26 de set. 2010

La Virreina arracona al fotògraf de la Mercè 2009

Foto: Maria Rosa Vila.

Una sala aïllada i buida, mal senyalitzada, i equipada únicament amb un projector que exhibeix imatges poc definides, és la posta en escena triada aquest any per l'Ajuntament de Barcelona per exposar l'obra del cronista visual de la Mercè 2009 al Palau de la Virreina. El fotoperiodista de La Vanguardia Àlex Garcia, va ser convidat l'any passat per l’ajuntament a fotografiar l’esperit de la festa major de Barcelona, tal i com venen fent des de fa quasi vint anys. Incomprensiblement, però, el seu excel·lent i detallat treball s'exhibeix en un racó de la Virreina, pràcticament amagat al públic, en unes condicions en què les imatges no llueixen prou bé, tal i com David Airob ja va advertir en el seu The Wild Side.

A la primera sala del rebatejat espai Virreina Lab (l’antiga Sala Miserachs, a la planta baixa del palau, al fons a l’esquerra), s'exposen algunes desenes de fotografies realitzades per barcelonins anònims que van concursar l’any passat al Fotomercè 2009. Les obres han estat positivades en paper i pengen de les parets ben emmarcades i il·luminades. Fins aquí, tot bé.

El dissabte hi havia molta gent visitant l'exposició Fotomercè 2009. Foto: Maria Rosa Vila.

A la dreta, en un dels laterals al costat de l'entrada, hi ha una segona sala fosca (inevitable no veure-la tant a l'entrar com al sortir-hi), en la qual es projecten més imatges del concurs. Una trentena de cadires permeten al públic seure-hi i descansar de la caminada festiva mentre veuen les fotos projectades en una pantalla gran. Pocs espectadors, però, s'adonen que d'aquesta sala surt un llarg passadís que comunica, no amb els lavabos, sinó amb un tercer espai, també fosc, en el que un altre projector passa les fotografies de l'Àlex Garcia, el fotocronista oficial de la Mercè 2009.

El públic pot seure a la segona sala on es projecten més imatges del concurs. Foto: Maria Rosa Vila.

La tercera sala, però, està gairebé sempre buida. No m’estranya. Fora, a la sala principal, un lacònic full de paper arrugat en els extrems i penosament recolzat en un faristol metàl·lic diu: 'Mercès a tots. Àlex Garcia', mentre una fletxa apunta cap a aquest tercer espai o dimensió desconeguda.

Aquest és l'únic indicador que fa referència a l'Àlex Garcia. Per no dir, ni tan sols diu que es tracta del fotògraf oficial de la Mercè 2009. Foto: Maria Rosa Vila.

Alguns dels visitants que veuen aquest indicador deuen pensar que el tal Garcia els dóna les gràcies per veure l'exposició de les fotos del primer espai, sense intuir que és una invitació a accedir a la misteriosa i profunda tercera sala, on dissabte només hi havia una cadira en un racó. A la paret, ni una sola referència al currículum de l'autor de les imatges projectades.

Mentre la sala principal estava plena de gom a gom i a la segona, la gent seia per veure projectades les fotos dels concursants, en aquesta no hi entrava ningú. Foto: Maria Rosa Vila.

Perplexa, vaig gosar preguntar a la persona que vigilava la sala principal per què no estava millor senyalitzada la projecció de l'Àlex Garcia i per què no hi havia cadires com a l'altra sala. "Molta gent em diu el mateix, però jo no puc fer-hi res. És cosa dels que l'han organitzada", em va contestar.

En definitiva, en lloc de muntar una exposició de fotografies convencional com era d'esperar, la Virreina ha decidit canviar de concepte i mostrar el treball de l'Àlex Garcia mitjançant una projecció d'imatges que ha resultat del tot pobre i inapropiada. Ni la sala és la millor, ni està ben senyalitzada i el que és pitjor, ni el projector funciona com era d'esperar. No estem parlant d’una mostra qualsevol, sinó d’un esdeveniment anual que al llarg de la seva història ha aglutinat als fotògrafs més reconeguts i prestigiosos del país (vegeu-ne el llistat dels darrers anys més avall). És aquesta la manera més òptima de difondre l’obra d’un fotògraf professional? És així com el Centre de la Imatge de la Virreina dóna suport als creadors?

L'afluència de públic a la Virreina era constant. En canvi, la que havia de ser l'exposició 'estrella' estava buida. Foto: Maria Rosa Vila.

La que havia de ser l’exposició estrella de la Mercè d’enguany ja no ho serà. Desconec quines han estat les causes, però crec que la posta en escena de l’obra de l’Àlex Garcia ha patit un greu error de concepte. Només espero i desitjo que, en la propera Mercè, el treball de l'Andoni Canela, a la caça i captura aquest cap de setmana de l’esperit de la festa de 2010, se exhibeixi com a mínim amb la mateixa dignitat amb que s'exhibeixen les fotos dels concursants.

L'Andoni Canela, estirat a la passarel·la del Jardí Botànic de Montjuïc aquest divendres passat mentre feia fotos de la Mercè 2010. Com l'Àlex Garcia l'any passat, l'Andoni és el fotògraf que ha estat convidat enguany per l'Ajuntament de Barcelona i les seves fotos de la Mercè 2010 es podran veure l'any que ve. Foto: Maria Rosa Vila.

Aquests són els darrers fotògrafs que han estat fotocronistes de la Mercè. Més enllà del 2000 no he trobat cap més dada, a excepció de 1996:
  • 2009, Àlex Garcia
  • 2008, Carmen Secanella
  • 2007, Albert Bertran
  • 2006, David Airob
  • 2005, Jordi Bover
  • 2004, Txema Salvans
  • 2003, Tino Soriano
  • 2002, Paco Elvira
  • 2001, Consuelo Bautista
  • 1996, Leopoldo Pomés

17 comentaris:

  1. Divendres també només hi havia una cadira (ocupada) i dues persones pel terra que van marxar en uns minuts suposo que per l'incomoditat. Vaig quedar alucinat del munt de cadires que hi havia a l'altre sala, on s'exhibien fotos de molt pitjor qualitat (les descartades del concurs suposo) que les de l'âlex García que estaven força bé.

    És incomprensible, a no ser que hi hagi algú malintencionat al darrere.

    ResponElimina
  2. Com ja vaig apuntar a TWS, es una cadena de desproposits absolutament lamentables que el Alex no es mereix. Ni el Àlex ni ningú.
    Estem parlant de l´exposició de la Virreina que veu mes gent i així la tracten.
    Hi han coses que no tenen cap sentit.

    ResponElimina
  3. O estan hasta el gorro de fotografias o fue la labor de un troll pero ya que tanto se queja vicente de tanta fotografia expuesta en la red aquello de la fotografia digital de flickr y viendo el recorrido de la virreina una exposicion tras otra algo de saturacion habra y de paso habria que preguntarse cuanto dinero se gastan que sin dudar sera donado por algun filantropo catalan y no se trata de un desproposito si no que la gente todavia no esta acostumbrada a ver una proyeccion que necesita de tomarse un tiempo ya que las fotografias colgadas se van viendo de pasada y nos detenemos en la que nos llama la atencion o que como repito algun troll esta metiendo la gamba con sus ideas de gastos y va cundiendo por ahi ya que esa idea de cultura que no resulta ser otra que a presion que quereis una sala como debe de ser pues pagar por ella como apunte en mi post de la mazmorra la virreina tiene un futuro prometedor como palacio de acogida en caso que españa decida expulsar a los gitanos rumanos y quizas hubiese que haber invertido los papeles las fotos de alex garcia en papel y las otras en proyeccion no ?

    ResponElimina
  4. l´aposta de l´organitzador és clara, són més importants les fotografíes dels ciutadans que les del encàrrec de l Álex,
    Així ens asegurem l´increment de visites, ja que segur que els autors exposats en la sala amateur vindrán a veure la seva foto, amb la companyia de familiars i coneguts per imortalitzar el moment...
    I tú ho has dit , la ex sala Xavier Miserachs...

    salut!!

    ResponElimina
  5. Incomprensible per a un espai que no es novell en aquest tipus d'actes i exposicions. Això és pràcticament no valorar o menyspreuar la feina del fotògraf professional.
    Estic totalment d'acord amb el raonament d'en Xavi Piera.

    ResponElimina
  6. Manuel Gutiérrez27/9/10 11:50

    Lamentablemente esta suma de despropósitos repercuten muy negativamente en los trabajos de nivel profesional como el de Álex García. Y lo peor de todo es que parece que eso no les importa.
    Si bien, no es la primera vez que escucho que las instalaciones y/o montaje de una exposición fotográfica no están a la altura de los trabajos expuestos... cada día más, se acrecienta en mí la sensación del "todo vale", restándole importancia a las infraestructuras, las luces, el orden o secuencia de la muestra fotográfica y, por ende, a los trabajos allí expuestos.
    Una auténtica pena.

    ResponElimina
  7. Per una banda estic segur que a en Xavier Miserachs se li cauria la cara de vergonya si veies com està evolucionant la fotografia catalana. A part de treure el seu nom de la sala, que ja te bemolls, recordo que ens varem reunir, fa un parell d'anys, uns quants fotògrafs i editors gràfics per parlar dels espais expositius catalans. No sé qui porta el tema de la Virreina, però l’opinió que em van transmetre per boca d'aquest personatge era "no existe ningún fotógrafo catalán vivo que merezca exponer aquí". Així, en castellà, l'idioma que es veu que utilitza habitualment. Ignoro si aquesta opinió és autèntica, però "a los hechos me remito". El grup de fotògrafs varem marxar molt tristos d'aquell sopar intuint que tot aniria a pitjor. Pobre fotografia catalana i pobre Catalunya!.

    ResponElimina
  8. Penso que som massa conciliadors i "educats" i aixi ens va. La direcció de la Virreina te nom i cognoms, no es dificil fer una queixa en alguna de les seves modalitats (carta o entrevista).

    ResponElimina
  9. Molt adequada la crítica, Maria Rosa, tot i que no he vist la sala. A veure si algú es dóna per aludit i prenen nota per millorar-ho.
    Per cert, molt bones les fotografies d'aquest post!

    ResponElimina
  10. Jo també em vaig quedar molt sorprés. Fins i tot vaig sortir i vaig tornar a entrar, convençut que l'exposició hauria d'estar en un altra lloc. Finalment, però una noia em va indicar la sala, on hi havia una sola cadira i un persona mirant les fotos, ambnosaltres vam ser tres. I això que are dissabte al mig dia, moment de màxima presència de gent a les Rambles. Una llàstima.

    ResponElimina
  11. El Xavi Piera ha donat al clau...
    Així ens va. WPP sense patrocini, el Miserachs oblidat i l'Àlex García arraconat.
    Es queixaran quan sigui massa tard?

    ResponElimina
  12. Como siempre, son las iniciativas personales las que hacen que la foto documental "tire adelante" en este país :el World Press Photo todavía llega a BCN gracias a la valentía de Silvia Omedes y el resto de compañeras de Photografic Social Vision, que apuestan por traerla " a pelo", sin patrocinio, con el riesgo económico que ello comporta.
    De momento, en vista del maltrato del trabajo de Alex, el nuevo equipo de la Virreina no parece interesado por dignificar la fotografía documental que se hace, ahora mismo, en Catalunya. Ellos sabrán.
    Por cierto,en vista del panorama, con qué ánimo estaría trabajando Andoni Canela en la Mercè 1O?

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Dispuesto a polemizar Rafa un poco dramatico no ? solo falta adaptar el poema de martin niemöller creo que de tanto repetir una idea como lo de las subvenciones y premios con dinero publico desde hace unos años en foros de fotografia parece que esta dando resultado y podria adjudicarme la autoria sobre esto ya que en los comentarios de diferentes webs esto no lo discute nadie no vaya a ser que al final seguro que hay muchas webs por ahi que mencionan lo de subvenciones pero no al menos por donde he comentado y ya son años subvenciones o patrocinio demasiados acostumbrados a hacer carrera a golpe de dinero publico luego las ganancias no revierten publicamente espero que cunda aprovechando la crisis que parece que va para largo y no me vale lo de la cultura la cultura se la busca cada uno hay suficientemente escrito y publicado y no hablemos en internet de los museos periodicos tv etc etc

    "Xavi Piera ha dit...
    l´aposta de l´organitzador és clara, són més importants les fotografíes dels ciutadans que les del encàrrec de l Álex,
    Així ens asegurem l´increment de visites, ja que segur que els autors exposats en la sala amateur vindrán a veure la seva foto, amb la companyia de familiars i coneguts per imortalitzar el moment...
    I tú ho has dit , la ex sala Xavier Miserachs...

    salut!! "

    es curioso este comentario faltaria lo de la mayoria ignorante de manolo laguillo para rematar parece que la masa esta para glorificacion de alex garcia y de fotografos que fotografian la merce fotografos de turno los profesionales han girado un poco las tornas la merce no es algo masivo? pues tambien en la exposicion y es posible que no haya mucha diferencia con las de alex u otros anteriores es un micro flickr colgado de las paredes de la virreina al parecer y repito la masa es interesante para fotografiarla y para medrar aparte de fotografiar empezar a usar la cabecita que para algo esta sobre los hombros y me refiero a esa ausencia de analizar lo que los otros comentan que no tiene nada que ver con la libertad de expresion y si nadie presto atencion a lo de xai piera es un explicito apoyo a una declaracion de intenciones lo que piensan los profesionales que se pasan por aqui espero que se corte definitivamente el grifo de patrocinios y subvenciones que el unico problema seria la prohibicion de fotografiar etc etc.

    ResponElimina
  15. Rafa mencionas a photographic social vision y a silvia omendes como habras leido comentarios que hice donde paco elvira en la casa del troll di bastante la vara con aquello de la caja madrid aparecia el logo y ahora no lo veo o bien eso de ojos que no ven corazon que no siente si realmente PSV se esta buscando las castañas sin el patrocinios de cajas y organizaciones estatales me parece entonces perfecto que pidan donaciones suscripciones publicacion de libros me parece ejemplar podra provocar mucha felicidad al boslsillo de colita o de la sala valid en su porcentaje por la venta de sus fotos a 1200 a 2800 euros si no creo estar equivocado pero mas interesante es una libro con sus fotos a precios de 15 euros al alcance de cualquier bolsillo que se interese por la fotografia eso es mas cultura que alguien se las lleve para colgar en casa o para especular en un futuro proximo solo que la cultura parece que es muy acomodaticia aunque lo entiendo que debe ser la repera para una obrera que te compren fotos a 2800 euros y con lo caras que estan las medicinas lo podria entender y repito si silvia omedes ya no cuenta con la ayuda de caja madrid muy bien si solo quito el logo muy mal.

    ResponElimina
  16. No acabo de entendre gaire bé el punt de vista de l'Hugo Solo (molt respectable per altra banda) en tot això (i no entro en el tema de la Sra Silvia Omedes perquè no tinc cap coneixement de causa ni sé de què va. En aquesta entrada el que es discuteix es que un cop fet un treball per a exposar-lo per encàrrec de l'organització no s'entèn el fet que l'exposició no estigui adecuada per a una correcta i còmode visualització per part del public.

    Si hi ha una atenció pobre a aquesta exposició és lògic que el public no la pugui veure amb comoditat i marxi.

    Si a l'organització no li interessa millorar això doncs es tan fàcil com no fer encàrrecs a ningú. Una cosa es que exposi jo (aficionat total) a la sala de l'ajuntament que s'utilitza per mil i una històries i l'altre que sigui una sala d'exposicions. Crec que no s'està dient res més que això.

    A més per al fotògraf i el seu treball que es va forjant la seva "carrera" dia a dia amb la seva obra pot ser contraproduent a l'hora de donar-se a coneixer i valorar la seva obra.

    Evidentment que els centenars de fotografies del public són importants, faltaria més, pero potser després vols veure la visió d'algú més experimentat en enquadraments, encert o no de captar els moments àlgids de la festa etc... i veure la diferència amb fotografies més casuals (fetes pel públic en general amb una compacta o no).

    Respecte al tema de les subvencions públiques. Si aquestes serveixen per apropar la cultura al poble ho veig bé. Em refereixo a quan el poble no està avesat a la cultura perquè no hi ha tradició o perquè d'altra manera no hi tindrien accés a exposicions etc... Si les expos, concerts, museus etc fossin molt visitats i concorreguts llavors serien autosuficients econòmicament. Un exemple recent. A praga vaig anar a veure l'òpera Don Giovani al Teatre dels Estats doncs adolescents de no més de 15 anys estaven allà pel seu compte, calladets i disfrutant de la obra. Això aquí es impesnsable i no eren pijos o gent VIP. Eren amics que havien anat a veure-ho (i no era barat). Les costums i la cultura popular hi fa molt. Però a un poble que no hi te costum se l'ha d'educar i dir: "Eh, que això també existeix" i no deixar-lo anar a la deriva.

    ResponElimina
  17. Thank you for sharing
    This fabulous work with us
    Good creations

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!