12 d’abr. 2010

Retallada dràstica de les tarifes que la Upifc recomana cobrar el 2010

Per si no ho sabíeu, la Upifc (el Sindicat de la Imatge de Catalunya) ja ha publicat al seu web les tarifes orientatives de fotografia del 2010. Una ràpida mirada m'ha permès adonar-me de seguida de dues coses: la primera, que s'ha produït una dràstica disminució de la majoria dels preus respecte a anys anteriors, i la segona, que totes les tarifes inclouen la cessió dels drets per a la reproducció de les imatges no només al paper, sinó també a les edicions digitals dels mitjans. És a dir, que la Upifc recomana que, pel mateix preu, el fotògraf cedeixi els drets tant per publicar al paper com a l'on-line. Per tant, a partir d'ara, les empreses editores poden publicar la mateixa foto a l'edició impresa i al web per un únic preu, de manera que la Upifc resol un problema que s'estava plantejant a totes les redaccions, el de si s'havia de pagar per dos usos en comptes d'un.

Tornant a les tarifes, he comparat els nous preus amb els de l'any passat, començant pels de la premsa no diària, que són els que més m'interessen, és clar. Al 2009, el sindicat recomanava que un fotògraf cobrés 243'84€ per la cessió dels drets de reproducció d'una imatge d'arxiu per a la portada d'una revista o dominical; 228'60€ per a publicar-la a doble pàgina; 152'40€ a pàgina sencera;121'92 a mitja pàgina; 91'44 a un quart de pàgina, i 76'20 € a menys d'un quart.'

Tarifes de 2009 per a la reproducció d'imatges d'arxiu a la premsa no diària

Ara, al 2010, la Upifc recomana cobrar 160'93€ per la foto de portada; 150'87€ per una foto publicada a doble pàgina; 100'58€ a pàgina sencera; 80'46 a mitja pàgina; 60'35 a un quart, i 50'29 a menys d'un quart. En tots els casos, la reducció suposa un 34% menys que al 2009.

Tarifes de 2010 de cessió d'imatges d'arxiu a diaris i revistes (premsa no diària)

En el cas dels encàrrecs, la reducció respecte 2009 és també notable. Si l'any passat la tarifa màxima d'una hora per premsa no diària era de 120€, aquest any és de 70€, un 41'67% menys.

Tarifes de 2009, encàrrecs premsa no diària

Tarifes de 2010, encàrrecs premsa no diària

Respecte a la premsa diària, les tarifes també s'han abaixat un 34%. En el cas de les fotos d'arxiu, al 2009, el sindicat recomanava cobrar 170'68€ per una foto publicada a la portada de qualsevol diari; 160'02€ si es publicava a doble pàgina; 106'68€ a pàgina sencera; 85'34€ a mitja pàgina; 64€ a un quart de pàgina i 53'34€ a menys d'un quart.

Tarifes de 2009, fotos d'arxiu, premsa diària

En canvi, les tarifes actuals del 2010 recomanen cobrar 112'64€ per una foto d'arxiu publicada a la portada; 105'61€ per una a doble pàgina; 70'40€ a pàgina sencera; 56'32€ a mitja pàgina; 42'24€ a un quart de pàgina i 35'20€ per menys d'un quart de pàgina.

Tarifes actuals (2010), fotos d'arxiu, premsa diària

Respecte les fotos d'encàrrec per a la premsa diària, el 2009 el preu d'una hora màxima de treball era de 90€ i ara és de 60€, un 33'33% menys l'any anterior.

Tarifes de 2009 per encàrrecs a la premsa diària

Tarifes de 2010 per encàrrecs a la premsa diària

Ben segur que la crisi econòmica ha obligat al sindicat a recomanar aquesta reducció tan dràstica dels honoraris dels fotògrafs professionals. Si abans de la crisi ja hi havia un desajust exagerat entre el que proposava la Upifc i el que les empreses editores estaven disposades a pagar, ara la desproporció s'havia fet molt més gran. Dijous passat, un fotògraf em comentava que fins ara sempre que una empresa li demanava un pressupost i ell l'elaborava a partir del tarifari, l'empresa li reduïa a la meitat. Per tant, les tarifes de la Upifc no eren útils als fotògrafs perquè eren desproporcionades respecte un mercat que sempre ha valorat la fotografia a la baixa, inclinat a pagar bastant menys del que demanaven els fotògrafs. Per arreglar-ho només hi havia dues opcions: o les empreses editores pagaven més (cosa molt improbable, i més en l'actual context econòmic) o els fotògrafs baixaven les tarifes. Buscant un punt de trobada, la Upifc ha decidit revisar-les i ajustar-les a uns preus reals de mercat. A partir d'ara, doncs, caldrà tenir en compte aquesta reducció alhora de negociar un pressupost. Tan de bo el nou tarifari sigui una eina veritablement útil tant pels fotògrafs com per a les empreses.

14 comentaris:

  1. Certament les tarifes de la UPIFC eren irreals com a TARIFARI MÍNIM, i això últim és molt important. A mi em servia de referència per retallar-les en un percentatge elevat i fer les meves tarifes. Insisteixo en el fet que són tarifes mínimes, que després toca veure, com a fotògrafs, quin reportatge estem oferint i a qui. O si ens el han demanat. En qualsevol cas no cal oblidar que al nostre país la feina de fotògraf, en general, està infravalorada, i que uns quants han hagut de sortir a fora per veure la seva feina reconeguda, i no només del del punt de vista econòmic.

    ResponElimina
  2. Buenas tardes:

    No puedo evitar estar de acuerdo.

    Viendo como se valora la fotografía (muy lamentablemente), las antiguas tarifas que se proponían resultaban muy irreales. Ahora bien, sí que es cierto que podían servir para decir "mira, esto es lo que se recomienda cobrar y yo te cobro esto"

    Un saludo

    ResponElimina
  3. La desgràcia és que els mitjans de premsa molt poques vegades han tingut en compte aquestes tarifes. Crec que és una bona eina orientativa, però a l'hora de la veritat, cadascú té que negociar els seuus propis preus. Crec que els actuals s'ajusten més a la realitat.

    ResponElimina
  4. Les tarifes orientatives són bones quan no hi ha un desequilibri tan gran entre oferta i demanda. I en aquest cas, vivim una situació en que es baixaran les tarifes el que calgui per aconseguir la feina. De fet, conec molta gent que no només lliura les seves fotos únicament per l'orgull de què surti publicat el seu nom sinó que ens critiquem als que no volem fer-ho per "corporativistes"

    ResponElimina
  5. Aquesta retallada no torna a menystenir la feina fotogràfica? No crec que cap empresa hagi retallat les seves tarifes a un index coms els que relaciones.

    Si abans ja collaven amb els preus, ara collarant el doble.

    ResponElimina
  6. No tinc clara aquesta retallada. El principal problema que veig es que en el futur sempre es tindrán en compte les més baixes mai publicades. Per aquell que no valora la seva feina no importa les tarifes que marqui l´Upifc, ni les primeres ni aquestes, i pels que si ho fem ens deixa en una posició complicada a l´hora de negociar amb els clients.

    ResponElimina
  7. En aquest sentit em sembla més correcta la posició dels companys de UK que vaig publicar al blog: hi ha les tarifes que s´haurien d´aplicar i unes més baixes (realistes diuen) per gent que comença o que té clients que paguen menys.

    ResponElimina
  8. Roger Eritja13/4/10 1:42

    No pretenc ignorar el context general però no tinc clar que això ens ajudi. Veuria coherent aquest exercici de realisme si les tarifes estiguessin consensuades entre les parts. El problema reapareixerà quan els fotògrafs assumim aquests imports, però els clients segueixin imposant rebaixes ja acceptades l'any anterior - ara practicades sobre una tarifa minvada. Què ens dictarà el realisme pel 2011? Una nova rebaixa de tarifes?

    ResponElimina
  9. A mi sempre m'han semblat paper mullat. Cada encàrrec és un món i hi ha moltes variables a contemplar.
    Si que és una molt mala notícia aquesta rebaixa del 34% pel què significa però més enllà tot continuarà igual, els fotògrafs malpagats i els editors pensant-se que esn fan un favor.
    Això de cedir els drets per a internet sense rebre cap compensació és el mateix que van fer els diaris quan van descobrir la xarxa. Van posar les versions digitals a l'abast de tothom i de forma gratuita, i ara la feina és seva per poder cobrar un cèntim a la gent que els vulgui llegir.
    Els fotògrafs pagarem cara aquesta renúncia

    ResponElimina
  10. Marc Javierre13/4/10 10:39

    En el seu moment els continguts per Internet es van lluitar en algunes redaccions, però no es va aconseguir gaire cosa, es quasi impossible cobrar una feina que sigui feta només per Internet (n'hi ha?),els fotògrafs de premsa diària cedeixen la seva feina automàticament per el web sense cap compensació, de fet en entregar la feina es dona per suposat la seva utilització al web. Després les trobes a qualsevol lloc ja que les agafen amb llicencia Creative Commons...

    ResponElimina
  11. En mi opinión es muy positivo que se publiquen por su parte unas tarifas realistas, sobre las cuales basar el trabajo.
    Aunque esto no arregla el problema de los que quieren pagar menos y los que aceptan cobrar menos.
    Uno puede utilizar estas tarifas como punto de partida y si considera que tiene un caché para pedir más puede hacerlo, pero es un buen punto de partida para mucha gente.
    Para mi lo que hace más daño es la falta de unificación de criterios: cada uno pide lo que se le ocurre o lo que puede, pero si todos partieramos de una base sólida el mercado se regularizaría bastante.
    saludos
    daniel

    ResponElimina
  12. Actualment treballo en l'àmbit de les polítiques de joventut, i des de fa temps, cada cop que presentem un pressupost a un ajuntament, ens demanen que el rebaixem, que no hi ha diners...y alguns ens comenten que ens pagaran a 7 mesos!!!!!
    Entenc que estem en un context econòmic complicat, però li demanem als de la fleca que ens rebaixin la barra de pa? o a la benzinera que ens cobrin menys per omplir el dipòsit? Ens han abaixat els lloguers o els impostos? o fins i tot, els diaris han baixat els seus preus? NO. Doncs perquè hem de fer-ho nosaltres? Em sembla que hi ha professions que van pel mal camí, la de fotógraf entre elles...

    salutacions!!!

    ResponElimina
  13. La UPIFC s'ha equivocat i espero una rectificació urgent per part seva; estic d'acord en reflexar la precarietat de preus en el món editorial, per això s'hauria d'haver encarregat un estudi del mercat amb els preus reals que es paguen; amb aquest estudi, els associats podriem fer una reflexió i treure'n les conclusions i accions pertinents. El que ha fet la UPIFC de manera NEFASTA és traslladar les dades d'un estudi a les tarifes. Hem queda't com una colla d'inútils i si fins ara ens prenien el pèl i es passaven les tarifes per allà on tots sabeu, prepareu-vos a patir més retallades pq si, qui en teoria ens representa creu que s'ens pot pagar fins un 40% menys que l'any passat, que creieu que faran els editors a partir d'ara?

    ResponElimina
  14. Si almenys aquest cop els fotògrafs ens posesim d'acord en dir no quan el preu fos inferior...

    La culpa es nostra per no estar organitzats.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!