31 de jul. 2010

Baixo la persiana

Avui penjo el cartell de "Tancat per vacances". Mentrestant, si durant l’agost teniu mono dels meus posts ;-) us convido a que llegiu els anteriors articles d'Enfocant començant pels primers que vaig publicar al 2008... o a que visiteu els blocs que segueixo... o els webs dels meus fotògrafs favorits... Tot ho teniu localitzat a les columnes laterals de la dreta del bloc.
Espero que passeu un bon estiu. Jo per fi me'n vaig de vacances! Fins al setembre, baixo la persiana a partir de... 3... 2... 1... Ja!

26 de jul. 2010

Aitor Lara, l'esperit del documentalisme més genuí


És diu Aitor Lara i el vaig conèixer a l’OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Me’l va presentar el meu amic i editor gràfic Rafa Badia, qui em va convidar a que visualitzéssim plegats el seu portfoli. L’Aitor ens va mostrar alguns dels seus treballs fotogràfics en blanc i negre sobre la Maestranza de Sevilla, l’Uzbequistán i la Legió, i el que vaig veure-hi em va evocar aromes d'altres temps.

I és que, en un moment en què el fotoperiodisme camina a la recerca de nous llenguatges visuals, compositius i expressius, l’obra de l’Aitor Lara és un retorn a l’essència, al documentalisme més formal i clàssic, aquell que segueix l’estela dels grans fotògrafs del gènere.

Cuadrilla del Cid. Foto realitzada al 2002 per Aitor Lara.

Aitor Lara fotografia amb profunda atenció l'ànima i la disparitat dels éssers humans. En el seu treball realitzat al llarg de vuit anys a la plaça de toros més famosa, la Maestranza, l’Aitor Lara (un fotògraf nascut a Barakaldo, Biscaia, el 1974) ha fotografiat l'univers taurí més genuí a partir d’un mosaic de personatges singulars i característics. Destaquen, sobre tot, els seus retrats al tendido, on l’Aitor es fixa en la gent que té alguna cosa especial que li crida l’atenció.


Molts d'aquests personatges els fotografia al vol; a d’altres, en canvi, els demana que posin per a ell. Són fotos rotundes, precises, honestes, properes, humanes i reals, fruit d’una passió per les persones.

Foto d'Aitor Lara realitzada al 2006.

En certa manera, els seus retrats tenen alguna cosa a veure amb els personatges singulars que fotografiava la Diane Arbus, o el caràcter dels de Walker Evans, o els de 'Tarde de toros' de Luís Baylón o els de la 'España Oculta' de Cristina Garcia Rodero.

Foto de Cristina Garcia Rodero.

En el seu projecte sobre Uzbequistán anomenat 'Torre de Silencio', un assaig fotogràfic sobre les antigues ciutats del centre d’Àsia realitzat gràcies a una beca que li van atorgar, l’Aitor Lara sorprèn perquè fotografia sense funambulismes tècnics, amb l’estil formal i acadèmic de qui està cridat a convertir-se en un clàssic.

Foto del projecte 'Torre de silencio'. Foto: Aitor Lara.

Són imatges de gran valor etnogràfic, antropològic i estètic que tenen el segell de l'etern i que sorprenen per la riquesa de matisos blancs i grisos.

Una altra foto del projecte d'Uzbekistán. Foto: Aitor Lara.

No és estrany, doncs, que ambdós projectes, Maestranza i Torre de Silencio hagin esdevingut en llibre; que al 1999 Aitor guanyés el Primer Premi de Fotografia Juana de Aizpuru, que fos finalista del premi Descubrimientos PhotoEspaña, que li atorguessin la Beca Ruy de Clavijo de Casa Àsia i que al 2008 guanyés el Premi Europa Multicultural Luis Valtueña de Médicos del Mundo.



Per cert, per si no ho sabíeu, l’Aitor és també l’autor del poderós retrat d’un legionari que il·lustrava el cartell del OjodePez Photo Meeting i que forma part del seu projecte IV Bandera.

18 de jul. 2010

"Quan la fotografia no serveix per a res en diuen art", afirma Oliviero Toscani al OjodePez Photo Meeting



Després de tres dies d’una calor horrorosa, amb unes temperatures i una humitat tropicals soportables, en part, gràcies a les cerveses i l’aigua que l’organització subministrava gratuïtament als assistents, el OjodePez Photo Meeting, el congrés de fotografia documental organitzat per La Fábrica i la Virreina Centre de la Imatge a Barcelona, s’ha acabat.

Durant tres dies, el cor de la Rambla ha estat un anar i venir constant de fotògrafs, editors gràfics, periodistes i estudiants de fotografia vinguts d’arreu que, immunes a la xafogor, han assistit a les conferències, debats, projeccions i visionats de portfolis. El gran atractiu de la trobada ha estat, sens dubte, poder conèixer en persona i escoltar l’opinió de 35 dels especialistes i fotògrafs més rellevants del gènere a nivell internacional, gent que són tot un referent, amb l'objectiu de generar un debat al voltant del fotoperiodisme entre ells i el públic.

Una de les conferències més esperades i que més expectació va generar és la que va protagonitzar el fotògraf Oliviero Toscani, autor de les campanyes publicitàries de la firma Benetton.

Susan Meiselas i Oliviero Toscani, dos dels convidats al OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Foto: Quesabesde

Al fotògraf italià, famós per revolucionar els principis de la moda i reinventar les regles de la publicitat, sembla que li queda curt el vestit de fotògraf. Toscani va donar a entendre que és una mena de Juan Palomo: no només és l'autor de les fotos sinó també del concepte de cada encàrrec, sigui campanya publicitària, exposició o portada d'una revista de moda.

En tots els casos, Toscani imposa i té cura de tots els detalls, des de la producció i l'estilisme, fins el grafisme i la recerca de l’impacte mediàtic publicitari, sempre amb imatges provocadores creades per a la reflexió i no per a la simple contemplació estètica. Per això afirma: “És impossible ser demòcrata i que hi hagi consens quan treballes en el límit. El consens condueix a la mediocritat".

En aquest sentit, Toscani es considera un creatiu, un artista que intenta canviar la percepció de les coses, convençut com està que la fotografia és una de les eines més eficaces de conscienciació social. Com a responsable de campanyes publicitàries tan polèmiques com la que mostrava a un malalt de la sida moribund o a una model amb anorèxia, mig món se li va posar en contra per explotar el patiment aliè. Però ell, seguríssim de si mateix i engrandit davant l'adversitat afirma: “La fotografia ha de tenir una funció social. Quan no serveix per a res, en diuen art". Per això, va afegir amb ironia malèvola que la fotografia “és actualment l'autèntic art modern".

De totes maneres, crec que el Toscani actual (un clon del Leo Bassi més excèntric, excessiu i provocador), està de tornada de tot. Després de mostrar-nos les imatges més impactants de l’evolució del seu treball fotogràfic determinades per la polèmica i una producció sofisticada i complexa, Toscani va mostrar part del seu nou projecte fotogràfic, un retrat senzill i sincer de la raça humana que està realitzant a través de milers de fotos de rostres anònims que es troba pel carrer. Sembla com si el fotògraf italià s’hagués desprès d’artificis i provocacions. Serà això possible?

9 de jul. 2010

Un eclipsi total de Sol versus el mundial de fútbol?

El proper diumenge 11 de juliol es produirà un d’aquells espectacles que generen una expectació màxima. No, no m’estic referint a la final del mundial de futbol, sinó a un eclipsi total de Sol que serà visible des de l'illa de Pasqua, la Polinèsia Francesa, el sud de Xile i l’Argentina.

Segons escriu en el seu bloc el meu amic Víctor Puig des de Xile, l'interès que ha despertat aquest fenomen és tan gran que fa temps que les reserves hoteleres a l'illa de Pasqua s’han esgotat, presa per centenars de fotògrafs, astrònoms i caçadors d'eclipsis de tot el món. Cal tenir en compte que els eclipsis totals de Sol no són fenòmens freqüents perquè només és possible veure’ls des d’un mateix lloc de la Terra cada tres o quatre segles. Tot i així, cada any n’hi ha un parell (més o menys) que es poden observar des d’algun punt del planeta, ja que només són visibles des de la franja sobre la qual es projecta l'ombra de la Lluna quan s'interposa entre el Sol i la Terra. Així que si algú vol veure uns quants eclipsis al llarg de la seva vida, no té més remei que viatjar i viatjar, de vegades, a llocs molt remots.

En color blau, els llocs on es veurà l'eclipsi total de Sol de l'11 de juliol de 2010. Més informació (en anglès) en aquesta pàgina de la Nasa.

Una de les persones que no se’l vol perdre és el fotògraf i astrònom Juan Carlos Casado, de qui ja vaig parlar en un post anterior, i que ja és a l'illa de Pasqua.

El fotògraf i astrònom Juan Carlos Casado.

Per si no us en recordeu, Casado és un dels trenta fotògrafs que formen part del prestigiós i selecte grup The World At Night, un projecte mundial que pretén fotografiar els més bells i històrics esdeveniments astronòmics. També és l’autor de la web 'Tierra y Estrellas' que conté desenes d'imatges espectaculars d'estels, aurores boreals, eclipsis, galàxies i tota mena de fenomens astronòmics d'arreu del món, fotografiats des d'una perspectica nova, ja que barreja la bellesa dels paratges naturals amb l'esplendor del cel nocturn i els seus fenomens. En el número d'agost de Descobrir Catalunya, podreu veure una foto seva espectacular de la pluja d'estels o llàgrimes de Sant Llorenç que va realitzar a Sant Llorenç de la Muga, a l'Alt Empordà.

Per a fotografiar l’eclipsi, Casado ha muntat l’expedició Shelios 2010 i ha creat una pàgina web on, a mode de quadern de viatge, des del 6 de juliol hi publica cada dia fotos amb comentaris i informació de les incidències del viatge ordenades cronològicament. Per a fer-ho, l’expedició s’ha desplaçat a l’illa de Pasqua carregada amb dos ordinadors portàtils, vàries càmeres digitals i de vídeo professionals i un telèfon mòbil connectat als ordinadors. Els dies assenyalats tenen previst penjar-hi cròniques on relataran anècdotes i entrevistes amb els membres de l'expedició, així com apunts històrics i geogràfics dels enclavaments visitats.

El més important, però, és que el dia de l'eclipsi, el diumenge 11 de juliol, Casado i el seu equip retransmetran el fenomen en directe per Internet. El primer moment de l'eclipsi tindrà lloc a les 20h40m36s (hora peninsular) i el màxim succeirà a les 22h10m51s. L’eclipsi total durarà 5m20s. Tot i així, l'observació no serà senzilla. Ara, a l'hemisferi austral és hivern i les prediccions meteorològiques per al moment en què es produirà el fenomen no són gaire tranquilitzadores. Hi ha un 50% de possibilitats que sobre l'illa de Pasqua hi hagi núvols que arruïnin l'espectacle.



Per si un cas, aquí us deixo la imatge de l'eclipsi total de Sol que el Juan Carlos Casado va fotografiar l'1 d'agost de 2008 al mar d'Om, a Novosibirsk, Rússia. La foto és una combinació digital de 67 imatges que mostra llargues extensions de la corona del Sol, protuberàncies, llum cendrosa i estrelles.

Aconseguirà l'eclipsi de Sol eclipsar el mundial?

4 de jul. 2010

És bo pels fotògrafs el recent acord entre Flickr i Getty?


Recentment, el banc de fotografies més gran del món, Getty Images, i la comunitat més popular d'aficionats a la fotografia, Flickr, han arribat a un acord mitjançant el qual els 40 milions d'usuaris de Flickr poden vendre les seves fotos a través de Getty.

L'estiu de l'any passat, Getty Images i Flickr ja havien acordat que els editors gràfics de Getty es podien posar en contacte amb qualsevol usuari de Flickr si estaven interessats en alguna de les seves fotos. Així va néixer la Col.lecció Flickr de Getty, que avui ja suma més de 100.000 fotografies.

La Col·lecció Flickr, a la web de Getty Images.
Fins ara els fotògrafs havien d'esperar a veure si sonava la flauta i Getty trucava a la seva porta. Però a partir d'ara, les comportes s'han obert per a tothom, ja que qualsevol usuari de Flickr pot demanar a Getty que comercialitzi les seves fotos. Per a fer-ho, al costat de cada fotografia individual penjada al Flickr apareix un text que diu "Desitges atorgar llicències de les teves fotos a través de Getty Images?".

Marcat en vermell, l'enllaç que permet a l'usuari de Flickr demanar a Getty la comercialització de les seves fotos.

Si el fotògraf hi clica al damunt, li apareix la possibilitat d'activar l'opció "Demanar llicència". D'aquesta manera, qualsevol persona, revista, diari, publicació, anunciant, etc, que vegi una imatge al Flickr que li pot resultar útil, pot clicar l'enllaç "Demanar llicència" que hi haurà al costat de la imatge i els editors gràfics de Getty es posaran en contacte directament amb el fotògraf per demanar-li el permís i pactar les condicions d'ús i la quantitat a pagar, mentre la foto queda inclosa automàticament a la Col·lecció de Flickr de Getty Images. D'aquesta manera, Getty es garanteix fer sempre de mitjancer en la compra-venda d'imatges a Flickr.

Marcat en vermell, l'opció que s'ha d'activar perquè qualsevol persona pugui demanar la llicència d'una foto a través de Getty.

Tot i que el fotògraf professional pot observar aquest moviment de Flickr i Getty com un pas més en el desembarcament dels aficionats en àmbits fins ara reservats a la fotografia professional, la nova aliança entre ambdues empreses seria, en un principi, una bona notícia pel negoci de la fotografia d'estoc perquè ajuda a evitar que ningú agafi fotos d'Internet sense permís i sense pagar ni un duro, i redueix la possibilitat que els milers de fotògrafs de Flickr que publiquen amb Creative Commons ("l'ús comercial permès") segueixin fent la competència gratuïta a la resta.

Sospito, però, que la compra-venda de fotos al principal portal de fotografia del món és un gran negoci que ni Flickr ni Getty estan disposats a perdre's. Com fins ara moltes de les fotos que es compraven a Flickr es negociaven en privat entre el comprador i el venedor (jo mateixa ho vaig fer una vegada), Flickr i Getty estan mirant d'aconseguir un tros d'aquest pastís. Per això, amb la nova fórmula imposada per ambdues empreses, si ara un comprador potencial vol permís per utilitzar una imatge i fa clic a l'enllaç "Demanar llicència", en lloc de posar-se en contacte directament amb l'autor de la foto, ho farà amb Getty, amb la qual cosa, Flickr i Getty es garanteixen que els drets d'ús de la imatge es negociaran a través de ells, obtenint el 70 o el 80% dels diners, mentre que el fotògraf només n'aconseguirà entre un 20% i un 30%, segons dades publicades pel British Journal of Photography.

Conec alguns fotògrafs que han rebut ofertes directes de revistes, diaris, editorials, llocs web, empreses i anunciants per les seves fotos penjades a Flickr. Fins ara, simplement rebien un email del possible comprador demanant-los informació sobre la foto i, si arribaven a un acord, el fotògraf els enviava l'alta de la imatge i els atorgava el dret d'ús a canvi del preu acordat, suposem que 250€. Ara, però, si el comprador veu la mateixa imatge i opta per demanar la llicència a través de Getty per la mateixa quantitat, el fotògraf només podria rebre 50€. Per què un fotògraf hauria de preferir obtenir 50€ en lloc de 250?

Es pot argumentar que els compradors se sentiran més còmodes negociant directament amb Getty, un conegut proveïdor d'imatges amb una sòlida reputació. Fins i tot podríem pensar que aquest factor de comoditat li permetrà al fotògraf vendre moltes més imatges del que podria vendre ell directament. Però dubto que cobrar un 20 o un 30% del preu compensi aquesta pèrdua de capacitat per negociar directament amb un comprador. Un 20% o un 30% és massa poc. Per això crec que el que podia semblar una bona notícia és un mal negoci pels fotògrafs.

Aquí us deixo un enllaç a una discussió dels membres de Flickr sobre aquest nou programa. Sembla que la majoria no hi estan d'acord.