15 de maig 2011

El potencial artístic de la fotografia mòbil

Atrapada en el temps. Foto: Maria Rosa Vila.


Fa uns mesos vaig canviar de mòbil i em vaig comprar un HTC Desire que porta incorporada una càmera de 5 megapíxels. Gairebé de manera instintiva i a tot hora, vaig començar a jugar amb ella fent fotos a casa, a la feina o bé per Barcelona. I estic descobrint que el mòbil és una bona alternativa a les càmeres compactes, les "lomo" o les ja gairebé desaparegudes Polaroid, ja que permet experimentar amb la llum, la composició, l'atzar i, sobre tot, el sentit estètic d'una manera senzilla i sense gaires artificis.

Un dia de pluja des de la finestra del menjador de la feina. Foto: Maria Rosa Vila.

Tot i les limitacions tècniques i de resolució, hi ha tres avantatges bàsics del mòbil respecte a una càmera. El primer, n’és la lleugeresa. A l’igual que l’Iphone, el meu HTC pesa només 135 grams amb la bateria, 330 grams menys que la nova i desitjada Fujifilm FinePix X100, o 365 menys que la compacta Canon Powershot G12, per posar-hi un parell d’exemples.


Un altre, n’és la immediatesa. La càmera no la portes sempre a sobre, el mòbil sí. Si veus alguna cosa que t'agrada, agafes el mòbil, enfoques i la captures sense pensar-hi gaire ni fer grans preparatius. Hi ha imatges que només succeeixen una vegada i aquí el sentit de l'oportunitat, l’olfacte, l’empenta, però sobre tot, la rapidesa en són la clau.

Aparador del carrer Canuda de Barcelona. Foto Maria Rosa Vila.
Carrer Canuda de Barcelona. Foto Maria Rosa Vila.

Un darrer advantatge n’és la discreció. El mòbil intimida poc i em permet passar moltes vegades desapercebuda i apropar-me a la gent sense que s’adonin, ja que no disposa de zoom òptic. Com que té una funció per eliminar el soroll del dispar quan prems l’obturador, fer fotos "robades" (és a dir, preses sense el consentiment de les persones fotografiades) és fàcil. Per això, el mòbil és una eina ideal per a practicar la fotografia de carrer o street photography, ja que permet fer composicions espontànies trobades a l'atzar, inesperades i impredictibles.

Passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Maria Rosa Vila.

Però la fotografia de carrer no és l’únic gènere fotogràfic en què el mòbil pot demostrar tot el seu potencial artístic, social o documental. Quatre fotògrafs reunits per la Sala EFTI de Madrid mostren fins el 29 de maig la seva obra de gran format presa íntegrament amb la càmera del mòbil:

Spring, de Carlein van der Beek.

L’holandesa Carlein van der Beek ha utilitzat el mòbil per indagar en el món femení des d’un punt de vista pictòric, barrejant la tècnica mixta amb les fotos...

Have a sit, de Matt Burrows.

El fotògraf Matt Burrows, americà establert a Michigan, va redescobrir la fotografia gràcies al seu smartphone. Inspirant-se en l'obra de William Eggleston, va començar a capturar objectes quotidians i escenes familiars, creant unes composicions plenes de color de significat inesperat...

Instant notes, de Stefano Giogli.

La regió italiana d'Umbria és l'escenari perfecte per a les imatges de Stefano Giogli, a través de les quals els actes, els objectes i la gent que conformen la seva rutina diària es transformen en fotografies construïdes magistralment. Les fotos pertanyen al projecte "Instant notes", en el qual Giogli utilitza el seu smartphone com a quadern de notes visual i l’aplicació Hipstamatic per a donar-li una gran intenció estètica...

The Shadows, de Jordi V. Pou.

Per últim, el treball del fotògraf de Lleida Jordi V. Pou, en blanc i negre, titulat "Kokovoko", deu el seu nom a l’illa citada per Herman Melville a Moby Dick i simbolitza un viatge de tornada des de llocs llunyans.

Així que ja sabeu per qué cada vegada hi ha més persones que quan s'obliden el mòbil han de tornar corrents a buscar-lo!

22 comentaris:

  1. Personalment crec que amb un movil que tingui una bona camara es poden fer coses molt interesants de fet estic ficat en un parell de projectes que els penso fer integrament amb el movil i acabar-ho en format " Polaroid " i cuan arribi la desitjada Fujifilm FinePix X100 ja veurem que passa

    ResponElimina
  2. Està molt bé tot el potencial que pot donar ara com ara la fotografia mobil, la lomo i la polaroid, però ara com ara només està destinada a la expresió personal i als artistes. Que opines de incloure aquest tipus d'imatges a les revistes de viatge? Crec que aportarien molt més dinamisme i credibilitat.

    ResponElimina
  3. Aquesta opció -com totes- està molt bé, però té el mateix valor que qualsevol fotografia feta amb qualsevol càmera. Què diriem si el nostre "projecte" està basat en que les fotos s´han fet amb una réflex, una de mig format, de gran format o amb una estenopeica? Doncs que "per se", el dispositiu no té massa (cap?) valor. Em sap greu, però l´interès -com sempre- no està en el dispositiu, està en el fotògraf i les seves intencions, no perdem el Nord de vista!

    ResponElimina
  4. Bona entrada, Maria Rosa, però, sobretot, m´encanten les teves imatges. Crec que caldria que li dediquessis més temps i energia a la teva vessant com fotógrafa..I si, té aquesta inmediatesa própia de les polaroids, que es feien espontàniament, sense grans preparatius i/o discurs teóric. Senzilles, directes, boniques i efectives. M´agraden!

    ResponElimina
  5. Fantástica entrada Maria Rosa.
    Estic totalment d'acord, amb Rafa Badia. Les tevas imatges, son molt bones; la del carrer Canuda, es una "street photo" sensacional, per llum, compossició i tema; felicitats!!!

    ResponElimina
  6. No se on vaig llegir els comenaris d'un fotógraf, que explicava que el fet de que el mòbil no et permetès el control manual de l'exposició, i que per tant funcionès en automàtic, feia que sense adonarte et centresis més en la composició i en copsar el moment, de manera més senzilla i espontànea...

    ResponElimina
  7. L'altre dia a passarel·la Gaudí, el fotògraf de costat feia fotos amb la seva reflex canon i també amb l'Iphone a cada model q desfilava pel CatWalk. Quan acabava el passe deia: -Ja etá colgado en intehné! Encara ara al·lucino. Ja em veig en un futur dient: "Carinyo, t'he de penjar pq la càmara no té cobertura".

    ResponElimina
  8. Conozco varios trabajos de fotógrafos que están haciendo un trabajo genial con móvil. Desde que veo estos trabajos no puedo dejar de acordarme de allá por los noventa, cuando aparecieron las cámaras de usar y tirar y algunos fotógrafos experimentaron con estos 'artefactos'; se hicieron buenos trabajos a pesar de que muchos puristas se echaban las manos a la cabeza.
    En los primeros 90's Bernard Plossu impartió en Utrera(mi ciudad) el primer taller de su carrera. Recuerdo que contó como anédota que una vez le encargaron un trabajo en suiza, y se presentó para hacerlo con una cámara compacta tipo agfamatic...; le tomaron por un chalao y le echaron porque no se creían que era el fotógrafo contratado!!! aunque al final lo hizo.

    Pd. Me encanta la foto del escaparate.

    ResponElimina
  9. Nooo Rafa, que la Maria Rosa no es dediqui a fer fotos, sino, qui escriurà aquest bloc? ;-)

    Com bé s'ha dit aquestes càmeres senzilles permeten centrar-te en la composició i en el moment. I la importància està en el fotògraf. Ara bé, un fotògraf, algú que té coneixement del funcionament de les càmeres, li treurà molt més partit a una càmera d'un mòbil que algú que no tingui ni idea.

    ResponElimina
  10. La G12 no es la mejor comparacion o definicion de una compacta una ixus pesa lo mismo que un htc desire libre 500 euros mas o menos una compacta menos de 200 euros y ya podremos en el laboratorio estropear un poco su calidad en aras de la creatividad que son un potencial todo dependera de quien la utilice como todo lo de manel ubeda no esta muy claro alix ha utilizado casi siempre una 6x6 y asi muchos otros ejemplos leica un cartier bresson sally mann formato grande no creo que sea muy importante que el interes este en el fotografo salvo que sea para venderse en el buen sentido y eso tan en boga gran fotografo y mejor persona no todo son proyectos y ventas hay unos cuantos que fotografian y suben sus fotos a flickr o similares o a su web cada uno tendra una aproximacion diferente segun a lo que se dedique el profesor de fotografia y fotografo o el fotografo a secas si veo unas foto buenas excelentes etc etc me gustan y despues me entero que el fotografo es una persona mala asesino violador torturador etc etc dejaran de ser malas sus fotografias? la revolucion digital es que potencian algo que estuvo sometido a una dictadura de 36 fotogramas y se transformo en esencia fotografica y asi como nadie de por aqui dira que no esta bien leer tanto ni ver tanto cine ni escuchar tanta musica lo mismo para la fotografia segun en manos de quien este mientras mas mejor es cultura lo que cuesta decir o aceptar es que la fotografia hoy el fotografo puede abarcar tantos temas y solo necesita una compacta o un iphone o htc el amor por los diafragmas y velocidades comienza a diluirse con nociones basicas y ahi esta nuestro mundo.

    ResponElimina
  11. No em convenç . És com una pizza congelada o una pizza feta a casa. Perdoneu però algú ho havia de dir ;)

    ResponElimina
  12. Josep no me convence la comparacion.

    ResponElimina
  13. Jordi B.18/5/11 0:30

    Coses que passen: l'iPhone d'una amateur passa per davant de centenars de professionals.

    http://lightbox.time.com/2011/05/16/amateur-photo-of-shuttle-goes-viral/#1

    I sí no he entès malament la va cedir a la BBC per amor a l'art...

    ResponElimina
  14. M'agrada l'espontanietat aconseguida amb aquest tipus de cámeres petites, els fabricants haurien de posar fil a l'agulla.

    M'agraden molt les teves fotos, per cert!

    ResponElimina
  15. Hay quien piensa que este tipo de fotos no se pueden utilizar para medios profesionales...
    muchos ya lo habreis visto, pero los que no que echen un vistazo en The W Side, el Sr. Airob se ha salido con sus fotos para La Vanguardia hechas con polaroid. ¡Magnífico trabajo!

    ResponElimina
  16. Porque...las fotos no las hace la cámara. Las hace el "camarero"

    ResponElimina
  17. Jordi B.

    El motiu (la nau espacial) fa més o menys interessant una foto de molt dubtosa qualitat.

    ResponElimina
  18. Fabrega es que no todo tiene que ser calidad con parametros de nitidez color en fotografia mas la camara etc etc.

    ResponElimina
  19. Doncs m´agraden MªRosa, la 3,4 i 5ª imatge m´agraden.
    També he estat experimentant amb el mòvil i surten imatges interessant, bones, molt bones... però li falten una mica de qualitat tècnica, un excés de "definició" digital típica dels sensors petits de les compàctes.
    Però com ja s´ha dit, no és la càmera sinó la mirada i intenció del que la porta.

    ResponElimina
  20. Maria Rosa, les teves fotos d'aquest post són xulíssimes. A mi m'agrada especialment la feta desde la feina en un dia de pluja. Felicitats, amiga!

    ResponElimina
  21. La popularització d'us del mòbil amb càmera incorporada ha suposat una multiplicació brutal de les imatges fotogràfiques fetes i, a partir de la interconexio mòbil-internet, de la seva difusió.

    Però, com be diu en Manel, no cal perdre el mon de vista, les fotografies no son més fàcils de fer per que s'utilitzi un mòbil o qualsevol altra càmera.

    Es una eina més, de la que cal conèixer avantatges i inconvenients si pretenem utilitzar-la per fer un treball coherent i amb sentit. No es ni millor ni pitjor que una reflex o una polaroid, ni cap altre tipus de càmera. Per que al final l'important sempre es el fotògraf.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!