28 d’abr. 2010

Terra de Ningú, Rafa Badia i la fotografia de carrer

Tot i que en aquest bloc he parlat en moltes ocasions de la delicada situació per la qual passen els fotògrafs en general i els fotoperiodistes en particular, paradoxalment mai no hi ha hagut a Barcelona tantes iniciatives dedicades a la difusió, l'ensenyament i l'impuls de la fotografia documental. Des de fa dos anys, el Carles Calero i la Patrícia Rodríguez n'impulsen una que han batejat com a Terra de Ningú, un espai a Internet que pretén ser una plataforma on els fotògrafs emergents, estudiants de fotografia i aficionats en general puguin penjar i exposar els seus reportatges en forma de galeries. El projecte original ha anat creixent i consolidant-se, i dissabte passat van organitzar una primera conferència a càrrec del fotògraf, editor gràfic i professor Rafa Badia, que s'està afermant com un dels oradors i teòrics de fotografia més brillants, com vam poder constatar al llarg del seu discurs, farcit de referències i d'imatges.

El poder de convocatòria del Rafa va ser gran perquè les precioses golfes de la Casa Golferichs es van omplir de fotògrafs i alumnes de fotografia. El títol de la conferència era En espai públic, una al·lusió directe a una web dedicada a la fotografia de carrer creada pel col.lectiu In-Public, i el punt de partida que va utilitzar el Rafa per parlar de la fotografia de carrer (a dalt, foto de Nick Turpin, d'In-Public).

Foto: Maria Rosa Vila

És molt difícil resumir tot el que va explicar el Rafa, totes les fotos que va mostrar i les tesis que va defensar, però si hi esteu interessats podeu consultar la web de Terra de Ningú, on en breu hi penjaran un document amb la conferència sencera. Tot i així, aquí teniu un breu resum del que va explicar.

Per començar, el Rafa va definir què s'entén per fotografia de carrer:
  • És un subgènere o estil de la fotografia de reportatge poc conegut, essencialment urbà, on el marc habitual són les grans ciutats.
  • Té un caràcter públic, ja que mai es fotografia en àmbits privats sinó en espais comuns i de trànsit de la ciutadania (com carrers i avingudes) o de repòs i lleure (com parcs, bars, museus o platges integrades en una zona metropolitana).
  • Mai són imatges muntades, sinó composicions espontànies trobades a l'atzar, inesperades i impredictibles.
Foto: Matt Stuart (In-Public)

  • No es busca un tema, sinó que el tema és el carrer en si mateix, o els elements (persones, animals, mobiliari urbà, vehicles, publicitat, arquitectura, monuments ...) presents a la via pública i la manera com aquests es relacionen entre si. És a dir, es documenta la trobada fortuïta de persones que comparteixen un lloc i objectes comuns i que estableixen, de forma conscient o no, una relació física i visual digna de ser registrada amb una càmera.
Foto: Matt Stuart (In-Public)

  • No hi ha una narració aparent, sinó una aproximació documental a la realitat.
  • Es realitza a peu, sobre les voreres, i retrata, molt sovint, el trànsit dels vianants. El fotògraf deambula a peu, sense objectiu prefixat, es camufla entre la massa i presta atenció a les escenes quotidianes dels seus conciutadans.
  • No es pensa sinó que es fa. És instintiva i espontània, però també "robada", és a dir, presa sense el consentiment de les persones fotografiades. Per això cal que el fotògraf sigui discret i passi desapercebut. Una càmera de petites dimensions, lleugera i, sobretot, silenciosa, amb un objectiu entre els 28 i 50 mm són les millors eines.
Foto: Matt Stuart (In-Public)

  • No importa tant "el que es veu", sinó "el que sembla" allò que s'ha fotografiat. La "construcció" d'imatges de carrer exigeix saber interrelacionar, moltes vegades amb un sentit lúdic, els diferents elements de l'escena o les situacions en les quals persones i objectes aparentment dispersos i sense cap vincle, poden arribar a encaixar davant l'ull fotogràfic en un determinat moment i des d'una determinada perspectiva creant il·lusions òptiques, coincidències o anècdotes.
Foto: Matt Stuart (In-Public)

  • Segons el Rafa, la fotografia de carrer és una barreja de l'instant decisiu de Henri Cartier-Bresson, el "in between" o moment intersticial de Robert Frank i la mirada subjectiva del fotògraf.
  • La foto de carrer és igualitària i democràtica. La via pública és, en teoria, de tots, a tots pertany i on tots ens hi relacionem.
El Rafa també va diferenciar la fotografia de carrer del reportatge tradicional en què:
  • La foto de carrer no és seqüencial sinó unitària.
  • No respon a l'esquema narratiu de presentació / nus i desenllaç, ni tampoc a les 5 W's o preguntes clàssiques del gènere periodístic: què, qui, on, quan i per què.
  • La fotografia de carrer no té com a finalitat canviar la societat, tot i que empatitza amb els subjectes fotografiats.

Tota fotografia feta al carrer és pot considerar, doncs, street photography? Segons el Rafa, no, i va distingir entre "la fotografia de carrer" i "la fotografia al carrer". Aquesta segona es diferencia de la primera en què la ciutat és l'escenari on succeeixen esdeveniments (accidents, manifestacions, festes...) que els fotògrafs van a buscar expressament.

Què s'ha de tenir per ser fotògraf de carrer? Segons el Rafa, capacitat visual i compositiva, sentit de l'oportunitat, olfacte de bon cazador i empenta. El fotògraf de carrer ha de tenir una mirada i actitud iròniques, més que obertament crítiques o de denúncia. La mirada s'assembla més a la d'un artista pop que a la d'un fotògraf social.

Foto: Nils Jorgensen (In-Public)

El Rafa també va parlar dels orígens de la fotografia de carrer i dels autors més representatius al llarg de les últimes dècades fins arribar als de In-Public, dels quals va destacar que a les seves fotos hi abunden els colors saturats, els dies assolellats, certa sensualitat i, sobretot, les enginyoses associacions d'idees al voltant de situacions divertides.

Foto: Jesse Marlow (In-Public)

Finalment, el Rafa va concloure que la fotografia de carrer, pel seu caràcter aleatori, sense tesi prèvia i amb un clar valor estètic de les imatges (on tant important és el "com" com el "què"), és una fotografia pura, però alhora un instrument per documentar un lloc, una època, uns costums, l'esperit social i la manera com s'interrelacionen els ciutadans, per la qual cosa s'integra plenament en la fotografia documental. Caldrà veure, però, si amb els anys, les fotos de In-Public i les de molts altres fotògrafs de carrer actuals seran claus o no per entendre la vida de ciutats com el Londres o el Nova York d'avui, si perduraran o es dissoldran en l'anècdota. Si, en definitiva, formaran part o no de l'imaginari col.lectiu.

13 comentaris:

  1. Moltes gracies pel resum, Maria Rosa. Les fotos fabuloses. Tenía plaça reservada a la conferència del Rafa, però em vaig despistar i ho vaig recordar que ja passava de l'hora. Quina ràbia! Estaré atent a la web on penjaràn el video.

    ResponElimina
  2. Hola Maria Rosa. Quantes coses interessants explica sempre el Rafa. Gràcies per passar-nos la informació als qui ens queda una mica lluny Barcelona.

    ResponElimina
  3. La presentació va ser una meravella, pel contingut, les imatges i la personalitat i capacitat de comunicació d'en Rafa. El teu resum, a l'alçada de la presentació. Gràcies Ma. Rosa!
    x.

    ResponElimina
  4. Hola ;o)

    Qué lástima que me perdí la conferencia, pero las obligaciones a veces nos aprietan demasiado jejejeje.

    Gracias por resumir los contenidos de Rafa.
    Seguro que fue un gustazo asistir a sus lúcidos y afilados comentarios/análisis.

    Una abrazote y feliz término de semana!!!
    Ciao ciao

    ResponElimina
  5. Muy bueno, María Rosa. Estaré atento a la conferencia que lanzará Terra de Ningú. Qué bueno el trabajo de In - Public!!, un camino para recorrer...hasta pronto

    ResponElimina
  6. En tant que fotògraf de carrer que em sento, m'ha semblat tot molt interessant, sobretot la distinció entre fotografia "de carrer" i "al carrer". Certament, la ironia es un punt en comú en tots els "bons" (segons el meu parer) fotògrafs de carrer.

    Per a qui li agradi aquest tipus de fotografia, a banda del grup In-public, també hi ha el grup internacional SECONDS2REAL (http://www.seconds2real.com/) del qual tinc l'honor de formar part. :-)

    ResponElimina
  7. Fantàstic resum Maria Rosa. Moltes gràcies i felitar en el Rafa per la seva brillant exposició.

    ResponElimina
  8. En mi opinion la "street photography" cumple un requisito que yo siempre he buscado: espontaneidad y captar un momento de la vida sin más artificios que una pequeña camara y el resutlado original, sin necesidad de mucho postproceso.
    Hoy en dia para mucha gente, este tipo de fotografía pura puede parecer simple o banal, pero captar esos momentos requiere muchas horas y una visión personal, eso si, no necesitas ni saber manejar photoshop.
    Ya conocía el colectivo in-Public y hay algunos fotógrafos extraordinarios.
    Voy a pegar un vistazo a SECONDS2REAL .

    Saludos
    daniel

    ResponElimina
  9. Muy categorico al definir el streetphotography.

    ResponElimina
  10. Jordi, Òscar, Xavi, Godo, Marcelo, Paco i Hugo, gràcies a vosaltres pels vostres comentaris. Cesc, mil gràcies per passar-nos l'enllaç del col·lectiu Senconds 2 real. No el coneixia i ha estat una grata sorpresa. Hi ha gent amb molt talent, però les teves fotos són las que més m'han entusiasmat, tant que li he passat l'enllaç al Rafa Badia perquè també les gaudeixi. Ets un caçador d'instants decisius magnífic! Enhorabona!

    ResponElimina
  11. Hola Maria Rosa!

    Moltes gràcies per resumir el contingut de l'activitat. Millor impossible.

    Ja hem publicat tot el contingut (vídeo i textos)
    http://www.terradeningu.com/cat/biblioteca.php
    http://www.terradeningu.com/esp/biblioteca.php

    Convidar-vos a tots i totes a participar amb el projecte TERRA de NINGÚ, aportant el vostre material fotogràfic proposant-nos noves exposicions, conferències, etc.

    Esperem poder tornar a oferir noves conferències i activitats.

    Salutacions,

    Carles Calero
    TERRAdeNINGU.com - Fotografia

    ResponElimina
  12. Excelent la xerrada de Rafa, com sempre super interessant i captivadora. Jo ja sòc fan! A mes surto a la foto!!

    ResponElimina
  13. Gracias por el post, Maria Rosa. Hace unos meses fui alumno de Rafa (curso de fotorreportaje) y fue una experiencia increíble. Cada clase era una masterclass de la que salías emocionado.
    Un abrazo!!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!