29 de març 2011

Xerrada sobre els abusos als drets dels fotògrafs


El pròxim dissabte 2 d’abril, donaré una xerrada sobre un dels temes que més m'amoïnen i a l'hora disgusten: els abusos als drets d’autor que pateixen els fotògrafs. Serà a Eivissa, a la primera edició del Ibiza Foto Cracks, unes jornades que duraran tot el cap de setmana, organitzades per l’Ibiza Foto Club. A la meva ponència plantejaré alguns exemples viscuts de vulneració de drets i demostraré que hi ha maneres de lluitar contra els abusos exigint el respecte als drets d’autor i un tracte just per les nostres fotografies.

A banda, hi haurà un munt de tallers i conferències impartits per fotògrafs tan reconeguts com el Tino Soriano, l’Oriol Alamany, el Manu San Félix i el Nilo Merino.

Les places per assistir-hi ja estan esgotades, però a través de Facebook, Twitter i el bloc us n’aniré informant.

27 de març 2011

Les dones sense complexos de Jordan Matter


Hi ha vegades que cal donar un do de pit. Davant el machaque, de cara a l'estiu, de les campanyes de Corporación Dermoestética i similars, cal reivindicar el treball del fotògraf nord-americà Jordan Matter.



Durant sis anys, Matter ha fotografiat a més de 100 dones en topless pels carrers de Nova York, una de les poques ciutats dels Estats Units en què no és delicte passejar nu en públic. Aquestes dones, molt diferents entre si, s’hi van prestar de manera voluntària i sense cobrar res, decidides a desafiar les convencions i la vergonya.



El projecte fotogràfic, titulat Uncovered i convertit en llibre, exhibeix cent fotografies que mostren igual nombre de parells de pits de totes les formes, edats i mides possibles, en un entorn urbà. Són retrats sense complexos de dones valentes, que exalten l'encant de la diferència a l’hora que denuncien aquesta societat de la bona imatge en la qual ens ha tocat viure.



A banda de les imatges, el llibre també recull un relat de cada dona, on explica la seva experiència i el seu camí cap a l’autoacceptació.



Un llibre molt recomanable, sobre tot, per aquells que tenen problemes d'autoestima. Segur que els farà reflexionar.



Per cert, el deu per cent dels guanys de les vendes del llibre van a parar a la Breast Cancer Research Foundation, una organització benèfica sense ànim de lucre dedicada a la investigació per a la prevenció i cura del càncer de mama. Es pot adquirir a través de la web de Jordan Matter.

21 de març 2011

Un negoci per treure-li profit al nostre arxiu d'imatges


Aquí tenim l’exemple d’un fotògraf amb visió de negoci. Ja no n'hi ha prou amb muntar tallers de fotografia, editar llibres, fer campanyes de publicitat o publicar reportatges a les revistes... Això ja està massa explotat. Ara, el nou bussiness és el merchandising!

El Kike Calvo, un fotògraf que realitza uns reportatges documentals espectaculars sobre medi ambient i viatges pels millors mitjans internacionals, inclosos National Geographic, The New York Times i The Wall Street Journal, ho té clar: cal aprofitar tots els canals possibles per a difondre el treball fotogràfic i, de pas, guanyar diners. I per això ha muntat una paradeta a Amazon, on comercialitza una col·lecció de milers d’articles amb les imatges i la marca KIKE CALVO®.

Si, si, milers d’articles. Ni més ni menys que 12.552 productes diferents decorats amb la mirada exclusiva que caracteritza la feina d’aquest fotògraf. Hi ha de tot: des de bosses de mà decorades amb una sèrie de fotos de ballet...



...a samarretes estampades amb imatges de Nova York...


...d'osos polars...



...o taurons com el de dalt...



També tasses, posagosts, kits pel cafè, postals, clauers... Fins i tot, tapes per personalitzar els interruptors de llum!



Per a que us en feu una idea, només d'estores pel ratolí, per exemple, n'hi podem trobar 799 models diferents. Tot decorat amb les fotos de Kike Calvo, of course.

Ben segur que aquesta estratègia comercial és una forma original de treure-li profit a l'arxiu fotogràfic. Ja vaig comentar al desembre en un post anterior que als nadals alguns fotògrafs produeixen obsequis amb les seves imatges en forma de calendaris o tasses per autopromocionar-se. Per què no comercialitzar, doncs, alguns articles amb les nostres fotos a través de la nostra web? En època de crisi, no està de més considerar totes les possibilitats i esprémer al màxim l'enginy per trobar noves fórmules que ens ajudin a sobreviure. Com el Kike Calvo!

13 de març 2011

Les fotògrafes fotografiades


Quan la meva amiga Mònica Tudela i jo vam decidir viatjar a Pakistan, estàvem segures que hi trobaríem molts i bons motius a fotografiar. Però el que no ens imaginàvem pas és que ella i jo ens convertiríem en un objectiu fotogràfic amb majúscules. Crec que no exagero si dic que tots els pakistanesos amb els que ens vam creuar que duien un telèfon mòbil amb càmera a la mà ens van fer una foto. O vàries! A aquestes alçades, la nostra imatge deu estar emmagatzemada en desenes de mòbils o circulant per la xarxa en pàgines del Facebook escrites en urdú. O sigui, que sense pretendre-ho ni imaginar-ho, vam passar de ser les “fotografiadores” a les fotografiades.

Des que vam aterrar a Pakistan, tots els ulls es van posar sobre nosaltres. Sense parpellejar. Literalment. Mirades bocabadades, penetrants, insistents, curioses, quasi infantils, de gent que no està acostumada a veure a dues dones soles, i menys occidentals. Ja en el vol que ens va portar a Islamabad, vam comprovar que érem les úniques passatgeres estrangeres en un avió atestat de pakistanesos. Més tard, en totes les ciutats que vam visitar no ens vam creuar amb cap turista occidental. Per tant, no és d'estranyar que per a aquella gent, descobrir a dues dones occidentals passejant pels seus carrers els devia resultar tan sorprenent i extraordinari com veure a dos extraterrestres, de manera que molts tingueren la necessitat d'immortalitzar el moment amb les seves càmeres. Uns ho feien de manera discreta, des de lluny, fent veure que enfocaven un altre cosa, però intentant incloure'ns hàbilment en l'enquadrament de la foto. Si en aquell moment la Mònica o jo ens movíem abans que premessin l'obturador, ells immediatament ho feien també per no perdre l'oportunitat de tenir una imatge nostra. Varies vegades ho vam provar i no fallava. Si nosaltres ens movíem, ells també.

Altres, més agosarats, s'acostaven tímidament de dos en dos i ens ho demanaven directament. “Can we take you a picture?” o “picture, picture!” eren les fórmules que més utilitzaven. Si assentíem, ràpidament es col·locaven al nostre costat per fer-se la foto, primer un i després l'altre. Aviat ens vam adonar, però, que aturar-nos perquè ens fotografiessin comportava immediatament que una llarga cua de gent s'animés a demanar-nos-ho també, amb la qual cosa la Mònica i jo podíem passar-nos una bona estona posant com si fóssim l'Angelina Jolie i la Gwyneth Paltrow envoltades d'un eixam de fans. Vaja, que poc va faltar perquè ens demanessin autògrafs!

Per descomptat, ambdues vam aprofitar per fotografiar a molta gent que es va voler fer una foto amb nosaltres, de tal manera que alternàvem els nostres papers respectius de fotògraf a fotografiat i viceversa, en una simbiosi enriquidora on la fotografia es va convertir en el nexe d'unió i intercanvi entre els pakistanesos i nosaltres.

Si us ve de gust, podeu veure algunes fotos del nostre viatge a Pakistan al Flickr de la Mònica Tudela o a l'àlbum que he penjat a Picasa.

3 de març 2011

De vacances a Pakistan


Amics, us comunico que els propers dies no estaré per aquí. Me’n vaig lluny, a Pakistan. No, no hi vaig a fer cap portada del Descobrir ni a buscar localitzacions fotogràfiques per un reportatge de la revista ni a treballar de fotoperiodista, sinó que hi vaig de vacances, a desconnectar i carregar piles. Ja sé que no serà com anar a un balneari o a un resort del Carib, però em ve molt de gust canviar de paisatge i de vida durant uns dies. Prometo tornar fresca i amb ganes de seguir donant canya ;-)

Per tant, durant els propers dies, no penjaré cap post nou al bloc, però com que m’emporto l’ordinador i la càmera, si tinc connexió ja penjaré alguna coseta al Facebook i al Twitter. Mentrestant, si teniu mono d’Enfocant ;-) us recomano que aprofiteu per rellegir algun dels posts més celebèrrims de la temporada... o que comenceu pels primers que vaig publicar al 2008... o que visiteu els blocs que segueixo... o les webs dels meus fotògrafs favorits... Tot ho teniu localitzat a les columnes laterals de la dreta.

Espero veure-us a tots a la tornada. Me’n vaig de vacances!!! A partir de... 3... 2... 1... Ja! Fins aviat!