8 de nov. 2010

La resolució de l'enigma de la foto del cotxe (2ª part)

Foto: Jordi Bas

Per explicar com està feta la fotografia de dalt i, sobre tot, per què està feta d'una manera i no d'una altra, crec que el millor és que el mateix Jordi Bas, l’artífex de la imatge, ho expliqui. Amablement ahir em va enviar un email detallat, així que aquí teniu la seva explicació:
"Abans que res cal dir que l'aparició dels llums de marxa enrere és, en principi, un efecte col·lateral no desitjat, que no buscava. Vaja, un error... o potser no, que si no, no estaríem aquí fent-la petar, oi?

La primera foto que vaig fer era senzillament del rètol amb el cel ennuvolat al capvespre. Però com diuen en Rafa Badia, en Jaume Balañà i l'Oriolphoto, a vegades cal muntar el numeret per donar una mica de vidilla a la imatge I vaig pensar fer-hi aparèixer un cotxe amb l'estela de llums al darrera. Fàcil: una exposició llarga i un cop de flaix a la segona cortineta... Hauria anat tot bé si no fos perquè necessitava l'únic flaix que duia per donar una mica de llum al cartell (amb un altre flaix potser hauria pogut il·luminar el cotxe i el resultat hagués estat semblant al final, però no va ser el cas).

Per tant, tenint en compte que només tenia un flaix, així és com vaig pensar fer la foto:

1.- Aparcar el cotxe fora de l'enquadrament.
2.- Posar els següents paràmetres a la càmera: a) Temporitzador a 30 segons per donar temps a anar fins al cotxe. b) Temps d'exposició llarg de 8 segons. c) Sincronització del flaix a la primera cortineta (si, si, a la primera i no a la segona).
3.- Accionar la càmera i anar a seure al cotxe amb el motor en marxa.
4.- Quan es disparés la foto (ho sabria per la sincronització a la primera cortineta), hauria de fer dues coses més: a) entrar amb el cotxe a l'enquadrament de la imatge i conduir cap endavant durant 2-3 segons perquè la càmera captés l'estela dels llums (si així hagués funcionat, no hi hauria hagut llums de marxa enrere). b) aturar el cotxe i esperar que s'acabés de disparar la foto (3-4 segons). El cotxe hauria sortit a la imatge com un fantasma
".

I així ho va fer, però després de vàries proves no va aconseguir sincronitzar la càmera, els moviments del cotxe, els llums i tot plegat, així que va optar per fer la foto al revés, és a dir, començant pel final: primer amb el cotxe aparcat i al cap de 4 segons, fer-lo sortir de l'enquadrament fent marxa enrere.... Seguiu llegint, sisplau.
“Em semblava que seria més senzill. Per tant:

1.- Vaig deixar el cotxe aparcat on semblava que era el punt final de la seva trajectòria.
2.- Vaig accionar la càmera amb els paràmetres que he comentat abans (retard de 30 segons, velocitat d’obturació de 8 segons, sincronització del flaix a la primera cortineta....).
3.- Vaig anar cap al cotxe i un cop al volant, em vaig esperar que es disparés la càmera (ho vaig saber quan vaig veure pel retrovisor que es disparava el flaix).
4.- Vaig comptar mentalment 4 o 5 segons per donar temps a que el cotxe quedés impressionat a la fotografia.
5.- Vaig tirar marxa enrere per captar la trajectòria dels llums... fins sortir de l'enquadrament abans que s'acabés de disparar la foto.

Al segon intent, vaig aconseguir la foto que us ha ensenyat la Maria Rosa”.

Segons les metadades que proporciona la càmera, la primera foto (la del cartell sol, on el Jordi es va adonar que quedaria millor si hi sortia un cotxe amb llumetes) la va fer a les 21:07 i la bona, a les 21:20. Tot pensat i fet en només 13 minuts!

Després de la seva pormenoritzada explicació, el Jordi Bas també dedica el seu email a respondre alguns comentaris que vau deixar a l’anterior post:
“David Airob, gràcies per això de la imatge excel lent. I si, té algun retoc digital. Bàsicament s'ha "refredat" selectivament el cel treient-li saturació i una mica de blau en la corba de nivells.

Jaime Capote, les teves observacions són, en part, molt bones. Efectivament hi ha tres llums que no deixen estela (no una) i són les llums de fre (la de dalt al mig del vidre posterior i les dues petites al costat de la matrícula). No en deixen perquè només s'encenen un moment quan el cotxe està aturat mentre trepitjo el fre perquè el cotxe no retrocedeixi (estem en pujada), però estan apagats quan el cotxe va marxa enrere (ja que no estic frenant). Això de "la llum vermella de banda i banda del cotxe té dues esteles: un més intensa de la frenada i una altra més tènue de la vermella normal durant la marxa enrere" no ho has vist bé (deu ser per la mida de la foto). Però l'observació de la llum de marxa enrere és bona.

Alberto Tallón (i Jaime Capote també) les teves apreciacions sobre la sincronització de les cortinetes són correctes... però aquí no tenen lloc ja que el cotxe no s'il·lumina amb cap flaix. Només el cartell. I a aquest li és igual perquè s'està quiet tota l'estona. La sincronització a la primera cortineta és simplement per saber des de dins del cotxe en quin moment s'obre l'obturador.

Jaume Cusidó... potser podria haver estat així, però per una casualitat d'aquelles d'una entre un milió, que les esteles del cotxe que vingués de cara coincidissin amb els llums del cotxe just al lloc on està aturat ja seria moooolta casualitat, no?

Jaume Balanyà, des de Daytona con amor. Però això que expliques encara no ho entenc ara (ho deixo pels que en sabeu, jo no arribo a pensar tant)”.

I per acabar, el Jordi Bas remata el seu email amb un...
“...and the winner is...
...en Roger Llonch, que és qui s’hi ha acostat més. Pots passar per Can Vila qualsevol dia en horari laboral a buscar el pernil. En Quim Roser també s'hi ha acostat força (per tu una mortadela d'olives).”


Bé, això és tot. Com diu el Jordi Bas, ha estat entretingut això de jugar al CSI, oi? Segur que tots hem après alguna cosa.

8 comentaris:

  1. Me parecde muy buena idea el decir como se ha hecho la foto. Mis felicitaciones por el trabajo.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Jordi Bas,
    Em trec el barret. Sempre se’n aprenen de noves. De les possibles solucions fotogràfiques és clar que la millor és la de més fàcil realització, GENIAL!!
    Gràcies a tothom pel divertiment.

    Jaume Balanyà

    ResponElimina
  3. Aquesta es la resposta que vaig enviar a la Maria Rosa el dia 5 a les 18:34:

    Hola Maria Rosa,

    Crec que el cotxe és el del propi Jordi Bas (no el conec personalment).
    Posant el disparador a 10-20 segons li dona temps a pujar al cotxe, ficar marxa enrera i anar cap a la càmara.
    Hi ha una tercera llum: amb les llums més càlides del davant va il·luminant el terra.

    ResponElimina
  4. Si, Rafa, tens raó. Se'm va passar enviar-li el teu email al Jordi Bas. Mil perdons!
    Crec que el pernil us l'haureu de partir el Roger Llonch i tu 8-)

    ResponElimina
  5. Buen ejercicio, fue divertido jugar.

    ResponElimina
  6. Per que desprès parlin de meres fotografies i que només consisteix en prémer el disparador.

    ResponElimina
  7. Me ha gustado este post,Maria Rosa.Ha sido muy entretenido y siempre se aprende algo nuevo.Y como dice Paco Elvira:Para que luego se piensen que hacer fotos sòlamente es pulsar el disparador

    ResponElimina
  8. Mira que bé: una mortadel·la d'olives? no n'he tasta mai.
    Gràcies, gràcies, moltes gràcies.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!