26 de jul. 2010

Aitor Lara, l'esperit del documentalisme més genuí


És diu Aitor Lara i el vaig conèixer a l’OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Me’l va presentar el meu amic i editor gràfic Rafa Badia, qui em va convidar a que visualitzéssim plegats el seu portfoli. L’Aitor ens va mostrar alguns dels seus treballs fotogràfics en blanc i negre sobre la Maestranza de Sevilla, l’Uzbequistán i la Legió, i el que vaig veure-hi em va evocar aromes d'altres temps.

I és que, en un moment en què el fotoperiodisme camina a la recerca de nous llenguatges visuals, compositius i expressius, l’obra de l’Aitor Lara és un retorn a l’essència, al documentalisme més formal i clàssic, aquell que segueix l’estela dels grans fotògrafs del gènere.

Cuadrilla del Cid. Foto realitzada al 2002 per Aitor Lara.

Aitor Lara fotografia amb profunda atenció l'ànima i la disparitat dels éssers humans. En el seu treball realitzat al llarg de vuit anys a la plaça de toros més famosa, la Maestranza, l’Aitor Lara (un fotògraf nascut a Barakaldo, Biscaia, el 1974) ha fotografiat l'univers taurí més genuí a partir d’un mosaic de personatges singulars i característics. Destaquen, sobre tot, els seus retrats al tendido, on l’Aitor es fixa en la gent que té alguna cosa especial que li crida l’atenció.


Molts d'aquests personatges els fotografia al vol; a d’altres, en canvi, els demana que posin per a ell. Són fotos rotundes, precises, honestes, properes, humanes i reals, fruit d’una passió per les persones.

Foto d'Aitor Lara realitzada al 2006.

En certa manera, els seus retrats tenen alguna cosa a veure amb els personatges singulars que fotografiava la Diane Arbus, o el caràcter dels de Walker Evans, o els de 'Tarde de toros' de Luís Baylón o els de la 'España Oculta' de Cristina Garcia Rodero.

Foto de Cristina Garcia Rodero.

En el seu projecte sobre Uzbequistán anomenat 'Torre de Silencio', un assaig fotogràfic sobre les antigues ciutats del centre d’Àsia realitzat gràcies a una beca que li van atorgar, l’Aitor Lara sorprèn perquè fotografia sense funambulismes tècnics, amb l’estil formal i acadèmic de qui està cridat a convertir-se en un clàssic.

Foto del projecte 'Torre de silencio'. Foto: Aitor Lara.

Són imatges de gran valor etnogràfic, antropològic i estètic que tenen el segell de l'etern i que sorprenen per la riquesa de matisos blancs i grisos.

Una altra foto del projecte d'Uzbekistán. Foto: Aitor Lara.

No és estrany, doncs, que ambdós projectes, Maestranza i Torre de Silencio hagin esdevingut en llibre; que al 1999 Aitor guanyés el Primer Premi de Fotografia Juana de Aizpuru, que fos finalista del premi Descubrimientos PhotoEspaña, que li atorguessin la Beca Ruy de Clavijo de Casa Àsia i que al 2008 guanyés el Premi Europa Multicultural Luis Valtueña de Médicos del Mundo.



Per cert, per si no ho sabíeu, l’Aitor és també l’autor del poderós retrat d’un legionari que il·lustrava el cartell del OjodePez Photo Meeting i que forma part del seu projecte IV Bandera.

12 comentaris:

  1. "lo mejor las fotos de carlos bosch y de aitor lara una reverencia en toda regla"
    Sonimag 2007 hugo solo

    NARUTO .

    ResponElimina
  2. Molt bó l'Aitor Lara. Quan em vaig topar amb el seu llibre Maestranza a la botiga de la plaça de toros no el coneixia i me'n vaig emportar aquella meravella, m'encanta!
    Jo també hauria escollit per obrir la foto que has posat tu!

    ResponElimina
  3. Molt xules les fotos i el post. Jo no coneixia l’Aitor Lara i les fotos són super potents...

    ResponElimina
  4. Ja coneixia les fotos de l'Aitor. Has fet que faci una nova ullada a la seva web.

    ResponElimina
  5. Molt bona feina la de l'Aitor. I el més important, constant, no es flor d'un dia. Avui em sembla que tots estarem d'acord.

    Ptons i encantada de coneixe't al photo meeting :)

    ResponElimina
  6. Hugo, veig que al 2007 ja t'havies fixat en l'Aitor. Tens bon ull!

    Pedro, m'encantaria fer-me amb un exemplar del llibre de la Maestranza, però em temo que deu ser una edició limitada i esgotada. Però provaré de buscar-lo. La foto amb que he obert aquest post crec que ens situa molt bé en el tema. Per això l'he triada.

    Anònim, jo tampoc el coneixia. Celebro que t'hagi agradat.

    Rafa, ja hauràs vist, doncs, que a banda dels tres projectes que he mencionat, en té d'altres que són interessants però que no em semblen tan coherents i rodons.

    Nati, el plaer va ser meu 8-) Espero que tornem a coincidir ben aviat. Petons!!!

    ResponElimina
  7. Maria Rosa, els llibres que publica la Maestranza només es poden aconseguir comprant-los a la botiga de la plaça, això no facilita gaire les coses, no es troben enlloc més, tinc un amic que li he fet una comanda del de David Jiménez que es el darrer que han publicat, si estàs interessada en un exemplar del llibre de l'Aitor li dic al meu amic i porta els dos.

    Bones vacances!

    ResponElimina
  8. És clar que m'interessa, Pedro! Si pots aconseguir-lo, digue'm què t'haig de pagar i quedem un dia.
    Mil gràcies!

    ResponElimina
  9. Perfecte, t'aviso en quant el tingui, suposo serà al setembre!

    ResponElimina
  10. T'ho agraeixo moltíssim, Pedro. Gràcies i que passis un bon agost!

    ResponElimina
  11. Et felicito pel teu blog. A partir d'avui el seguiré.
    El treball de l'Aitor és sensacional !!!!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Anna, i benvinguda!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!