4 de març 2012

Plantar cara als contractes editorials abusius


Els grups editorials Hearts Magazines (Elle, Fotogramas, Ana Rosa, 10 minutos...) i RBA (El mueble, Lecturas, National Geographic, El Jueves...) han demanat als fotògrafs que hi col·laboren que signin un contracte mitjançant el qual cedeixen a les dues editores tots els drets econòmics de les seves imatges sense cap contrapartida econòmica. En el cas de Hearst, a més, l'obligació de signar el contracte va acompanyada d'una baixada de tarifes considerable.

Tant Hearst com RBA pretenen apoderar-se d'aquesta manera de les imatges dels fotògrafs col·laboradors per a poder reutilitzar-les tantes vegades com vulguin en totes les seves publicacions sense haver de tornar a pagar per elles i adquirint-ne l’exclussivitat dels drets, la qual cosa significa que les empreses podran vendre les imatges a terceres parts sense cap compensació econòmica pel fotògraf. Aquesta situació, lluny de ser excepcional, s’està generalitzant a casa nostra, com ja vam veure en el cas de G+J (editors de revistes com Cosmopolitan, Marie Claire, Mia i Muy Interesante, entre d'altres), que també van demanar als seus fotògrafs col·laboradors que signessin un contracte de renúncia dels seus drets d’autor.

Per si algú encara no és prou conscient de la gravetat d'aquests contractes editorials, recordem que tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet de ser autors de les seves fotos, una sèrie de drets de caràcter moral i econòmic. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i, per tant, el deure de qualsevol editorial a fer-hi constar sempre el seu nom i que no es modifiqui l'obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i intransferibles, i han de ser sempre respectats.

Pel que fa als drets econòmics, el fotògraf pot cedir-los, vendre'ls o adjudicar-los a altres parts, però sempre per escrit sense que això signifiqui que perd els drets morals. És a dir, cap editorial pot publicar ni reproduir en mitjans de difusió massiva imatges sense demanar-ne autorització expressa a l’autor i sense que aquest percebi els drets econòmics que estableixi.

Per tant, amb contractes com els presentats per Hearst, RBA i G+J als seus col·laboradors, no només s’abusa econòmicament del fotògraf (ja que no existeix una remuneració proporcional als usos cedits), sinó que aquest perd tots els drets i el control sobre on i com s’utilitzen les seves imatges.

Davant aquesta realitat, només hi ha una solució possible: plantar cara a les editorials de manera col·lectiva i no signar mai aquests contractes abusius i esclavistes. Signant aquests contractes editorials, se signa la sentència de mort de la professió. És important tenir present que les editorials necessiten els seus col·laboradors tant com aquests a les editorials, de manera que només actuant de forma col·lectiva els fotògrafs podran generar la suficient força per aconseguir contractes dignes. Això pot fer-se per mitjans no formals, donant a conèixer els abusos a través dels blocs i les xarxes socials, dues eines molt poderoses que tenim a l'abast.

Al Descobrir fa temps vam passar per un procés similar. La direcció de l’empresa va enviar una proposta de contracte als fotògrafs col·laboradors de la revista i aquests van decidir fer un front comú per pactar-ne les condicions. Finalment, l’acord va ser possible i beneficiós per ambdues parts, i avui en dia el Descobrir pot vanagloriar-se de ser una de les publicacions de més qualitat de tot el quiosc i de tenir una relació excel·lent amb els seus col·laboradors. A tots ens convé que així sigui. Fotògrafs i editores es necessiten mútuament perquè no tot es troba al Flickr ni es pot comprar a agències de microstock. La bona fotografia professional és avui tan o més necessària que mai. Només amb bona voluntat i diàleg és possible aconseguir acords profitosos per tots. Aquest és el camí.

Als fotògrafs que els preocupa que l’editor assigni el treball al següent col·laborador de la llista, els diria que és molt important no cedir a les pressions perquè si el sou del fotògraf es redueix encara més, tot el sector es veurà perjudicat, devaluant-se la fotografia i afectant finalment a la qualitat dels mitjans i les imatges.

Si les condicions d’un contracte no us semblen justes o hi teniu dubtes, el millor és buscar assessorament i unir-se a altres fotògrafs per a cercar-ne el suport, fomentar-ne la concienciació i exigir contractes més justos. Al grup Stop Cláusulas Abusivas a los Fotógrafos n'hi trobareu més de 5.000 ben conscienciats.

A les nostres mans està aturar els abusos. I si algú no ho té clar, potser hauria de plantejar-se canviar de professió.

10 comentaris:

  1. Molt ben dic, Maria Rosa. Jo mai no he volgut passar pel tub i abans deixaré la professió que prostituirme d'aquesta manera.

    D'altra banda també s'ha de fer notar que aquestes son mesures desesperades d'editorials en perill de desaparició. Situació en la que es troben, entre altres coses, per prescindir de la qualitat si es poden estalviar uns calers. Una revista només pot ser exitosa si ofereix material de qualitat. La gent no es gastarà els euros amb revistetes mal fetes a base de fotos gratis.

    ResponElimina
  2. Completamente de acuerdo. Me quedo con el ejemplo positivo de Descobrir, si los medios no hacen una apuesta decidida por la calidad de contenidos descubriran dentro de poco que la fidelidad de los lectores a sus textos de corta y pega y sus fotos de micro stock es tan volatil como el interés de un niño en una conferencia de derecho comparado.

    ResponElimina
  3. Bàsicament són mesures inacceptables. Els fotògrafs que firmin això caven la seva tomba. les editorials que actuen així, ja la tenen força avançada.

    ResponElimina
  4. Jordi: "son mesures desesperades d'editorials en perill de desaparició". RBA, que han inaugurat fa poc una inmensa nova seu a Barcelona Glories, no em sembla pas una editorial en perill de desaparició...

    Jo també he rebut el seu nou contracte i no penso pas signar-lo. Els meus viatges i equip fotogràfic m'els costejo el 100% jo, les fotografies les creo jo, i les gestionem des del meu estudi. O sigui que sóc jo qui decideixo què fer-ne o no. No pas els clients.

    RBA en concret diu que fins hi tot podrá vendre-les a terceres empreses lucrant-se ells, que no han posat ni un euro ni un milímetre de cervell en la seva creació. No, no i no! Que ningú sigui tan talós de signar una cosa així.

    ResponElimina
  5. Esto se vivió en el pasado y se superó, ¿ porque los empresarios se empeñan en volver atrás décadas y décadas?. En general se está viviendo una época de regresión de derechos que no nos lleva a un mundo mejor, espero que pronto empiece a cambiar.
    Quizá estaría bien una acción tipo Actuable, remitiendo miles de correos en los que se expone a los medios que, como compradores de revistas, dejaremos de adquirir las suyas si no cambian su actitud.

    ResponElimina
  6. Crec que la Maria Rosa ha posat la frase clau: "no existeix una remuneració proporcional als usos cedits".
    Llàstima que no hi hagi una Maria Rosa a cada editorial. Però tampoc ho podem esperar, som nosaltres els que hem de defensar els nostres drets, no ho farà ningú per nosaltres.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Maria Rosa, per posar els punts sobre les "i". Un dels problemes del nostre país és, precisament, el desconeixement dels drets i deures que tenim, perquè en un sistema just no hi ha drets sense deures. En el teu escrit deixes molt clar quins són els drets que qualsevol autor, professional o no, té. El comentari del Valentí posa sobre la taula quins són els nostres deures: defensar aquests drets. Perquè la justícia no és un concepte natural sinó cultural i, com passa amb la cultura, només s'aconsegueix a base d'esforç i voluntat.

    ResponElimina
  8. Tino sabra detalles ya que trabaja para el national si no me equivoco por otro lado si una revista tiene un reportaje como el post de lluçanes sin duda que tendra que contar con el trabajo de un fotografo profesional que estelisto para ir al sitio etc etc pero no todo lo que se publica necesita de algo especializado bicicleta y barcelona 7m mil fotografias y bicycle touring 19 mil y asi imagino que diferentes grupos de ciclistas por poner un ejemplo subiran por miles y salvo la especializacion del asunto la duiferencia de un profesional solo esta mas que nada en la rapidez para llevar a cabo el trabajo mongolia bicycle 700 fotos ahi radica el poder de las tags tambien recordar que las revistas o periodicos tienen por lo general una vida corta y las editoriales que no creo que anden en asuntos de blogs lo tendran mas claro ya sabran lo que tienen que hacer y puede que chantajeen con asuntos como bueno ya lo conseguire por internet tampoco trabajan con plazos muy cortos supongo para realizar los trabajos con el tiempo habra un taguero y que por mucho stop a las clausulas abusivas la realidad es que no le veo yo mucha solucion se habla de este pais como algo especial pero resulta que en eeuu una revista importante el fotografo recibio treinta dolares por una portada la agencia se quedo los otros 100 y en los 70 podia una portada pasar de los mil dolares pero esta el area de guissona que por poco mas de un euro se come mongetes con butifarra y cada dia se suman mas gente que fotografia por lo demas detecto una cierta doble moral resulta que andoni canela participo como fotografo oficial de la merce y segun escribes quien organiza la merce tiene clausulas abusivas tino soriano y national geographic es posible digamos que por antiguedad no se vea afectado un decir pero habria que plantearselo cara a esos encuentros de fotografia y national donde todo son caras de felicidad y que le dure pero internet se presta para esto todo solidaridad quiero pensar que todo no es de boquilla seguro que tino entra al national geographyc un decir con su pegatina de no a las clausulas abusivas y que andoni canela si no lo convencen y le prometen esto y lo otro estuvo a punto de dejar colgados a los de foto la merce.

    ResponElimina
  9. Oriol, no sabia que RBA estigués tan be. Llavors és pura i simplement barra, cara dura i explotació.

    ResponElimina
  10. No creo que el trabajo de fotografo calce mucho con lo de explotacion.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!