3 d’oct. 2010

Drets d'autor, l'aspecte més important dels concursos de fotografia


A vegades, hi ha coses que costen d’entendre. Com és possible que l'ajuntament de Barcelona convoqui un concurs de fotografia amb unes bases absolutament abusives, i una empresa de begudes alcohòliques, en canvi, ho faci de manera modèlica?

M’explicaré. Aquesta setmana, la marca de whisky Johnnie Walker acaba d’obrir el termini per participar en el concurs de fotografia Fotoactitud que té com a objectiu promoure el progrés personal. El certamen compta amb el suport i aval del fotògraf Chema Madoz, La Fábrica i la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCOMadrid, i premiarà a quatre concursants (professionals o no) a ser els fotògrafs oficials d’ARCO 2011, amb una feina remunerada.

Doncs bé, amb una ullada a les seves bases he pogut certificar que es tracta d’un concurs de fotografia exemplar pel seu respecte als drets dels fotògrafs. Per què és respectuós? Doncs perquè, d’entrada, la participació és gratuïta (cosa que el diferència d’altres certàmens que s’han convertit en un negoci a costa dels drets d’inscripció que han d’abonar els participants), i perquè no intenta apropiar-se de manera abusiva dels drets de reproducció de les imatges, tal i com podeu comprovar llegint el següent paràgraf extret de les bases del concurs:
"Los autores de las fotografías finalistas y ganadoras ceden los derechos de reproducción de sus imágenes a DIAGEO ESPAÑA. S.A (la multinacional propietat de la marca Johnnie Walker) y Notodo.com hasta el 30 de junio de 2011. Asimismo, todas las imágenes presentadas a concurso podrán mostrarse en las páginas web de Notodo.com y www.keepwalkingproject.com de forma indefinida, con el único objetivo de la divulgación de la convocatoria.
Con este mismo fin, sólo divulgativo e informativo sobre el certamen, todas las imágenes presentadas a concurso podrán ser publicadas en otros medios informativos y medios de comunicación, para lo cual sus autores pondrán a disposición de la convocatoria, en caso de que la organización así lo solicite, la misma serie o fotografía presentada en la mejor resolución disponible.
En el caso de que DIAGEO ESPAÑA. S.A quiera utilizar con fines comerciales alguno de los trabajos presentados a concurso, la entidad se compromete a contactar previamente y personalmente con el autor de las fotografías para negociar el uso y contraprestación por las mismas.
Los autores ganadores del certámen deberán ceder a las colecciones de DIAGEO ESPAÑA. S.A y Notodo.com, y a petición de los organizadores, copias en papel de sus fotografías ganadoras, producidas por cuenta de la organización a partir del negativo o archivo digital en alta...”.
En resum, de tot l’anterior queda clar que en aquest concurs:
  • La cessió dels drets de reproducció de les imatges no té caràcter d’exclusivitat (és a dir, el fotògraf podrà utilitzar les imatges que hagi presentat a concurs i fer-ne altres usos).
  • La cessió de drets té data de termini (el 30 de juny de 2011).
  • Qualsevol altre ús que no sigui la divulgació del concurs haurà de ser pactat i negociat amb el fotògraf, i subjecte a remuneració.


Ben diferents, en canvi, són les bases del concurs de la Fotomercè, en què l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar, en els punts 7 i 8, que:
“7. Drets d'autor. Els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, així com els de remuneració per còpia privada, col·leccions escollides o obres completes, i de participació relatius a les fotografies guardonades passen a ser de titularitat de l’Institut de Cultura. Els autors cedeixen aquests drets amb caràcter d’exclusiu, fins a domini públic i per qualsevol país del món, renunciant l’autor a rebre cap altra remuneració per la utilització de l’obra. Així mateix queden cedits pels autors de les obres seleccionades, els drets d’explotació que es deriven del contingut de la base 8. Els drets morals dels autors queden preservats.
8. Exposició. L’ Institut de Cultura utilitzarà les fotografies premiades i una selecció de les fotografies presentades al concurs, per organitzar una exposició durant la Mercè 2011 i confeccionar el catàleg corresponent i d'altres obres o formats que se'n derivin. També podrà utilitzar aquestes fotografies per il·lustrar els programes de la Mercè i altres publicacions de caràcter institucional de l’Institut de Cultura de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació de les fotografies implica en tot cas l’acceptació d’aquestes bases i, en conseqüència, la cessió dels drets d’explotació que s’acaben d’esmentar”.
Segons aquestes bases, doncs:
  • Els fotògrafs guanyadors perden tots els drets sobre la seva obra. Per tant, no poden utilitzar les seves fotos ni publicar-les a cap altre lloc.
  • L’Institut de Cultura passa a ser-ne el propietari exclusiu fins que les fotos siguin de domini públic (quan els drets d’autor han expirat, és a dir, 70 anys després de la mort de l’autor!).
  • L’autor no cobrarà mai res per l’ús que l’ajuntament pugui fer de la seva obra.
Malauradament, bases com les del Fotomercè no són un fet excepcional, sinó més aviat tot el contrari. Cada cop més, institucions i organismes públics convoquen concursos de fotografia per fer-se amb una col·lecció d'imatges lliures de drets a un cost de riure, amb les quals cobrir les seves necessitats de màrqueting i publicitat. És el que s'estila: mitjançant uns premis, adquirir tots els drets de les imatges guanyadores per a poder fer amb elles qualsevol cosa, fins i tot vendre-les a tercers.

En el cas del Fotomercè, és probable que els fotògrafs que hi han participat, la majoria amateurs, no siguin conscients del caràcter abusiu d’aquestes bases. És més, és gairebé segur que a molts els faria molta il.lusió que l’ajuntament utilitzés una de les seves fotos per un anunci. El problema és que aquest tipus de concursos perjudica seriosament als fotògrafs professionals perquè representen una seriosa competència i una disminució dels encàrrecs.

Segons l’advocat Josep Cruanyes, gran expert en drets d’autor, “tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet d’haver fet la seva obra, una sèrie de drets de caràcter econòmic i moral sobre aquesta. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i per tant el deure de fer-hi constar sempre el seu nom, i el dret que no es modifiqui l’obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i inalienables. Per tant han de ser sempre respectats i no té valor la renúncia”.

Pel que fa als drets econòmics, segons Cruanyes, “l’autor té dret exclusiu de disposar sobre la reproducció, distribució i comunicació pública de les seves obres. Per tant, no es poden publicar ni reproduir en mitjans de difusió massiva sense que se’n demani autorització a l’autor i percebi els drets econòmics que estableixi. La reproducció mai és sobre un únic mitjà concret sinó que permet multitud d’usos simultanis sense que hi hagi una competència o interferència entre ells. Pel que fa als drets econòmics, la llei estableix que siguin proporcionals a l’ús que es faci de l’obra”.

Per tant, compte amb les bases dels concursos! Participar en un certàmen de fotografia i guanyar-lo està molt bé i pot ser una bona manera de donar-se a conèixer com a fotògraf, fer currículum i adquirir renom i prestigi. Però cal saber triar bé a quin ens presentem per a evitar la ruïna de la professió i que ens prenguin el pèl.

12 comentaris:

  1. A l'ajuntament li cal un assessor fotogràfic, o potser ja el tenen però és evident que no li fan cas....

    ResponElimina
  2. És una manera mooooolt barata de fer-se un arxiu fotogràfic. Cal animar als professionals i als que no ho son a que no prenguin part en concursos com el Fotomercé.

    ResponElimina
  3. Com a fotogràfa amateur que soc et dono las gràcies per aquest post ja que desconeixia en part tots aquets drets que esmentes, anirem amb compte! Salutacions.

    ResponElimina
  4. Felicitats per l'article, escrit d'una manera molt clara per explicar el gran problema de molts concursos. Gràcies.

    ResponElimina
  5. jordi oliver4/10/10 20:16

    Gran reportatge d´investigació!!! felicitats

    ResponElimina
  6. Cada cop hi ha més concursos-trampa d'aquesta mena, com diu el Rafa deu ser la forma més econòmica de fer un arxiu. Com que normalment s'envien fotos en baixa pot semblar que si volen les d'alta ja ens contactaran, però en realitat per a webs les de baixa ja serveixen perfectament. De la mateixa manera, hi ha canals de televisió que tenen una provisió constant i gratuïta de material fotogràfic, que la gent envia gustosament a canvi de que surti el seu nom per la tele uns segons. Jo crec que cal fer un esforç per tal de que la gent es mentalitzi del valor que tenen les fotos. Desde la SCFN s'ha fet alguna cosa en el tema dels concursos.

    ResponElimina
  7. Sergi Masip5/10/10 10:26

    Un article ple de raó. Desgraciadament així funcionen gran part dels concursos, i no només de fotografia, sino que també passa amb concursos de cartells, concursos musicals, etc. més ben dit, segurament per això es creen aquests concursos, ...per poder cobrir una necessitat d'una forma més barata que contractant un professional de la feina, amb el conseqüent perjudici que provoca als sectors professionals. Ara aviat començarà un nou concurs, el de presidents. Tindrem espectacle assegurat fins el dia de les eleccions, i d'una manera gratuïta! El problema és que l'haurem de veure per la televisió que la paguem entre tots, i que després, el premi acostuma a ser abusiu ja que normalment resulta que els que guanyen mai acostumen a fer-ho tant bé com s'esperava d'ells. Au, a veure si canvia la cosa i així, potser els que de tant en quant fem de jurat i votem, potser també podrem ser remunerats per fer-ho.Mostra'n més...

    ResponElimina
  8. A lo mejor las cabezas pensantes de los Aytos. se deberían tomar unos Jhonnies antes de entrar a trabajar. Total, seguro que con unas copitas no harían peor su trabajo y a lo mejor hasta se les quitaba la mala leche...
    Saludos.

    ResponElimina
  9. Potser això explica perquè es donava més i millor espai a l'exposició de la fotomercè. Surt gratis!

    ResponElimina
  10. Tras leer las bases, no tengo claros algunos puntos respecto al concurso fotoactitud:
    "
    Premios

    KEEP WALKING PROJECT PHOTO otorgará como premio a los cuatro ganadores del certamen FOTOACTITUD ser fotógrafos oficiales de ARCOmadrid_2011, realizando fotografías de autor y pudiendo exponer algunos de los trabajos que efectúen para esta Feria Internacional de Arte Contemporáneo en su próxima edición de 2012. ARCOmadrid_2011 tendrá lugar del 16 al 20 de febrero 2011. Se trata de un trabajo remunerado.

    Los premios quedarán sujetos a la normativa fiscal vigente, de forma que, cuando proceda, la cuantía del premio se computará como premio en especie a cada ganador y acompañante y quedará sujeta al Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas a pagar por parte de los ganadores. No obstante, la organización del certámen realizará los pagos a cuenta del Impuesto de Renta de las Personas Físicas correspondientes."

    ¿Qué significa "premio en especie"?¿Que pagarán con botellas?¿Con una cámara nueva?

    Es un poco ambiguo a mi parecer. No concreta cuál será la cantidad equivalente de ese premio, y si se trata de un trabajo remunerado, no puede ser al 100% en especie, de esto habla muy claro el Estatuto de los Trabajadore, los pagos en especie no pueden superar en ningún caso el 30% del total. En caso de que así fuera, no se trataría de un trabajo remunerado, por lo que no entiendo por qué habría que pagar impuestos por IRPF. A menos que se trate de otro tipo de relación laboral ¿Tendría que darse de alta el premiado como autónomo?¿Quién pagaría entonces las cuotas a la seguridad social?

    No me convence, ni siquiera el primer ejemplo, aunque respete los derechos de autor.

    ResponElimina
  11. Hola.
    Agrair-te la info. Jo no acostumo a presentar fotos a concursos (no crec que siguin tan bones), però conec gent que si. I ens queiàvem de la ESGAE...
    Quina manera més sibil.lina d'aconseguir un arxiu de imatges lliures de drets...inlcoure una marca d'aigua a la foto presentada a concurs no és viable, aixi que hauriem de mirar de trobar entre tots alguna alternativa.

    ResponElimina
  12. Felicitats per l'article, escrit d'una manera molt clara per explicar el gran problema de molts concursos. Gràcies.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!