20 d’abr. 2011

Fotògrafs de Magnum inicien una gira com autèntiques estrelles de rock


Ja fa uns anys que Magnum va deixar de ser una agència de fotografia a l’ús per a convertir-se en una marca multi-plataforma destinada a donar suport i lluentor a les carreres dels seus fotògrafs. I així segueixen, explotant al màxim el concepte de celebritat.

Ara, decidits a anar una mica més enllà, han muntat una estratègia insòlita. Si els músics es passen el dia viatjant en furgo i fent bolos per guanyar-se la vida, per què no els fotògrafs?, s’han preguntat. I dit i fet! Cinc “estrelles” de Magnum -l’Alec Soth, la Susan Meiselas, el Jim Goldberg, el Mikhael Subotzky i el Christopher Anderson- acompanyats d’una escriptora (la Ginger Strand), creuaran els Estats Units en autobús des de San Antonio (Texas) fins a Oakland (Califòrnia), amb l’objectiu de documentar fotogràficament la ruta i vendre les imatges als seus seguidors i aficionats. Com si d’una gira dels U2 es tractés, han batejat el tour amb el nom de Postcards from America, el primer d’una sèrie de viatges que realitzaran per tot el país.

Segons Magnum, l’objectiu de la gira (que ells qualifiquen d’experiment) és, a més de documentar fotogràficament el trajecte, implicar en el projecte als aficionats i seguidors, i mantenir un contacte estret amb el públic. En el fons, però, no busquen una altra cosa que treure el màxim profit a la condició d’estrelles dels seus fotògrafs (que tan bons resultats els està reportant amb els caríssims workshops que organitzen per tot arreu), a través de la venda online d’obres produïdes a partir de les imatges que Meiselas i companyia vagin generant al llarg del viatge. A saber: targetes postals, al “mòdic” preu de 125$ el paquet de 5; l’edició limitada de 500 llibres signats pels autors, a 250$ cadascún, i l’edició de 25 portfolis de cada fotògraf a 3.000$ la peça.

El fet que Magnum, una icona del fotoperiodisme, organitzi una gira com aquesta és un signe inequívoc de la crisi que travessa el periodisme gràfic i de com aquest busca desesperadament noves fórmules per a sobreviure. L'estratègia de Magnum encaixa més en el concepte d'una acció artística o performance que no pas en un projecte fotoperiodístic. Però ja fa temps que els límits entre el periodisme i l’art s’han dissolt per seguir mantenint el negoci sigui com sigui. Tot i així, us imagineu el Henri Cartier-Bresson recorrent l’oest americà com si fos el Bruce Springsteen?

Amb tot, si els de Magnum aconsegueixen connectar amb el públic i vendre llibres i obra gràfica, benvinguda sigui la idea!

11 d’abr. 2011

Plantar cara als abusos funciona!

Satisfacció, si senyor. Això és el que sento després de plantar-me i dir que no.

Us explico. El 15 de febrer vaig rebre un email del departament de màrqueting del Banc HSBC on em demanaven si podia difondre a 'Enfocant' el seu concurs de fotografia "30 años de historia en España". Un cop d’ull a les bases va ser suficient per adonar-me que hi havia una clàusula que era absolutament abusiva. En concret, la que feia referència a la cessió "gratuïta" dels drets d'autor de les imatges seleccionades i premiades per a la “lliure utilització per part del banc en fullets, anuncis, llibres, pàgina web i altres suports aliens al concurs".

Ja hi som!, vaig pensar. Una altra vegada un concurs que intenta apropiar-se dels drets dels fotògrafs! Com ja he comentat en moltes ocasions, cada vegada més, institucions, organismes públics i empreses convoquen concursos de fotografia per fer-se amb un recull d'imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat. Mitjançant uns premis, adquireixen tots els drets de les imatges guanyadores per poder fer amb elles qualsevol cosa, fins i tot vendre-les a tercers. Per tant, aquests concursos perjudiquen seriosament a la professió perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs als fotògrafs professionals.

Doncs, bé, vaig decidir contestar l’email del banc en els següents termes. Tot i que és bastant llarg, us en passo tot el text per si el voleu copiar i utilitzar en casos similars:
“Lo siento muchísimo, pero me temo que no voy a poder difundir vuestro concurso fotográfico, ya que una de las bases del mismo es absolutamente abusiva y perniciosa para la fotografía profesional. En concreto, en lo relativo a la cesión "gratuita" de los derechos de autor de las imágenes (premiadas y seleccionadas) para la "libre utilización por parte del banco en folletos, anuncios, libros, página web y otros soportes ajenos al Concurso". A mi entender, se trata de una apropiación indebida de los derechos económicos y de reproducción de las imágenes, que son propiedad legítima de sus autores.

Lo lógico sería que cualquier otro uso que no sea la divulgación del concurso debiera ser pactado y negociado con el fotógrafo, y sujeto a remuneración. Por lo tanto, en el caso de que el banco quisiera utilizar con fines comerciales alguno de los trabajos presentados a concurso, la entidad debería comprometerse a contactar previamente y personalmente con el autor de las fotografías para negociar el uso y contraprestación por las mismas. De lo contrario, lo que el banco pretende con este concurso es hacerse con una colección de imágenes libres de derechos a un coste irrisorio con las que cubrir sus necesidades de márketing y publicidad. Mediante unos premios, adquiere todos los derechos de las imágenes ganadoras y seleccionadas para poder hacer con ellas cualquier cosa, incluso venderlas a terceros.

Para vuestra información, según la Ley de la Propiedad Intelectual, todos los fotógrafos, sean profesionales o no, tienen en exclusiva, por el solo hecho de ser los autores de su obra, una serie de derechos de carácter económico y moral sobre ésta. Los derechos morales definen el respeto de su autoría sobre la obra y por lo tanto el deber de hacer constar siempre su nombre y el derecho a que no se modifique sin su consentimiento. Los derechos morales son irrenunciables e inalienables y deben ser siempre respetados.

En cuanto a los derechos económicos, el fotógrafo tiene derecho exclusivo de disponer sobre la reproducción, distribución y comunicación pública de sus obras. Por lo tanto, éstas no se pueden publicar ni reproducir en medios de difusión masiva sin que se pida autorización al autor y éste perciba los derechos económicos que establezca. La reproducción nunca es sobre un único medio concreto sino que la ley permite multitud de usos simultáneos sin que haya una competencia o interferencia entre ellos. En cuanto a los derechos económicos, la ley establece que sean proporcionales al uso que se haga de la obra.

Como vuestro concurso no respeta estos derechos económicos, sintiéndolo mucho, no voy a contribuir a publicitarlos. Lo contrario supone un abuso y la ruina para la fotografía profesional.

Atentamente”

Després d’un intercanvi d’emails, sorprenentment la setmana passada el banc em va comunicar el següent:
“Tenías toda la razón, Maria Rosa. Por las normas del banco que son a nivel internacional hubo un malentendido a la hora de redactar las bases. Las intenciones del concurso no eran en ningún caso conseguir un banco de imágenes, pero la manera de explicarlo no sonó muy bien. Fue en gran parte gracias a tu email por lo que se decidió volver a redactarlas.
Muchas gracias por tu apoyo”

Així doncs, ara si, les bases del concurs ja són correctes, així que us animo a que hi participeu. Aquí trobareu tota la informació. Podeu presentar-hi imatges preses a tot l'Estat al llarg dels darrers 30 anys que representin d'alguna manera esdeveniments, canvis socials, culturals, econòmics, etc., viscuts al llarg de les tres dècades. Hi ha tres premis de 5.000, 4.000 i 3.000€ i el termini s'ha ampliat fins el 2 de maig.



Però, sobre tot, el més important de tot és que us encoratjo a que planteu cara als concursos que no respecten els drets d’autor. Enviar un email als organitzadors d’un concurs o renunciar a ser-ne jurat tal i com van fer l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira i el Valentín Samà amb el concurs de la FNAC són gestos que poden fer que les coses canviïn. Aquí en teniu un exemple.

Plantar cara als abusos funciona!

6 d’abr. 2011

La 'street photography' invadeix els carrers de Londres

Una de les imatges que poden contemplar-se a l'exposició 'London Street Photography' del Museum of London. Foto: Stephen McLaren.

Si que és cert que alguna cosa està passant amb la street photography. Ho diuen els nois de Calle 35 i ho ratifico. La fotografia de carrer està vivint moments d’efervescència i prova d’això és que una ciutat com Londres ha organitzat pels propers mesos una gran exposició i un festival dedicats íntegrament a aquest gènere fotogràfic essencialment urbà.

Amb el títol London Street Photography, el Museu de Londres ha muntat una gran exposició que es podrà visitar fins el 4 de setembre, que coincideix amb la celebració del London Street Photography Festival 2011, previst entre el 7 i el 17 de juliol.

La gran exposició del Museu de Londres exhibeix una extraordinària col·lecció de més de 200 fotografies de 59 fotògrafs, amb la vida quotidiana als carrers de Londres com a protagonista absoluta. S’hi poden contemplar des de imatges en tons sèpia realitzades amb càmeres de plaques per pioners com Valentine Blanchard, que al 1860 ja va produir les primeres fotografies dels carrers de la ciutat, a les fotos dels màxims exponents de la street photography actual, com Nils Jorgensen, Stephen McLaren o Nick Turpin.

Foto: Nils Jorgensen.

Foto: Stephen McLaren.

Foto: Nick Turpin.

La mostra examina la relació que s’estableix entre els fotògrafs, els carrers de Londres i la gent que hi viu, i reflexiona sobre com les mesures antiterroristes i els drets a la privacitat i la imatge fan que cada cop sigui més difícil fer fotos al carrer.

Pel que fa al London Street Photography Festival 2011, els organitzadors han produït l'exposició que tothom estava esperant: la primera mostra a Europa de la recentment descoberta Vivian Maier, una supernanny de Chicago que en els darrers mesos s’ha convertit en tot un fenomen de la fotografia de carrer. Entre les dècades de 1950 a 1990, Vivian Maier va produïr en secret milers de fotografies increïbles. L'home que va descobrir recentment el seu treball, John Maloof, donarà una conferència sobre Maier i l'enigma que l’envolta el divendres 1 de juliol, a les 19 hores. Les entrades estaran disponibles a la web del festival a partir de l'1 de maig.

Autoretrat de Vivian Maier.

El festival inclou, a més, un programa completíssim d’exposicions, conferències i tallers, entre els quals hi destaquen els que faran conjuntament dos dels streeters més interessants del moment: el Nils Jorgensen i el Nick Turpin, ambdós del col·lectiu In-Public. Podeu trobar tota la programació a la web del festival.

Si voleu saber més sobre street photography, us convido a que us mireu aquest post que vaig penjar fa un temps a Enfocant, on hi trobareu totes les claus del gènere que va donar l’editor gràfic Rafa Badia en una de les seves conferències. També, a que entreu a la web de Calle 35, el nou col·lectiu de street photography fundat recentment a Barcelona, on precisament el Rafa Badia n’és un dels promotors.

No creieu que tant l'exposició del Museu com el festival ben valen una escapada a Londres?

1 d’abr. 2011

El fotoperiodista Paco Elvira estrena un projecte doble, la novel·la i exposició fotogràfica 'Un dia de mayo'


Hi ha gent que amb la seva trajectòria és capaç de demostrar les seves múltiples facetes i aptituds. El meu amic Paco Elvira n'és un. El veterà fotoperiodista, professor de fotografia i un dels blocaires més coneguts i actius d'Internet, mostra una vegada més les seves capacitats polifacètiques presentant el proper dilluns 4 d'abril un doble projecte: l'estrena de Un dia de mayo, la seva primera novel·la, i una exposició de fotografies d'alguns dels escenaris on es desenvolupa l'acció.

Un dia de mayo és un relat de fotoperiodisme i investigació, és clar. La novel·la narra les peripècies d'un periodista que treballa en un dels diaris més coneguts de Barcelona i investiga una complexa trama d'armes. "És una barreja de ficció i realitat en la qual apareixen molts amics, amb el nom canviat, encara que fàcils de reconèixer", afirma el Paco, cosa que, de ben segur, serà un bon al·licient per a tots els que portem anys en aquesta professió.

Al llibre, el Paco també descriu algunes de les seves fotos més conegudes, ja que "el protagonista és un periodista que durant la seva investigació viatja a països que conec molt bé", argumenta. Amb aquest pretext, els principals escenaris que apareixen descrits en el relat (Marbella, Irlanda del Nord, Macedònia i Hong-Kong) es transformen en una exposició de 22 fotografies, 11 a color i 11 en blanc i negre, que es podrà veure a la galeria Valid Foto de Barcelona. Cada imatge, a més, porta escrit de la seva pròpia mà el passatge de la novel·la relacionat.

Una de les fotos de l'exposició 'Un dia de mayo'

La presentació del llibre i la inauguració de l'exposició seran el dilluns 4 d'abril a les 7 de la tarda a la Galeria Valid Foto, al carrer Buentaventura Muñoz 6, de Barcelona. L'exposició es podrà veure fins el dia de Sant Jordi.

De ben segur que la novel·la del Paco Elvira ens farà gaudir i rememorar uns anys daurats del periodisme al nostre país, i es convertirà en un referent per a les noves generacions de periodistes.

Enhorabona Paco per aquest projecte tan rodó!