5 de set. 2010

La pugna pels drets d’autor de les imatges entre fotògrafs i mitjans té solució?

Autor: Olivier Laurent / British Journal of Photography.

La prestigiosa revista Nikon Pro, publicació dirigida a fotògrafs professionals clients de Nikon, acaba de publicar en el seu darrer número un contundent article sobre com algunes editorials i empreses tracten d’obligar els fotògrafs a renunciar als seus drets d’autor, i què fer-ne al respecte. Sota el títol “El gran dilema: de qui és aleshores el copyright?”, l’article desvetlla com, cada cop més, les editorials i companyies volen que els fotògrafs freelance signin contractes que els atorguin més i més drets sobre les imatges que encarreguen per poder reutilitzar-les sense haver de tornar a pagar per elles o adquirint-ne l’exclussivitat dels drets, la qual cosa significaria que l’empresa podria vendre les imatges a terceres parts sense cap compensació econòmica pel fotògraf.

L'article de Nikon Pro.

Aquesta situació, segons la revista, lluny de ser excepcional, s’està generalitzant no només a casa nostra, sinó a països com la Gran Bretanya, on l’editorial Bauer, una de les més grans d’Europa, està fent signar als fotògrafs col·laboradors un contracte de renúncia a qualsevol dret d’autor. Recordem que el copyright és el dret a reproduir qualsevol imatge o texte. En el cas de les imatges, el fotògraf n’és el propietari, a menys que estigui contractat com a treballador en una editorial o companyia (en aquest cas, el propietari del copyright seria l’empresari). El copyright es pot cedir, vendre o adjudicar a altres parts, però sempre cal fer-ho per escrit sense que això signifiqui que el fotògraf perdi els drets morals sobre la integritat de l’obra o sobre la correcta identificació de la imatge amb el nom de l’autor.

L’article de Nikon Pro (una publicació guardonada amb multitud de premis que es distribueix tres cops l’any -primavera, estiu i hivern- en anglès, francès, espanyol, italià i alemany a 27 països), qualifica l’actual situació de “preocupant”, ja que en molts dels contractes no només s’abusa econòmicament del fotògraf sinó que aquest perd tot el control sobre on i com s’utilitzen les seves imatges.

Davant aquesta realitat, Nikon Pro recomana defensar-se i aboga perquè els fotògrafs ho facin de manera col·lectiva a través dels sindicats:
“És important tenir present que les editorials necessiten els seus col·laboradors tant com aquests a les editorials -assegura l’article-, de manera que només actuant de forma col·lectiva podran els fotògrafs generar la suficient força per aconseguir millors condicions. Això pot fer-se per mitjans no formals o a través dels sindicats, que ja van demostrar en el passat la seva vàlua a l’hora d’exercir pressió sobre els empresaris, pel que unir-se a un (sindicat) pot resultar beneficiós i afavorir el canvi”.
En aquest sentit, la revista explica l’exemple del National Union of Journalists, sindicat del Regne Unit, que va impedir que un diari britànic introduís un contracte mitjançant el qual s’apropiava de tots els drets de les imatges realitzades pels seus fotògrafs freelance.
“Als fotògrafs els preocupa que l’editor assigni el treball a la següent persona de la llista -assegura l’article-. No obstant, els sindicats sostenen que és molt important no cedir a les pressions”. I afegeix: “Si el sou del fotògraf es redueix encara més, tot el sector es veurà perjudicat, devaluant la fotografia i afectant finalment a la qualitat de les imatges”.
Per tant, si les condicions d’un contracte no us semblen justes o hi teniu dubtes, el millor, segons Nikon Pro, és “buscar assessorament i unir-se a altres fotògrafs per a cercar-ne el suport, fomentar-ne la concienciació o exigir contractes més justos”.

Finalment, la revista també adverteix de les condicions abusives de molts concursos de fotografia que estableixen que les imatges podran utilitzar-se en un context diferent al del concurs, amb finalitats publicitàries sense cap tipus de compensació econòmica.

Que una revista corporativa d’una marca de càmeres professionals es faci ressó d’una situació que perjudica seriosament els interessos de la professió em sembla encomiable. No crec que difonent aquesta problemàtica aconsegueixin vendre més càmeres, però si crec que parlant d’ella, Nikon està ajudant a la fotografia professional a la seva supervivència. Chapeau! Tot i així, crec que l’article de Nikon Pro s’oblida d’una cosa important: no fa cap referència ni analitza quines són les causes que provoquen que tots els mitjans i editorials vulguin apropiar-se ara dels drets d’autor de les imatges. I això també hauria de tenir-se en compte a l’hora d’entendre el que està passant i de buscar-hi solucions.

I el que està succeint, de manera molt sintètica, és que la situació de crisi econòmica actual està perjudicant seriosament el món editorial: les vendes al quiosc han baixat en picat i els ingressos publicitaris de la premsa han caigut com mai no havia passat. Per si això no fos poc, l’accelerat desenvolupament de les tecnologies de la informació i el canvi d’hàbits dels lectors fa que els mitjans es vegin obligats a transformar les seves estructures decimonòniques per tal d’adaptar-s’hi i convertir-se en mitjans multicanal (internet, ipad...) si volen sobreviure en un nou model econòmic ple d’incògnites, on ningún no sap encara amb certesa com guanyar diners amb la digitalització. Tot plegat, una difícil equació que exigeix als mitjans abaratir costos (la mare de tots els ous) per poder fer front a les noves inversions, l’increment de continguts i la reducció de guanys. En aquest context és on aparèixen els contractes i les tensions pels drets d’autor, ja que els mitjans necessiten aquestes imatges per a poder omplir de continguts visuals els nous productes i canals d’informació.

Al Descobrir estem en aquest procés. Fa uns mesos, la direcció de l’empresa va enviar una proposta de contracte als fotògrafs col·laboradors de la revista, i aquests van decidir fer pinya per pactar-ne les condicions. A hores d’ara, encara estem negociant-les, però crec que l’acord és a prop i que serà beneficiós per ambdues parts. A tots ens convé que així sigui. Com diu l’article de Nikon Pro, fotògrafs i editores es necessiten mútuament perquè no tot es troba al Flickr ni es pot comprar a agències de microstock. Per tant, la fotografia professional és avui tan o més necessària que mai. Només amb bona voluntat i diàleg és possible aconseguir acords profitosos per tots. Aquest és el camí.

17 comentaris:

  1. Genial Mª Rosa, encertat l'article de Nikon Pro i el teu post. Només afegir que la crisi econòmica ens afecta a tots, editorials i fotògrafs.

    ResponElimina
  2. Amén al quadrat.

    Pero si que crec que Nikon en surtiría beneficiat. Si els fotògrafs guanyem més calers ens canviarem de càmera més sovint. Segur que més d'un fa durar l'equip un o dos anys més per culpa de le vaques magres.

    ResponElimina
  3. Joan Tomás6/9/10 8:26

    Hace casi un año, un grupo de unos 50 fotógrafos de Madrid y Barcelona que habitualmente colaboramos en revistas mensuales y dominicales intentamos lanzar un manifiesto para sentar unas bases mínimas de acuerdo con las editoriales respecto a los contratos de cesión de derechos, la iniciativa fue un fracaso, después de 2 meses de intercanvio de mails, no hubo manera de consensuar un texto en el que todos estuvieramos de acuerdo...

    ResponElimina
  4. Demanar els drets d'autor a fotògrafs freelance no és una sol·lució ja que ells no poden vendre aquestes fotos posteriorment.

    Qui diu que el preu que els hi pagui una editorial els permetrà cobrir les despeses, per exemple d'un improvitzat viatge a corre cuita a Islàdia per cobrir els inicis e l'erupció del volcà?

    Per lo que llegeixo d'en Joan Tomàs, potser el que faria falta és la creació d'un organisme que fos de referència per als fotògrafs i que permetes negociar amb les editorials. La cohesió és important i crec que a Anglaterra estan més concienciats que aquí.

    Parlo sempre de la ignoracia d'algú que no s'hi dedica a la fotografia profesionalment, només com a aficionat mogut per una passió (en cocret pels viatges i natura).

    Volia destacar també que m'ha semblat exquisita la forma com la Maria Rosa ha exposat la situació sense carregar contra ningú i de manera delicada.

    ResponElimina
  5. A La Vanguardia vem intentar trobar una solució dialogan amb la empresa quan aquesta va començar a gafar imatges nostres per il.lustrar la web.
    Aixo va ser una llarga aventura que acavà en un llarg judici que es va prolongar moltisim. Finalment varem aconseguir que els fotograf de plantilla cobresim un plus per el dret de fer servir les nostres imatges.
    Se que potser es la excepció en el mon editorial, ho se. Per també ser que var ser una lluita per uns ideals i un respecta per la nostra profesió i on l´unió entre nosaltres va esser fundamental per anar tots a una. Be, tots no. Sempre hi han excepcions d´aquells que amaguen el cap i despres treuen beneficis.
    La cesió de drets que estàn demanan moltes empreses es demencial pero molt difícil d´aturar a menys de anar a una lluita on pots perdre-ho tot.
    Nosaltres vem anar i va sortir força be pero el treball previ al judici va ser brutal i la despesa monetaria que vem far ni us ho dic.

    ResponElimina
  6. Excelente articulo,Rosa,pero tengo que recordar que si la cosa va mal para todos,es para todos.No unos si y otros no.Digo esto porque todos los meses,me paso por algun quiosco y,estas revistas que cuentas aqui en tu blog,no han bajado el precio de ellas,incluso llegandolo a subir en plena crisis.Ahora nos salen con el copyright.Lo que no tienen es VERGÜENZA.¿Acaso se creen que el material fotografico no cuesta dinero?¿Que con pagar una sola vez,ya puedo hacer lo que me salga de ahi abajo?
    Yo propongo otra cosa:Suscribirme a una revista un año y que me la manden el resto de mi vida gratis..¿que os parece?
    Lo digo como aficionado a la fotografia que soy y como delegado sindical en mi empresa

    ResponElimina
  7. Des de 1993 el món editorial está amb una crisis permanent; sempre que he parlat amb editors gràfics hi ha hagut alguna excusa per pagar poc, tard i malament. Quan no era la pujada del paper, era la baixada de les publis, quant això no colava, les ventes no anaven prou bé o la competència era massa ferotge, total, tot valia per devaluar la feina. El problema el sabem tots i la solució també la sabem tots: Unim-nos i fem d'una vegada per totes una autèntica agrupació sindical oberta a tothom per establir preus mínims i formalitzar les condicions de col·laboració. Si no creem una "carta Magna" del fotògraf on tothom si pugui adherir seguirem venguts en el mercadeig del món editorial.

    ResponElimina
  8. Muy buen análisis de la situación, Maria Rosa. Lo cierto es que al final siempre acaba sufriendo, en primera instancia, el eslabón más débil: el colaborador que cobra a la pieza, totalmente desprotegido y atemorizado ante la idea de perder uno de sus pocos clientes. La ironía de es que sin colaboradores (fotógrafos y redactores) no hay publicaciones. Los editores olvidan con excesiva frecuencia que son los "freelance" los que aportan dia a dia, semana a semana y mes a mes la carne de ése potaje que es una revista o diario.
    No me extraña que los fotógrafos jóvenes tiendan a obviarlos medios "establecidos", creando sus revistas digitales o blogs e intentando subsistir con trabajos alimenticios...Amén de solicitar ayudas para proyectos personales, como las becas del CoNCA.

    ResponElimina
  9. Com sempre, Maria Rosa, un anàlisi molt bo de la situació, però jo en aquest cas estic al costat del que diuen Jordi Busqué, Joan Tomás, Òscar i Rafa. I ves per on, potser una manera de contestar a les editorials seria demanar, en contrapartida, el suggeriment d’en Guillermo Zubieta.

    ResponElimina
  10. Ja sé que és dur i que tothom necessita ingresos. Pero ningú s'ha plantejat una mena de vaga general del sector? (que ha de ser unànime i suposo que posterior a crear aquest sindicat que proposàveu.

    Si el freelance no aporta material, que publicaran les revistes?

    Sé que és una utopía i que no es donarà ( i menys si el fotògraf s'arrisca a perdre un client que li fa encàrrecs constants)però si les editorials li veièssin les orelles al llop potser no exigirien coses tan alegrement (fins i tot saben que es perjudicial per al fotògraf).

    ResponElimina
  11. Daniel, per desgracia no creec que una acció com aquesta servis d´algo. Pensa que actualment hi han bancs d´imatge amb els que es podría fer una publicació a un preu de risa.
    Es cert que sería una porquería pero en aquets moments sembla que tot serveix i aquest es el gran problema.

    ResponElimina
  12. Si les editorials acaben tinguen els drets de les imatges, amb poc més de 5 anys es podrán retro-alimentar unes amb les altres fent canvis de cromos a cost 0; Una oublicació de Madrid demanará continguts a una de Barcelona i a l'inversa, d'aquesta manera, la editorial de Madrid publicarà amb "cromos" una guia de BCN i la de BCN una de Madrid: Beneficis elevats en temps de crisis!!! és la "panacea editorial"!!!! Si fa tot just 8 anys varem subvencionar a les publicacions amb beneficis pel pas a la fotografia Digital sense cap mena de compensació (varen deixar de gastar en pel·lícula i revelats de la nit al dia), ara pretenen que subvencionem la reintroducció de les imatges als seus continguts de la xarxa.

    ResponElimina
  13. La solución más inteligente sería innovar y crear algo que no tengan las agencias de microstock ni los aficionados, y que le guste a la gente.
    Presentaciones en vídeo? Temas rompedores? No lo sé, otra forma de comunicar...
    Y para realizarlos...becas? subvenciones?
    si las pagaran las propias editoriales obtendrían el mayor beneficio posible.
    Pero es muy arriesgado.
    La realidad es que nadie optará por esta vía, dejarán que el fotoperiodismo se muera, porque están muy ocupados pensando en cómo salvarse del precipicio ellos mismos, como para volverse inversores en innovación.

    O ni siquiera están pensando. En este país se espera a que en otra parte del mundo se encuentre la solución, no se busca. No se arriesga.
    En fotografía, editorial, o en cualquier otro campo.

    ResponElimina
  14. A vegades un es planteja si val la pena treballar amb les condicions que imposen qui ens contracten. Crec que tot depèn de les necessitats de cadascun.
    El consumidor final, no crec que sigui capaç (en Líneas generals parlo) de comprar un diari el diumenge per que les fotografies estiguin firmades per en Paco Elvira, en Tino Soriano o el mateix Helmut Newton.
    De seguir així, el valor del fotògraf com a artista anirà nimbant fins acabar sent un rara avis buscant els seus orígens i somiant en els anys setanta i vuitanta. Època daurada per molts dels que per aquí ens trobem.
    El article deixa veure una realitat complexa. Difícil solució li veig jo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. María Rosa, felicidades por el artículo, y muy acertado el artículo de Nikon Pro, pero indudablemente, ellos sí que tienen un interés, ya que un 15% aprox. del material que venden es para nuestro sector el que ellos llaman de profesionales y si nuestro poder adquisitivo se ve afectado, inevitablemente ellos no podrán seguir con su estrategia comercial.
    Respecto al fondo de la cuestión, veo licito que las editoriales intenten ampliar sus beneficios, son empresas que se han creado, como las nuestras, para ganar dinero e intentan buscar formulas con las que poder lucrarse ante la situación actual, en donde su futuro también está pendiente de un hilo si no son capaces de innovar y crear nuevos productos que se adapten a los cambios vertiginosos que el mercado actual imprime al sector; que lo vea licito no quiere decir que lo apruebe ni que este de acuerdo con ello, ya que si todos supiéramos actuar de otra forma, creo que entre todos sería posible hacer frente a unos cambios irremediable que ambos sectores están sufriendo, y en una misma dirección sería mas fácil encontrar soluciones conjuntas, que fuesen interesantes para el público que al fin y al cabo es para quien va dirigido nuestros productos tanto los artículos y contenidos de las editoriales como nuestra imágenes y artículos, PERO ALGUIEN SE A PREOCUPADO DE PREGUNTAR AL PUBLICO QUE QUIERE? no y si lo han hecho, no en serio, y con el ánimo de buscar cambios en esa dirección, porque eso significa invertir y cambiar los márgenes de beneficio y aquí el 1% se quiere enriquecer a costa del otro 99% restante.
    El problema como ya han comentado algunos compañeros, es que antes esas clausulas abusivas y con las que se pone en grave riesgo la continuidad de nuestro trabajo, es que no estemos todos unidos, ante un sindicato o cualquier otra forma jurídica con la que tengamos fuerza, porque una persona en sí sola no es suficiente para luchar contra estas grandes empresas, se encuentra como David y Goliat, pero todos a una, montados en un caballo de Troya llamado Sindicato, Asociación, Colectivo o como queráis, la cosa cambiaria, el problema es si tú dices que no habrá otro detrás deseando en aceptarlas y decir que sí ese es el problema, real, pero si todos decimos que no al unisonó, os puedo asegurar que la cosa cambiaría, pero estas políticas y otras similares en otros sectores que nada tienen que ver con el nuestro, en este y en otros países, triunfan gracias a nuestra posición y a nuestro egoísmo de luchar solo por lo que nos concierne a nosotros, a veces no somos capaces de ver mas allá de un palmo de nuestras frentes.
    Perdonad por el rollo pero es un tema con el que llevo lidiando y peleando desde hace muchos años, porque la crisis lo que ha hecho es acelerar lo que ya estaba en marcha, y busco nuevas salidas alternativas a mi trabajo, nuevas fuentes de ingresos a través de nuevos conceptos ligados con lo que sé hacer, y con lo que es para mí una pasión la fotografía, pero os aseguro que es difícil, como todos sabéis, un fuerte abrazo y animo MªRosa por tu buen saber hacer.

    ResponElimina
  16. Hi ha solució i la tenim els fotògrafs, però hi ha molta por. Falta valor.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!