment i la conservació de tots els espais que fan de la Terra un món a preservar.

Primer premi categoria Muntanya. Bonic capvespre hivernal al Massís de Cotiella. Esperava amb ànsia l'aparició del cinturó de Venus quan vaig veure els prats encesos per les últimes llums prenent aquestes sinuoses formes. Foto: Pere Soler Isern.


Aquest text és una reflexió meva que trobareu a Inspirats per la Natura 2012, que ja és a la venda. Un gran llibre que podeu comprar directament a la web de Montphoto o clicant a l'anunci del costat.