20 de febr. 2011

El contrasentit: de Magritte a Madoz passant per Brossa

"Fe eclesiàstica", 1994. Brossa era un anticlericalista. En aquest poema els bitllets fan de punt d'un llibre sagrat.

Quan l'altra dia en un post anterior plantejava la qüestió de si el treball de Chema Madoz era fotografia o escultura, en Josep Fàbrega va apuntar en un comentari que totes les obres de Madoz podrien estar fetes per Magritte, Joan Brossa o Duchamp. Em va semblar curiós observar com es poden establir relacions entre artistes de temps molt distants, però que han treballat territoris similars. En alguns casos, les coincidències són evidents i està clar que uns han influït en els altres. Però, és possible que dos artistes arribin a plantejaments intel·lectuals i solucions similars sense que tinguin consciència del que altres han fet?

L'obra de Chema Madoz podria semblar una illa solitària en el panorama fotogràfic actual, però tal i com apuntava Josep Fàbrega, és una península amb múltiples connexions. La més evident, sens dubte, seria en Joan Brossa, un poeta visual amb qui Madoz comparteix un tractament de les imatges molt potent i la creació d'objectes on conviuen dues realitats diferents jugant amb la idea del "contrasentit".

Foto: Chema Madoz.


Hi ha infinitat d'artistes, però, que treballen aquest concepte del contrasentit amb diferents llenguatges i que arriben a conclusions molt properes a Madoz i Brossa:

Felipe Barbosa, mitjançant un osset de peluix confeccionat amb petards, posa de manifest dues realitats diferents i aparentment antagòniques: l'amor i la violència...

Foto: Felipe Barbosa.


O Walter Martin i Paloma Muñoz, que amb la foto del bressol elevat posen de relleu la idea de risc...

Foto: Walter Martin i Paloma Muñoz.


O l'il·lustrador Isidro Ferrer i el seu potent tractament gràfic...

Il·lustració d'Isidro Ferrer.


O l'artista libanesa Mona Hatoum i el seu paravent en forma de ratllador...

Obra de Mona Hatoum.


El contrasentit també es posa de manifest mitjançant unions impossibles que provoquen la inutilitat de l'objecte, com les dues sabates unides amb els cordons creuats de Madoz...

Foto: Chema Madoz.


O el rellotge amb múltiples busques de Joan Brossa...

Foto: Joan Brossa.


Per últim, una altra plasmació del contrasentit seria la hibridació de dues realitats o objectes, com les sabates convertides en peus de Magritte.


Pintura de Magritte.


En definitiva, diferents perspectives i llenguatges per explicar el mateix. L'art està ple d'autors que exploren territoris molts propers, com el de la paradoxa i la transgressió de la realitat, que provoquen emocions idèntiques amb diferents solucions. Tot i així, l'obra de Madoz no és menys genuïna que la de Brossa o Magritte pel fet que sigui tan propera i provoqui reaccions similars. Cadascún ha arribat a conclusions pròximes des de la seva pròpia perspectiva i llenguatge. En això consisteix la grandesa de l'art, no?

7 comentaris:

  1. El contrasentido, como herramienta, está muy presente en la vida diaria. Un chiste es exactamente eso, una narración con una salida ilógica, un imposible que provoca la risa. Contar un chiste implica un reconocimiento tácito de la inteligencia mutua: el narrador da por supuesto que su interlocutor entenderá aquello que rompe con el curso lógico de la narración.

    Lo mismo ocurre con la obra de Madoz: él apela a nuestra inteligencia para que entendamos y valoremos su propuesta. Quizás por esto, mirar sus fotos nos reconforta ("si, lo he entendido"- nos decimos a nosotros mismos en voz baja), mas allá del placer meramente estético.

    Además de los surrealistas y los poetas visuales, en el arte y la fotografia contemporánea abunda lo cómico o lo inesperado, la transgresión mediante el contrasentido. En esto, los "fotógrafos de calle" se llevan la palma: la gran mayoría de las fotos de Matt Stuart, por poner sólo un ejemplo, se basan en este recurso.

    Disculpa, Maria Rosa, por lo extenso del comentario.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Venint del món de la pintura i la poesia vaig aterrar a la fotografia la confluència de tot plegat em va fer veure aquestes relacions.

    Amb sentit del humor també va treballar Maltéte, però en aquest cas sense preparar res, eren troballes casuals:
    ho veureu clicant aquí

    ResponElimina
  4. Bona entrada, Maria Rosa.
    L'art, es una de les expressions de les persones, més important. Es per aixó, que una mica de sentit del humor, sempre es ben rebut; es com un polç de sal, en unas patates roses.

    ResponElimina
  5. Saint-Simon7/6/11 8:44

    L'informo que la reproducció de l'obra plàstica de Joan Brossa està subjecta a copyright. Si vol mantenir les imatges en aquest post, hauria d'obtenir el permís a www.vegap.es/CA.
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. ust aquesta setmana vaig tindre l'oportunitat [necessitat] de homenatjar l'art de Magritte.

    tot plegat hem va semblar una bona manera de justificar la fotografia com a art, que es ni més ni menys allò que fa tan be, el Sr. Madoz, no creus?

    Enhorabona pel teu blog Maria Rosa, avui es la primera vegada que vinc i ja et tinc a "els meus favorits"

    ah!!!! l'enllaç del meu petit homenatge:
    http://plopezphoto365.blogspot.com/2011/08/un-guino-magritte.html

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!