9 de gen. 2011

Vladimir Artazov, un fotògraf que dóna en el clau

Foto: Vladimir Artazov

No se m'acut millor manera de reprendre l’activitat quotidiana després del parèntesi de les festes (en què m’he retirat uns dies dels circuits virtuals per dedicar-li més temps a la vida real), que mostrant-vos el treball ple de creativitat d'un fotògraf txec que ha recorregut a la seva caixa d’eines com a font d’inspiració per a crear un univers molt imaginatiu.

El Vladimir Artazov, nascut a la república Txeca, ha realitzat una sèrie fotogràfica en què manipulant claus (no les d’obrir portes, sinó aquelles punxes metàl·liques que serveixen per a penjar-hi alguna cosa) ha creat unes metàfores visuals molt ben executades, plenes d’humor i ironia, que escenifiquen fragments de la vida quotidiana. En Vladimir ha estat capaç de fer que un tros de metall tan humil i corrent com un clau, un objecte inanimat que en qualsevol cas seria impensable que pogués transmetre cap tipus d’emoció, prengui vida i mostri sentiments com l'amor, la soledat, l'ira o el desig.





En aquesta pàgina podreu veure bona part de la sèrie.

De cara al 2011, no estaria de més que en prenguéssim nota per enfrontar-nos al nostre dia a dia amb la mateixa imaginació, creativitat i sentit de l’humor que destil·la aquest fotògraf.

14 comentaris:

  1. La imaginació sempre es necessària i quan un fotògraf te una idea, la desenvolupa amb cura i la sap promocionar, el resultat pot sorprendre a tothom. ¡Inclòs ell!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Tota una lliçó, Maria Rosa. Per treures el barret.

    ResponElimina
  3. Imaginació al poder!
    Gràcies per l'enllaç.
    I bon any...

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per aquesta entrada, Maria Rosa.
    Las imatges i las tevas refleccions, son com aire fresc, que ajuda a mantindre viva, la nostre passió per la fotògrafia.
    Benvinguda, després del parèntesi de les festes!!!

    ResponElimina
  5. Yo de mayor quiero tener esa imaginación...
    Gracias

    ResponElimina
  6. M'encanta la del client que vol fotre un clau... jeje

    ResponElimina
  7. Molt sovint es discuteix si una obra es artística o decorativa.
    Jo crec que l'obra d'aquest fotògraf és molt creativa però definitivament és molt decorativa no veig art fotogràfic per enlloc.
    El que passa que avui en dia i sempre fugaçment la decoració ven molt.
    Dit això , agraït per la ressenya.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Maria Rosa! No coneixia el treball d´en Vladimir. N´ha unes imatges que m´agraden força, generalment les mès senzilles i amb contingut psicológic, com la del grapat de claus mirant malament -si, sembla que mirin!- a un un bis..A la República Txeca n´ha molta tradició de cine d'animació i de teatre d´objecte, tot fet a mà, "anacronisme" genial a la nostra era digital.

    Gràcies per el teu retorn al món virtual, desprès de unes vacances dedicades, com dius tu mateixa, a "la vida real".

    ResponElimina
  9. :-) el que està ben clar és que s'ho passat de conya fent-ho i ho transmet. Gràcies.

    ResponElimina
  10. Gràcies, una vegada més, el teu blog m' inspira i em dona 'feina i que pensar'
    Vaig a fer un tomp per la galeria d'en Vladimir.

    ResponElimina
  11. Moltes gracies per aquest descobriment i prodigi de imaginació .
    si en comtes de mirar-nos sempre el melic miresssim mes el que ens ofereixen els demes de ben segur que tot plegat milloraria

    ResponElimina
  12. Hola Mª Rosa, i Bon any.
    Quina imaginació, gràcies per l'enllaç, molt interessant.
    Salutacions.
    Cesc Noguera

    ResponElimina
  13. M'ha encantat. Això és possar-hi imaginació a les coses. Aquest és el camí. O al menys, un dels camins.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!