13 de set. 2010

La foto de portada de 'Descobrir Catalunya', una feina en equip


Una de les coses més difícils de triar de qualsevol publicació és la foto de la portada. En el cas de Descobrir Catalunya la majoria de les vegades és una foto que pensem i planifiquem amb molta antelació. Com ja us vaig explicar en un post anterior, fa un any aproximadament les fotos de la portada les triàvem entre les millors imatges que havia realitzat el fotògraf a qui li havíem encarregat el reportatge fotogràfic principal (que sempre és el tema de portada). Solien ser grans fotos, però a vegades ens trobàvem amb què no encaixaven del tot amb allò que volíem destacar del tema central. Per això, vam creure que seria una bona idea planificar prèviament la foto de la portada en funció del que volguéssim explicar. És a dir, fer una foto que respongués conceptualment a la tesi del tema central de la revista. Però no sempre és fàcil. La darrera portada de Descobrir Catalunya ens ha fet suar de valent.

El número de setembre que ara és al quiosc està dedicat al Vallespir, una comarca de la Catalunya Nord (que es troba just a l'altra vessant del Ripollès), plena de contrastos entre el perfil muntanyenc de la seva meitat occidental, determinada pel massís del Canigó, i el caràcter típicament mediterrani de la banda oriental. La tesi d'aquest tema central era, doncs, "Vallespir, una terra de contrastos". Amb aquesta idea, l'Oriol Clavera (el fotògraf autor de l'excel·lent reportatge fotogràfic), el Nil Solà (director d'art de la revista) i jo vam agafar el cotxe a les 6 del matí del 19 de juliol i ens en vam anar cap al Vallespir!

La idea inicial era fotografiar unes vinyes, típicament mediterrànies, amb el massís del Canigó de fons (un contrast molt evident, no?). Com que l'Oriol Clavera s'havia passat 15 dies fent fotos pel Vallespir, sabia exactament on en podríem trobar...

Vinyes entre el Voló i Ceret, amb el Canigó al fons. Foto: Maria Rosa Vila.


L'Oriol Clavera prova de trobar el millor enquadrament seguint les indicacions del Nil Solà, el director d'art (el primer a l'esquerra). Foto: Maria Rosa Vila.

Després de fer fotos de les vinyes, ens vam apropar a Ceret a esmorzar i vam aprofitar per donar-hi un passeig. Potser hi trobaríem alguna cosa interessant a fotografiar per la portada...

Passejant pels carrers de Ceret, vam aprofitar per fer-hi unes quantes fotos. Foto: Oriol Clavera.

Una altra possibilitat per a la foto de portada que volíem provar era fer una vista del poble de Prats de Molló des d'uns prats plens de vaques. Pensàvem que el contrast entre les cases i les vaques podria funcionar. Dies enrere, l'Oriol havia fet unes fotos pel reportatge que estaven molt bé, però en aquell moment el cel estava carregat de núvols. Necessitàvem que la nova foto fos més neta...

Aquesta foto, realitzada per l'Oriol Clavera amb anterioritat, l'hem publicada a l'interior de la revista amb el reportatge, però com a foto de portada no ens funcionava perquè tenia massa elements.

Vam dirigir-nos cap a Prats de Molló i des d'allí vam continuar per una carretera fins una esplanada on vam aparcar el cotxe. Per arribar al prat, havíem de caminar per un camí de muntanya tancat al trànsit. L'Oriol va carregar amb tot el seu material i ens va dir: "només són 10 minuts caminant". Sempre em temo el pitjor quan em diuen que només són 10 minuts... Al cap de tres quarts d'hora, vam arribar al prat desitjat.

El Nil i l'Oriol, al mateix prat on dies enrere estava ple de vaques. Foto: Maria Rosa Vila.

Però no hi havia vaques! Tot i així, l'Oriol va prendre unes quantes fotos, per si un cas. Mitja hora després, caminàvem de nou de tornada cap al cotxe, amb un sol de justícia al damunt. Quina calor!

Com que no estàvem gaire convençuts amb les fotos que havíem fet, vam decidir apropar-nos a Prats de Molló per veure si trobàvem alguna vista interessant del poble. Ens vam dir: "per provar, que no quedi!"

El Nil i l'Oriol caminant cap al centre històric de Prats. Al cim del turó, la fortalesa de la Guàrdia, una de les edificacions construïdes per l'enginyer de Lluís XIV, Vauban, al segle XVII. Foto: Maria Rosa Vila.


La idea era trobar una vista on es veiés el poble i la fortalesa al damunt...

L'Oriol i el Nil, provant de trobar un bon enquadrament. Foto: Maria Rosa Vila.

Després de les fotos a Prats, vam decidir quedar-nos-hi a dinar. Portàvem tot el matí donant voltes i encara no teníem clara la foto de portada. Menjaríem alguna cosa i continuaríem per la tarda.

Cap a les quatre, vam continuar carretera amunt fins el balneari de la Presta, i més enllà, per un camí forestal, fins al bosc de l'Ullat. En aquest punt, vam trobar un lloc interessant des d'on fotografiar el riu Tec, que travessa tot el Vallespir. Per afegir-hi un punt d'interès a la imatge, l'Oriol i el Nil em van demanar que em situés al centre del riu, damunt d'una roca.

Mentre l'Oriol Clavera prenia unes quantes imatges, vaig aprofitar per remullar-me els peus en el Tec. Foto: Oriol Clavera.

El bosc de l'Ullat estava força verd en ple juliol. Foto: Maria Rosa Vila.

Eren les sis de la tarda quan vam decidir agafar la carretera cap al coll d'Ares, pensant en tornar ja cap a Barcelona per la banda oposada a la que havíem entrat al Vallespir, en direcció a Camprodon. Havíem travessat la comarca de banda a banda, tal i com podeu veure en el mapa.



Dalt el coll d'Ares, ens vam aturar en una esplanada. Les vistes que hi havia sobre el Canigó eren impressionants i l'Oriol es va animar a fer algunes fotos més. De sobte, un descapotable vermell es va aturar al nostre costat...

El descapotable vermell, aturat al costat del nostre cotxe. Foto: Maria Rosa Vila.

L'Oriol, el Nil i jo ens vam mirar emocionats i vam pensar el mateix. Aquesta era la foto de portada que buscàvem! Ràpidament, l'Oriol es va acostar a la parella que viatjava en el descapotable i els va demanar en francès si podíem fer-los fotos per la nostra revista. La parella era molt amable i van accedir-hi encantats.

L'Oriol va prendre fotos des de diferents posicions. Aquí, a peu dret sobre l'asfalt... Foto: Maria Rosa Vila.

Aquí, damunt una roca... Foto: Maria Rosa Vila.

Aquí, el Nil s'enfila també a la roca per veure les fotos que l'Oriol ha disparat. Foto: Maria Rosa Vila.

En total, la sessió fotogràfica va durar uns vint minuts. Al final, en agraïment per la seva col·laboració, vam demanar a la parella del descapotable que ens donessin les seves dades per enviar-los un exemplar de la revista, que a hores d'ara ja deuen haver rebut. Estàvem segurs que serien els protagonistes de la nostra portada!

L'Alain Jacob escriu la seva adreça postal en el meu bloc de notes. Foto: Maria Rosa Vila.

I aquest és el resultat final!

Portada del número de setembre de 'Descobrir Catalunya'.

En total, vam recórrer 420 kms durant 15 hores (de 6 del matí a 9 del vespre), i l'Oriol Clavera va disparar aproximadament unes 250 fotos. I tot això, per una portada! Però crec que el resultat ha valgut la pena, no? Si aneu al quiosc, encara la podreu veure.

20 comentaris:

  1. Molt bona la història. Quan vaig veure la portada vaig pensar que potser havieu llogat el cotxe. No va ser sort que us trobèssiu aquest descapotable, sino la recompensa per ser-hi al peu del canó durant tantes hores. ¡Felicitats!

    ResponElimina
  2. Interesante la historia y un buen ejemplo de la importancia que a veces tiene el factor suerte en la foto de exteriores. Eso sí, la suerte con la cámara en la mano.

    Un saludo

    ResponElimina
  3. Des de terres valencianes done l'enhorabona per la feina ben feta i que tant esforç ha costat. Que se'n puguen repetir moltes més portades i reportatges com aquest!

    ResponElimina
  4. hola! la meva admiració per la vostra feina, despres del vostre esforç vareu conseguir una portada de luxe, un contrast perfecte amb el vermell del descapotable!

    ResponElimina
  5. Molt bona història, i molt il·lustrativa, si se'm permet ser redundant, sobre com il·lustrar amb una fotografia.

    ResponElimina
  6. Muy buen post.
    De vez en cuando lo ves y lo sabes!, sabes que esa es la foto, luego ya no
    se puede repetir.
    Saludos

    ResponElimina
  7. Com sempre, és un plaer llegir la vostra revista i seguir el procés creatiu.

    Felicitats per la portada !!

    ResponElimina
  8. ENHORABONA, tant per la portada, com per aquest blog que el trobo interessantissim.
    Salutacions

    ResponElimina
  9. Felicitats pel treball! M'ha alegrat molt veure a l'Oriol amb vosaltres; encara recordo quan em va dir que volia ser fotògraf!

    ResponElimina
  10. Crec recordar alguna jornada semblant!! Jaja! Com sempre genial, Mª Rosa. Que la inspiració m'arribi mentre estic treballant, com va dir algú!

    ResponElimina
  11. Una gran entrada, molt interesant.
    gràcies per explicarnos el proces de la selecciò de la foto de portada, la foto impresionant com l'article que as escrit.

    ResponElimina
  12. Excel.lent reportatge! ¿Como deia aquell? Ah, si, la feina ben feta no té fronteres... ni horari.
    Salutacions!

    ResponElimina
  13. Bon dia Rosa & Cia, que la Cia sempre es important.
    Abans de veure aquest post al Face, ja m'ha arribat el de desembre.....SUPERB !!!
    Com tots !!!
    Les meves felicitacions i per si un cas, també per aquestes Festes i molta marxa i bones fotos pel 2011, a tots !!
    Salut !!
    Quim

    ResponElimina
  14. Hola, Maria Rosa, fantàstic blog!!
    excel·lents fotos.:))!!
    Consulta: quin número de la revista Descobrir és el d'aquestes imatges?
    Gràcies i ben trobada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies :)
      Aquest making of es refereix a la foto de portada del número 148 (setembre de 2010) de Descobrir.
      Salutacions!

      Elimina
    2. Moltes gràcies, "making of" he buscat el que significava!! no ho sabia.
      Gràcies!!
      salutacions i ja t'he afegit als favorits!
      Bona revetlla!

      Elimina
    3. Moltes gràcies a tu i bona revetlla !!

      Elimina
    4. T'acabo de posar en lectura recomanada!

      Elimina
  15. Get daily ideas and instructions for earning THOUSANDS OF DOLLARS per day ONLINE totally FREE.
    JOIN NOW

    ResponElimina
  16. SwagBucks is an high paying work from home site.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!