14 de maig 2010

Concursos de fotografia: sempre guanya el millor?


Quan un fotògraf s'inicia en la professió, una bona manera de promocionar-se i adquirir notorietat és participant en algun dels centenars de concursos de fotografia que existeixen. Si guanya, sempre és un punt de crèdit i prestigi a destacar en la seva trajectòria com a fotògraf i una bona plataforma per donar-se a conèixer.

Però no tots els concursos fotogràfics són iguals. N’hi ha que són seriosos perquè bàsicament tenen com a objectiu donar a conèixer una causa, reivindicar uns ideals, difondre un patrimoni (natural, paisatgístic, faunístic...) o denunciar una situació mitjançant la difusió de l’obra dels fotògrafs guanyadors. Ho fan a través de les accions que generen al voltant dels premiats (exposicions, llibres, calendaris...) i del ressó que fan del propi concurs. En canvi, n’hi ha d’altres, especialment els que organitzen institucions dedicades al turisme, que en les condicions del concurs imposen clàusules per quedar-se amb els drets exclussius de les images amb l’única pretensió de fer-se amb un fons gratuït de fotos per fer amb elles el que vulguin.

En aquest article només parlaré dels primers, que són els que normalment solen convocar un jurat d'experts i professionals per triar els millors treballs fotogràfics. Dels altres, ja en parlaré en un altre moment.

En un concurs seriós, com es decideix quins són els millors treballs fotogràfics? Com es tria la millor foto? Com es posa el jurat d’acord? Us puc parlar de la meva experiència perquè ja he participat unes quantes vegades com a jurat en uns quants concursos i premis, i la metodologia sempre és la mateixa.

El jurat dels premis Lux 2010. A sota a l'esquerra estem l'Andoni Canela, el Pedro Soto i jo.

Hi ha dues fases en el procés de selecció de les imatges:

  • En la primera, cada membre del jurat per separat tria aquelles fotos o treballs fotogràfics que li semblen millors. Si els premis que atorga el concurs es divideixen en categories, cada jurat triarà les imatges que cregui millors de cada categoria. Normalment, l'organització indica una puntuació mínima (per exemple, 1 punt) i màxima (per exemple, 5 punts) per a cada foto triada, i un nombre concret de fotos a escollir. La resta de fotos queda descartada (no se'ls atorga cap punt).
  • En la segona fase, es posen en comú les fotos que ha seleccionat cada membre del jurat i entre tots fan una selecció definitiva.

Com es fa aquesta selecció final? En alguns casos, els membres del jurat intenten arribar a un acord negociant i ajustant els seus criteris particulars. Si els membres del jurat procedeixen de camps molt diversos, la cosa pot ser complicada perquè els criteris també poden ser divergents. Una vegada, en un concurs de fotografia de natura, jo vaig voler triar una foto d'un fraret que a mi em va semblar especialment bona per l'enquadrament, la llum, el color i l'acció, però els membres del jurat que eren naturalistes (n'hi havia uns quants) de seguida van rebatre'm amb l'argument de què la foto no era excepcional perquè de fotos de frarets se n'han fet moltes i, per tant, és un animal molt comú en la fotografia naturalista.

El Juanma Orta, el Tino Soriano i jo, seleccionant fotos en el XXIIè Concurs de Fotografia Naturalista de Girona.

En altres casos, però, guanyen les fotos que han rebut més punts.

Un exemple. Imaginem que:

  • A ha donat 5 punts a la foto 1
  • B ha donat 5 punts a la foto 2
  • i C ha donat 5 punts a la foto 3

El criteri de cap dels tres jurats ha coincidit. A banda, però:

  • A ha donat 4 punts a la foto 4
  • B no li ha donat cap punt
  • i C li ha donat 3 punts a la foto 4

En aquest supòsit, les fotos 1, 2 i 3, que són les millors segons el criteri de A, B o C, no guanyaran sinó que ho farà la foto 4 perquè és la que ha acumulat més punts, 7 en total, per damunt dels 5 que havien rebut les altres. Per tant, aquesta fórmula no garanteix que guanyi la foto més ben valorada per cada membre del jurat, sinó que premia la que ha acumulat més punts. És això just o injust?

Conclusió: no us desmoralitzeu mai si us presenteu a un concurs fotogràfic i no el guanyeu. No sempre guanyen els millors.

9 comentaris:

  1. Qui es presenta a un concurs ha de saber corre el risc de que no el premien i que això no implica, necessariament, que les seues fotos siguen dolentes. Simplement que no responen al criteri o els gustos del jurat.
    Curiosament, a Cistella de llum, acabe de penjar una entrada que també parla d'un concurs.

    ResponElimina
  2. Mai m'he presentat a un concurs, no se si per falta d'autoestima o per una gran capacitat de realisme...ho consultaré al psicòleg...

    A lo que iba: vaig llegir una entrevista a un fotògraf (no recordo el nom) que comentava que després de guanyar un world press photo, esperava que augmentaríen els ecàrregs de feina, però explicava que la realitat no va ser aquesta, que fins i tot va treballar menys l'any següent de guanyar el premi.

    Per cert, el tema de les clàusules dels concursos relacionades amb els drets d'autor mereixen un post a part...en ocasions són un atracament a cara descoberta.

    salutacions!!

    ResponElimina
  3. Doncs jo he participat en alguns concursos (he quedat finalista en algun) no he guanyat mai i trobo que generalment les fotos que guanyen sempre o quasi sempre estan bastant retocades, fuguin d' una foto mes o menys natural.
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Coincideixo en que cada cop hi ha més concursos fraudulents, sempre s'ha de llegir les bases atentament. Hi ha gent te molta barra, fins i tot institucions públiques !

    Respecte del jurat, diria que fàcilment es deu poder fer una primera selecció, però que a la fase final deu ser molt complicat. A més, la fotografia no són matemàtiques, encara que hi ha d'haver un guanyador, no crec que sempre es pugui dir: aquesta foto és LA millor de totes.

    Segurament dic tot això per autoconvencer-me de que arribar a finalista ja és una gran cosa, aquest any en tinc un parell al BBC i sis o set al GDT. A veure... per mi seria festa grossa.

    Respecte del tema dels retocs que comenta la Carme, cada cop és més normal que es demanin els RAWs. Penso que és una bona política. Però aquest problema no és només dels concursos. Crec que la fotografia està en un moment de transició, i encara no hi ha un consens sobre el que es pot o no es pot fer.

    ResponElimina
  5. Buenas noches:

    Lo de los concursos es fácil. Si ganas bien, y si no, también. ¿Sirven para promocionarse? Ufff... estaría más cerca de decir que no a que sí. Al menos los "normalitos". Otra cosas son Lux, Caminos de Hierro, WPF y similares...

    Lo de los derechos, en efecto, merece capítulo aparte.

    Lo del retoque podría ir en un mismo saco junto con la temática de las fotos. En mi caso personal participo en concursos de temática determinada (promoción poca, lo mejor, el premio), pero de los de temática "libre" acostumbro a huir como de la peste.

    Y es que todavía no he podido viajar a África o paises asíaticos para hacer según que tipo de fotos y presentarlas a según que concursos.
    Aparte que tengo cierto debate ético conmigo mismo con estas cosas: hay fotos que veo muy bien en un contexto de reportaje, informativo... Pero no en un concurso donde lo principal sea la búsqueda de un premio.

    Un saludo

    ResponElimina
  6. Has puesto el dedo en la llaga... El problema fundamental suelen ser dos (y yo he hecho de jurado en alguno y me ha tocado la loto en algún otro): las bases (coincido plenamente en la fosa común del tema libre) y el jurado (si van de sobraos, malo, pero si van de coleguis, pues peor). Y luego está cuando les dejan "desiertos"...

    A pesar de todo lo dicho, yo me presento siempre al de Caminos de Hierro, es como un ritual. Aunque no he pasado de ser finalista algún año...

    ResponElimina
  7. Alberto, aixó del World Press ho vaig dir jo i va ser ben cert. En quant a lo de les bases dels concursos, s'hauria d' empendre una autèntica creuada contra tots aquets que es queden els drets de les fotos presentades per fer amb elles el que vulguin. Fins i tot hi ha que han demanat al fotògraf renunciar als drets de les imatges guanyadores de per vida. En Gabriel Brau us podria parlar del tema.

    ResponElimina
  8. Interesante, muy interesante. Enlazo esta entrada en mi blog. Y te añado a la lista de enlaces (me acabo de dar cuenta de que no estabas...).
    Venga, saludos!

    ResponElimina
  9. Interesante Maria Rosa...
    Pero, en concursos de alto nivel, cuanto influye tambien el nombre y la trayectoria de un fotografo a la hora de elegir ?

    (reflexiones entre compañeros delante de exposiciones)

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!